dissabte, 22 de desembre de 2007

Raó 21: El congrés espanyol tampoc ens deixa existir a l'internet

Segons una notícia a directe.cat* el congrés espanyol ha votat amb majoria absoluta contra una esmena de CiU per tal que Catalunya tingui el codi .ct.
Tant el PSOE com el PP troven que el codi només es pot atribuir a un estat, no pas a una comunitat.
La solució és senzilla. Els catalans volem un codi propi nacional. Si no ens el donen per que no som un estat, doncs convertim-nos en un estat.
Raó de més per donar suport i votar per a la independència de Catalunya.

Francament, que uns forasters a Madrid decideixin si ens donen permís o no per tenir un codi propi a l'internet ho trobo molt fort. Està clar que a Madrid tot el que faci pudor de nacionalisme ho volen erradicar. No se n'adonen que estan creant ells mateixos un sentiment secessionista. Que si ens donéssin llibertat probablement una majoria estariem satisfets de pertànyer al projecte espanyol i no ens en voldriem separar. Però si no ens deixen fer res! com volen que no creixi l'independentisme?
Contràriament al model anglosaxó, on els escocesos tenen la llibertat de decidir el que vulguin, Catalunya està immersa en un model repressiu i autoritari, lluny de la llibertat. Jo no vull que a Madrid decideixin res de Catalunya. El que vol el poble català ho hauriem de decidir nosaltres. Vull que els polítics catalans, defenguin els interessos de Catalunya, que siguin ells qui facin i desfacin a Catalunya. No uns forasters que només volen erradicar els nostres sentiments culturals i lingüístics diferenciats. La nostra identitat. Aquests forasters mai defendran els interessos de Catalunya. Ho han demostrat ja centenars d'anys.
Ara és l'hora de que els catalans despertin.

* Notícia: (http://www.directe.cat/article/el-congres-espanyol-impedeix-que-catalunya-tingui-el-domini-ct-reservat-als-estats-4885)

dijous, 22 de novembre de 2007

Raó 7: Espanya no ens deixa existir –II

Si un compara l’autonomia catalana amb la escocesa pot veure fàcilment que moltes de les raons per a la independència que jo veig ells ja les tenen solucionades. Escòcia té seleccions esportives internacionals, Escòcia no té problemes de competències amb el govern central britànic. El govern britànic no amaga les balances fiscals. El govern escocès és lliure de convocar referèndums. Fins hi tot el govern britànic té solucionada la qüestió de les matrícules de cotxes.
Encara recordo a en Maragall, fa un parell d’anys, dient que Catalunya era el país d’Europa sense estat amb més autonomia. Quin riure, no?
Ho deia per que no sabia que estava mentint? O ho deia per que estava en una situació compromesa? No crec pas que fos tan ignorant com per creure-s’ho.
--
La realitat és que Catalunya no té una autonomia real. No tenim el dret a decidir res. Ni tan sols un detall tan insignificant com les matricules dels cotxes. No ens deixen ni jugar a que som un país.

En Xavier Solano és un català que viu a Escòcia. És un assessor polític per al partit nacional escocès. Té un blog propi: http://xaviersolano.blogspot.com/
I és l’autor del llibre anomenat ‘El mirall escocès’.

Tal com diu en el seu blog, el govern espanyol, una vegada més ha decidit amagar la realitat multicultural i plurinacional de l’estat espanyol. Una vegada més ens està donant més raons (moltes més que les que tenen els escocesos) per demanar, per voler independitzar-nos d’Espanya.
Ells saben molt bé que molts bascos i els catalans voldrien tenir una matrícula pròpia que correspongués amb la seva cultura, amb el que ells entenen com la seva nacionalitat. Saben que fins hi tot hi ha ciutadans que ho volen tant que s’arrisquen a que la policia els posi una multa i il·legalment posen un adhesiu cobrint la ‘E’ d’Espanya i posant-hi CAT. Es pensen que impedint-ho aconseguiran que els catalans ens en oblidem?
El que aconsegueixen és que encara tinguem més raons per voler-nos-en separar.

Podeu llegir l’excusa que el govern espanyol ha donat:
http://www.e-noticies.com/actualitat/zapatero-enterra-el-cat-a-les-matr%edcules-definitivament-30166.html

El cas és que a Gran Bretanya està permès i regularitzat. I a Espanya, novament, ens tallen les ales, ens escanyen, ens trepitgen.

També per aquesta raó tots els catalans haurien de voler la independència.

dimecres, 26 de setembre de 2007

Raó19: DECADENCIA-II


Es tracta de la decadència-II que Madrid està provocant.
Durant el segle XVI Catalunya entrà en una decadència econòmica i cultural.
És clar, el govern absolutista espanyol va monopolitzar el comerç amb el continent americà. Amb la qual cosa Catalunya es va anar empobrint. La pobresa és enemiga del desenvolupament cultural. Pel desenvolupament cultural calen diners.
Ara, a ple segle XXI, les autoritats espanyoles estan fent el mateix. Estan desenvolupant les infraestructures de Madrid, en canvi a Barcelona tot es cau a trossos (Metro, tren, aeroport, autopistes). Pitjor encara: Madrid té el monopoli dels vols intercontinentals, amb la qual cosa moltes empreses multinacionals no trien situar-se a Barcelona sinó a Madrid, que té vols directes a tot arreu. Això és proteccionisme. Els polítics catalans s'haurien de queixar a Europa.
Igual que en el segle XVI, Madrid està ara provocant la decadència-II.
Evidentment avui dia no hi ha un govern absolutista. Acabem de sortir d'un govern absolutista (fa només 30 anys). Tenim una precària semi-democràcia a Madrid, però a Catalunya, el fet que no puguem decidir si volem que Barcelona tingui vols intercontinentals és un clar senyal de la situació que patim. Catalunya no té un govern de debò, té un govern de fireta. No té el poder de decisió que necessitem.
No tenim el dret a decidir i una gent de fora ens està posant traves, impedint el desenvolupament econòmic (i també cultural) de Catalunya.
Les autoritats espanyoles estan provocant la decadència-II.
Si no ens en desfem aconseguiran ensorrar-nos. De fet ja ho estan fent. El govern central ha CASTIGAT CATALUNYA durant anys no invertint el que hauria d'haver invertit. Això ha causat que tinguem la precària infraestructura que tenim.
Si no ens en desempalleguem acabarem malament.
Per aquesta raó n'estic convençut que Catalunya necessita la independència.

dijous, 20 de setembre de 2007

Raó 18: mai ens deixaran en pau. Només tenim una sortida.


