RAÓ 45: UNICA MANERA DE QUE MAI MÉS UN POLICIA APALLISSI UN CIUTADÀ PER PARLAR CATALÀ A CATALUNYA

Cada any els catalans hem de veure que parlar en català ens pot costar la feina, ens pot costar que no ens venguin allò que demanem, o ens arribi més tard, o que no ens permetin participar en la nostra llengua materna en tantes coses, o encara pitjor, ens apallissin pel sol fet d’haver parlat la nostra llengua a la nostra pròpia terra. Difícil d’entendre per un ciutadà que visqui en un país ‘normal’. Per exemple que un policia anglès apallissi a un ciutadà anglès per haver-se-li dirigit en anglès.
Això és el que els catalans, a la nostra pròpia terra, hem de viure. Hem de viure sota una constant guerra psicològica contra nosaltres, contra la nostra identitat i la nostra llengua. Parlar català pot suposar una situació de desavantatge en moltes circumstàncies en les quals, la majoria de nosaltres decidim passar a l’idioma de l’amo, fins i tot en situacions en les quals nosaltres som clients i per tant, segons tota teoria de màrqueting, el venedor se’ns hauria de dirigir en la nostra llengua, la del comprador. Però en el pitjor cas parlar català ens pot costar la salut i la dignitat, ja que a Catalunya un policia té la llibertat d’apallissar-nos per parlar català i el sistema judicial espanyol, sistemàticament, el protegirà.
Ja és fort. I això a l’any 2012. Molt moderna aquesta Espanya.
No cal mencionar els casos, que n’hi ha tants, de ciutadans que han estat retinguts, maltractats, discriminats i fins hi tot apallissats per parlar català. Ho podeu llegir regularment a la premsa.
He parlat amb kurds i amb berbers, i també ho he vist a la televisió. En la majoria de cultures oprimides això és el pa de cada dia. Parlar la pròpia llengua porta problemes amb la policia i amb moltes altres situacions.
Jo demanaria a tot català que reflexioni i pensi si això és normal. Després de 30 anys d’una suposada democràcia, la realitat és que encara vivim en un sistema repressiu. No està escrit a la llei, però això no canvia res. El sistema judicial protegeix el repressor sistemàticament. Això és l’Espanya d’avui, igualeta a l’Espanya de ja fa 500 anys. Una Espanya intolerant i repressiva. I nosaltres encara no n’hem après, ja que ens hem acostumat a viure així, i quan arriben les eleccions votem que ‘ara no toca’.
La millor manera de sortir-se d’aquesta situació està escrita als llibres d’història de qualsevol estat que ho hagi passat i que després s’hagi independitzat. Finlàndia, Noruega, Irlanda, etcetera. Holanda mateix, un cop independitzar-se d’Espanya va alliberar-se de la repressió sistemàtica d’Espanya en un sol dia.
Esperar o pensar que aquesta Espanya intolerant, que ja fa centenars que ho és, pugui canviar és extremadament naïf.
La conclusió no pot ser més clara. La independència és la única manera per aconseguir que mai més un policia apallissi a una persona per parlar català.


http://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.htmlhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.html

Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat

Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

Raó 43: ÚNICA FORMA D’ASSEGURAR NORMALITAT EN L'EDUCACIÓ EN CATALÀ

En un país normal (sobirà) ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen dret i l'obligació d'aprendre i ser capaç de parlar en la llengua «nacional». En la creació artificial dels estats-nació del segle 18, com França, els règims absolutistes (monarquies dictatorials, dictadures, de fet) començaren una croada per abolir qualsevol cultura i altra llengua a la seva en el ‘seu’ territori. Van imposar la idea que el seu territori era "una nació" i que havia de tenir un sol idioma, el seu. Però el territori que dominaven no era en absolut una nació i en cap cas monolingüe.

Tot i que aquest fenomen ja havia passat diverses vegades per altres règims autoritaris (com els romans, per romandre en la mateixa zona del món), el començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.

Avui dia, a l'Europa democràtica, les cicatrius continuen obertes, i encara que moribunds, molts d'aquests idiomes es parlen encara. És trist veure que el fenomen i la mentalitat dels que pensen que és legítim destruir idiomes segueix aquí, ben viu, a França, als Països Baixos i per descomptat a Espanya.

Els espanyols van perseguir el català d’una manera horrorosa, la discriminació, els càstigs i les penes de presó pels que empraven el català ja les sabem. El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en ‘señoritos’ parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successió). Els funcionaris mai parlaven un mot de català i mostraven tal aversió als catalans que quan necessitaves tractar amb les autoritats intentaves que es notés lo mínim que eres català "intentaves ser lo menys català com fos possible". Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix amb massa freqüència a catalans que parlen català amb agents de la policia o fins i tot nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l. Això és molt greu. És una dolorosa experiència la de ser discriminat al seu propi país d'aquesta manera.

