Hi ha molts polítics espanyols (i no només del PP) que lluiten per aconseguir que a Catalunya sigui possible estudiar en llengua castellana. Amb la qual cosa aquests nens (com va ser el cas durant l’època anterior a la de la immersió) només parlarien castellà. I amb la qual cosa s’agreujaria la situació que patim avui dia a Catalunya: els catalans parlem dues llengües, els castellanoparlants acostumen a parlar-ne només una per que saben que nosaltres estem obligats a aprendre la seva.
La inversió ha ajudat una miqueta a millorar aquesta precària i fràgil situació de la llengua autòctona del nostre país.
Més d’una vegada he topat amb castellanoparlants que neguen que el català estigui en perill d’extinció. Nosaltres sabem que les xifres no enganyen. El català ha reculat en molts camps. I ens titllen de feixistes per aplicar lleis de protecció lingüística que a qualsevol petit país normal són la cosa més normal del món. A Bèlgica mai un polític criticaria que a Flandes les escoles estatals hagin de ser en llengua flamenca.
El territori, igual que a Suïssa, està dividit en zones lingüístiques. I cada zona lingüística té únicament una sola llengua oficial, la llengua autòctona del territori.
A Bèlgica està permès fundar escoles privades en qualsevol idioma, igual que a Catalunya. Però l’idioma oficial a Flandes és només el flamenc, i no el flamenc i el francès. I les escoles estatals són exclusivament en llengua flamenca, i ningú els titlla de feixistes.
La situació de la llengua flamenca és molt diferent que la nostra. Els flamencs no tenen la necessitat de protegir amb lleis l’etiquetació i retolació en llengua flamenca. No tenen un 30 % de francoparlants en el seu territori, i a les zones on hi ha una barreja els walons i els flamencs viuen en una situació d’apartheid voluntari. Els flamencs no compren en botigues franceses, els walons no compren en botigues flamenques. Us imagineu què passaria si cap català comprés productes etiquetats en castellà o comprés en una botiga on se l’atengués en castellà?
La situació del francès al Quebec s’assembla més a la situació del català. Han hagut de prendre mesures per que sinó les empreses farien com a Catalunya: saben que els canadencs del Quebec entenen perfectament l’anglès i passen d’etiquetar en francès.
La gent del Quebec té una conducta més com la nostra: “Si en una botiga em parlen en anglès, no passa res, jo ja els entenc i parlo la seva llengua”. Això és molt noble, pacífic, però pèssim per salvar la pròpia llengua en perill d’extinció.
Al Quebec, a més, tenen molts estrangers que només parlen anglès. Igual que a Catalunya tenim molts estrangers que només parlen castellà. Al Quebec per això han hagut de fer una llei lingüística de protecció. La llei obliga a les empreses, als botiguers, als restaurants a etiquetar en francès. Per que sinó el francès desapareixeria del Quebec.
Està cada dia més clar la majoria de polítics espanyols voldria que a Catalunya es pogués viure plenament en castellà. I això és un perill constant per la nostra llengua. La nostra política lingüística no és pas cap perill per la desaparició de llengua castellana. Però aquells que volen que a Espanya (i també a Catalunya) es pugui viure en castellà, veuen la nostra política com un perill. No entenen que seria com demanar als Flamencs que es pugui viure a Flandes en Francès. O com forçar als Suïssos a aprendre i emprar l’alemany. (Això sí que sona a feixisme).
Ara per ara els catalans estem obligats a aprendre una llengua que no és la nostra. I això ells ho veuen com normal (i crec que molts catalans també ho veuen com normal). Jo no ho veig com normal. Això és fruit de la imposició de la llengua castellana en territori de parla catalana.
Sóc del parer que la única manera d’eliminar aquests constants atacs cap a la nostra política lingüística és la independència.
No hi veig cap altra solució.
la informació en neerlandès prové de:
http://www2.vlaanderen.be/taalwetgeving/taalgrens_en_taalgebieden.html
11 comentaris:
És cert que els polítics que s´autoanomenen ben catalans no defensen l´ús de la nostra llengua, ni tampoc la promocionen. Però també és cert que el paper més important en aquest problema el tenim nosaltres mateixos, els propis catalans. Per què dins de casa nostra canviem del català al castellà quan ens parlen en aquest idioma? Per què creiem que el català és llengua de segona? És prou excusa dir que és per culpa de la pressió que hem rebut durant més 60 anys?
