dimecres, 16 de maig de 2007

EMPRESA AMB ORGULL CATALÀ! - CATALAN PRIDE!


Sembla que finalment estan començant a veure's els primers resultats del procés que ja més d'una vegada he comentat:
Les empreses s'estan tornant més humanes, estan sorgint noves empreses amb una visió humana del món, amb una meta més important que la de simplement guanyar quants més diners millor.
I això és bo. És bo perque les empreses que passen de nosaltres acabaran perdent el client català. I les empreses compromeses com Vueling ens ajudaran a recuperar el valor d'esser català. Avui dia la gran majoria d'empreses i sobretot em refereixo a multinacionals passen de la identitat catalana. No els preocupa perque els catalans som tan imbècils que comprem els seus productes encara que ells passin de nosaltres.
I això què ens fa pensar? Que ésser català no té cap valor. Que ésser català és una cosa provinciana de segona categoria, que no valem la pena ni pels empresaris a fer l'esforç de parlar-nos en català. I tot continua igual. Tot en castellà.
Però poc a poc estem entrant en una nova era. Passarem de l'era de la massa consumista a l'era de grups de consumidors individuals. Una era en la qual per les empreses serà imprescindible connectar amb amor, respecte i empatia amb els consumidors individualment en comptes de dirigir-se només a un públic de masses.
I per això surten iniciatives com Vueling. I per això ha sortit la Cola-Catalana-Cola-Lliure. Aquesta és una empresa que renova l'orgull català amb nous productes. Un orgull tan bo i vàlid com qualsevol altre. Aconvido a tothom que llegeixi aquest texte a participar a aquest orgull a esser català. A pertanyer a una cultura mil.lenària que sí que val la pena. Nosaltres i la nostra llengua valem la pena. Els empresaris ho acabaran veient. Al menys si nosaltres els ho diem.
I cada vegada més els empresaris volen saber què pensem. Perque volen que siguem els seus clients i no de la competència.
I aquest és el poder del consumidor. Malauradament la majoria de consumidors es contenta amb canviar al castellà. Cosa que dificulta molt que avancem en aquest sentit. Sent 7 milions de catalans i 10 milions en total de catalanoparlants hauria de ser la cosa més fàcil del món. Si cap català volgués comprar en castellà tot això canviaria en un tres i no res. Malgrat que sembli que els catalans estiguin adormits. Crec que poc a poc ens estem despertant.
Aquesta iniciativa de productes catalans amb orgull els podeu trobar aquí: http://www.xecna.cat/

divendres, 11 de maig de 2007

Raó 13: novament les autoritats no fan el que diuen que faran.

NOTÍCIA TROBADA A NACIÓ DIGITAL:
El català, marginat altre cop en la selecció de jutges per part del CGPJ
“El Consejo General del Poder Judicial, ignorant el mandat legal del nou Estatut de Catalunya, i davant de la passivitat del Departament de Justícia que dirigeix Montserrat Tura, ha convocat, mitjançant un acord de 31-01-07 (BOE Nº 29, de 2 de febrer de 2007), places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l’àmbit, entre d'altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.”
(http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=5839)

Novament les autoritats espanyoles (i catalanes!) demostren no voler complir amb allò acordat. Novament ens donen una raó més per no voler formar part del seu sistema de mentides, insults, centralisme, imperialisme, i nacionalisme espanyol.
El nacionalisme català no es basa en imposar la nostra cultura i llengua a altres terres. El nacionalisme espanyol no sembla voler canviar el xip, que ja des de fa 500 anys fan servir. No entenen que ja no funciona. El govern català sembla acceptar tot el que Madrid els ‘ordena’.

Però perquè? Si s’han fet una sèrie de lleis, la Generalitat hauria de ser la primera en fer-les complir a tothom. No unes lleis sí I les alters no. De què tenen por els politics que governen a Catalunya? O és que són una sèrie d’espanyolistes que només fan lleis molt guais per acontentar-nos i després se les passen per alt? Quin país més estrany.

Evidenment, si Catalunya fos independent, per molt petardos que fossin els politics que governessin el nostre país, això ja no passaria. De fet, no hi hauria jutges espanyols en terres catalanes. El català seria la llengua primordial. Avui dia encara és molt difícil que un jutge parli català, que un judici es faci en català, que un document notarial es redacti en la nostra llengua. Avui dia la gran majoria de coses importants es fan en castellà.

dissabte, 5 de maig de 2007

ESTAT PROPI. Una nova iniciativa per fer pinya cap a la independència


Cada vegada hi ha més iniciatives amb un desig independentista. No us preocupeu si els mitjans de comunicació de masses ens boicotegen. Arribarà un dia que no ho podran fer. Els mitjans de comunicació de masses van a menys. Els mitjans de comunicació personals i per internet van a més. Arribarà un dia en pocs anys, que la televisió i les comunicacions de masses es fondran amb internet. Aquest dia els mitjans de comunicació 'professionals' (=amb interessos polítics i censurats segons el partit polític de torn) es quedaran més petits que aquest blog. Tignem paciència i sobretot participem a tota iniciativa com aquesta. Per molt petites que siguin, creixeran.
Quanta més gent s'hi apunti millor.
http://www.estatpropi.cat/

dijous, 3 de maig de 2007

És hora per un referendum a Catalunya!