Espanya està molt lluny de la realitat democràtica de Suïssa, on hi ha fronteres clares entre les realitats territorials idiomàtiques en què cada un respecta el fet que és un estat amb 4 idiomes i que cap llenguatge no té el dret a imposar-se als altres. Bèlgica no és Suïssa, allà sí que hi ha una col.lisió lingüística, en què la població francesa té el paper espanyol i la flamenca el català. La gran diferència és que Flandes ja té l'autonomia d'un Estat independent, ja que Bèlgica és una federació en la qual Flandes actua amb plena independència en tots els afers interiors i als francòfons ni tan sols se’ls acudiria de demanar educació en francès per als seus fills a les escoles flamenques.

Però Spain is diferent, (encara i potser per sempre, oi?) . La persecució del català és encara en marxa i la mentalitat de que tots els ciutadans espanyols (= els ciutadans de parla castellana) han de tenir el dret i l'obligació de ser educats en espanyol, tot i que Espanya no és un Estat monolingüe, segueix aquí. No poden concebre que l'Estat espanyol no s'ha convertit en quasi-monolingüe com França.
Catalunya ha tractat de normalitzar el català, situació en la qual cada ciutadà que creix a Catalunya té el dret i l'obligació d'aprendre i de poder parlar l'idioma del país, que és el català. Això, al costat de l'obligació i el dret d'aprendre el castellà (que és l'idioma del nostre país veí, que se'ns ha imposat i no pas el nostre). La política lingüística vol oferir una educació igual per a tots, sense que ningú sigui discriminat lingüísticament. És més fàcil trobar una feina si es parlen els dos idiomes que si només es parla castellà. El sistema educatiu català deixa clar que a Catalunya l'idioma predominant és l'idioma del país, el català, i alguns espanyols no ho poden acceptar això. És per això que alguns espanyols han portat al sistema educatiu català al Tribunal Constitucional espanyol. I aquest tribunal ha dit que el sistema educatiu català ha d'oferir l'opció de ser educats en llengua castellana, i que el llenguatge català no pot ser l'idioma predominant.

Espanya mai serà com Bèlgica o Suïssa. Els espanyols segueixen intentant de moltes maneres diferents (i subtils a la vegada) que el català sigui una llengua minoritària i reforçar la supremacia de la seva llengua en el conjunt de 'seu' territori. Espanya és una còpia fracassada del model francès, que va aconseguir un major grau d'homogeneïtzació, on només queden idiomes-zombi, moribunds, repartits per la meitat meridional del seu territori (Bretó, l'occità, català, basc) l'existència dels quals és pràcticament desconeguda per qualsevol ciutadà europeu. El somni de molts espanyols.

A mi, de nou, aquesta situació em clarifica una cosa: només amb un Estat català es podrà garantir l'educació normal en català. Un Estat català significa una administració més natural de Catalunya, la protecció dels drets del català i dels catalans, de la llengua, la cultura i l’economia, en el propi territori i en l'estranger. L'abolició de les imposicions dels nostres veïns, que clarament tenen una altra mentalitat i altres interessos que nosaltres. Nosaltres no anem pas a imposar el català a Madrid, per què no ens deixen en pau?

Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.

Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

Raó 38: Per tenir TRIPADVISOR en català, necessitem un estat propi

Fa temps vaig escriure un article sobre els pitjors hotels d'Amsterdam. Déu n'hi do. En aquest article vaig aconsellar els lectors de comprovar quines havien estat les vivències d'altres turistes a la pàgina Tripadvisor (http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=34034&catid=1259). A mi, que visc a Amsterdam ja fa 18 anys, ni se'm va acudir que aquesta pàgina no podia existir en català, i tampoc vaig pensar si tenien una política respecte llengües que no tenen el suport d'un estat. Doncs sí.
Una lectora em va comentar que els comentaris en català els treuen!
Si us fixeu en les possibilitats d'idiomes les han posat per estat. És a dir, no esculls un idioma sinó un estat. És curiós que una web pensada per tota la població del planeta, que viatja a qualsevol país del planeta hagi fet una divisió per estat. Curiós i il·lògic. Els idiomes no coincideixen amb els estats, seria més lògic fer una divisió per idioma. Si parles alemany què importa si ets a Suïssa, Bèlgica, Alemanya o Àustria? I si ets canadenc però parles francès, quin sentit té anar a la web del Canadà, hauràs d'anar a la web de França per trobar-la en la teva llengua. El mateix passa amb la llengua anglesa. No cal posar Estats Units o Anglaterra, seria millor que hi hagués un botó per la llengua anglesa. De fet, el país d'on ets no importa, importa el país a on vas, i suposadament la gent viatja a molts països. I la info la vols en el teu idioma. Bé, tot plegat seria molt més senzill d'organitzar-ho per idioma...

