dimecres, 10 de gener de 2007

Rao 4: la injusta situacio de la llengua catalana

Ningú pot negar que és la cultura castellana la que, ja des de fa uns centenars d’anys, creu tenir el dret d’imposar-se a la catalana. Es una estranya costum la que tenen, no?
Des de la primera vegada que ho varen fer, per la força. Ens van prohibir parlar la nostra llengua i ens van obligar a fer servir la seva. Amb quin dret? CAP.
En generalíssim, fins fa només 30 anys, va tornar-nos a imposar una llengua que no és la nostra, ens va forçar a formar part d’un concepte nació-estat al qual nosaltres no hi voliem formar part (la democràcia catalana havia demostrat que el poble català no ho volia). Els castellans es van acostumar. Malauradament també molts catalans van acabar acostumant-s’hi fins a cert punt. De manera que tant castellans com catalans sovint veuen la situació tal com és avui dia com ‘normal’.

Els castellans troben normal que els catalans estiguem obligats a parlar la seva llengua. Els castellans no trobarien pas normal que nosaltres els obliguéssim a ells a parlar la nostra llengua.
Els castellans veuen com a normal que si venen a Catalunya han de poder parlar el castellà. En canvi veurien com intolerable que un català anés a Madrid i intentés que l’entenguessin parlant en català. Però perquè? Perquè no haurien d’aprendre ells el català? Perquè hem de ser nosaltres que hem d’aprendre la seva llengua? No hi ha CAP raó. En realitat si jo no vull parlar castellà hauria de ser problema meu.
Segons com jo ho veig, de la mateixa manera que un Flamenc a Flandes no té perquè parlar ni entendre la llengua francesa si no li surt dels pebrots, un català hauria de ser lliure a la seva terra per aprendre o no qualsevol altra llengua de l’estat espanyol o de fora de l’estat espanyol.
No es pot forçar a un ciutadà de Wallònia que aprengui el Flamenc. No es pot forçar a un ciutadà de castella que aprengui el català. No es pot forçar a un ciutadà del nord de Suïssa que aprengui l'italià. I en canvi si es pot forçar a un català que aprengui el castellà? Aquesta no és una situació equitativa. No tenim els mateixos drets, No tenim els mateixos deures. I el català està en una situació subordinada sense CAP més raó que la de la força militar amb la qual es va aconseguir aquesta situació.
Per aquesta interminable i injusta situació crec que Catalunya i la llengua catalana estarien molt millor en un règim independent.

Rao 3: Un casament forçat i sense amor

Avui tot caminant anava pensant que la cultura catalana és com una dona maltractada per un marit amb qui fa molt temps es va haver de casar sense voler-ho.
Ningú podria dir que la unió entre la cultura catalana i la castellana és ni voluntària ni pacífica.
El poble castellà ha demostrat més d’una vegada voler eliminar la nostra cultura i la nostra llengua. S’ens ha obligat a parlar la seva llengua, s’ens ha prohibit la nostra llengua, mutilat la nostra cultura. El poble castellà ha demostrat amb aquesta actitut no estimar al poble català. Tot el contrari.

Com poden esperar que, després de tants anys d’opressió, estiguem contents de pertànyer a Espanya?
Com no poden entendre que després de donar una bofetada a una persona no li pots demanar que l’estimis?
Com poden demanar-nos que estimem Espanya després de bombardejar-nos, de matar la nostra gent, de fer tan de mal a la nostra cultura i d’odiar-nos?

Es com un assassí que no entén que la víctima a qui està intentant assassinar no vulgui fer l’amor amb ell. Un psicòpata amb un quadre patològic de primer grau, vaja.

A més de cohibir-nos, han intentat que jurem la seva bandera, que ens sentim orgullosos d’esser espanyols, que cantem el seu himne. I no entenen perquè ens desagrada. Em dona la sensació que ho troben com insultant.
I el fet de voler-nos independitzar desperta a molts castellans com un odi. Però d’on ve aquest odi? Perquè ens tenen tirria? Que els hi hem fet nosaltres? La història demostra que nosaltres no els hem fet res de mal.

Suposo que la única arma que tenim després de les derrotes que hem hagut de pair és l’orgull, la identitat catalana. Ens poden obligar a parlar castellà, però no ens poden obligar a sentir-nos orgullosos de parlar-lo. Ens poden obligar a jurar la bandera espanyola, però no a sentir-la com a bandera pròpia. I suposo que això és precisament el que genera l’odi que ens tenen. La seva derrota és que no han aconseguit que els catalans ens apuntem al patriotisme espanyol.

Però per quins setze ous els interessa tant el que nosaltres fem, creiem, o pensem? Que no tenen res més a fer? Es veu que no. Probablement això es deu a que la cultura castellana s’ha especialitzat en oprimir altres cultures (no només oprimir, sinó destrossar, buidar, sacsejar) com a model de creixement cultural però sobretot com a model de creixement econòmic. Es un model militar al qual la cultura castellana no podrà accedir més mentre estigui dins la UE. Es evident que la relació desequilibrada entre la cultura catalana i la castellana prové d’aquests principis.

