dissabte, 26 d’agost del 2017

Raó 52: Única manera de garantir la seguretat ciutadana i nacional


Els atemptats jihadistes a Catalunya han tret a la llum la ineficàcia de no ser estat independent i de tenir un estat que treballa en contra dels interessos dels ciutadans de Catalunya.
Les autoritats espanyoles continuen negant a hores d’ara, després dels atemptats, l’accés dels mossos d’esquadra a les informacions internacionals al·legant mentides (Soraya, dient que és Europol qui ho decideix, cosa que és mentida, i el ministre Català dient que només hi tenen accés els cossos estatals, cosa que també és mentida, ja que tant Ertzainza sí com la policia escocesa hi tenen accés i no són cossos estatals).
També han mentit els mitjans de comunicació espanyols, dient que la CIA ja va avisar als mossos, cosa que ha estat desmentida*. També han mentit associant el procés amb el jihadisme. No hi ha cap connexió, ni té cap lògica que en tingui.
La policia espanyola sabia que l’imam de Ripoll tenia un passat criminal i no va avisar a les autoritats catalanes**.
L’any 2015 els mossos van descobrir i denunciar que la policia nacional havia avisat a un grup de jihadistes que els mossos els estaven seguint***
El bloqueig espanyol per a obrir 500 places noves de mossos, ocultar informació, sabotejar als mossos a favor d’un grup terrorista, bloquejar l’accés a informació internacional... no hi ha cap mena de dubte que sota Espanya estem pagant impostos per que un estat treballi en contra nostra, posant la seguretat de la ciutadania de Catalunya en perill. I està clar que només amb la independència podrem tenir una seguretat com cal, que defengui a la població en comptes de posar-la en risc.



diumenge, 29 de desembre del 2013

Raó 51: Única manera dóbtenir el dret a decidir també en avortament


A finals del 1936, la Generalitat de Catalunya creà la primera llei de l'avortament a la península Ibèrica, dins el marc de la República. 
Amb l'abolició de la República degut al cop d'estat d'en General Franco i la guerra civil, la llei catalana d'avortament quedà annul.lada. 
No fou fins el 1985, amb la llei orgànica 9/1985, es permeté l'avortament en tres casos: greu salut física o psíquica de la mare, malformacions o violació. 
El 2010, es creà una nova llei 2/2010, que amplià les possibilitats per a l'avortament. 

El 2013, el govern espanyol vol crear una nova llei, que suposarà limitar l'avortament encara més que no pas ho estava des del 1985. 

Catalunya demostrà ser un dels països més avançats del món en aquest sentit. Espanya ens va forçar, contra la nostra democràtica decisió, a retrocedir en el temps, a quedar-nos en el segle XIX fins a finals del segle XX. Aquest és un exemple més de que sense un estat propi i independent, no tenim manera de millorar res, de decidir res. Hi ha clarament una diferència cultural, una diferència que fa que els catalans vulguem decidir com ens volem organitzar, i Espanya no ens ho permet. 

Un exemple més que necessitem un estat propi per ser qui volem ser, per decidir per nosaltres mateixos, en comptes d'estar subordinats a la mentalitat d'un altre poble, un que no ens entén i que pensa d'una manera molt diferent a la nostra. I la gran diferència entre l'Spectrum polític català i l'espanyol acrediten que la diferència de mentalitat és un abisme. 

Per això, la meva conclusió roman: necessitem un estat propi i independent per poder normalitzar allò que ja vam fer el 1936. 

Més informació: 
http://www.academia.edu/3214856/Lavortament_legal_una_historia_sense_final
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/oriol-junqueras-leleccio-sera-entre-pais-nou-lespanya-dels-2965392 








(image source: http://cortobert.cat/2013-05-31-no-a-retallades-en-drets-de-les-dones-a-lavortament/)

diumenge, 19 de maig del 2013

Raó 50: L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d’hisenda i d’altres serveis per sempre més!

-->
Durant els últims deu anys, Catalunya ha liderat el rànquing de les auditories fiscals del 2004 al 2011. Aquesta és la principal conclusió de les dades que el govern espanyol ha fet pública després que el grup d'ERC va demanar al Congrés sobre aquest assumpte.