El cas és que estats com Noruega amb només 4,5 milions d'habitants tenen una web pròpia en llengua autòctona i els catalans amb 9,5 milions de parlants, però sense estat propi no només no en tenim, els comentaris que hi posem amb tota la bona intenció ens els tiren a la brossa!!!

No hi ha cap mena de dubte que aquí tenim un nou exemple que amb un estat propi se solucionaria amb un tres i no res. Sense un estat propi hem de continuar amb l'activisme, gastant hores d'esforços sense cap garantia de que es faci justícia.
I després els catalans voten a les eleccions partits autonomistes que diuen que 'ara no toca'. Quin país normal diu que ara no toca tenir la sobirania d'un estat propi?
Quin país renuncia a tenir les eines necessàries per a poder protegir-se, dir la seva i participar al debat de l'economia europea i global? La unió fa la força, ésser engolit per un altre porta a la desaparició. Els catalans encara no han despertat. Els nostres drets continuen sense tenir un estat que els defengui. Ara, però, tot això ja no és només culpa de la manca de consideració dels altres, ara sobretot és culpa nostra.

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi

Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català

La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

Raó 28: La independència, la única manera de que a l'estranger ens diguin 'bon dia': de que existim

Avui llegint un bloc d’un català que viu a Egipte deia el següent:
“A Sharm al-Sheikh i a El Caire trobes alguns guies turístics que han estudiat espanyol (la denominació “castellà” no és gens utilitzada fora de les nostres contrades) i manifesten que per ells no té cap sentit aprendre el “dialecte” català ja que no els aportaria cap benefici en la seva feina.”

Malgrat el català sigui una llengua parlada ‘només’ per 9 milions de persones mai ningú diria una cosa així de llengües com el suec, el danès o el neerlandès (altres llengües més o menys igual de ‘petites’ que la nostra).

És més, n’estic segur que molts guies turístics egipcis sabran unes paraules en holandès per a impressionar els turistes holandesos.
I com és que fan un esforç per a impressionar als turistes holandesos però en canvi no volen fer cap esforç per a impressionar els turistes catalans?

Com us podeu imaginar, la raó és ben senzilla: Catalunya no és un estat independent, la llengua estatal de Catalunya és l’espanyol. Així és com ho veuen els estrangers arreu del món. El català, sigui idioma o sigui dialecte, fora de Catalunya té l’estatus d’un dialecte senzillament per que no té un estat al darrere. No és llengua estatal.
Milers d’holandesos van a Barcelona a aprendre ‘la llengua’. No pas la llengua de Barcelona, capital de Catalunya, sinó la llengua espanyola.
Avui mateix m’ha comentat un amic que se’n va a Barcelona una temporada a aprendre ‘la llengua’ (espanyola, és clar).
A Catalunya la llengua estatal és l'espanyol. De llengua espanyola només n'hi ha una (això és com ho veu el món sencer fora dels PPCC, no ens enganyem). I el català, fins que no siguem un estat independent, tindrà l'estatus d'un dialecte per molt que sigui una llengua.
Aleshores sense un estat la cosa és molt més difícil de protegir.
El món sencer veu el català (si en té consciència) com un destorb, una cosa inútil que fa nosa.

El dia que Catalunya sigui un estat independent ningú dubtarà si aprendre l'idioma de l'estat català val la pena o no. Ésser llengua estatal donarà a la llengua catalana un impacte positiu econòmic, social i cultural automàtic i arreu del món.
A cada estat hi haurà ambaixades catalanes, ambaixadors catalans amb tot el personal català que una ambaixada comporta. La comunicació internacional amb Catalunya donarà un gran impuls a la llengua catalana.
Les multinacionals ni pensaran en no oferir els seus productes en català. Parlaran i estudiaran el ‘mercat català’ en comptes d’incloure’ns en un mercat castellà. Traductors, mestres de català, intèrprets... La literatura, les arts escèniques (ara com si no existissin) passaran a formar part de la constel·lació de literatures i arts escèniques dels estats. Avui dia els catalans paguem impostos per que a l’estranger es venguin la cultura, les arts escèniques i la literatura castellanes.
Tenir un estat donaria un impuls al món del cinema català, la literatura, però a més a la seva projecció internacional.
El dia que siguem independents el món sencer tindrà consciència de nosaltres. El món sencer aprendrà que Barcelona no és la segona ciutat d'Espanya, aprendran que és la capital del nou estat català. I aprendran que la llengua estatal de Catalunya és el català. Només aquest fet canviarà de la nit al dia la nostra (actualment gairebé inútil) lluita per sobreviure. Els estrangers vindran a Barcelona a aprendre 'la llengua' (la catalana, és clar!, no pas l’espanyola).

