diumenge, 1 de novembre de 2009

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència




No havia parlat mai del feixisme per que per a mi això és una cosa que està tant superada, que està tant lluny de mi. Aquí a Holanda el feixisme és igual que a Catalunya, gairebé no existeix. Sempre hi ha algun grupet de penjats que busquen protagonisme a la seva vida amb extremismes d’aquesta mena però en cap cas són gent amb poder o en el poder.

Des de fa un any he començat a veure notícies sorprenents sobre la presència a Espanya d’idees feixistes, de gent feixista, d’organitzacions feixistes, de símbols feixistes, de feixistes o exfeixistes en alts càrrecs espanyols i fins hi tot de residències d’avis feixistes per a alemanys nazis que Espanya va acollir després de la segona guerra mundial i encara viuen a Espanya com si res. Però potser el que més em sorprèn d’Espanya és que el feixisme està per tot i sobretot està en les institucions espanyoles. Institucions que en teoria haurien de representar i ajudar a tota la societat espanyola. Institucions que nosaltres paguem. No és que les institucions espanyoles diguin que són feixistes, i els seus membres tampoc. Però si fas una mica d’investigació veus que són els fills o nets d’alts càrrecs feixistes i que tenen unes idees molt semblants, o que són gent que ha estat involucrada en el passat en partits o institucions clarament feixistes i que les idees i les decisions que prenen clarifiquen quina és la seva mentalitat. Espanya està minada de feixistes i de feixisme. Ells s’ho callen, però de tant en tant surt a la llum. I això es reflecteix en les decisions que es prenen. És molt greu, per que a Espanya hi ha molt feixisme o ex-feixisme amb poder i al poder, cosa impensable i impossible en cap país modern europeu a excepció d’Austria.
-------------------------------------------------------------
És molt difícil d’analitzar quin grau de feixisme embruta el poder espanyol, però posem alguns exemples:

1. El rei d’Espanya va ser elegit per Franco i encara avui dia sembla rendir tribut als dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco
http://www.purnas.com/2009/08/13/agradeciendo-a-su-mentor-juan-carlos-i-y-el-generalisimo/

2. l’Estat, que anava en contra de la consulta popular d’Arenys i a favor d’una manifestació falangista el mateix dia de la consulta, envia un advocat de l’estat, Jorge Buxadé, que en dues ocasions ha estat candidat al mateix partit de la Falange de las J.O.N.S.

(www.naciodigital.cat) El que faltava. Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt han denunciat que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en el cas del referèndum, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol, ha participat en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M. Un currículum que no deixa gairebé l’estela de certa independència del cos de lletrats que han de defensar els valors constitucionals.

La condició d'ex-candidat de la Falange, a més de ser un escàndol, és un motiu més pel que els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt s’estirin els cabells. A més cal tenir present que la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 (pdf) en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

3. Nazis que viuen a Espanya avui dia com si res, en plena llibertat.

http://www.nytimes.com/2005/10/26/world/europe/26iht-nazi.html

4. El TSJC troba poc democràtic voler prohibir la manifestació d’un partit antidemocràtic, que defensa l’us de les armes per a imposar les seves idees per sobre de les idees de la majoria de la població (en canvi no troba poc democràtic voler prohibir un referèndum amb el qual es pot esbrinar què opina la major part de la població sobre una qüestió, en aquest cas la independència de Catalunya).

5. Cremar una bandera espanyola es penalitza. Cremar una bandera catalana no.

6. Membres del TC eren carrecs importants franquistes. (www.elplural.com, con el titular de "Un falangista en el Constitucional", el diario Público realizó ayer un extenso estudio sobre el pasado y el presente de uno de los jueces que conforman el Tribunal Constitucional. El magistrado Roberto García-Calvo destaca por su conservadurismo y su protagonismo en la provincia de Almería en la recta final de la Dictadura. De los duros Ultraconservador y reticente a la apertura del Régimen, García-Calvo se mantuvo en el cargo de Gobernador Civil entre abril de 1976 y marzo de 1977 en Almería –como también informó hace unos meses elplural.com. No obstante, en este breve período, García-Calvo dejó una fuerte impronta: varias huelgas reprimidas sin miramientos y un asesinato sin resolver, el del joven militante de la Joven Guardia Roja Javier Verdejo, abatido por la Guardia Civil cuando realizaba una pintada con espray. Represor Según puede leerse en el periódico dirigido por Nacho Escolar, cuando le dieron el aviso, el ahora juez del Constitucional García-Calvo estaba de cena en Cabo de Gata y se limitó a tomar otra copa. Sus reacciones posteriores se caracterizaron por la dureza de la represión contra las manifestaciones de protesta que tuvieron lugar en la provincia con motivo del asesinato del joven y su ciego apoyo a los guardias civiles implicados en el caso. "Más que negociar, amenazaba" Calificado por algunos sindicalistas de la época de "represor", el juez García-Calvo protagonizó más episodios violentos en las zonas más pobres de Almería, en una época durante la cual las huelgas se reproducían por toda España. Los tiempos comenzaban a cambiar, pero la evolución se detenía para algunos, como García-Calvo, que, "más que negociar, amenazaba". Ahora, "constitucionalista" Con un franquismo ya más que fenecido, García-Calvo se considera hoy "constitucionalista", al igual que muchos miembros del PP con un pasado ligado al régimen dictatorial. Un currículo que no levanta esperanzas de cara al futuro de las reformas progresistas emprendidas por el Ejecutivo de Zapatero, algunas de las cuales tendrán que pasar por el Tribunal Constitucional, al que el ex gobernador civil de Almería todavía pertenece.)

