dimecres, 3 de gener de 2007

Rao 2: Les seleccions catalanes esportives

El poble català és molt emprenedor. Prova d’això són les Federacions catalanes esportives. El món de l’esport està estretament relacionat amb un sentiment nacional. Dit d’una altra manera: la gran majoria de la gent se sent connectada amb la seva pròpia cultura mitjançant l’esport. I quina és la meva cultura? La catalana i cap més.

Gran part del poble català no s’identifica amb les seleccions esportives espanyoles, no se sent a gust i encara menys orgullós de formar part d’Espanya.

De la mateixa manera que un habitant de Kurdistan no pot estar orgullós d’esser Iraquí o Turc; de la mateixa manera que un habitant de Txetxènia no pot estar orgullós d’esser Rus, no s’ens pot demanar als catalans d’estar orgullosos d’esser espanyols.
No entenc que un poble que intenta aniquilar la meva gent, la meva cultura, que prohibeix la meva llengua, que m’obliga a anomenar els meus fills en un idioma que no és el meu (jo mateix vaig haver de canviar el meu nom al català que fins uns anys oficialment estava en castellà), esperi que jo estigui orgullós de pertanyer-ne. Com a esportista català guanyar una medalla i sentir l’himne d’un país que fa tants anys està intentant desfer-se del teu país, de la teva llengua i cultura és molt desagradable.
Es per això que molts catalans volem identificar-nos amb l’esport català i no pas amb l’espanyol. Per això les federacions catalanes volen representar el poble català internacionalment.

Els castellans haurien d’entendre aquesta lògica de parvulari. Si ens entenguessin, si ens estimessin, si acollissin la nostra cultura i la nostra llengua amb amor i comprensió, potser ens seria difícil desitjar la independència.
Però res de tot això. Les seleccions castellanes internacionals s’oposen a que els catalans tinguem pròpies seleccions. Davant de tanta incomprensió, falta de sensibilitat, d’amor als catalans només queda una sortida: la independència.

2 comentaris:

Marc Espasa ha dit...

Em sembla una idea brillant aquest blog.

Endavant amb la iniciativa i aquí tindrás un lector fidel.

Per cert i sobre les seleccions, jo ja m´estic cansant de partits amistosos. O aconseguim ja un pas important en la oficialització, o la situació es pot enquistar i no anar ni endavant ni endarrera.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Marc, tens raó. Però jo prefereixo creure, tal com diu en Josep Maria Solé i Sabaté, que la democràcia és tossuda i ho aconseguirem.
El següent texte ve de:
http://www.llibercat.com/entre-sole.htm

L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté desgrana minuciosament en aquesta entrevista amb Llibercat.com els ets i uts de la realitat de les seleccions catalanes. A les portes d’uns quants partits amistosos en què Catalunya tornarà a passar al primer pla de l’actualitat esportiva, Solé i Sabaté confia en què “la democràcia s’acabi imposant” i veu el futur amb optimisme.

Primer de tot m’agradaria que em definís quin ha estat el seu sentiment quan ha tingut l’oportunitat de presenciar en directe un partit de Catalunya

“Home és una identificació clara perquè jo sóc català i això és un sentiment que es porta a dins, és una identificació i és la fidelitat a la terra. Al cap i a la fi és la veritat, l’autenticitat. La resta és artificial.”

La selecció catalana d’hoquei patins juga aquest 27 de desembre un partit de caràcter amistós contra una selecció dels millors jugadors del món, tot un clàssic per aquestes dates. Per què serveixen aquests tipus de partits?

“Serveixen per mantenir la flama de la gent. Aquest ideal de tenir algun dia seleccions oficials pròpies catalanes i que, malgrat tots els obstacles amb què ens trobarem, la voluntat hi és i amb constància i perseverança al final ens en sortirem.”

El suport de la gent és sempre incondicional en aquest tipus de partits. Quin creu que és el moment més emocionant en un partit en què hi juga Catalunya? El moment que es canten ‘Els Segadors’ potser?

“Quan veig formar els jugadors crec que és el moment més emotiu. És en aquells instants quan ells se n’adonen que han adquirit un compromís com a ciutadans i com a gent d’aquest país. A més saben que tenen molta gent al darrera.”

Quina és la sensació quan marca un gol Catalunya? És diferent a quan ho fa un equip professional?

“Sí, absolutament. Els catalans hem tingut una història amb molta vocació de gent, moltcompromís, molt patiment i tragèdia, i la veritat és que nosaltres ho sentim molt més profundament. Nosaltres, els catalans, tenim una forma de ser molt oberta, molt global, molt cosmopolita i un gol de la selecció catalana és un gol de tothom. Per tant, puc afirmar que és diferent.”

Creu en un futur amb seleccions catalanes?

“Absolutament. La democràcia és tossuda i si el poble ho vol ho tindrem. Per molta gent que ens hagi anat en contra, al final sempre s’imposa la voluntat d’un poble. Avui en dia contra la democràcia no hi ha res.”

Finalment, creu que seria millor separar els aspectes polítics dels esportius o creu que han d’anar plegats de la mà si es vol tenir algun tipus de futur

“Crec que aquest és un problema polític. Mentre Espanya no comprengui que tothom té la seva lliure forma de sentir-se representat això tindrà una difícil solució. El que passa és que seria bo treure la part política de les federacions, però si ells mateixos ho polititzen només té una solució, la democràtica.”