Aquest dia quan anem a Egipte de vacances els guies turístics ens diran ‘bon dia’! ‘si us plau’! Bon profit! Per que a Egipte, els habitants de l’estat català ens sentim benvinguts.

Avui dia que un guia turístic egipci ens digui res en català ens sona com ciència ficció. Demà serà realitat.

Raó 27: ENCARA MÉS ESPANYOLS CONTRA LA LLENGUA CATALANA

Se’m fa difícil de creure que algú tingui tant odi, tanta ràbia com per a agafar un llapis i paper i escriure una queixa per que es parla català als avions de Swiss air que aterren a Barcelona.
És fort.
Què t’importa que es parli en català? Es parlen molts idiomes en els aeroports i avions.
Els avions de Swiss air que aterren a Brussel·les, per exemple, xerren en Anglès, Alemany, Francès i Neerlandès. I tothom content. No?
Doncs sí. Allà sí. Però aquí no. Els espanyols són diferents. Els espanyols són com els turcs, com els xinesos o els russos. No tots. N’hi que no ho són. Però n’hi ha suficients com per fer-nos mal. Molt de mal!

I jo no ho puc entendre. A qui li pot molestar que es parli un idioma?
Realment cal tenir moltes MOLTES males intencions com per a escriure queixes a Swiss air contra l’us de la llengua catalana als avions que aterren a Barcelona.
Se’m fa difícil de creure. Però si hem de creure Swiss air, es veu que hi ha espanyols que fan l’esforç.
I el que encara se’m fa més difícil de creure és que els de Swiss air els hagin fet cas.

Al emprar la meva llengua Swiss air està respectant-me, m’està dient: benvingut a Barcelona, a Catalunya, existeixes!, et mimem!. Respectant a tothom sense discriminar a ningú. I encara menys sense discriminar la gent autòctona.

Ara no, ara em diuen: no existeixes! No vals res ni tu ni la teva llengua de segona classe, no et respectem ni et mimem, benvingut al teu país que no val per a res, benvingut a Barcelona, ESPAÑA!

Mai un ciutadà való es queixaria que als vols a Brussel·les s’empra la llengua Neerlandesa. Mai! Realment aquests espanyols que s’ha queixat a Swiss air deuen tenir molta mala espina, odi, ràbia.

Realment, una vegada més, la única manera de protegir-nos de tota aquesta gent que ens està intentant fer tant de mal és la independència.

http://www.directe.cat/article/swiss-air-retira-el-catala-dels-seus-vols-per-pressions-dun-afiliat-del-partit-de-rosa-die-11360

RAó 26: MAI DEIXARAN D'IMPOSAR-NOS EL CASTELLÀ, MALMETENT EL CATALÀ COM A CONSEQÜÈNCIA.

Com dic sovint, les raons ens les van donant ells mateixos. I com dic sovint també els espanyols mai ens deixaran en pau. L’Espanya plurinacional que voldrien alguns és més difícil d’aconseguir que la independència de Catalunya.
I és que la mentalitat espanyola sembla no haver evolucionat gaire des de la mort del ‘caudillo’. I és que les lleis lingüístiques espanyoles del segle XXI són gairebé les mateixes que en èpoques del 'caudillo'.
La democràcia dels primers anys de democràcia ens va fer pensar que la cosa aniria a millor. Però a ple 2008 resulta que les lleis que protegeixen l’hegemonia del castellà han crescut. Si l’any passat eren 149 ara n’hi ha 151. I la única llei que protegeix el català no s’aplica!! Per por? No sé per què!
Les autoritats espanyoles no s’estan per a protegir les llengües de l’estat espanyol. S’estan només per a continuar imposant, protegint i garantint l’hegemonia de la llengua castellana a tot el territori espanyol.
Els darrers mesos han creat dues noves lleis amb aquesta finalitat.
No cal dir que la única manera de desempallegar-nos d’aquest greu problema, d’aquesta constant i eterna amenaça és la independència.

Segons l’article de directe.cat aquestes són les lleis:
“el Reial Decret 1079/2008, de 27 del juny (veure document del BOE) en què amplia l'etiquetatge en castellà en el mercat de pernils i paletes; el Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre (veure document del BOE), en què totes les màquines distribuïdes en territori espanyol han de tenir el manual d'instruccions i totes les informacions i advertiments verbals que hi hagi al damunt de les màquines com a mínim en castellà; finalment, el Reial Decret 1246/2008, del 18 de juliol (veure document del BOE), que és la derogació de l'anterior decret del 1995 on torna a insistir no només en l'etiquetatge i instruccions, sinó també en tota la documentació oficial per avalar els productes veterinaris.”