Els catalans que estimem la nostra llengua i la nostra cultura no hem de respondre ni preguntar en castellà a casa nostra,jo tinc tot el dret de parlar la meva llengua en el meu país. El receptor m´ha d´entendre (evidentment si viu des de fa temps aquí o si hi treballa),encara que si no vol no el parli.N´estic ben tipa de ser atesa en botigues,establiments...en castellà i que al demanar jo en català no m´entenguin, però en canvi si atenguin correctament en anglès o francès. És una vergonya que això passi. Defensem d´una vegada tota la nostra cultura, ningú no ho farà per nosaltres i molt menys, es clar, partits espanyolistes com el de Zapatero i d´altres més de dreta.
Recomano llegir el llibre "El preu de ser catalans" de Patrícia Gabancho, per reciclar-nos en aquest tema, us agradarà. Evidentment també s´ha de llegir el butlletí "Què faig si...?" editat per la Plataforma de la Llengua, on ens explica alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l´ús del català.
Acabo de trobar el teu blog i m'encanta. Endavant, Miquel!
Gràcies home!
A vegades penso que ningú s'ho llegeix. Però veig que no és així.
Per cert, he d'afegir una nova raó. I és que si amb Zapatero ja correm aquest risc, quin risc correrem quan torni una etapa de PP? Com hauras llegit, el PP vol garantir a Catalunya l'ensenyament en llengua castellana. Ens van donant tantes raons per a la independència i nosaltres com adormits. Els catalans sembla que no acabem de despertar. La independència la hauríem de voler el80 % de la població. No s'entén.
les coses estàn molt malament, i si no plantem cara, més malament es posaran. El català pot passar d'un dia per l'altre a estar en perill d'extinció. És que no en fan prou oprimint-nos i intentant enfrontar als paisos catalans? que ens deixin en pau. Era massa maco veure com cada cop es feien menys hores de castellà, era massa maco veure també com tots els cartells estaven en catala.. Preocupants moments s'apropen per a la llengua catalana. Però no permetrem que ens imposin el castellà. Si franco no va acabar am el castellà, que us fa pensar que en Rajoy, un pallasso, o en zapatero, un titella, el podran eliminar? Visca el Català i Visca els paisos Catalans!Salut.
La cosa es començarà a redreçar el dia que hi hagi ciutadans catalans que no entenguin un borrall de castellà, voldrà dir que ens hem lliurat de la immersió hispana a què ens tenen sotmesos per mar i aire i que podrem viure com a catalans a casa nostra i decidir quines són les llengües més aptes per fer món.
Evidentment sense un estat propi, res a fer.
Els espanyols saben que és imprescindible que ens obliguin a aprendre el seu idioma, per mantenir la situació d'espanyolització dels Països Catalans. A València els està funcionant molt bé. A Catalunya poc a poc van fent.
És veritat que els catalans hauríem de 'no entendre' res de castellà, i ja veuries com les coses canviarien ràpidament.
A Bèlgica els valons no volen entendre el neerlandès. Encara que l'entenguin diuen que no l'entenen. Hi ha molts castellanoparlants que també ho fan (ja te'n deus haver trobat una pila), i clar, saben que nosaltres estem obligats a entendre el castellà, que nosaltres no podem dir que no els entenem. En segons quines situacions és veritat que no ho podem dir, però en altres situacions si que hauríem de dir 'parla català? és que no l'entenc'. I si no el parlen, fots el camp o els tanques la porta.
La guerra dels idiomes és una qüestió de poder, però també és una qüestió de tossuderia d'un poble.
I els catalans hem d'aprendre a exigir més. No hi ha dret que a casa nostra ens haguem de baixar els pantalons. Això ja dura massa temps. No pot ser que un venedor que vingui a emprenyar-te a casa teva només parli en castellà. No pot ser que un cambrer o un botiguer només et parli en castellà. Els catalans hauríem de deixar de comprar en botigues on no se'ns parlés en català. Però ja estem tan acostumats a estar subordinats i dominats que ja ni ho veiem. El bilingüisme està molt bé, però això vol dir que aquell que ofereix un servei s'ha d'adaptar a l'idioma del client.