7. Polítics del PP eren polítics franquistes. Tothom coneix Fraga Iribarne.

A part dels lligams directes amb el franquisme, que amb els anys per llei de vida es van morint, la mentalitat del PP segueix els 14 principals trets d’un partit fascista:

En espanyol:
http://bgta.hollosite.com/blog/?p=685

En anglès:
http://www.ratical.org/ratville/CAH/fasci14chars.html

Però hi ha moltes decisions i anècdotes més que acrediten la mentalitat pro-feixista o feixista del PP:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Franco/continuara/alcalde/honorario/perpetuidad/Salamanca/elpepuesp/20070126elpepinac_12/Tes

Todos los partidos, excepto el PP, rechazan el ataque fascista a la memoria histórica:
http://www2.noticiasdenavarra.com/ediciones/2009/08/25/sociedad/navarra/d25nav7.1699623.php
-------------------------------------------------------------
N’estic segur que hi ha encara molts més exemples però no tinc ganes en perdre temps investigant més d’aquesta gent que m’embruta l’ànima. No m’enrollaré en comparacions entre el feixisme a Espanya i a Àustria. Tampoc m’enrollaré en complicadíssims i dificilíssims mètodes per a fer net a Espanya i treure el feixisme del poder a Espanya. I tampoc tinc ganes de fer suposicions de per què a Espanya no li sembla interessar trencar amb el feixisme (sinó ja ho hauria fet).

Més clar l’aigua: si volem a Catalunya desempallegar-nos del feixisme d’una manera ràpida i eficient la independència és la manera més eficaç ràpida i més neta. Mentre Catalunya sigui sota Espanya el feixisme i la mentalitat feixista que encara avui dia domina el poder espanyol continuarà afectant-nos d’una manera directa, diària i clarament anti-catalana.

Per a trencar definitivament amb el feixisme, amb els feixistes i amb el seu poder contra Catalunya: independència.
-------------------------------------------------------------
Fotos:
1. El rei d’Espanya amb Franco
2. Jorge Buxadé
3. Tothom sap el caràcter feixista de diversos grups de hooligans del Real Madrid, que canten i fan crits i gestos feixistes. Foto del Bernabeu:
http://draudesc.wordpress.com/2009/01/21/canticos-fascistas-en-el-bernabeu-y-3-latas-de-cerveza-en-el-camp-nou/

dimecres, 23 de setembre de 2009

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català


La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

dimarts, 9 de juny de 2009

Raó 31: SARDANA EUROPEA: Sols la independència ens solucionarà el problema de la infra-representació a l’Eurocambra.



Un país independent europeu amb 7 milions d’habitants té uns 17 euro diputats al parlament europeu. Catalunya tindrà només 7 euro diputats, una xifra molt per sota del que tindrem quan siguem un estat dins el marc de la UE.
No sols tenim pocs euro diputats si ens comparem amb un estat independent, també sembla ser que altres autonomies tenen relativament més euro diputats que nosaltres.
És clar, els que votaren PSC votaren per a uns euro diputats espanyols. Quina enganyifa!
Bé. No cal dir que només la independència ens portarà a la normalitat també en representació europarlamentària. Un detall important a l’hora de prendre moltes decisions i de defendre els nostres interessos, cosa que mai hem pogut i mai podrem esperar dels polítics espanyols.