Els republicans  han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Però també altres fonts de finançament que, en teoria, s'estableixen per fer complir la llei, colpegen als catalans més que altres nacions i regions espanyoles: Espanya té molts més radars de velocitat a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. El Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat/en) va informar que a Catalunya hi ha instal·lat un 23,4% dels radars fixos d’Espanya amb només el 7,4% dels quilòmetres de carreteres, de manera que la nació catalana té quatre vegades per quilòmetre més radars que a la resta d'Espanya.
És trist saber que Espanya ha estat tenint aquesta mena de tracte amb nosaltres durant els últims 300 anys, com a mínim. El més trist és que no tenen cap intenció de canviar res. Fa poc, el president dels Estats Units, Barack Obama ha exigit a Danny Werfel, funcionari de l'oficina d’hisenda a renunciar. Ell és responsable de fer alguna cosa que l'administració no es suposava que havia de fer: Per aplicar un escrutini addicional a certs grups de la societat. En el cas dels EUA, l'objectiu eren els grups conservadors. El resultat d'això: “L'IRS ha de ser una agència independent i això requereix integritat absoluta, per tant, ha de dimitir”.
Espanya ha estat fent això des de fa anys als catalans i aquí no passa res. Ningú dimiteix i visca la pepa.
Aquesta actitud en vers els catalans ha estat succeint des de 1714, al menys. Òbviament mentre siguem sota domini espanyol no hi ha una solució possible. Aznar ja va dir que havia castigat a Catalunya els darrers 15 anys (quan era president), ara surten altres veus que també reivindiquen castigar Catalunya, però què és això? I com queda encara algú que es consideri ‘normal’ i no vegi que necessitem la secessió per acabar tot això?

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Raó 49: Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute públic i, per tant, de sortir de la crisi.

He estat llegint missatges sobre la prima de risc i cercant dades per treure’n conclusions. La prima de risc està pujant i baixant constantment i sembla difícil trobar dades significatives. El deute però no fa res més que pujar. Però la conclusió a la qual arribo és la següent: El nou estat català haurà de pactar amb Espanya quina part del deute es queda. Mentre no hi hagi pacte Catalunya no té deute més que el 21% de l’actual comunitat autònoma que s’haurà convertit en estat. En aquest pacte Catalunya estarà disposada a prendre una part del deute espanyol (però també actius) amb algunes condicions, per exemple que Espanya no posi traves a, per exemple, el procés de normalització de la situació de l’estat català dins la UE ni tampoc dins altres entitats internacionals (polítiques, econòmiques, esportives, etcetera). Segons tinc entès la part del deute no serà en cap cas superior al 75% del PIB. Els calculs exactes els trobes aquí: http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html Això vol dir que en el pitjor dels casos l’estat català tindrà un deute molt inferior a l’espanyol i també inferior a la mitja europea. Sumant-li la millor facilitat de tornar el deute tot això comportarà que la prima de risc de l’estat català es situarà molt per avall de la prima de risc espanyola ja que Catalunya tindrà una gran capacitat de tornar els diners que se li prestin, amb la qual cosa l’estat català passarà de l’estatus actual ‘brossa’ a tenir un AA o AAA.

A això cal sumar-li que tota la mena de bloqueig que Espanya ha fet a Catalunya els darrers anys (no val la pena dir quants per què ens hauriem de remuntar massa enrere en la història) s’en va, amb la qual cosa l’economia creixerà, cosa que sota domini espanyol no pot fer. I això farà minvar encara més la prima de risc i el deute català si les coses es fan bé.

 L’economia creixerà per què el bloqueig que Espanya aplica a Catalunya és molt gran i al desapareixer creixerà l’economia catalana. Estic parlant bloqueig que aplica Espanya no ajudant a les empreses catalanes i només ajudant a les seves (exemple: Iberia reb bilions d’ajudes de l’estat, mentre que a Spanair li van ser denegades, un altre exemple és el bloqueig que es va fer a Gas Natural a adquirir una marca d’energia espanyola), el bloqueig a l’accés físic a l’economia global, que Espanya porta aplicant pels segles dels segles, concretament amb la manca d’inversions, l’incompliment del 70% en inversions pressupostades en infraestructures al principat, l’aplicació d’un embargament de l’aeroport de Barcelona a vols intercontinentals, i l’aplicació de tarifes més altes al port de contenidors de Barcelona que als altres ports de contenidors de l’estat espanyol, la carrega dels peatges i la manca d’inversions en infraestructures ferroviàries.