Un lector del meu bloc em va ensenyar el vídeo de Telemadrid per demostrar-me que en la política lingüística catalana hi han coses feixistes. Està clar que veiem les coses d'una manera molt diferent.
Per mi un castellà a Catalunya que no vulgui que els seus fills estudiïn en català és com els moros que no volen a Holanda que els seus fills estudiïn en una escola mixta. Només volen estar amb els seus, amb moros, tots separadets.
A l'Espanya castellana seria impensable que algú demanés que la escola pública es fes en un altre idioma que el castellà, i ningú els diu que són uns feixistes.
A Flandes a ningú se li acudiria demanar que a les escoles estatals es fessin les classes en francès. I ningú diu que són uns feixistes.
Per mi això és una raó més de que Catalunya ha de ser independent per salvar-se de la mentalitat colonialista d'Espanya.
El poble castellanoparlant veu Catalunya com territori espanyol (=castellà) i no volen entendre que Espanya no és un país unicultural.
No poden concebre un altre concepte que el de la nació-estat. Una nació-estat on la llengua dominant és la seva. Un concepte de nació-estat nascut de l'absolutisme francès. I no hi ha manera de veure un altre model.
A Suïssa mai la part alemanya es posaria amb la part italiana o francesa. Cada part decideix com vol organitzar-se. I funciona molt bé.
Sóc del parer que a Catalunya hauríem de lluitar per fer que la llengua catalana sigui imprescindible. Si no aconseguim que la llengua catalana sigui la llengua dominant, el català no serà imprescindible. I aleshores acabarà desapareixent. Això és de calaix.

La gran majoria de castellans estan a favor del bilingüisme, precisament els que només parlen una llengua (el castellà). La gran majoria de castellanoparlants neguen que el català estigui en perill d'extinció. Precisament ells que no el parlen.

Els catalans veiem que el català està avançant en alguns camps. Però alhora veiem que està reculant en d'altres.
Els catalans som els que vivim la situació d'aprop, els que la patim. Els castellans no saben el que és estar a Madrid i que no t'entenguin quan demanis un cafè amb llet.
Aquí a Holanda passa. Vas a demanar un cafè amb llet en holandès i no t'entenen. Hi ha estrangers que no aprenen l'holandès. Viuen aquí parlant només en anglès. Rebutgen la cultura i la llengua autòctona i encara troben estrany que no se sentin acceptats.
Aquest és un problema de països petits. No pas de països grans.
I suposo que la gent de països grans no pot posar-se en el nostre lloc.
No ho poden entendre.
A Holanda hi ha també estrangers que no volen que els seus fills estudiïn en holandès. Per que és una llengua esquifida, per que no saben si volen quedar-se a viure a Holanda molt de temps, diuen. Aquests nens acostumen a viure separats de la societat. Parlen en anglès i van a escoles internacionals. No entenc per què aquests pares els priven de formar part d'una cultura tan interessant com la holandesa.
Com un apartheid cultural.
Però els països independents, per molt petits que siguin tenen eines per protegir-se.
A Suècia, un altre país amb pocs habitants, és obligatori aprendre el suec per poder-hi treballar. Són mesures necessàries per protegir la cultura autòctona. No té res a veure amb feixisme com diuen molts castellanoparlants. Ells no han de prendre cap mesura per protegir el castellà.
Jo sóc del parer que a Catalunya hauria de ser obligatori aprendre el català per viure-hi. El català hauria de ser la única llengua obligatòria a Catalunya. Es la única manera de garantir que no s'acabi extingint. Igual que a Suècia la llengua dominant per llei és el suec, a Flandes és el flamenc, a Holanda l'holandès.
Està clar que mentre estiguem dins d'Espanya no aconseguirem mai un grau d'independència suficient per aconseguir això.
I sóc del parer que la única manera de realment poder protegir la nostra cultura i la nostra llengua és la sobirania. La independència total. No vull que a Madrid decideixin per nosaltres, no vull que Madrid tingui la última paraula, no vull que ens imposin hores de castellà a les escoles. No vull que mitja Espanya estigui sempre mirant-nos i criticant com fem les coses a casa nostra. Queixant-se de que no poden viure a Catalunya com si estiguessin a Castella. No entenc per què els importa que nosaltres no dominem la seva llengua suficientment. No ho entenc. I m'agradaria que ens deixin en pau.

dimecres, 22 d’agost de 2007

Raó 17: sèries Frisones a la televisió holandesa

Ahir vaig veure a la televisió holandesa una sèrie en llengua frisona
subtitulada.

Us imagineu a la televisió espanyola una sèrie catalana subtitulada a
l’espanyol? Oi que no?

Doncs ja està. Una raó més per separar-nos d’un poble que ni ens tolera ni
ens suporta.

Independència.

dimecres, 25 de juliol de 2007

Raó 16: Perque català no sigui una llengua minoritària: independència

A www.directe.cat he llegit un article que diu que Barcelona esdevindrà capital dels diaris europeus en llengües minoritàries el 2009. El català evidenment també hi és representat per diaris catalans.

La gràcia és que una llengua parlada com a llengua materna per uns 7 milions d'habitants i que pertany a un territori d'uns 11 milions d'habitants com és el català pertangui a les llengües 'minoritàries'.

Què vol dir 'llengua minoritària'. Que una minoria la parla?

7 milions som una minoria?

Perque aleshores el danès, el norueg el txec i moltes llengües europees més s'haurien d'afegir al llistat de llengües minoritàries.


