dijous, 20 de setembre de 2007

Raó 18: mai ens deixaran en pau. Només tenim una sortida.


Un lector del meu bloc em va ensenyar el vídeo de Telemadrid per demostrar-me que en la política lingüística catalana hi han coses feixistes. Està clar que veiem les coses d'una manera molt diferent.
Per mi un castellà a Catalunya que no vulgui que els seus fills estudiïn en català és com els moros que no volen a Holanda que els seus fills estudiïn en una escola mixta. Només volen estar amb els seus, amb moros, tots separadets.
A l'Espanya castellana seria impensable que algú demanés que la escola pública es fes en un altre idioma que el castellà, i ningú els diu que són uns feixistes.
A Flandes a ningú se li acudiria demanar que a les escoles estatals es fessin les classes en francès. I ningú diu que són uns feixistes.
Per mi això és una raó més de que Catalunya ha de ser independent per salvar-se de la mentalitat colonialista d'Espanya.
El poble castellanoparlant veu Catalunya com territori espanyol (=castellà) i no volen entendre que Espanya no és un país unicultural.
No poden concebre un altre concepte que el de la nació-estat. Una nació-estat on la llengua dominant és la seva. Un concepte de nació-estat nascut de l'absolutisme francès. I no hi ha manera de veure un altre model.
A Suïssa mai la part alemanya es posaria amb la part italiana o francesa. Cada part decideix com vol organitzar-se. I funciona molt bé.
Sóc del parer que a Catalunya hauríem de lluitar per fer que la llengua catalana sigui imprescindible. Si no aconseguim que la llengua catalana sigui la llengua dominant, el català no serà imprescindible. I aleshores acabarà desapareixent. Això és de calaix.

La gran majoria de castellans estan a favor del bilingüisme, precisament els que només parlen una llengua (el castellà). La gran majoria de castellanoparlants neguen que el català estigui en perill d'extinció. Precisament ells que no el parlen.

Els catalans veiem que el català està avançant en alguns camps. Però alhora veiem que està reculant en d'altres.
Els catalans som els que vivim la situació d'aprop, els que la patim. Els castellans no saben el que és estar a Madrid i que no t'entenguin quan demanis un cafè amb llet.
Aquí a Holanda passa. Vas a demanar un cafè amb llet en holandès i no t'entenen. Hi ha estrangers que no aprenen l'holandès. Viuen aquí parlant només en anglès. Rebutgen la cultura i la llengua autòctona i encara troben estrany que no se sentin acceptats.
Aquest és un problema de països petits. No pas de països grans.
I suposo que la gent de països grans no pot posar-se en el nostre lloc.
No ho poden entendre.
A Holanda hi ha també estrangers que no volen que els seus fills estudiïn en holandès. Per que és una llengua esquifida, per que no saben si volen quedar-se a viure a Holanda molt de temps, diuen. Aquests nens acostumen a viure separats de la societat. Parlen en anglès i van a escoles internacionals. No entenc per què aquests pares els priven de formar part d'una cultura tan interessant com la holandesa.
Com un apartheid cultural.
Però els països independents, per molt petits que siguin tenen eines per protegir-se.
A Suècia, un altre país amb pocs habitants, és obligatori aprendre el suec per poder-hi treballar. Són mesures necessàries per protegir la cultura autòctona. No té res a veure amb feixisme com diuen molts castellanoparlants. Ells no han de prendre cap mesura per protegir el castellà.
Jo sóc del parer que a Catalunya hauria de ser obligatori aprendre el català per viure-hi. El català hauria de ser la única llengua obligatòria a Catalunya. Es la única manera de garantir que no s'acabi extingint. Igual que a Suècia la llengua dominant per llei és el suec, a Flandes és el flamenc, a Holanda l'holandès.
Està clar que mentre estiguem dins d'Espanya no aconseguirem mai un grau d'independència suficient per aconseguir això.
I sóc del parer que la única manera de realment poder protegir la nostra cultura i la nostra llengua és la sobirania. La independència total. No vull que a Madrid decideixin per nosaltres, no vull que Madrid tingui la última paraula, no vull que ens imposin hores de castellà a les escoles. No vull que mitja Espanya estigui sempre mirant-nos i criticant com fem les coses a casa nostra. Queixant-se de que no poden viure a Catalunya com si estiguessin a Castella. No entenc per què els importa que nosaltres no dominem la seva llengua suficientment. No ho entenc. I m'agradaria que ens deixin en pau.

3 comentaris:

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Mentre els catalans parlem castellà a Catalunya el català no serà una llengua necessària per viure a Catalunya.
És per això que la majoria de castellanoparlants i estrangers passen d'aprendre el català.
L'hivern passat vaig anar a esquiar a Boí Taüll.
Allà hi havia una cambrera que havia viscut a Itàlia. Sabia fer els capuccinos molt bé.
La noia fardava de que parlava italià molt bé.
Però quan jo li dirigia la paraula en català em deia que no parlés en català, que no m'entenia.
La noia feia molts esforços per parlar italià, per aprendre la llengua dels italians. Per què no en feia cap per aprendre la nostra llengua? Si s'havia instal·lat a Catalunya. A més, tan difícil no és el vocabulari de bar.
Es la cosa més senzilla que hi ha.
--
Com ja he dit moltes vegades, mentre els catalans parlem castellà, mentre Catalunya sigui part de la nació-estat espanyola, la majoria de forasters que s'instal·lin a Catalunya passaran de nosaltres, la llei ens obliga a nosaltres a saber una llengua que no és la nostra, en canvi no els obliga a ells a ni tan sols entendre la nostra llengua. Mentre que són ells que venen a casa nostra. No nosaltres que anem a la seva.
Aquesta situació, que ja he explicat varies vegades de maneres diferents, és injusta i només té solució amb la independència de Catalunya d'Espanya. De manera que puguem exercir una política lingüística normal, com qualsevol altre país.
D'això n'estic segur.

Montse Pans ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Marzabal Galano ha dit...

Gràcies!