Segons l'enquesta a Catalunya el 82 % dels participants creu que tant Escòcia com Catalunya sortirien guanyant amb la independència.
Em sembla clar.
REFERENDUM!

DEMA ESCOCIA. DEMA PASSAT NOSALTRES!

A Escòcia la gent té banderes escoceses als seus cotxes.
El parlament escocès es va reestablir l'any 1999, fa ben poc.
La majoria de gent reacciona positivament: "És clar que voto SNP, no necessitem per res aquella gent de Londres per tirar endavant, aquest país és molt ric".
El partit SNP (Partit Nacional Escocès) diu "It’s time", és l'hora.
La independència no serà imminent. El partit vol convocar un referendum l'any 2010, d'aquí a tres anys.
L'argument principal del partit Labour ha estat que la independència d'Escocia seria una ruïna econòmica per Escòcia.
Escòcia seria un país independent amb 5,1 milions d'habitants. Noruega en té 4,7, Dinamarca 5,4 milions.
El partit SNP diu que Irlanda, amb 4,2 milions d'habitants té ara una economia excel.lent. El país, que no fa gaire s'independitzà de Gran Bretanya, va atreure a moltes multinacionals quan va baixar els impostos dels beneficis.
Gent famosa com Sean Connery i empreses importants Escoceses dónen suport al SNP.
Les eleccions (diu aquest diari) les estan seguint a altres llocs amb molt interès. "Per exemple a Espanya, on Catalunya (7,1 milions d'habitants) somnia per la independència. Fins hi tot, a la seu principal del SNP, hi treballa un periodista català. Els escocesos són el nostre exemple, diu en Xavier Solano i Bello, un politicòleg. "Jo ajudo l'SNP i alhora aprenc com haurem de fer-ho nosaltres).



diari: VOLKSKRANT
Schotland droomt zich onafhankelijk
‘We hebben er in één nacht 1200 opgehangen’, zegt Michael Matheson trots, wijzend op gele bordjes met zijn naam erop, die aan lantarenpalen in de omgeving hangen. ‘We hebben een ijzersterke campagnemachine.’

Matheson (36) is lid van het Schotse parlement namens de Scottish National Party (SNP), de partij die streeft naar afscheiding van het Verenigd Koninkrijk. De afgelopen dagen ging hij van deur tot deur om stemmen te winnen in ‘zijn’ gebied, het stadje Fallkirk, tussen Glasgow en Edinburgh.

De meeste mensen reageren enthousiast op Matheson, die in 1999 – het jaar dat Schotland weer een eigen parlement kreeg – de jongste nationale politicus was. ‘Natuurlijk stem ik SNP, zegt een man met een Schots vlaggetje op zijn auto. ‘We kunnen prima voor onszelf zorgen, we hebben die lui uit Londen niet nodig. Dit land is stinkend rijk.’

Vandaag kan een historische dag worden voor de SNP. Volgens de peilingen wordt de voormalige linkse splinterpartij – de leus tijdens deze campagne: It’s time – voor het eerst de grootste. In dat geval wordt leider Alex Salmond, een joviale econoom, premier.

Daarmee is afscheiding van de Britse unie (het ongemakkelijke huwelijk uit 1707) nog lang geen feit. ‘We hebben beloofd pas in 2010 een referendum te houden’, zegt parlementariër Matheson. ‘Mensen kunnen ons eerst drie jaar beoordelen op onze resultaten. Een stem voor de SNP is dus niet automatisch een stem voor onafhankelijkheid. Dat heeft ons veel goodwill opgeleverd.’

De campagne ging gepaard met veel verbaal geweld. Met name de Labour-regering doet er alles aan een overwinning van de SNP af te schilderen als rampzalig. Dagelijks vlogen Labour-ministers uit Londen over om te waarschuwen voor de gevaren van onafhankelijkheid.

De ironie wil dat de regering-Blair in 1999 een Schots parlement en een nieuw kiesstelsel invoerde om de nationalisten de wind uit de zeilen te nemen. Maar vanwege onder meer de onvrede over de oorlog in Irak lijken veel Schotten lokaal Labour te willen afstraffen.

Dat neemt niet weg dat onafhankelijkheid het ultieme doel is van de SNP. Op de website www.snp.org is het kopje ‘independence’ prominent.

De EU telt intussen veel landen die net zo groot of kleiner zijn dan Schotland, en veel daarvan zijn zeer succesvol, redeneert de SNP. Met 5,1 miljoen burgers zit het land tussen Noorwegen (4,7 miljoen) en Denemarken (5,4 miljoen) in.