Està clar que la única raó per la qual el català és llengua minoritària és perque el nostre país no té sobirania. I per aquesta raó, encara avui, a l'any 2007, el català és una llengua minoritària. Per manca de protecció, per decrets de Madrid, per manca d'atenció de les pròpies autoritats catalanes, perque la classe burgesa catalana passa de la cultura i la llengua catalanes. Però sobretot perque a Espanya hi ha molta gent que vol espanyolitzar la nostra terra. Són la gent intolerant que no vol que tinguem propies seleccions esportives, que protesten i es queixen de que a Catalunya no parlem prou bé la seva llengua (és que ells parlen la nostra a Madrid?), que es creuen que és normal obligar-nos a nosaltres a aprendre la seva llengua i no podrien entendre que nosaltres els obliguessim a ells a parlar la nostra sense viure a la nostra terra, és la gent que ens boicoteja, la que ens castiga evitant que les inversions estatals vinguin a Catalunya, la que ens posa negres als mitjans de comunicació, gent que veuen la identitat catalana com una cosa lletja en comptes de bonica.

Si Catalunya fos un país independent, la llengua catalana no seria una llengua minoritària.
Es per aquesta raó que Catalunya ha d'optar per la independència.

dimarts, 17 de juliol de 2007

Raó 15: Espanya ens ha castigat, ens està castigant i ens continuarà castigant

Avui voldria parlar d’una notícia que vaig sentir al Telenotícies de TV3 però per molt que busco informació al respecte no trobo res: Sembla que el govern espanyol, durant anys va castigar a Catalunya no invertint el que hauria d’haver invertit en matèria de’infraestructures ferroviàries.

Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.

A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.

dilluns, 18 de juny de 2007

Raó 14: Un jutge es nega a casar en català.

Realment em costa entendre l’odi que deu tenir aquest home per atrevir-se a negar a una parella a casar-se en la seva llengua materna al seu propi país.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:

El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu

El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".

A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.

Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".

Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.

dimecres, 16 de maig de 2007

EMPRESA AMB ORGULL CATALÀ! - CATALAN PRIDE!


Sembla que finalment estan començant a veure's els primers resultats del procés que ja més d'una vegada he comentat:
Les empreses s'estan tornant més humanes, estan sorgint noves empreses amb una visió humana del món, amb una meta més important que la de simplement guanyar quants més diners millor.
I això és bo. És bo perque les empreses que passen de nosaltres acabaran perdent el client català. I les empreses compromeses com Vueling ens ajudaran a recuperar el valor d'esser català. Avui dia la gran majoria d'empreses i sobretot em refereixo a multinacionals passen de la identitat catalana. No els preocupa perque els catalans som tan imbècils que comprem els seus productes encara que ells passin de nosaltres.
I això què ens fa pensar? Que ésser català no té cap valor. Que ésser català és una cosa provinciana de segona categoria, que no valem la pena ni pels empresaris a fer l'esforç de parlar-nos en català. I tot continua igual. Tot en castellà.
Però poc a poc estem entrant en una nova era. Passarem de l'era de la massa consumista a l'era de grups de consumidors individuals. Una era en la qual per les empreses serà imprescindible connectar amb amor, respecte i empatia amb els consumidors individualment en comptes de dirigir-se només a un públic de masses.
I per això surten iniciatives com Vueling. I per això ha sortit la Cola-Catalana-Cola-Lliure. Aquesta és una empresa que renova l'orgull català amb nous productes. Un orgull tan bo i vàlid com qualsevol altre. Aconvido a tothom que llegeixi aquest texte a participar a aquest orgull a esser català. A pertanyer a una cultura mil.lenària que sí que val la pena. Nosaltres i la nostra llengua valem la pena. Els empresaris ho acabaran veient. Al menys si nosaltres els ho diem.
I cada vegada més els empresaris volen saber què pensem. Perque volen que siguem els seus clients i no de la competència.
I aquest és el poder del consumidor. Malauradament la majoria de consumidors es contenta amb canviar al castellà. Cosa que dificulta molt que avancem en aquest sentit. Sent 7 milions de catalans i 10 milions en total de catalanoparlants hauria de ser la cosa més fàcil del món. Si cap català volgués comprar en castellà tot això canviaria en un tres i no res. Malgrat que sembli que els catalans estiguin adormits. Crec que poc a poc ens estem despertant.
Aquesta iniciativa de productes catalans amb orgull els podeu trobar aquí: http://www.xecna.cat/

divendres, 11 de maig de 2007

Raó 13: novament les autoritats no fan el que diuen que faran.

NOTÍCIA TROBADA A NACIÓ DIGITAL:
El català, marginat altre cop en la selecció de jutges per part del CGPJ
“El Consejo General del Poder Judicial, ignorant el mandat legal del nou Estatut de Catalunya, i davant de la passivitat del Departament de Justícia que dirigeix Montserrat Tura, ha convocat, mitjançant un acord de 31-01-07 (BOE Nº 29, de 2 de febrer de 2007), places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l’àmbit, entre d'altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.”
(http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=5839)

Novament les autoritats espanyoles (i catalanes!) demostren no voler complir amb allò acordat. Novament ens donen una raó més per no voler formar part del seu sistema de mentides, insults, centralisme, imperialisme, i nacionalisme espanyol.
El nacionalisme català no es basa en imposar la nostra cultura i llengua a altres terres. El nacionalisme espanyol no sembla voler canviar el xip, que ja des de fa 500 anys fan servir. No entenen que ja no funciona. El govern català sembla acceptar tot el que Madrid els ‘ordena’.

Però perquè? Si s’han fet una sèrie de lleis, la Generalitat hauria de ser la primera en fer-les complir a tothom. No unes lleis sí I les alters no. De què tenen por els politics que governen a Catalunya? O és que són una sèrie d’espanyolistes que només fan lleis molt guais per acontentar-nos i després se les passen per alt? Quin país més estrany.

Evidenment, si Catalunya fos independent, per molt petardos que fossin els politics que governessin el nostre país, això ja no passaria. De fet, no hi hauria jutges espanyols en terres catalanes. El català seria la llengua primordial. Avui dia encara és molt difícil que un jutge parli català, que un judici es faci en català, que un document notarial es redacti en la nostra llengua. Avui dia la gran majoria de coses importants es fan en castellà.

dissabte, 5 de maig de 2007

ESTAT PROPI. Una nova iniciativa per fer pinya cap a la independència


Cada vegada hi ha més iniciatives amb un desig independentista. No us preocupeu si els mitjans de comunicació de masses ens boicotegen. Arribarà un dia que no ho podran fer. Els mitjans de comunicació de masses van a menys. Els mitjans de comunicació personals i per internet van a més. Arribarà un dia en pocs anys, que la televisió i les comunicacions de masses es fondran amb internet. Aquest dia els mitjans de comunicació 'professionals' (=amb interessos polítics i censurats segons el partit polític de torn) es quedaran més petits que aquest blog. Tignem paciència i sobretot participem a tota iniciativa com aquesta. Per molt petites que siguin, creixeran.
Quanta més gent s'hi apunti millor.
http://www.estatpropi.cat/

dijous, 3 de maig de 2007

És hora per un referendum a Catalunya!