Notícia de directe.cat:
http://www.directe.cat/article/catalunya-estara-infrarepresentada-a-leurocambra-en-comparacio-amb-daltres-nacions-europee-14809

dijous, 14 de maig de 2009

Raó 30: La única manera per a garantir la normal distribució de TV en català


Ja de petit (uns 25 anys fa) es parlava de per què no podíem veure la televisió valenciana i la televisió balear, ja que es tracta del mateix territori lingüístic.
A Holanda i a Bèlgica deu fer ja uns 30 o 40 anys que poden veure la televisió del país veí on parlen el mateix idioma però amb accent diferent. Degut a que es parla la mateixa llengua hi ha força contacte entre els dos territoris. Cantants, escriptors, estudiants, treballadors, fins hi tot es cerquen possibilitats per als holandesos d’anar a un hospital flamenc si a Holanda hi ha llistes d’espera. Tot això per que es parla la mateixa llengua.
Tots sabem que els mallorquins, eivissencs i menorquins van a Barcelona a estudiar i que els seus cantants triomfen al principat per que parlen la mateixa llengua. Ens entenem. Aleshores què passa? Per què després de 30 anys encara no podem veure les televisions dels nostres veïns que parlen el mateix idioma, que formen part dels Països Catalans?
Resulta que Espanya és un país diferent. A Espanya els polítics encara dominen els mitjans de comunicació i l’empren com una eina de manipulació. No cal ser gaire intel·ligent per veure que hi ha una mena de censura amb interessos polítics rere a què es dona prioritat a la televisió i a què no.
Però lo pitjor del cas és que els polítics que estan en contra que la unitat cultural i lingüística anomenada Països Catalans faci pinya estan fent la feina ben feta i ho estan aconseguint. Aquests són els polítics que tenen el poder a Espanya i eviten que puguem veure les televisions que es fan i desfan en la nostra llengua, dins el territori de l’estat espanyol i fora. A França la televisió del principat l’han treta aquest any. A València ja sabem què ha passat amb els repetidors de TV3. Això és un genocidi cultural i lingüístic. I ara tenen una nova eina, el TDT, que segons diverses fonts* està resultant la nova eina per al nacionalisme espanyol per a dividir els catalanoparlants. Després de 30 anys de 'democràcia' ens trobem igual que sempre. Som 9 milions de catalanoparlants, però no tenim eines per a desenvolupar una societat normal en català.
30 anys de democràcia espanyola no ens han portat ni estabilitat ni germandat ni normalitat. Seguim mutilats per un sistema que ho impedeix i que està fent esforços per a que la cosa no millori. Per a mi això és una nova raó per a desitjar que Catalunya sigui un estat independent. Per que està clar que sense estat no tindrem el que té qualsevol nació normal: tots els canals de televisió en llengua pròpia que es fan i es desfan.
Us imagineu quants canals de televisió tindrem quan Catalunya sigui un estat independent? Ningú ens podrà dir que no, tindrem tots els canals en català, de tots els països catalans, TOTS. Ara per ara encara no som un estat independent i haurem de continuar fent-ho mitjançant la via activista. Per això vull fer una crida a tothom que llegeixi això. Hi ha una web on podeu enviar una carta al ministre d'indústria espanyol per a que ajudi els Països Catalans a assolir aquesta normalitat mediàtica sense que siguem un estat independent. No tinc gaire confiança que ho faci (per això estic convençut que necessitarem ser un estat independent), però com a mínim és important que sàpiguen què volem i que no ens conformem.
Aquí el link per a enviar-li una carta al ministre d'indústria:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm
Articles sobre el tema:
*http://www.directe.cat/article/obra-cultural-balear-adverteix-que-larribada-de-la-tdt-pot-significar-un-retroces-de-la-ll-12132
*http://www.directe.cat/article/lestat-frances-tanca-la-tdt-nordcatalana
*http://www.directe.cat/article/el-govern-intercedeix-perque-tvc-pugui-emetre-en-digital-a-la-catalunya-del-nord-12855

dijous, 5 de març de 2009

Raó 29: LA ÚNICA MANERA DE GARANTIR LES SUBVENCIONS A ONG CATALANES


Segons Xarxanet.com els Catalans varem pagar, el 2007, 40 milions d’euros d’IRPF per a fins socials. D’aquests 40 milions només 13 van tornar a Catalunya. Catalunya, que compta amb 3000 ONG, ja en surt de mal parada sent sota Espanya.
Segons el Cercle d’estudis sobiranistes el 2008 es tractava de 47 milions, dels quals només 17 en tornaren.
Però per si fos poc, ara resulta que l’estat espanyol va estar preparant una normativa que exclouria totalment les ONG que no fossin de caràcter estatal. Amb la qual cosa els catalans pagaríem 47 milions d’euros per a fins socials i no en veuríem ni un euro.
Espanya ens està constantment amenaçant amb una política adversa al nostre desenvolupament.
Catalunya té un govern de gestió. Es pot queixar, però no pot exigir res. I així estem. Només la independència podrà treure’ns d’aquesta situació de constant perill, de constant saqueig. Aquesta vegada el govern català s’ha queixat. Sembla que els plans d’excloure les ONG no estatals d’aquest ajut no es tirarà endavant. No és segur.
Sigui com sigui novament surt a la llum com el govern espanyol recolza una mentalitat unificadora, espanyolitzadora, i sempre busca maneres d’aconseguir-ho. Em puc imaginar que una ONG catalana podria ser contrària a la mentalitat unificadora del nacionalisme espanyol.
Es tiri endavant aquesta normativa que exclou les ONG catalanes, la situació d’espoli que ja tenim ja és prou indesitjable. La independència de Catalunya és la única manera de garantir que les ONG catalanes tinguin subvencions ara i en el futur.
La notícia original: http://www.xarxanet.org/xarxanet/novetatsDetall.xarxanet?nov_novetatId=187307

