dijous, 22 de febrer de 2007

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.

5 comentaris:

Esteve ha dit...

Echt waar,

Mai hi haurà un president català a Espanya. Ho dubto. Un ministre i prou com a màxim. Mai més de un o de dos.
De fet, el cop que es va intentar que fos en Borrell, que es va presentar en unes eleccions, tot i intentar amagar que parlava català, no se'n van sortir i va ser un autèntic fiasco... ni tan sols els del su propi partit el van steunen...

Marc Espasa ha dit...

Jo penso que des de una òptica independentista el fet que Espanya no toleri un president català és més un avantatge que no pas un inconvenient.

Si realment volem ser lliures algun dia primer de tot ens em de començar per deslligar emocionalment de les Espanyes i tenir molt clar que no som el mateix.

Hauriem d´aconseguir que per un català ser president d´espanya fos igual de motivant que per un Madrileny ser president de Catalunya, o sigui, 0 motivant.

Se que em totes la "botiflerada" que corre per Catalunya és complicat però poc a poc es pot aconseguir.

Sergi ha dit...

hi ha dotzens, centenars de raons per proclamar la independència!
Històriques, polítiques, culturals....

Ara nomes en posare una.
El PP esta demostrant que es el partit de la intolerància i la corrupció,i se li escapa em faixisme cada cop que obre la boca.
Capaç de fer el que calgui per recuperar el poder. Fins i tot d'avalar un cop d'estat, com el del 36, que encara no han condemnat, i despres omplir-.se la boca amb la paraula "llibertat".

Doncs el PP, el partit que deia el el Le Pen a l'esquerra, recull a espanya molts vots. Fins i tot va arribar a tenir la majoria absoluta.

Doncs el partit del feixisme i la intorlerància, mentre a espanya treu majoria, a Catalunya no només no és el partit més votat, es que no és ni el segon ni el TERCER.

crec que aquest es el tret sociólogic demostrable numèricament que deixa més clar les raons entre espanya i Catalunya.

Una encaixada!

Sergi ha dit...

Per cert, sóc el teu cosí Sergi marzabal. No trobo el teu mail per enlloc! vull comentar-te una cosa.
Pots contactar-me a smarzabal(at)gmail.com ?

Agua_dulce ha dit...

De presidents catalans a l'Estat Espanyol, n'hi ha hagut molts! I sobre tot, molts més que andalussos, per exemple. Et sona Prim, Pi i Margall, Figueres? Potser el teu problema és que només vols estudiar Història de Catalunya.
Salut!
Judit