Segons l'enquesta a Catalunya el 82 % dels participants creu que tant Escòcia com Catalunya sortirien guanyant amb la independència.
Em sembla clar.
REFERENDUM!

DEMA ESCOCIA. DEMA PASSAT NOSALTRES!

A Escòcia la gent té banderes escoceses als seus cotxes.
El parlament escocès es va reestablir l'any 1999, fa ben poc.
La majoria de gent reacciona positivament: "És clar que voto SNP, no necessitem per res aquella gent de Londres per tirar endavant, aquest país és molt ric".
El partit SNP (Partit Nacional Escocès) diu "It’s time", és l'hora.
La independència no serà imminent. El partit vol convocar un referendum l'any 2010, d'aquí a tres anys.
L'argument principal del partit Labour ha estat que la independència d'Escocia seria una ruïna econòmica per Escòcia.
Escòcia seria un país independent amb 5,1 milions d'habitants. Noruega en té 4,7, Dinamarca 5,4 milions.
El partit SNP diu que Irlanda, amb 4,2 milions d'habitants té ara una economia excel.lent. El país, que no fa gaire s'independitzà de Gran Bretanya, va atreure a moltes multinacionals quan va baixar els impostos dels beneficis.
Gent famosa com Sean Connery i empreses importants Escoceses dónen suport al SNP.
Les eleccions (diu aquest diari) les estan seguint a altres llocs amb molt interès. "Per exemple a Espanya, on Catalunya (7,1 milions d'habitants) somnia per la independència. Fins hi tot, a la seu principal del SNP, hi treballa un periodista català. Els escocesos són el nostre exemple, diu en Xavier Solano i Bello, un politicòleg. "Jo ajudo l'SNP i alhora aprenc com haurem de fer-ho nosaltres).



diari: VOLKSKRANT
Schotland droomt zich onafhankelijk
‘We hebben er in één nacht 1200 opgehangen’, zegt Michael Matheson trots, wijzend op gele bordjes met zijn naam erop, die aan lantarenpalen in de omgeving hangen. ‘We hebben een ijzersterke campagnemachine.’

Matheson (36) is lid van het Schotse parlement namens de Scottish National Party (SNP), de partij die streeft naar afscheiding van het Verenigd Koninkrijk. De afgelopen dagen ging hij van deur tot deur om stemmen te winnen in ‘zijn’ gebied, het stadje Fallkirk, tussen Glasgow en Edinburgh.

De meeste mensen reageren enthousiast op Matheson, die in 1999 – het jaar dat Schotland weer een eigen parlement kreeg – de jongste nationale politicus was. ‘Natuurlijk stem ik SNP, zegt een man met een Schots vlaggetje op zijn auto. ‘We kunnen prima voor onszelf zorgen, we hebben die lui uit Londen niet nodig. Dit land is stinkend rijk.’

Vandaag kan een historische dag worden voor de SNP. Volgens de peilingen wordt de voormalige linkse splinterpartij – de leus tijdens deze campagne: It’s time – voor het eerst de grootste. In dat geval wordt leider Alex Salmond, een joviale econoom, premier.

Daarmee is afscheiding van de Britse unie (het ongemakkelijke huwelijk uit 1707) nog lang geen feit. ‘We hebben beloofd pas in 2010 een referendum te houden’, zegt parlementariër Matheson. ‘Mensen kunnen ons eerst drie jaar beoordelen op onze resultaten. Een stem voor de SNP is dus niet automatisch een stem voor onafhankelijkheid. Dat heeft ons veel goodwill opgeleverd.’

De campagne ging gepaard met veel verbaal geweld. Met name de Labour-regering doet er alles aan een overwinning van de SNP af te schilderen als rampzalig. Dagelijks vlogen Labour-ministers uit Londen over om te waarschuwen voor de gevaren van onafhankelijkheid.

De ironie wil dat de regering-Blair in 1999 een Schots parlement en een nieuw kiesstelsel invoerde om de nationalisten de wind uit de zeilen te nemen. Maar vanwege onder meer de onvrede over de oorlog in Irak lijken veel Schotten lokaal Labour te willen afstraffen.

Dat neemt niet weg dat onafhankelijkheid het ultieme doel is van de SNP. Op de website www.snp.org is het kopje ‘independence’ prominent.

De EU telt intussen veel landen die net zo groot of kleiner zijn dan Schotland, en veel daarvan zijn zeer succesvol, redeneert de SNP. Met 5,1 miljoen burgers zit het land tussen Noorwegen (4,7 miljoen) en Denemarken (5,4 miljoen) in.

De SNP wijst ook op het voorbeeld van buurman Ierland (4,2 miljoen inwoners), dat dankzij een verlaging van de winstbelasting een magneet werd voor grote internationale bedrijven.

‘Dit is de beste kans die we ooit hebben gehad’, zegt Tom Coleman (62), inwoner van Fallkirk en sinds de jaren zeventig SNP-lid. De ex-zakenbankier wuift alle bangmakerij van Labour weg. ‘We hebben hier nog voor eeuwen aan grondstoffen waarmee we verder kunnen.’

Hij stipt een twistpunt aan tussen de unionisten en nationalisten: de olierijkdom van Schotland. De 1,5 miljard aan olie-euro’s die maandelijks in de Britse schatkist vloeit, komt vooral uit Schotse wateren. De twee kampen bestoken elkaar met cijfers waaruit al dan niet blijkt of Schotland op eigen benen zou kunnen staan.