L’article sobre aquestes noves lleis per al castellà les trobes aquí:
http://www.directe.cat/article/151-lleis-obliguen-a-etiquetar-en-castella-a-lestat-espanyol-10827

Raó 25: DICTADORS ESPANYOLS AMB PODER PER A ESPANYOLITZAR-NOS

A vegades són els estrangers els que ens fan obrir els ulls. I aquesta vegada en Mathew Tree, escriptor anglès que viu ja fa molts anys a Catalunya i que viu i escriu en català, va escriure al seu bloc el per què la marca Apple d’ordinadors encara avui no té res en català, magrat les moltes queixes de consumidors catalans.
La història la podeu llegir al seu bloc. Dita en poques paraules, el director general de la Apple a Espanya, un espanyol centralista, nacionalista i imperialista ho impedeix a tota costa.
Un home amb poder, decidit a boicotejar 9 milions de catalanoparlants i obligar-nos a fer servir la seva preciosa llengua si volem emprar un Mac.
Jo ja fa temps que vaig enviar una carta a Apple, i és clar, no ha fet cap efecte.
Evidentment tots els malparits (que no n’hi ha molts, n’hi ha moltíssims) que tenen poder per impedir que 9 milions de catalanoparlants puguem viure plenament en la nostra llengua no tindrien res a fer si Catalunya fos un país independent.
En un tres i no res es solucionaria aquesta centenària tortura cultural, lingüística i psicològica que ens estan fent passar.
I no entenc com hi ha catalans que no ho veuen això. I realment de tant en tant en trobo. Com pot ser que encara avui dia, el moviment de queixa i de protesta, que el moviment per a independitzar-nos d’aquest poble que no mostra de cap manera que ens estima ni ens respecta, sigui tan petit. Em sorprèn.
Catalans i catalanes! Desperteu! Separem-nos d’Espanya quan més aviat millor. Dins d’Espanya no solucionarem mai els problemes que tenim. És més, aquests problemes ja els teníem fa 300 anys! No ha canviat res. També els teníem fa 100 anys, i si seguim a Espanya, encara els tindrem d’aquí a 300 anys!

Podeu llegir el seu article aquí:
http://in.directe.cat/matthew-tree/bloc/viva-macspana

Raó 22: Fins i tot amb Zapatero correm un risc permanent de perdre la nostra llengua.

Hi ha molts polítics espanyols (i no només del PP) que lluiten per aconseguir que a Catalunya sigui possible estudiar en llengua castellana. Amb la qual cosa aquests nens (com va ser el cas durant l’època anterior a la de la immersió) només parlarien castellà. I amb la qual cosa s’agreujaria la situació que patim avui dia a Catalunya: els catalans parlem dues llengües, els castellanoparlants acostumen a parlar-ne només una per que saben que nosaltres estem obligats a aprendre la seva.
La inversió ha ajudat una miqueta a millorar aquesta precària i fràgil situació de la llengua autòctona del nostre país.
Més d’una vegada he topat amb castellanoparlants que neguen que el català estigui en perill d’extinció. Nosaltres sabem que les xifres no enganyen. El català ha reculat en molts camps. I ens titllen de feixistes per aplicar lleis de protecció lingüística que a qualsevol petit país normal són la cosa més normal del món. A Bèlgica mai un polític criticaria que a Flandes les escoles estatals hagin de ser en llengua flamenca.
El territori, igual que a Suïssa, està dividit en zones lingüístiques. I cada zona lingüística té únicament una sola llengua oficial, la llengua autòctona del territori.
A Bèlgica està permès fundar escoles privades en qualsevol idioma, igual que a Catalunya. Però l’idioma oficial a Flandes és només el flamenc, i no el flamenc i el francès. I les escoles estatals són exclusivament en llengua flamenca, i ningú els titlla de feixistes.

La situació de la llengua flamenca és molt diferent que la nostra. Els flamencs no tenen la necessitat de protegir amb lleis l’etiquetació i retolació en llengua flamenca. No tenen un 30 % de francoparlants en el seu territori, i a les zones on hi ha una barreja els walons i els flamencs viuen en una situació d’apartheid voluntari. Els flamencs no compren en botigues franceses, els walons no compren en botigues flamenques. Us imagineu què passaria si cap català comprés productes etiquetats en castellà o comprés en una botiga on se l’atengués en castellà?


