dimecres, 26 de setembre de 2007

Raó19: DECADENCIA-II


Es tracta de la decadència-II que Madrid està provocant.
Durant el segle XVI Catalunya entrà en una decadència econòmica i cultural.
És clar, el govern absolutista espanyol va monopolitzar el comerç amb el continent americà. Amb la qual cosa Catalunya es va anar empobrint. La pobresa és enemiga del desenvolupament cultural. Pel desenvolupament cultural calen diners.
Ara, a ple segle XXI, les autoritats espanyoles estan fent el mateix. Estan desenvolupant les infraestructures de Madrid, en canvi a Barcelona tot es cau a trossos (Metro, tren, aeroport, autopistes). Pitjor encara: Madrid té el monopoli dels vols intercontinentals, amb la qual cosa moltes empreses multinacionals no trien situar-se a Barcelona sinó a Madrid, que té vols directes a tot arreu. Això és proteccionisme. Els polítics catalans s'haurien de queixar a Europa.
Igual que en el segle XVI, Madrid està ara provocant la decadència-II.
Evidentment avui dia no hi ha un govern absolutista. Acabem de sortir d'un govern absolutista (fa només 30 anys). Tenim una precària semi-democràcia a Madrid, però a Catalunya, el fet que no puguem decidir si volem que Barcelona tingui vols intercontinentals és un clar senyal de la situació que patim. Catalunya no té un govern de debò, té un govern de fireta. No té el poder de decisió que necessitem.
No tenim el dret a decidir i una gent de fora ens està posant traves, impedint el desenvolupament econòmic (i també cultural) de Catalunya.
Les autoritats espanyoles estan provocant la decadència-II.
Si no ens en desfem aconseguiran ensorrar-nos. De fet ja ho estan fent. El govern central ha CASTIGAT CATALUNYA durant anys no invertint el que hauria d'haver invertit. Això ha causat que tinguem la precària infraestructura que tenim.
Si no ens en desempalleguem acabarem malament.
Per aquesta raó n'estic convençut que Catalunya necessita la independència.

dijous, 20 de setembre de 2007

Raó 18: mai ens deixaran en pau. Només tenim una sortida.


Un lector del meu bloc em va ensenyar el vídeo de Telemadrid per demostrar-me que en la política lingüística catalana hi han coses feixistes. Està clar que veiem les coses d'una manera molt diferent.
Per mi un castellà a Catalunya que no vulgui que els seus fills estudiïn en català és com els moros que no volen a Holanda que els seus fills estudiïn en una escola mixta. Només volen estar amb els seus, amb moros, tots separadets.
A l'Espanya castellana seria impensable que algú demanés que la escola pública es fes en un altre idioma que el castellà, i ningú els diu que són uns feixistes.
A Flandes a ningú se li acudiria demanar que a les escoles estatals es fessin les classes en francès. I ningú diu que són uns feixistes.
Per mi això és una raó més de que Catalunya ha de ser independent per salvar-se de la mentalitat colonialista d'Espanya.
El poble castellanoparlant veu Catalunya com territori espanyol (=castellà) i no volen entendre que Espanya no és un país unicultural.
No poden concebre un altre concepte que el de la nació-estat. Una nació-estat on la llengua dominant és la seva. Un concepte de nació-estat nascut de l'absolutisme francès. I no hi ha manera de veure un altre model.
A Suïssa mai la part alemanya es posaria amb la part italiana o francesa. Cada part decideix com vol organitzar-se. I funciona molt bé.
Sóc del parer que a Catalunya hauríem de lluitar per fer que la llengua catalana sigui imprescindible. Si no aconseguim que la llengua catalana sigui la llengua dominant, el català no serà imprescindible. I aleshores acabarà desapareixent. Això és de calaix.

La gran majoria de castellans estan a favor del bilingüisme, precisament els que només parlen una llengua (el castellà). La gran majoria de castellanoparlants neguen que el català estigui en perill d'extinció. Precisament ells que no el parlen.

Els catalans veiem que el català està avançant en alguns camps. Però alhora veiem que està reculant en d'altres.
Els catalans som els que vivim la situació d'aprop, els que la patim. Els castellans no saben el que és estar a Madrid i que no t'entenguin quan demanis un cafè amb llet.
Aquí a Holanda passa. Vas a demanar un cafè amb llet en holandès i no t'entenen. Hi ha estrangers que no aprenen l'holandès. Viuen aquí parlant només en anglès. Rebutgen la cultura i la llengua autòctona i encara troben estrany que no se sentin acceptats.
Aquest és un problema de països petits. No pas de països grans.
I suposo que la gent de països grans no pot posar-se en el nostre lloc.
No ho poden entendre.
A Holanda hi ha també estrangers que no volen que els seus fills estudiïn en holandès. Per que és una llengua esquifida, per que no saben si volen quedar-se a viure a Holanda molt de temps, diuen. Aquests nens acostumen a viure separats de la societat. Parlen en anglès i van a escoles internacionals. No entenc per què aquests pares els priven de formar part d'una cultura tan interessant com la holandesa.
Com un apartheid cultural.
Però els països independents, per molt petits que siguin tenen eines per protegir-se.
A Suècia, un altre país amb pocs habitants, és obligatori aprendre el suec per poder-hi treballar. Són mesures necessàries per protegir la cultura autòctona. No té res a veure amb feixisme com diuen molts castellanoparlants. Ells no han de prendre cap mesura per protegir el castellà.
Jo sóc del parer que a Catalunya hauria de ser obligatori aprendre el català per viure-hi. El català hauria de ser la única llengua obligatòria a Catalunya. Es la única manera de garantir que no s'acabi extingint. Igual que a Suècia la llengua dominant per llei és el suec, a Flandes és el flamenc, a Holanda l'holandès.
Està clar que mentre estiguem dins d'Espanya no aconseguirem mai un grau d'independència suficient per aconseguir això.
I sóc del parer que la única manera de realment poder protegir la nostra cultura i la nostra llengua és la sobirania. La independència total. No vull que a Madrid decideixin per nosaltres, no vull que Madrid tingui la última paraula, no vull que ens imposin hores de castellà a les escoles. No vull que mitja Espanya estigui sempre mirant-nos i criticant com fem les coses a casa nostra. Queixant-se de que no poden viure a Catalunya com si estiguessin a Castella. No entenc per què els importa que nosaltres no dominem la seva llengua suficientment. No ho entenc. I m'agradaria que ens deixin en pau.