Beide zijden zetten beroemdheden in. Acteur Sean Connery, trouw SNP-donateur maar woonachtig op de Bahama’s, heeft gezegd terug te keren naar Schotland als onafhankelijkheid in zicht komt. Ook bekende zakenmensen als de ex-topman van Royal Bank of Scotland en de oprichter van de Schotse garageketen Kwik-Fit steunen de SNP.

De unionisten sloegen terug met krantenadvertenties waarin Manchester United-coach Alex Ferguson en enkele voetballers tegen afscheiding ageerden. Uiteraard lieten ze niettemin weten trots te zijn op hun afkomst. ‘Als Schotland roept, staan we klaar.’

De verkiezingen worden ook elders met aandacht gevolgd, bijvoorbeeld in Spanje, waar Catalonië (7,1 miljoen inwoners) droomt van onafhankelijkheid. Op het SNP-hoofdkwartier werkt zelfs een Catalaanse perswoordvoerder. ‘De Schotten zijn ons voorbeeld’, zegt Xavier Solano i Bello, een politicoloog. ‘Ik help de SNP graag en doe tegelijkertijd ervaring op voor onze eigen zaak.’

Raó 12: Els toros


“Els catalans no volen més corrides de toros. Com a mínim, això és el que es desprèn d’una enquesta realitzada per l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). Segons aquest sondeig, el 73% dels catalans són partidaris de suprimir definitivament les corrides de toros i el 77% recolzen la declaració antitaurina de Barcelona. Amb aquests resultats a la mà, l’organització ADDA està recollint signatures arreu de Catalunya i demanarà al Parlament que prohibeixi definitivament aquest tipus d’espectacles a tot el territori català.”
http://www.lamalla.net/canal/medi_ambient/fauna/article?id=93798

Aquesta informació del 2004 em recorda que per majoria absoluta els catalans, avui dia, no volem els toros. Sigui per la raó que sigui. Tampoc importa que en el passat hagi hagut toros a Catalunya. Ara no els volem i ara és el que compta.
Formant part de lestat espanyol prohibir els toros no crec que s’aconsegueixi mai, malgrat que els catalans ho prefeririem. Una nova raó per demanar poder convocar referendums i una nova raó per la independència. Els catalans tenim una altra mentalitat, volem un altre model, volem un model propi. Això es demostra en tantes coses. I els toros n’és una més.

Raó 11: La gestió de l’aeroport del Prat

Es evident que a Aena li interessa que l’aeroport de Madrid tingui el monopoli a Espanya pels vols intercontinentals. Un altre exemple que un sistema centralitzat amb seu a Madrid només vetlla pels seus propis interessos. Per molt que ho vulguin els empresaris catalans si a Aena no li dona la gana d’atorgar vols intercontinentals a Barcelona no ho faran.
És increíble que els catalans haguem de fer campanyes i enviar e-mails a Aena per intentar-los convèncer per convertir Barcelona en un aeroport on Star-alliance tingui connexions de vols intercontinentals. A una area metropolitana amb més de dos milions d'habitants. El nucli cultural i turístic més important de la península ibèrica.

Aquesta gent no fa més que posar traves al desenvolupament de Catalunya. Saben que tenir vols intercontinentals afavoriria a les multinacionals a instal.lar-se a Catalunya i no a Madrid. I això no ho volen.
A Europa només Romania té un sistema de vols centralitzat com l'espanyol. A qualsevol altre estat europeu els aeroports estan regulats pels governs regionals. I la competència està ben vista. A Espanya no, allà prefereixen fer-ho per la via “aquí mano jo” i així estem.
Una altra raó per desitjar la independència que es repeteix en molts exemples: No es pot esperar que els francesos o els castellans vetllin pels nostres interessos. No ho han fet mai i segons demostren no ho faran mai. També és lògic, no? La cosa més estranya seria que per exemple els anglesos vetllessin pels interessos dels francesos.

divendres, 27 d’abril de 2007



Participa-hi!
El PP està intentant desmembrar més la unitat de la llengua catalana.
Són uns cabrons.
Arribarà un dia que tots els ciutadans del món tindran accés a totes les cadenes del món. Aquest dia cap fill de puta ens podrà evitar que poguem accedir a tots els mitjans de comunicació en català. Per ara hem de lluitar com poguem per defendre la nostra existència.
Endavant!

dijous, 19 d’abril de 2007

Raó 10: EL GOVERN NO ENS PROTEGEIX, ENS VOL DOMINAR

El cas de n’Eric Bertran i la seva acció com a exèrcit del fènix que va fer demanant l’etiquetació en català demostra que el govern espanyol està més preocupat en trobar maneres de tenir-nos espantats i cohibits que no pas ajudar-nos a aconseguir que Espanya sigui un estat lingüística- i culturalment desenvolupat.
Espanya ens hauria d’ajudar a aconseguir que el català estigués a tota empresa que ven els seus productes a Catalunya. No entenen que protegint-nos ens farien sentir bé. Si ens fessin sentir bé podriem ser amics i romandre units. En comptes d’això continuen intentant-nos dominar (de moltes maneres, amb lleis, intentant que el castellà sigui també llengua nostra, impedint que ens unim amb els Valencians i altres catalanoparlants de l’estat, etc).
Jo no crec que mai ho arribin a entendre. No es veu cap signe en aquesta direcció. Al contrari, veuran el meu punt de vista com a radical i equivocat.
Un estat que no ens vol protegir ni ajudar no té la capacitat per a governar-nos. Només per posar-nos traves. Per aquesta raó crec que Catalunya s’hauria d’independitzar.
Vejeu el vídeo sobre aquest cas:
http://video.google.com/videoplay?docid=8168022362553468428

dimarts, 17 d’abril de 2007

Raó 9: Telemadrid: Catalanòfils, enamorats per Catalunya.

