dimecres, 30 de juny de 2010

Raó 36: LA ÚNICA MANERA DE SOBREVIURE (FASE POST-ESTATUT)




LA SENTÈNCIA DEL TC CLARIFICA QUE CATALUNYA NO POT ENCAIXAR DINS ESPANYA. QUE ESPANYA NO TE CAP INTENCIÓ D'ACCEPTAR CATALUNYA, NOMÉS LA VOL ENGOLIR.

No es pot dir que els nostres polítics no ho hagin intentat. Ja des de fa molts anys els polítics catalans intenten encaixar Catalunya dins Espanya. Ja sigui per resignació o per convicció. La realitat és que ara més que mai està comprovat: el sistema autonòmic no dóna més de si, més aviat dóna cada vegada menys de si. Els que pensàvem que el govern autonòmic era ja un sistema amb llibertat d'acció s'ha fotut de nassos contra la paret del TC. Espanya ha dit rotundament que no. Espanya no vol acceptar que siguem una nació, no vol acceptar que siguem diferents i treballa per evitar-ho. El govern espanyol no vol cedir en res, vol reforçar l'espanyolitat de Catalunya, vol que qualsevol espanyol pugui obligar-nos a educar els seus fills a Catalunya íntegrament en la llengua de Castella (al revés seria impensable), a reduir la nostra llengua a una categoria inferior, evitar que tinguem cap tipus de control propi independent del seu en justícia, en economia, en bancs, en infraestructures, en tot.

Mentre intentem avançar ells continuen engolint-nos sense que molts de nosaltres ni ens en adonem (s'ha de ser cec).

Espanya ha fet que els polítics que fa dos dies deien que eren federalistes (com en Montilla) o parlaven de concerts econòmics (A.Mas) hagin quedat en un absolut ridícul. (Gràcies Espanya!)

Ara ho sabem de segur: És impossible fer encaixar Catalunya dins d'Espanya. Aquesta sentència ens va molt bé als que creiem que la independència és la millor sortida. Per que tots aquells que creien que es podia anar poc a poquet endavant no té més remei que veure que és impossible. Ningú pot dir que es pugui anar avançant dins Espanya. Ara ja no enganyen a ningú. I això s'ha d'agrair. Ara ja podem dir que la independència no és tan sols la millor sortida, és la única sortida.

Ara només hi ha dues vies: acceptar el que Espanya ens imposa, ser una regió igual que qualsevol altra, per la força del seu poder, acceptar que estem anant enrere, acceptar que ells tenen el poder i que nosaltres no tenim res a dir, o proclamar la independència. M'agrada aquesta claredat.

La sentència del TC clarifica el panorama polític català, purifica les mitges tintes que fins ara podien fer marejar la perdiu. Ara més clar que mai sabem que tenim un govern regional sense capacitat de decidir res i que les aventures federalistes i els concerts econòmics són utopies de catalans unionistes. I que la única sortida és la independència. Gràcies Espanya!

dissabte, 12 de juny de 2010

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi


Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?