dijous, 22 de febrer de 2007

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.

diumenge, 18 de febrer de 2007

Rao 5: El fenomen de les competencies politiques

Raó 6

Darrerament m’estan arribant tantes raons per a la independència que no sé pas per on començar. Però n’hi ha unes quantes que s’agrupen en un fenòmen, que és el fet de que les competències de la Generalitat estan subordinades a les del govern central espanyol.
La manca de claretat de qui té les competències em fa pensar que els polítics espanyols (inclosos els catalans) són uns incompetents. El traspas de competències no s’ha fet mai ben fet. Ja amb l’estatut vell, després de 30 anys hi havia competències que no s’havien traspassat. Ara amb el nou estatut tornem a estar en una situació de ‘paper mullat’. I la política catalana no té els ous de dir: ‘així hem quedat i així ho fem, i prou’.
Aquesta és una raó per la independència. Si Catalunya fos independent el govern espanyol ens deixaria d’empipar les competències serien totes nostres i no hauriem de perdre tant de temps en barallar-nos amb Madrid, cosa que enradereix el desemvolupament del país. En comptes de perdre tant de temps amb aquesta gent que continuament ens intenta treure les garrofes i cohibir-nos podríem treballar per desenvolupar la economia i la cultura.

Però aquesta també és una raó per mi per desesperar-me. Potser hauria de quedar-me el passaport holandès i renunciar a l’espanyol definitivament i oblidar-me del tema, que amb aquesta classe política no farem res. Ni amb Ciu ni amb ERC ni amb cap dels polítics que hi ha avui dia a l’escena política catalana.

(Una bona raó per mí per convertir-me holandès i abandonar la nacionalitat espanyola és que ja podria dir que sóc català però no pas espanyol, ni francès).

Malgrat que no tingui cap confiança en l’actual gentussa política que governa els nostres governs penso que qui sap, potser les noves generacions de polítics ho faran millor. I és per aquesta esperança a llarg plaç que guardo la nacionalitat espanyola, que encara llegeixo les notícies de la terra on vaig néixer. Es per això que encara vull tenir un vot i lluitar per combatre les injustícies que pateix el país català encara al segle XXI. Que en són moltes.