El vídeo que va sortir a Telemadrid és novament un senyal. Ganes d’enemistar, de tirar llenya al foc. D’encendre la sang dels castellans i la dels catalans.
Jo no tinc ganes de rebaixar-me al mateix nivell. Sé que hi ha castellans que són amorosos, amistosos, i que volen la pau i que estimen Catalunya de debò, la gent, la llengua i la cultura catalanes. Però on són?
Malauradament no són pas els que més es fan sentir.
El que abunda envers els catalans a Espanya no és amor. No són clubs de catalanofòbils, gent interessada en aprendre la nostra llengua.
Hi ha alemanys, danesos, holandesos, americans i gent de molts altres països que s’interessen per la llengua i la cultura catalanes. Aquesta gent no tenen cap mena de vincle amb Catalunya. Ni novio ni res. Tot i així aprenen la llengua catalana, venen a Catalunya i s’interessen en en els rituals i les celebracions catalanes.
Es curiós aquest fenòmen.
D’espanyols, en canvi, res, mai he sentit d’un espanyol que s’interesses per la cultura catalana, que estimés Catalunya, estudiés la llengua catalana sense tenir-hi cap lligam. MAI.
Tot el contrari. La única forma d'espanyols que s'associen i s’interessen per Catalunya sense tenir-hi cap vincle ho fan precisament per la raó contraria. Només hi ha ANTI-CATALANISME!
No és per amor a Catalunya sinó per odi!
No fan pas programes a Telemadrid sobre lo maco que és Catalunya. Amb la seva única cultura, el caràcter dels catalans i la seva preciosa llengua.
Nois, FOTEM EL CAMP D’ESPANYA!
L’independentisme ridicul? El que és ridícul és el síndrome d’Estocolm que tenen molts catalans.
Alliberem-nos ja collons.
Ells mateixos ens estan dient a crits que ENS ODIEN, QUE NO ENS PODEN SOPORTAR.
A què esperem?
Visca Catalunya lliure.

dimarts, 3 d’abril de 2007

Rao 8: El Decret del Castella

El Decret del castellà

A Catalunya, fins hi tot amb l’estatut nou, no tenim plenament ni la competència de l’ensenyament. Això ja és raó suficient per voler la independència, però és que el problema és encara més greu.
Si Catalunya no s’independitza no aconseguirem salvar la llengua. I és que mentre siguem part de l’estat espanyol ens obligaran a aprendre la seva llengua. Si a això li sumem que pels adults que venen la llengua castellana és obligatoria mentre que la llengua catalana és optativa, malament rai.
El govern espanyol ens vol obligar a augmentar una hora més d’ensenyament en castellà. Perquè es fiquen amb nosaltres? Perquè no ens deixen en pau? Que ens obliguin a aprendre el seu idioma ja ho trobo fort. Però que a sobre ens obliguin a estudiar en la seva llengua, això ja ens està tornant a la època del Generalíssim.
Ja us podeu imaginar que jo sóc del parer que per salvar la nostra llengua la única manera és que Catalunya sigui monolingüe, que el català sigui la única llengua. A Andorra mateix la Seat té una pàgina web en català (país independent amb tan sols 70.000 habitants) mentre que a Catalunya s’hi nega rotundament.

A Flandes mateix tot és en llengua flamenca. En una comunitat amb tan sols 4,5 milions d’habitants. Es la única manera de que les coses estiguin clares. La societat funciona millor. No hi ha entrebancs, els estrangers que hi van a viure aprenen la llengua flamenca sense pensar si no seria millor aprendre la llengua francesa.
A Catalunya, en canvi, mentre el castellà sigui present i nosaltres ens automarginem a parlar castellà quan algú ve de fora, ningú mai veurà la necessitat d’aprendre el català. I al final som nosaltres mateixos que impedim que el català sigui imprescindible.
Els catalans hem de parlar català i hem de deixar de parlar castellà si volem salvar la llengua.
La gent de fora que vingui a viure a Catalunya ha d’estar obligada a aprendre el català. Anar a viure a un país i no aprendre’n la llengua és un acte de mala educació, una falta de respecte, ho trobo increible. Però ja que la gent és així de mal educada, doncs se’ls hauria d’obligar amb una llei.
Aquí a Holanda hi ha molts extrangers que també ho fan. Venen a viure aquí i no volen ni sentir parlar de l’holandès.
Es una actitut despectiva, de rebuig a la cultura que t’acull. Ho trobo una vergonya.
Ara bé, quan un extranger vol un passaport holandès han de passar un examen lingüístic d’holandès.
En fi, la millor manera d’aconseguir que no tinguem traves per a salvar la nostra llengua i per normalitzar la situació lingüística del nostre país és amb la independència. Més clar l’aigua.

dissabte, 17 de març de 2007

Rao 7: Traves per a la difusio mediatica en catala

Tal com ja he dit moltes vegades, és la cultura castellana, amb les seves intencions imperialistes d’abolir i desintegrar la cultura i la llengua catalanes, que ens donen més i més raons per voler separar-nos definitivament de l’estat espanyol.

Jo francament crec que podria ser feliç amb una Espanya plural i bilateral, com Bèlgica, com Suïssa, com qualsevol país plural i civilitzat. Una Espanya on Catalunya fos un estat federal respectat amb un govern amb G majúscula, amb dret a decidir, dret a expressar-se al’estranger...
Malauradament els catalans hem de suportar constants atacs a la nostra cultura i a la nostra llengua.
Ara un altre cop, s’ha intentat treure un altre lligam entre Catalunya i València.
No hi ha cap mena de dubte que les intencions del Ministeri d’Indústria espanyol per tancar les emissions de TV3 a València són un més intent per a la desintegració de la cultura catalanoparlant. No hi ha volta de fulla. Quins botxins! Del PP ja ho sabiem que ens podiem esperar aquestes coses. Ara hem apres que del PSOE també podem rebre cops (bé aquesta lliçó aquest any amb l’Estatut ja la hem apresa).

No trigarem gaire en arribar a una nova era. Una era en la qual la televisió i internet es fondran, amb la qual cosa la televisió serà 100% oberta a tothom. El dia que això arribi la cultura catalana no tindrà cap entrebanc mediàtic per la seva pròpia difusió. El lliure mercat mediàtic mundial difondrà la cultura catalana a tot el món, serà 100% democràtic i totes les televisions de tot el món estaran a l’abast de tothom. Els milions de catalanoparlants faran creixer automàticament l’abast de la cultura catalana. Sense que cap polític amb males intencions ho pugui aturar.