El bloqueig que desapareixerà a l’accés a subsidis per artistes catalans, cineastes catalans, estudiants catalans, músics catalans, també seran part d’una recuperació de l’economia catalana. Amb un estat propi el 100% dels nostres subsidis aniran a empreses i iniciatives catalanes, mentre que sota Espanya només la meitat del que paguem per a subsidis la podem gaudir (si paguem 2.600 milions d’euros per cultura a Catalunya només torna la meitat. Amb un estat propi s’invertix tot el pressupost en cultura aquí).

 En general es pot dir que, tenint en compte que la economia no tindrà les traves que té ara, Catalunya tindrà el deute que li correspon i disposarà de les eines per desenvolupar-se i per tornar el deute, la prima de risc baixarà i serà, no fàcil però sí menys difícil sortir de la crisi.

Tal com vaig dir l’atur baixarà, començant per què tots els funcionaris que ara paguem per què ens facin les feines estatals es convertiran en places vacants a Catalunya:
(http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2012/07/rao-47-unica-manera-de-crear-400000.html). -

Planeta se’n vol anar? No crec que ho faci, i si ho fa perdrà la oportunitat d’emportar-se part del botí que poc a poc significarà la normalització del mercat català de revistes i llibres, que amb un estat català creixerà. (http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2009/09/rao-32-unica-manera-de-poder-tenir-500.html). - Al deixar de bloquejar la llengua catalana arreu del món es necessitaran més professors de català, traductors i interprets. Això també donarà feina a un grapat de gent.

En aquest article (http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html) pots llegir que evidentment en el pitjor dels casos Catalunya tindrà un 75% del PIB en deute públic, i que per tant serà un dels estats menys endeutats de la UE. I que si no entrem a la UE segurament tindrem el deute públic més baix del món, per què això voldrà dir que no hi haurà acord amb els espanyols, i sense acord no assumirem part del seu deute, i part de l’acord serà entrar a la UE (i com ja he dit a altres institucions internacionals). I aquest article no inclou el creixement econòmic del qual gaudirà l’estat català sense totes les traves que imposa Espanya.

http://santtornemhi.blogspot.nl/2012/09/el-primer-argument-objectivable-de.html

Altres articles que defensen els meus arguments: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=28356

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Raó 48: Sense independència = boicot etern. Amb un estat propi = fi del boicot.

<
Una de les raons esgrimides per alguns en contra de la independència és l'amenaça d'un boicot dels productes catalans. El que no entenen és que el boicot no és una raó per deixar córrer la secessió, ans al contrari. Amb un estat propi el boicot té els dies comptats! No és la primera vegada que els productes catalans han patit un boicot.
El 1931 espanyols van fer una campanya per a boicotejar els productes catalans. El 2005, amb la negociació del nou Estatut els espanyols van tornar-hi. Els boicots mai han cessat. Alguns espanyols es passen el cap de setmana cercant quines empreses de Catalunya venen a les seves terres per a boicotejar els seus productes. Hi ha desenes i desenes de pàgines web dedicades a l’etern boicot a productes catalans. El que no entenen és que el volum de les empreses catalanes al mercat espanyol, en part ‘gràcies’ a aquest boicot etern, ha disminuït d’un 80% a principis dels anys noranta, fins a un 30% en l'actualitat.

Empreses catalanes van entendre que el mercat espanyol es reduïa i ja fa anys que aposten per créixer en el mercat internacional, amb la qual cosa ha crescut l'exportació i la major part del volum d'exportació és avui a Europa i no pas a Espanya. Si fa 20 anys la majoria dels empresaris catalans creien com una necessitat romandre sota l'autoritat espanyola per interessos comercials, avui en dia la majoria dels empresaris no tenen a Espanya com el principal mercat i ja no ho veien així.

El boicot no és l'única raó per què això està passant, però ajuda. Així que jo diria a tots els espanyols que estan treballant de valent per boicotejar els nostres productes: GRÀCIES!

Aleshores ve el següent pensament: mentre Catalunya sigui part d’Espanya es pot aspirar a que el boicot acabi? No. Una Catalunya sota domini espanyol està condemnada al boicot etern.