I amb tan poc amor, mentre a Madrid no parlin català, mentre a Madrid no hi hagi clubs de catalanofòbils en comptes de clubs catalanòfobs, mentre a Madrid no es vengui Catalunya com a símbol d’autenticitat, la cultura catalana com a interes nacional, com a una cultura valiosa, una cultura i una llengua que cal cultivar, mimar, mentre no es vegi al metro de Madrid la retolació en les 4 llengües oficials d’Espanya, no veig jo per quins setze ous hem d’estar casats amb aquest assassí que no fa més que intentar ofegar-nos. Aquí a Holanda tenim al nord la cultura frisona, amb una llengua pròpia. Frísia és com una Catalunya en petit, però els holandesos no la odien pas. Els holandesos estimen Frísia. Consideren tot allò frisó com a super-holandès. Aquesta sí que és una relació d’amor mutuu.
La situació entre Anglaterra i Escòcia s’assembla més a la d’Espanya i Catalunya però els anglesos no odien pas als escocesos. Escòcia està també vist com un país diferent amb un orgull pròpi que els anglesos respecten amb comprensió. A Bèlgica hi trobem la cultura Flamenca i la Walona.
Els Walons potser tenen una actitut semblant a la dels castellans. Els Walons intentaren que Bèlgica fos un país de parla francesa. No ho van aconseguir i sembla que els Walons tenen una espècie de tírria als Flamencs. Els Flamencs i els Walons viuen d’esquenes l’un a l’altre. La cultura Walona i la Flamenca no es barrejen gens. La única raó per la qual estan junts són interessos polítics i econòmics (econòmics només per Walònia que és una area d’Europa amb un nivell econòmic molt baix).

En poques paraules: Els castellans ens han demostrat (i ho continuen fent) que no ens estimen. I alguns fins hi tot que ens odien. No veig per què hem de pertanyer a un estat que està frustrat perque ens sentim diferents (i és que ho som!), que no ens ha estimat mai, ni ens estima ara ni ho farà en el futur.
La unió entre la cultura catalana i la castellana és com un matrimoni forçat entre un home dominant i una dona que no s’atreveix a dir que no per que no la maltractin.

Es per aquesta raó que crec que Catalunya hauria d’independitzar-se.

dimecres, 3 de gener de 2007

Rao 2: Les seleccions catalanes esportives

El poble català és molt emprenedor. Prova d’això són les Federacions catalanes esportives. El món de l’esport està estretament relacionat amb un sentiment nacional. Dit d’una altra manera: la gran majoria de la gent se sent connectada amb la seva pròpia cultura mitjançant l’esport. I quina és la meva cultura? La catalana i cap més.

Gran part del poble català no s’identifica amb les seleccions esportives espanyoles, no se sent a gust i encara menys orgullós de formar part d’Espanya.

De la mateixa manera que un habitant de Kurdistan no pot estar orgullós d’esser Iraquí o Turc; de la mateixa manera que un habitant de Txetxènia no pot estar orgullós d’esser Rus, no s’ens pot demanar als catalans d’estar orgullosos d’esser espanyols.
No entenc que un poble que intenta aniquilar la meva gent, la meva cultura, que prohibeix la meva llengua, que m’obliga a anomenar els meus fills en un idioma que no és el meu (jo mateix vaig haver de canviar el meu nom al català que fins uns anys oficialment estava en castellà), esperi que jo estigui orgullós de pertanyer-ne. Com a esportista català guanyar una medalla i sentir l’himne d’un país que fa tants anys està intentant desfer-se del teu país, de la teva llengua i cultura és molt desagradable.
Es per això que molts catalans volem identificar-nos amb l’esport català i no pas amb l’espanyol. Per això les federacions catalanes volen representar el poble català internacionalment.

Els castellans haurien d’entendre aquesta lògica de parvulari. Si ens entenguessin, si ens estimessin, si acollissin la nostra cultura i la nostra llengua amb amor i comprensió, potser ens seria difícil desitjar la independència.
Però res de tot això. Les seleccions castellanes internacionals s’oposen a que els catalans tinguem pròpies seleccions. Davant de tanta incomprensió, falta de sensibilitat, d’amor als catalans només queda una sortida: la independència.

dilluns, 1 de gener de 2007

Rao 1: LA SEAT

Vaig demanar a la Seat si em podien donar informació en català per comprar un cotxe. Si podien posar la pàgina web en català.
Em van dir que no. Que la Seat no ven només cotxes a Catalunya. Que la Seat significa Societat Espanyola d'Automòbils i turismes. Escrivint Espanyola amb negreta. Volent dir que per tant només poden expressar-se en la única llengua espanyola
que existeix. Aquestes tonteries que em van escriure en llengua castellana serien impensables si un Europeu de qualsevol altre país els escribís demanant informació en la seva llengua.
El pitjor del cas fou quan a l'endemà s'em va acudir mirar a la pàgina web d'Andorra. Em vaig quedar bocabadat. La SEat té a Andorra una pàgina web EN CATALA!
Es a dir:
A un país independent de 70.000 habitants la Seat hi té sense cap problema una pàgina web en català.
A un país NO independent de 7.000.000 d'habitants la Seat es nega a fer-ne una.
Això vol dir que si Catalunya fos un país independent, per molt petit que fos, no tindria cap problema per aplicar una llei lingüística que a Catalunya encara no entenc per què costa tant d'aplicar.