Ara de moment hem de manenir-nos a l’aguait. En tots els camps.

dijous, 22 de febrer de 2007

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.

diumenge, 18 de febrer de 2007

Rao 5: El fenomen de les competencies politiques

Raó 6

Darrerament m’estan arribant tantes raons per a la independència que no sé pas per on començar. Però n’hi ha unes quantes que s’agrupen en un fenòmen, que és el fet de que les competències de la Generalitat estan subordinades a les del govern central espanyol.
La manca de claretat de qui té les competències em fa pensar que els polítics espanyols (inclosos els catalans) són uns incompetents. El traspas de competències no s’ha fet mai ben fet. Ja amb l’estatut vell, després de 30 anys hi havia competències que no s’havien traspassat. Ara amb el nou estatut tornem a estar en una situació de ‘paper mullat’. I la política catalana no té els ous de dir: ‘així hem quedat i així ho fem, i prou’.
Aquesta és una raó per la independència. Si Catalunya fos independent el govern espanyol ens deixaria d’empipar les competències serien totes nostres i no hauriem de perdre tant de temps en barallar-nos amb Madrid, cosa que enradereix el desemvolupament del país. En comptes de perdre tant de temps amb aquesta gent que continuament ens intenta treure les garrofes i cohibir-nos podríem treballar per desenvolupar la economia i la cultura.

Però aquesta també és una raó per mi per desesperar-me. Potser hauria de quedar-me el passaport holandès i renunciar a l’espanyol definitivament i oblidar-me del tema, que amb aquesta classe política no farem res. Ni amb Ciu ni amb ERC ni amb cap dels polítics que hi ha avui dia a l’escena política catalana.

(Una bona raó per mí per convertir-me holandès i abandonar la nacionalitat espanyola és que ja podria dir que sóc català però no pas espanyol, ni francès).

Malgrat que no tingui cap confiança en l’actual gentussa política que governa els nostres governs penso que qui sap, potser les noves generacions de polítics ho faran millor. I és per aquesta esperança a llarg plaç que guardo la nacionalitat espanyola, que encara llegeixo les notícies de la terra on vaig néixer. Es per això que encara vull tenir un vot i lluitar per combatre les injustícies que pateix el país català encara al segle XXI. Que en són moltes.

dimecres, 10 de gener de 2007

Rao 4: la injusta situacio de la llengua catalana

Ningú pot negar que és la cultura castellana la que, ja des de fa uns centenars d’anys, creu tenir el dret d’imposar-se a la catalana. Es una estranya costum la que tenen, no?
Des de la primera vegada que ho varen fer, per la força. Ens van prohibir parlar la nostra llengua i ens van obligar a fer servir la seva. Amb quin dret? CAP.
En generalíssim, fins fa només 30 anys, va tornar-nos a imposar una llengua que no és la nostra, ens va forçar a formar part d’un concepte nació-estat al qual nosaltres no hi voliem formar part (la democràcia catalana havia demostrat que el poble català no ho volia). Els castellans es van acostumar. Malauradament també molts catalans van acabar acostumant-s’hi fins a cert punt. De manera que tant castellans com catalans sovint veuen la situació tal com és avui dia com ‘normal’.

Els castellans troben normal que els catalans estiguem obligats a parlar la seva llengua. Els castellans no trobarien pas normal que nosaltres els obliguéssim a ells a parlar la nostra llengua.
Els castellans veuen com a normal que si venen a Catalunya han de poder parlar el castellà. En canvi veurien com intolerable que un català anés a Madrid i intentés que l’entenguessin parlant en català. Però perquè? Perquè no haurien d’aprendre ells el català? Perquè hem de ser nosaltres que hem d’aprendre la seva llengua? No hi ha CAP raó. En realitat si jo no vull parlar castellà hauria de ser problema meu.
Segons com jo ho veig, de la mateixa manera que un Flamenc a Flandes no té perquè parlar ni entendre la llengua francesa si no li surt dels pebrots, un català hauria de ser lliure a la seva terra per aprendre o no qualsevol altra llengua de l’estat espanyol o de fora de l’estat espanyol.
No es pot forçar a un ciutadà de Wallònia que aprengui el Flamenc. No es pot forçar a un ciutadà de castella que aprengui el català. No es pot forçar a un ciutadà del nord de Suïssa que aprengui l'italià. I en canvi si es pot forçar a un català que aprengui el castellà? Aquesta no és una situació equitativa. No tenim els mateixos drets, No tenim els mateixos deures. I el català està en una situació subordinada sense CAP més raó que la de la força militar amb la qual es va aconseguir aquesta situació.
Per aquesta interminable i injusta situació crec que Catalunya i la llengua catalana estarien molt millor en un règim independent.

Rao 3: Un casament forçat i sense amor

Avui tot caminant anava pensant que la cultura catalana és com una dona maltractada per un marit amb qui fa molt temps es va haver de casar sense voler-ho.
Ningú podria dir que la unió entre la cultura catalana i la castellana és ni voluntària ni pacífica.
El poble castellà ha demostrat més d’una vegada voler eliminar la nostra cultura i la nostra llengua. S’ens ha obligat a parlar la seva llengua, s’ens ha prohibit la nostra llengua, mutilat la nostra cultura. El poble castellà ha demostrat amb aquesta actitut no estimar al poble català. Tot el contrari.

Com poden esperar que, després de tants anys d’opressió, estiguem contents de pertànyer a Espanya?
Com no poden entendre que després de donar una bofetada a una persona no li pots demanar que l’estimis?
Com poden demanar-nos que estimem Espanya després de bombardejar-nos, de matar la nostra gent, de fer tan de mal a la nostra cultura i d’odiar-nos?

Es com un assassí que no entén que la víctima a qui està intentant assassinar no vulgui fer l’amor amb ell. Un psicòpata amb un quadre patològic de primer grau, vaja.

A més de cohibir-nos, han intentat que jurem la seva bandera, que ens sentim orgullosos d’esser espanyols, que cantem el seu himne. I no entenen perquè ens desagrada. Em dona la sensació que ho troben com insultant.
I el fet de voler-nos independitzar desperta a molts castellans com un odi. Però d’on ve aquest odi? Perquè ens tenen tirria? Que els hi hem fet nosaltres? La història demostra que nosaltres no els hem fet res de mal.