De SNP wijst ook op het voorbeeld van buurman Ierland (4,2 miljoen inwoners), dat dankzij een verlaging van de winstbelasting een magneet werd voor grote internationale bedrijven.

‘Dit is de beste kans die we ooit hebben gehad’, zegt Tom Coleman (62), inwoner van Fallkirk en sinds de jaren zeventig SNP-lid. De ex-zakenbankier wuift alle bangmakerij van Labour weg. ‘We hebben hier nog voor eeuwen aan grondstoffen waarmee we verder kunnen.’

Hij stipt een twistpunt aan tussen de unionisten en nationalisten: de olierijkdom van Schotland. De 1,5 miljard aan olie-euro’s die maandelijks in de Britse schatkist vloeit, komt vooral uit Schotse wateren. De twee kampen bestoken elkaar met cijfers waaruit al dan niet blijkt of Schotland op eigen benen zou kunnen staan.

Beide zijden zetten beroemdheden in. Acteur Sean Connery, trouw SNP-donateur maar woonachtig op de Bahama’s, heeft gezegd terug te keren naar Schotland als onafhankelijkheid in zicht komt. Ook bekende zakenmensen als de ex-topman van Royal Bank of Scotland en de oprichter van de Schotse garageketen Kwik-Fit steunen de SNP.

De unionisten sloegen terug met krantenadvertenties waarin Manchester United-coach Alex Ferguson en enkele voetballers tegen afscheiding ageerden. Uiteraard lieten ze niettemin weten trots te zijn op hun afkomst. ‘Als Schotland roept, staan we klaar.’

De verkiezingen worden ook elders met aandacht gevolgd, bijvoorbeeld in Spanje, waar Catalonië (7,1 miljoen inwoners) droomt van onafhankelijkheid. Op het SNP-hoofdkwartier werkt zelfs een Catalaanse perswoordvoerder. ‘De Schotten zijn ons voorbeeld’, zegt Xavier Solano i Bello, een politicoloog. ‘Ik help de SNP graag en doe tegelijkertijd ervaring op voor onze eigen zaak.’

Raó 12: Els toros


“Els catalans no volen més corrides de toros. Com a mínim, això és el que es desprèn d’una enquesta realitzada per l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). Segons aquest sondeig, el 73% dels catalans són partidaris de suprimir definitivament les corrides de toros i el 77% recolzen la declaració antitaurina de Barcelona. Amb aquests resultats a la mà, l’organització ADDA està recollint signatures arreu de Catalunya i demanarà al Parlament que prohibeixi definitivament aquest tipus d’espectacles a tot el territori català.”
http://www.lamalla.net/canal/medi_ambient/fauna/article?id=93798

Aquesta informació del 2004 em recorda que per majoria absoluta els catalans, avui dia, no volem els toros. Sigui per la raó que sigui. Tampoc importa que en el passat hagi hagut toros a Catalunya. Ara no els volem i ara és el que compta.
Formant part de lestat espanyol prohibir els toros no crec que s’aconsegueixi mai, malgrat que els catalans ho prefeririem. Una nova raó per demanar poder convocar referendums i una nova raó per la independència. Els catalans tenim una altra mentalitat, volem un altre model, volem un model propi. Això es demostra en tantes coses. I els toros n’és una més.

Raó 11: La gestió de l’aeroport del Prat

Es evident que a Aena li interessa que l’aeroport de Madrid tingui el monopoli a Espanya pels vols intercontinentals. Un altre exemple que un sistema centralitzat amb seu a Madrid només vetlla pels seus propis interessos. Per molt que ho vulguin els empresaris catalans si a Aena no li dona la gana d’atorgar vols intercontinentals a Barcelona no ho faran.
És increíble que els catalans haguem de fer campanyes i enviar e-mails a Aena per intentar-los convèncer per convertir Barcelona en un aeroport on Star-alliance tingui connexions de vols intercontinentals. A una area metropolitana amb més de dos milions d'habitants. El nucli cultural i turístic més important de la península ibèrica.

Aquesta gent no fa més que posar traves al desenvolupament de Catalunya. Saben que tenir vols intercontinentals afavoriria a les multinacionals a instal.lar-se a Catalunya i no a Madrid. I això no ho volen.
A Europa només Romania té un sistema de vols centralitzat com l'espanyol. A qualsevol altre estat europeu els aeroports estan regulats pels governs regionals. I la competència està ben vista. A Espanya no, allà prefereixen fer-ho per la via “aquí mano jo” i així estem.
Una altra raó per desitjar la independència que es repeteix en molts exemples: No es pot esperar que els francesos o els castellans vetllin pels nostres interessos. No ho han fet mai i segons demostren no ho faran mai. També és lògic, no? La cosa més estranya seria que per exemple els anglesos vetllessin pels interessos dels francesos.