La situació del francès al Quebec s’assembla més a la situació del català. Han hagut de prendre mesures per que sinó les empreses farien com a Catalunya: saben que els canadencs del Quebec entenen perfectament l’anglès i passen d’etiquetar en francès.
La gent del Quebec té una conducta més com la nostra: “Si en una botiga em parlen en anglès, no passa res, jo ja els entenc i parlo la seva llengua”. Això és molt noble, pacífic, però pèssim per salvar la pròpia llengua en perill d’extinció.
Al Quebec, a més, tenen molts estrangers que només parlen anglès. Igual que a Catalunya tenim molts estrangers que només parlen castellà. Al Quebec per això han hagut de fer una llei lingüística de protecció. La llei obliga a les empreses, als botiguers, als restaurants a etiquetar en francès. Per que sinó el francès desapareixeria del Quebec.

Està cada dia més clar la majoria de polítics espanyols voldria que a Catalunya es pogués viure plenament en castellà. I això és un perill constant per la nostra llengua. La nostra política lingüística no és pas cap perill per la desaparició de llengua castellana. Però aquells que volen que a Espanya (i també a Catalunya) es pugui viure en castellà, veuen la nostra política com un perill. No entenen que seria com demanar als Flamencs que es pugui viure a Flandes en Francès. O com forçar als Suïssos a aprendre i emprar l’alemany. (Això sí que sona a feixisme).
Ara per ara els catalans estem obligats a aprendre una llengua que no és la nostra. I això ells ho veuen com normal (i crec que molts catalans també ho veuen com normal). Jo no ho veig com normal. Això és fruit de la imposició de la llengua castellana en territori de parla catalana.
Sóc del parer que la única manera d’eliminar aquests constants atacs cap a la nostra política lingüística és la independència.
No hi veig cap altra solució.


la informació en neerlandès prové de:
http://www2.vlaanderen.be/taalwetgeving/taalgrens_en_taalgebieden.html

Raó 18: mai ens deixaran en pau. Només tenim una sortida.

Un lector del meu bloc em va ensenyar el vídeo de Telemadrid per demostrar-me que en la política lingüística catalana hi han coses feixistes. Està clar que veiem les coses d'una manera molt diferent.
Per mi un castellà a Catalunya que no vulgui que els seus fills estudiïn en català és com els moros que no volen a Holanda que els seus fills estudiïn en una escola mixta. Només volen estar amb els seus, amb moros, tots separadets.
A l'Espanya castellana seria impensable que algú demanés que la escola pública es fes en un altre idioma que el castellà, i ningú els diu que són uns feixistes.
A Flandes a ningú se li acudiria demanar que a les escoles estatals es fessin les classes en francès. I ningú diu que són uns feixistes.
Per mi això és una raó més de que Catalunya ha de ser independent per salvar-se de la mentalitat colonialista d'Espanya.
El poble castellanoparlant veu Catalunya com territori espanyol (=castellà) i no volen entendre que Espanya no és un país unicultural.
No poden concebre un altre concepte que el de la nació-estat. Una nació-estat on la llengua dominant és la seva. Un concepte de nació-estat nascut de l'absolutisme francès. I no hi ha manera de veure un altre model.
A Suïssa mai la part alemanya es posaria amb la part italiana o francesa. Cada part decideix com vol organitzar-se. I funciona molt bé.
Sóc del parer que a Catalunya hauríem de lluitar per fer que la llengua catalana sigui imprescindible. Si no aconseguim que la llengua catalana sigui la llengua dominant, el català no serà imprescindible. I aleshores acabarà desapareixent. Això és de calaix.

La gran majoria de castellans estan a favor del bilingüisme, precisament els que només parlen una llengua (el castellà). La gran majoria de castellanoparlants neguen que el català estigui en perill d'extinció. Precisament ells que no el parlen.