dimecres, 4 de febrer de 2009

Raó 28: La independència, la única manera de que a l'estranger ens diguin 'bon dia': de que existim


Avui llegint un bloc d’un català que viu a Egipte deia el següent:
“A Sharm al-Sheikh i a El Caire trobes alguns guies turístics que han estudiat espanyol (la denominació “castellà” no és gens utilitzada fora de les nostres contrades) i manifesten que per ells no té cap sentit aprendre el “dialecte” català ja que no els aportaria cap benefici en la seva feina.”

Malgrat el català sigui una llengua parlada ‘només’ per 9 milions de persones mai ningú diria una cosa així de llengües com el suec, el danès o el neerlandès (altres llengües més o menys igual de ‘petites’ que la nostra).

És més, n’estic segur que molts guies turístics egipcis sabran unes paraules en holandès per a impressionar els turistes holandesos.
I com és que fan un esforç per a impressionar als turistes holandesos però en canvi no volen fer cap esforç per a impressionar els turistes catalans?

Com us podeu imaginar, la raó és ben senzilla: Catalunya no és un estat independent, la llengua estatal de Catalunya és l’espanyol. Així és com ho veuen els estrangers arreu del món. El català, sigui idioma o sigui dialecte, fora de Catalunya té l’estatus d’un dialecte senzillament per que no té un estat al darrere. No és llengua estatal.
Milers d’holandesos van a Barcelona a aprendre ‘la llengua’. No pas la llengua de Barcelona, capital de Catalunya, sinó la llengua espanyola.
Avui mateix m’ha comentat un amic que se’n va a Barcelona una temporada a aprendre ‘la llengua’ (espanyola, és clar).
A Catalunya la llengua estatal és l'espanyol. De llengua espanyola només n'hi ha una (això és com ho veu el món sencer fora dels PPCC, no ens enganyem). I el català, fins que no siguem un estat independent, tindrà l'estatus d'un dialecte per molt que sigui una llengua.
Aleshores sense un estat la cosa és molt més difícil de protegir.
El món sencer veu el català (si en té consciència) com un destorb, una cosa inútil que fa nosa.

El dia que Catalunya sigui un estat independent ningú dubtarà si aprendre l'idioma de l'estat català val la pena o no. Ésser llengua estatal donarà a la llengua catalana un impacte positiu econòmic, social i cultural automàtic i arreu del món.
A cada estat hi haurà ambaixades catalanes, ambaixadors catalans amb tot el personal català que una ambaixada comporta. La comunicació internacional amb Catalunya donarà un gran impuls a la llengua catalana.
Les multinacionals ni pensaran en no oferir els seus productes en català. Parlaran i estudiaran el ‘mercat català’ en comptes d’incloure’ns en un mercat castellà. Traductors, mestres de català, intèrprets... La literatura, les arts escèniques (ara com si no existissin) passaran a formar part de la constel·lació de literatures i arts escèniques dels estats. Avui dia els catalans paguem impostos per que a l’estranger es venguin la cultura, les arts escèniques i la literatura castellanes.
Tenir un estat donaria un impuls al món del cinema català, la literatura, però a més a la seva projecció internacional.
El dia que siguem independents el món sencer tindrà consciència de nosaltres. El món sencer aprendrà que Barcelona no és la segona ciutat d'Espanya, aprendran que és la capital del nou estat català. I aprendran que la llengua estatal de Catalunya és el català. Només aquest fet canviarà de la nit al dia la nostra (actualment gairebé inútil) lluita per sobreviure. Els estrangers vindran a Barcelona a aprendre 'la llengua' (la catalana, és clar!, no pas l’espanyola).

Aquest dia quan anem a Egipte de vacances els guies turístics ens diran ‘bon dia’! ‘si us plau’! Bon profit! Per que a Egipte, els habitants de l’estat català ens sentim benvinguts.

Avui dia que un guia turístic egipci ens digui res en català ens sona com ciència ficció. Demà serà realitat.