Suposo que la única arma que tenim després de les derrotes que hem hagut de pair és l’orgull, la identitat catalana. Ens poden obligar a parlar castellà, però no ens poden obligar a sentir-nos orgullosos de parlar-lo. Ens poden obligar a jurar la bandera espanyola, però no a sentir-la com a bandera pròpia. I suposo que això és precisament el que genera l’odi que ens tenen. La seva derrota és que no han aconseguit que els catalans ens apuntem al patriotisme espanyol.

Però per quins setze ous els interessa tant el que nosaltres fem, creiem, o pensem? Que no tenen res més a fer? Es veu que no. Probablement això es deu a que la cultura castellana s’ha especialitzat en oprimir altres cultures (no només oprimir, sinó destrossar, buidar, sacsejar) com a model de creixement cultural però sobretot com a model de creixement econòmic. Es un model militar al qual la cultura castellana no podrà accedir més mentre estigui dins la UE. Es evident que la relació desequilibrada entre la cultura catalana i la castellana prové d’aquests principis.

I amb tan poc amor, mentre a Madrid no parlin català, mentre a Madrid no hi hagi clubs de catalanofòbils en comptes de clubs catalanòfobs, mentre a Madrid no es vengui Catalunya com a símbol d’autenticitat, la cultura catalana com a interes nacional, com a una cultura valiosa, una cultura i una llengua que cal cultivar, mimar, mentre no es vegi al metro de Madrid la retolació en les 4 llengües oficials d’Espanya, no veig jo per quins setze ous hem d’estar casats amb aquest assassí que no fa més que intentar ofegar-nos. Aquí a Holanda tenim al nord la cultura frisona, amb una llengua pròpia. Frísia és com una Catalunya en petit, però els holandesos no la odien pas. Els holandesos estimen Frísia. Consideren tot allò frisó com a super-holandès. Aquesta sí que és una relació d’amor mutuu.
La situació entre Anglaterra i Escòcia s’assembla més a la d’Espanya i Catalunya però els anglesos no odien pas als escocesos. Escòcia està també vist com un país diferent amb un orgull pròpi que els anglesos respecten amb comprensió. A Bèlgica hi trobem la cultura Flamenca i la Walona.
Els Walons potser tenen una actitut semblant a la dels castellans. Els Walons intentaren que Bèlgica fos un país de parla francesa. No ho van aconseguir i sembla que els Walons tenen una espècie de tírria als Flamencs. Els Flamencs i els Walons viuen d’esquenes l’un a l’altre. La cultura Walona i la Flamenca no es barrejen gens. La única raó per la qual estan junts són interessos polítics i econòmics (econòmics només per Walònia que és una area d’Europa amb un nivell econòmic molt baix).

En poques paraules: Els castellans ens han demostrat (i ho continuen fent) que no ens estimen. I alguns fins hi tot que ens odien. No veig per què hem de pertanyer a un estat que està frustrat perque ens sentim diferents (i és que ho som!), que no ens ha estimat mai, ni ens estima ara ni ho farà en el futur.
La unió entre la cultura catalana i la castellana és com un matrimoni forçat entre un home dominant i una dona que no s’atreveix a dir que no per que no la maltractin.

Es per aquesta raó que crec que Catalunya hauria d’independitzar-se.

dimecres, 3 de gener de 2007

Rao 2: Les seleccions catalanes esportives

El poble català és molt emprenedor. Prova d’això són les Federacions catalanes esportives. El món de l’esport està estretament relacionat amb un sentiment nacional. Dit d’una altra manera: la gran majoria de la gent se sent connectada amb la seva pròpia cultura mitjançant l’esport. I quina és la meva cultura? La catalana i cap més.

Gran part del poble català no s’identifica amb les seleccions esportives espanyoles, no se sent a gust i encara menys orgullós de formar part d’Espanya.

De la mateixa manera que un habitant de Kurdistan no pot estar orgullós d’esser Iraquí o Turc; de la mateixa manera que un habitant de Txetxènia no pot estar orgullós d’esser Rus, no s’ens pot demanar als catalans d’estar orgullosos d’esser espanyols.
No entenc que un poble que intenta aniquilar la meva gent, la meva cultura, que prohibeix la meva llengua, que m’obliga a anomenar els meus fills en un idioma que no és el meu (jo mateix vaig haver de canviar el meu nom al català que fins uns anys oficialment estava en castellà), esperi que jo estigui orgullós de pertanyer-ne. Com a esportista català guanyar una medalla i sentir l’himne d’un país que fa tants anys està intentant desfer-se del teu país, de la teva llengua i cultura és molt desagradable.
Es per això que molts catalans volem identificar-nos amb l’esport català i no pas amb l’espanyol. Per això les federacions catalanes volen representar el poble català internacionalment.

Els castellans haurien d’entendre aquesta lògica de parvulari. Si ens entenguessin, si ens estimessin, si acollissin la nostra cultura i la nostra llengua amb amor i comprensió, potser ens seria difícil desitjar la independència.
Però res de tot això. Les seleccions castellanes internacionals s’oposen a que els catalans tinguem pròpies seleccions. Davant de tanta incomprensió, falta de sensibilitat, d’amor als catalans només queda una sortida: la independència.

dilluns, 1 de gener de 2007

Rao 1: LA SEAT

Vaig demanar a la Seat si em podien donar informació en català per comprar un cotxe. Si podien posar la pàgina web en català.
Em van dir que no. Que la Seat no ven només cotxes a Catalunya. Que la Seat significa Societat Espanyola d'Automòbils i turismes. Escrivint Espanyola amb negreta. Volent dir que per tant només poden expressar-se en la única llengua espanyola
que existeix. Aquestes tonteries que em van escriure en llengua castellana serien impensables si un Europeu de qualsevol altre país els escribís demanant informació en la seva llengua.
El pitjor del cas fou quan a l'endemà s'em va acudir mirar a la pàgina web d'Andorra. Em vaig quedar bocabadat. La SEat té a Andorra una pàgina web EN CATALA!
Es a dir:
A un país independent de 70.000 habitants la Seat hi té sense cap problema una pàgina web en català.
A un país NO independent de 7.000.000 d'habitants la Seat es nega a fer-ne una.
Això vol dir que si Catalunya fos un país independent, per molt petit que fos, no tindria cap problema per aplicar una llei lingüística que a Catalunya encara no entenc per què costa tant d'aplicar.