Si jo fos botiguer, jo parlaria en castellà amb un client castellà, català amb un client català i anglès amb un client anglès.
És lo mínim que es pot demanar no?
Però els bilingües, per regla general, només som els catalans, i els que defenen una catalunya bilingüe són els que només parlen castellà. Aleshores aquí hi ha una cosa que no quadra. I els castellanoparlants, per regla general, encara que ens ofereixin un producte ho fan en castellà, sense tenir en consideració el client català. I realment em dol i em sorprèn que el client català no vegi que la regla 'el client sempre té la raó' també hauria de comptar per nosaltres. Si els productes a ple segle XXI encara no s'ofereixen en català és culpa nostra. No només del govern català. Per que el poder que tenim en mans els catalans no l'emprem. I ells en canvi sí que l'empren.
Ben fet, gràcies a catalans com tu no em sento tan extranya en el meu pais.
Un apunt personal, el sentir-me estimada o que el meu país sigui estimat pels espanyols me es absolutament indiferent.
Gràcies.
Anònima,
Gràcies a gent com tu me n'adono que el que faig no és en va. De vegades em sento sol en aquesta lluita, però també és normal, visc a Amsterdam i aquí estic apartat del problema en la meva vida diària. Això em fa veure les coses des d'una altra perspectiva. Puc fer comparacions que potser un català que viu el dia a dia a Catalunya no fa. La majoria dels catalans (i els espanyols) estan acostumats a que les coses siguin com són i van fent sense rumiar-s'ho massa. La resignació que trobo a Catalunya és potser normal, la gent vol viure, treballar, sortir, sense que sigui una constant lluita. Ho entenc.
Però aquesta actitud és molt dolenta. Si els catalans ens queixéssim més ja hauríem aconseguit moltes més coses. Hauríem de demanar més, queixar-nos més, no acceptar que se'ns vengués res en llengua castellana. Com pot ser que avui dia encara tots els productes, a excepció d'un parell de marques, tot sigui en castellà?
Com pot ser que no hi hagi CAP marca de cotxes que vengui els seus cotxes en català? Que no hi hagi cap marca de cotxes que tingui una web en català? Ni els manuals d'instruccions? Això és culpa de la nostra resignació.
Imagina't lo ràpid que això canviaria si CAP CATALÀ volgués comprar un cotxe en castellà.
I clar, això no ho dic per que jo estigui en contra de la llengua castellana. És una llengua molt bonica, però no és la meva. No tinc cap problema amb que els productes estiguin etiquetats en castellà, sempre que també ho estiguin en català. I és que estem perdent molt vocabulari al no tenir totes aquestes coses en la nostra llengua. Estem perdent argots, nivells lingüístics importants per a mantenir la llengua. Com es diuen les parts d'un cotxe en català?
I la manca de jocs lingüístics que hi ha degut a que totes les marques són només en castellà. Jocs lingüístics que es fan per a nous productes, campanyes publicitàries, etc.
Hi ha una manca crònica de desenvolupament comercial de la llengua catalana i això és per que ELS CATALANS ENS CONFORMEM EN COMPRAR EN CASTELLÀ! Aleshores si no canviem això ens estem tornant en un poble una mica auto-destructiu.
Collons quin sermó.
M'agradaria recordar a qualsevol persona que vulgui afegir missatges que en aquest bloc hi ha unes regles per a afegir missatges:
1. No insultar a ningú
2. No involucrar l'escriptor del bloc personalment. No es tracta de la meva persona, no vull parlar de la meva persona vull parlar dels fets i reflexions que descric.
3. Si vols dir la teva explica les teves reflexions amb els teus arguments. Per què creus el que creus? Explica-ho intentant convèncer, amb respecte i raonant les teves afirmacions.
Gràcies.
M'encanta el teu bloc no podem deixar que españa ens domini. Anim miguel!!!
La nostra terra: Cataluña
La nostra bandera: La serdaña
La nostra parla: El Catalá
El nostre desig: La llivertat
Gràcies Rogelio!
Endavant, que ja falta poc.
Publica un comentari a l'entrada