Els catalans veiem que el català està avançant en alguns camps. Però alhora veiem que està reculant en d'altres.
Els catalans som els que vivim la situació d'aprop, els que la patim. Els castellans no saben el que és estar a Madrid i que no t'entenguin quan demanis un cafè amb llet.
Aquí a Holanda passa. Vas a demanar un cafè amb llet en holandès i no t'entenen. Hi ha estrangers que no aprenen l'holandès. Viuen aquí parlant només en anglès. Rebutgen la cultura i la llengua autòctona i encara troben estrany que no se sentin acceptats.
Aquest és un problema de països petits. No pas de països grans.
I suposo que la gent de països grans no pot posar-se en el nostre lloc.
No ho poden entendre.
A Holanda hi ha també estrangers que no volen que els seus fills estudiïn en holandès. Per que és una llengua esquifida, per que no saben si volen quedar-se a viure a Holanda molt de temps, diuen. Aquests nens acostumen a viure separats de la societat. Parlen en anglès i van a escoles internacionals. No entenc per què aquests pares els priven de formar part d'una cultura tan interessant com la holandesa.
Com un apartheid cultural.
Però els països independents, per molt petits que siguin tenen eines per protegir-se.
A Suècia, un altre país amb pocs habitants, és obligatori aprendre el suec per poder-hi treballar. Són mesures necessàries per protegir la cultura autòctona. No té res a veure amb feixisme com diuen molts castellanoparlants. Ells no han de prendre cap mesura per protegir el castellà.
Jo sóc del parer que a Catalunya hauria de ser obligatori aprendre el català per viure-hi. El català hauria de ser la única llengua obligatòria a Catalunya. Es la única manera de garantir que no s'acabi extingint. Igual que a Suècia la llengua dominant per llei és el suec, a Flandes és el flamenc, a Holanda l'holandès.
Està clar que mentre estiguem dins d'Espanya no aconseguirem mai un grau d'independència suficient per aconseguir això.
I sóc del parer que la única manera de realment poder protegir la nostra cultura i la nostra llengua és la sobirania. La independència total. No vull que a Madrid decideixin per nosaltres, no vull que Madrid tingui la última paraula, no vull que ens imposin hores de castellà a les escoles. No vull que mitja Espanya estigui sempre mirant-nos i criticant com fem les coses a casa nostra. Queixant-se de que no poden viure a Catalunya com si estiguessin a Castella. No entenc per què els importa que nosaltres no dominem la seva llengua suficientment. No ho entenc. I m'agradaria que ens deixin en pau.

Raó 16: Perque català no sigui una llengua minoritària: independència

A www.directe.cat he llegit un article que diu que Barcelona esdevindrà capital dels diaris europeus en llengües minoritàries el 2009. El català evidenment també hi és representat per diaris catalans.

La gràcia és que una llengua parlada com a llengua materna per uns 7 milions d'habitants i que pertany a un territori d'uns 11 milions d'habitants com és el català pertangui a les llengües 'minoritàries'.

Què vol dir 'llengua minoritària'. Que una minoria la parla?

7 milions som una minoria?

Perque aleshores el danès, el norueg el txec i moltes llengües europees més s'haurien d'afegir al llistat de llengües minoritàries.


Està clar que la única raó per la qual el català és llengua minoritària és perque el nostre país no té sobirania. I per aquesta raó, encara avui, a l'any 2007, el català és una llengua minoritària. Per manca de protecció, per decrets de Madrid, per manca d'atenció de les pròpies autoritats catalanes, perque la classe burgesa catalana passa de la cultura i la llengua catalanes. Però sobretot perque a Espanya hi ha molta gent que vol espanyolitzar la nostra terra. Són la gent intolerant que no vol que tinguem propies seleccions esportives, que protesten i es queixen de que a Catalunya no parlem prou bé la seva llengua (és que ells parlen la nostra a Madrid?), que es creuen que és normal obligar-nos a nosaltres a aprendre la seva llengua i no podrien entendre que nosaltres els obliguessim a ells a parlar la nostra sense viure a la nostra terra, és la gent que ens boicoteja, la que ens castiga evitant que les inversions estatals vinguin a Catalunya, la que ens posa negres als mitjans de comunicació, gent que veuen la identitat catalana com una cosa lletja en comptes de bonica.

Si Catalunya fos un país independent, la llengua catalana no seria una llengua minoritària.
Es per aquesta raó que Catalunya ha d'optar per la independència.

Raó 14: Un jutge es nega a casar en català.

Realment em costa entendre l’odi que deu tenir aquest home per atrevir-se a negar a una parella a casar-se en la seva llengua materna al seu propi país.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:

El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu

El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".

A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.

Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".

Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.

Participa-hi!
El PP està intentant desmembrar més la unitat de la llengua catalana.
Són uns cabrons.
Arribarà un dia que tots els ciutadans del món tindran accés a totes les cadenes del món. Aquest dia cap fill de puta ens podrà evitar que poguem accedir a tots els mitjans de comunicació en català. Per ara hem de lluitar com poguem per defendre la nostra existència.
Endavant!

