divendres, 27 d’abril de 2007



Participa-hi!
El PP està intentant desmembrar més la unitat de la llengua catalana.
Són uns cabrons.
Arribarà un dia que tots els ciutadans del món tindran accés a totes les cadenes del món. Aquest dia cap fill de puta ens podrà evitar que poguem accedir a tots els mitjans de comunicació en català. Per ara hem de lluitar com poguem per defendre la nostra existència.
Endavant!

dijous, 19 d’abril de 2007

Raó 10: EL GOVERN NO ENS PROTEGEIX, ENS VOL DOMINAR

El cas de n’Eric Bertran i la seva acció com a exèrcit del fènix que va fer demanant l’etiquetació en català demostra que el govern espanyol està més preocupat en trobar maneres de tenir-nos espantats i cohibits que no pas ajudar-nos a aconseguir que Espanya sigui un estat lingüística- i culturalment desenvolupat.
Espanya ens hauria d’ajudar a aconseguir que el català estigués a tota empresa que ven els seus productes a Catalunya. No entenen que protegint-nos ens farien sentir bé. Si ens fessin sentir bé podriem ser amics i romandre units. En comptes d’això continuen intentant-nos dominar (de moltes maneres, amb lleis, intentant que el castellà sigui també llengua nostra, impedint que ens unim amb els Valencians i altres catalanoparlants de l’estat, etc).
Jo no crec que mai ho arribin a entendre. No es veu cap signe en aquesta direcció. Al contrari, veuran el meu punt de vista com a radical i equivocat.
Un estat que no ens vol protegir ni ajudar no té la capacitat per a governar-nos. Només per posar-nos traves. Per aquesta raó crec que Catalunya s’hauria d’independitzar.
Vejeu el vídeo sobre aquest cas:
http://video.google.com/videoplay?docid=8168022362553468428

dimarts, 17 d’abril de 2007

Raó 9: Telemadrid: Catalanòfils, enamorats per Catalunya.

El vídeo que va sortir a Telemadrid és novament un senyal. Ganes d’enemistar, de tirar llenya al foc. D’encendre la sang dels castellans i la dels catalans.
Jo no tinc ganes de rebaixar-me al mateix nivell. Sé que hi ha castellans que són amorosos, amistosos, i que volen la pau i que estimen Catalunya de debò, la gent, la llengua i la cultura catalanes. Però on són?
Malauradament no són pas els que més es fan sentir.
El que abunda envers els catalans a Espanya no és amor. No són clubs de catalanofòbils, gent interessada en aprendre la nostra llengua.
Hi ha alemanys, danesos, holandesos, americans i gent de molts altres països que s’interessen per la llengua i la cultura catalanes. Aquesta gent no tenen cap mena de vincle amb Catalunya. Ni novio ni res. Tot i així aprenen la llengua catalana, venen a Catalunya i s’interessen en en els rituals i les celebracions catalanes.
Es curiós aquest fenòmen.
D’espanyols, en canvi, res, mai he sentit d’un espanyol que s’interesses per la cultura catalana, que estimés Catalunya, estudiés la llengua catalana sense tenir-hi cap lligam. MAI.
Tot el contrari. La única forma d'espanyols que s'associen i s’interessen per Catalunya sense tenir-hi cap vincle ho fan precisament per la raó contraria. Només hi ha ANTI-CATALANISME!
No és per amor a Catalunya sinó per odi!
No fan pas programes a Telemadrid sobre lo maco que és Catalunya. Amb la seva única cultura, el caràcter dels catalans i la seva preciosa llengua.
Nois, FOTEM EL CAMP D’ESPANYA!
L’independentisme ridicul? El que és ridícul és el síndrome d’Estocolm que tenen molts catalans.
Alliberem-nos ja collons.
Ells mateixos ens estan dient a crits que ENS ODIEN, QUE NO ENS PODEN SOPORTAR.
A què esperem?
Visca Catalunya lliure.

dimarts, 3 d’abril de 2007

Rao 8: El Decret del Castella

El Decret del castellà

A Catalunya, fins hi tot amb l’estatut nou, no tenim plenament ni la competència de l’ensenyament. Això ja és raó suficient per voler la independència, però és que el problema és encara més greu.
Si Catalunya no s’independitza no aconseguirem salvar la llengua. I és que mentre siguem part de l’estat espanyol ens obligaran a aprendre la seva llengua. Si a això li sumem que pels adults que venen la llengua castellana és obligatoria mentre que la llengua catalana és optativa, malament rai.
El govern espanyol ens vol obligar a augmentar una hora més d’ensenyament en castellà. Perquè es fiquen amb nosaltres? Perquè no ens deixen en pau? Que ens obliguin a aprendre el seu idioma ja ho trobo fort. Però que a sobre ens obliguin a estudiar en la seva llengua, això ja ens està tornant a la època del Generalíssim.
Ja us podeu imaginar que jo sóc del parer que per salvar la nostra llengua la única manera és que Catalunya sigui monolingüe, que el català sigui la única llengua. A Andorra mateix la Seat té una pàgina web en català (país independent amb tan sols 70.000 habitants) mentre que a Catalunya s’hi nega rotundament.

A Flandes mateix tot és en llengua flamenca. En una comunitat amb tan sols 4,5 milions d’habitants. Es la única manera de que les coses estiguin clares. La societat funciona millor. No hi ha entrebancs, els estrangers que hi van a viure aprenen la llengua flamenca sense pensar si no seria millor aprendre la llengua francesa.
A Catalunya, en canvi, mentre el castellà sigui present i nosaltres ens automarginem a parlar castellà quan algú ve de fora, ningú mai veurà la necessitat d’aprendre el català. I al final som nosaltres mateixos que impedim que el català sigui imprescindible.
Els catalans hem de parlar català i hem de deixar de parlar castellà si volem salvar la llengua.
La gent de fora que vingui a viure a Catalunya ha d’estar obligada a aprendre el català. Anar a viure a un país i no aprendre’n la llengua és un acte de mala educació, una falta de respecte, ho trobo increible. Però ja que la gent és així de mal educada, doncs se’ls hauria d’obligar amb una llei.
Aquí a Holanda hi ha molts extrangers que també ho fan. Venen a viure aquí i no volen ni sentir parlar de l’holandès.
Es una actitut despectiva, de rebuig a la cultura que t’acull. Ho trobo una vergonya.
Ara bé, quan un extranger vol un passaport holandès han de passar un examen lingüístic d’holandès.
En fi, la millor manera d’aconseguir que no tinguem traves per a salvar la nostra llengua i per normalitzar la situació lingüística del nostre país és amb la independència. Més clar l’aigua.