Però com serà el boicot en el cas que Catalunya esdevingui un estat propi? En qualsevol cas, l'efecte del boicot s'ha calculat i en el pitjor dels casos significaria 4% disminució de la GPD català. Vist que tenim un dèficit com a mínim del 8% la nostra economia creixeria un 4%, malgrat el boicot. I ara ve l’argument més important. Els espanyols de vegades també han boicotejat productes d'altres països, com el boicot als productes francesos durant els exercicis nuclears que van fer a l'Oceà Pacífic en els anys 90. Però que jo recordi els darrers 70 anys no ha hagut cap boicot d’espanyols a productes de les antigues colònies que van proclamar la independència d'Espanya en el segle passat.

Els espanyols tampoc fan boicot a productes portuguesos ni francesos. Tampoc el Regne Unit boicoteja els productes dels EUA o Irlanda, que es van separar del Regne Unit. Em sembla prou evident que la independència donarà lloc a una continuació del boicot (que ja patim) durant els primers anys. Però una cosa és segura: estem tenint boicots ja des de 1931. Els espanyols no boicotejaran eternament els productes d'un Estat català independent. Sí ho faran, en canvi si ens mantenim sota domini espanyol.

El que passarà després de la independència, el boicot es convertirà en una anècdota històrica de l'època en què els espanyols depenien dels catalans i els catalans dels espanyols.

Situació que crec que per a la majoria de catalans és ja història. Gràcies, entre altres coses, al boicot etern que ens estan fent.

Video sobre els efectes del boicot: http://www.youtube.com/watch?v=xcH2dfX7oCA&feature=relmfu

Article sobre els efectes del boicot: http://pepegins.com/2012/09/30/atenuacio-de-lefecte-boicot-sobre-els-productes-catalans/

Cercle català de negocis ha fet càlculs sobre el tema: http://www.ccncat.cat/articles/informa/catalunya-superaria-un-boicot-comercial-espanyol-en-cas-que-el-pa%C3%ADs-es-declar%C3%A9s

Les imatges s'han tret de webs dedicades a aquest boicot etern, aquest hobby espanyol que alimenta els nostres arguments per la secessió:
http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=455504&page=9 http://www.stralunato.com/2006/12/05/sigue-el-boicot-a-los-productos-catalanes/ http://cosasdegely.blogspot.nl/2012/10/cataluna-no-es-espana-pues-ahi-teneis.html http://lapoliticadegeppetto.blogspot.nl/2012/04/ciclogenesis-explosiva-politica.html

diumenge, 1 de juliol del 2012

Raó 47: Única manera de crear 200.000 llocs de treball en 24 hores i reduir l’atur català un terç