Rao 8: El Decret del Castella

El Decret del castellà

A Catalunya, fins hi tot amb l’estatut nou, no tenim plenament ni la competència de l’ensenyament. Això ja és raó suficient per voler la independència, però és que el problema és encara més greu.
Si Catalunya no s’independitza no aconseguirem salvar la llengua. I és que mentre siguem part de l’estat espanyol ens obligaran a aprendre la seva llengua. Si a això li sumem que pels adults que venen la llengua castellana és obligatoria mentre que la llengua catalana és optativa, malament rai.
El govern espanyol ens vol obligar a augmentar una hora més d’ensenyament en castellà. Perquè es fiquen amb nosaltres? Perquè no ens deixen en pau? Que ens obliguin a aprendre el seu idioma ja ho trobo fort. Però que a sobre ens obliguin a estudiar en la seva llengua, això ja ens està tornant a la època del Generalíssim.
Ja us podeu imaginar que jo sóc del parer que per salvar la nostra llengua la única manera és que Catalunya sigui monolingüe, que el català sigui la única llengua. A Andorra mateix la Seat té una pàgina web en català (país independent amb tan sols 70.000 habitants) mentre que a Catalunya s’hi nega rotundament.

A Flandes mateix tot és en llengua flamenca. En una comunitat amb tan sols 4,5 milions d’habitants. Es la única manera de que les coses estiguin clares. La societat funciona millor. No hi ha entrebancs, els estrangers que hi van a viure aprenen la llengua flamenca sense pensar si no seria millor aprendre la llengua francesa.
A Catalunya, en canvi, mentre el castellà sigui present i nosaltres ens automarginem a parlar castellà quan algú ve de fora, ningú mai veurà la necessitat d’aprendre el català. I al final som nosaltres mateixos que impedim que el català sigui imprescindible.
Els catalans hem de parlar català i hem de deixar de parlar castellà si volem salvar la llengua.
La gent de fora que vingui a viure a Catalunya ha d’estar obligada a aprendre el català. Anar a viure a un país i no aprendre’n la llengua és un acte de mala educació, una falta de respecte, ho trobo increible. Però ja que la gent és així de mal educada, doncs se’ls hauria d’obligar amb una llei.
Aquí a Holanda hi ha molts extrangers que també ho fan. Venen a viure aquí i no volen ni sentir parlar de l’holandès.
Es una actitut despectiva, de rebuig a la cultura que t’acull. Ho trobo una vergonya.
Ara bé, quan un extranger vol un passaport holandès han de passar un examen lingüístic d’holandès.
En fi, la millor manera d’aconseguir que no tinguem traves per a salvar la nostra llengua i per normalitzar la situació lingüística del nostre país és amb la independència. Més clar l’aigua.

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.

Rao 4: la injusta situacio de la llengua catalana

Ningú pot negar que és la cultura castellana la que, ja des de fa uns centenars d’anys, creu tenir el dret d’imposar-se a la catalana. Es una estranya costum la que tenen, no?
Des de la primera vegada que ho varen fer, per la força. Ens van prohibir parlar la nostra llengua i ens van obligar a fer servir la seva. Amb quin dret? CAP.
En generalíssim, fins fa només 30 anys, va tornar-nos a imposar una llengua que no és la nostra, ens va forçar a formar part d’un concepte nació-estat al qual nosaltres no hi voliem formar part (la democràcia catalana havia demostrat que el poble català no ho volia). Els castellans es van acostumar. Malauradament també molts catalans van acabar acostumant-s’hi fins a cert punt. De manera que tant castellans com catalans sovint veuen la situació tal com és avui dia com ‘normal’.

Els castellans troben normal que els catalans estiguem obligats a parlar la seva llengua. Els castellans no trobarien pas normal que nosaltres els obliguéssim a ells a parlar la nostra llengua.
Els castellans veuen com a normal que si venen a Catalunya han de poder parlar el castellà. En canvi veurien com intolerable que un català anés a Madrid i intentés que l’entenguessin parlant en català. Però perquè? Perquè no haurien d’aprendre ells el català? Perquè hem de ser nosaltres que hem d’aprendre la seva llengua? No hi ha CAP raó. En realitat si jo no vull parlar castellà hauria de ser problema meu.
Segons com jo ho veig, de la mateixa manera que un Flamenc a Flandes no té perquè parlar ni entendre la llengua francesa si no li surt dels pebrots, un català hauria de ser lliure a la seva terra per aprendre o no qualsevol altra llengua de l’estat espanyol o de fora de l’estat espanyol.
No es pot forçar a un ciutadà de Wallònia que aprengui el Flamenc. No es pot forçar a un ciutadà de castella que aprengui el català. No es pot forçar a un ciutadà del nord de Suïssa que aprengui l'italià. I en canvi si es pot forçar a un català que aprengui el castellà? Aquesta no és una situació equitativa. No tenim els mateixos drets, No tenim els mateixos deures. I el català està en una situació subordinada sense CAP més raó que la de la força militar amb la qual es va aconseguir aquesta situació.
Per aquesta interminable i injusta situació crec que Catalunya i la llengua catalana estarien molt millor en un règim independent.