Ja fa temps que penso que tenir un estat propi farà augmentar exponencialment l’oferta laboral a Catalunya i pels catalans, dins i fora de l’estat català. Però mai havia trobat la manera de comptabilitzar-ho. I ara l’he trobat. Si et fixes en les estructures d’estat que ara són a Madrid, i que els catalans paguem, igual que paga qualsevol altre ciutadà de l’estat espanyol, al passar a ser un estat totes aquestes institucions s’han de muntar a Catalunya. Els catalans paguem a 200.000 madrilenys perquè ens facin les feines ‘d’estat’. Els paguem perquè ens anul·lin les nostres lleis, els paguem perquè ens bloquegin el pas de les seleccions catalanes, perquè ens bloquegin el pas al comerç internacional, perquè ens portin als catalans als jutjats i deixin els feixistes en plena llibertat, els paguem perquè ens imposin tenir un passaport espanyol, perquè ens imposin el castellà a les escoles, els paguem perquè ens robin i ens ho prenguin pràcticament tot. Resulta que sense haver de gastar ni un euro més, tenir un estat català portarà totes aquestes feines a Catalunya, amb un augment de la demanda de personal brutal. Es tracta d’uns 200.000 llocs de treball. Estem parlant de reduir l’atur actual només amb personal públic amb un terç! (638.247, taxa d’atur actual , el març del 2012) Aquest és un càlcul gros, extrapolant el número de treballadors a espanya de 19,09 milions, dels quals 2,6 milions en són públics. (2009 ) Estem parlant de quan calgui crear un aparell estatal català amb ministeris catalans, tribunals catalans, tribunal constitucional, tribunal superior, ambaixades, consolats, hisenda, exèrcit, intel·ligència, institucions i serveis encarregats de fer passaports, documents nacionals d’indentitat i altres documents oficials, gabinets d’enginyers i d’assessors del govern que treballin com a personal públic per a les infraestructures que seran competència catalana, institucions nacionals i internacionals per la promoció de la llengua i cultura catalana, europarlamentaris i altres càrrecs a Brussel·les, policia d’immigració, i altres serveis socials estatals. A part d’això hi hauríem d’afegir tots els llocs de treball no públics que aquestes institucions estatals comportaran, a part dels que comportaran la creació d’un hub intercontinental o un eix ferroviari de càrregues. Estem parlant d’empreses de serveis, de proveidors, de maquinària, automòbils, oficines, personal de neteja, d’energia, de construcció, de mobiliari, de tèxtil, d’importació i exportació, hostaleria, etcetera. Arreu del món caldran intèrprets en català, traductors i altres llocs de treball, com ara professors de català, ja que els estrangers finalment pensaran en aprendre el castellà per venir a Catalunya sinó el català, igualment que ho fan els estrangers que venen a Dinamarca o a Holanda. A part d’això els diners que els catalans paguem per a subsidis anirien destinats a cultura, cinema, literatura, art català, no com ara que la gran part dels nostres diners destinats a subsidis se’ls emporten els castellanoparlants. D’això ja n’he parlat diverses vegades, com l’article sobre la única manera d’aconseguir 500 revistes en català, però ara parlem de quantificar els llocs de treball que en podran sorgir de tot això. Quants llocs de treball sortiran per una aerolínia catalana si tinguéssim un aeroport intercontinental català, que ara s’ho queden tot a Madrid i a Iberia? Estem parlant de centenars de milers de llocs de treball que ara s’emporten ells perquè ens barren el pas al món globalitzat. Les dades d’Aena no menteixen. El volum de mercaderies que vola des de l’aeroport de Barajas és el qua-triple que des de Barcelona. I això no és lògic. Això només s’explica per l’embargo’ que hi ha a Catalunya per vols intercontinentals. Vivim sota un ‘embargo’ que ens barra el pas a l’economia globalitzada. I Espanya premeditadament ens està barrant el pas. Catalans desperteu!! Que estem parlant dels vostres llocs de treball, i dels vostres fills. Recompte de llocs de treball que els catalans paguem i donen de feina als madrilenys: Segons les webs de la Generalitat de Catalunya , a Catalunya hi ha uns 3,4 milions de persones que treballen. D’aquest 3,4 milions, hi ha un total de 302.000 persones que tenen treballs públics. És a dir, a Catalunya un 8,9 % dels treballadors són funcionaris. Un 8,9 % és molt, molt baix, si analitzem la gràfica de països europeus i el percentatge de funcionaris de l’estudi realitzat per Heinz Handler, Bertrand Koebel, Philipp Reis en Margrit Schartzenstaller :
En aquesta gràfica es pot veure el percentatge de funcionaris per país i l’evolució per any. En aquesta gràfica es pot veure que països amb un alt nivell d’estat del benestar com Suècia encara tenen molts serveis estatals, amb moltes posicions públiques. Estats com el Regne Unit, que els darrers anys han liberalitzat molts serveis estatals han reduït el percentatge dràsticament. Holanda i Alemanya l’han reduït una mica. Espanya l’ha augmentat els darrers 30 anys poc a poc. Ara bé, nosaltres paguem perquè a Madrid ens facin les feines ‘d’estat’. Mantenint la mitja espanyola de 13,8% de funcionaris per treballador passarem de tenir 302.000 funcionaris a poder-ne tenir mig milió. És a dir, sense gastar-nos ni un duro reduïm l’atur a Catalunya amb un terç. Això sense comptar les feines que tot això comportarà en negocis de tota mena. 200.000 persones treballant per Catalunya en comptes de treballar en contra nostra! Sources: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1456&V4=1487&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B http://analisiocupaciopublica.gencat.cat/default.aspx http://servicios.mpr.es/publicaciones/ http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2012/20403aturdelmarde2012.jsp

dimarts, 10 d’abril del 2012

Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern


Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)