Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern

Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)

Raó 38: Per tenir TRIPADVISOR en català, necessitem un estat propi

Fa temps vaig escriure un article sobre els pitjors hotels d'Amsterdam. Déu n'hi do. En aquest article vaig aconsellar els lectors de comprovar quines havien estat les vivències d'altres turistes a la pàgina Tripadvisor (http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=34034&catid=1259). A mi, que visc a Amsterdam ja fa 18 anys, ni se'm va acudir que aquesta pàgina no podia existir en català, i tampoc vaig pensar si tenien una política respecte llengües que no tenen el suport d'un estat. Doncs sí.
Una lectora em va comentar que els comentaris en català els treuen!
Si us fixeu en les possibilitats d'idiomes les han posat per estat. És a dir, no esculls un idioma sinó un estat. És curiós que una web pensada per tota la població del planeta, que viatja a qualsevol país del planeta hagi fet una divisió per estat. Curiós i il·lògic. Els idiomes no coincideixen amb els estats, seria més lògic fer una divisió per idioma. Si parles alemany què importa si ets a Suïssa, Bèlgica, Alemanya o Àustria? I si ets canadenc però parles francès, quin sentit té anar a la web del Canadà, hauràs d'anar a la web de França per trobar-la en la teva llengua. El mateix passa amb la llengua anglesa. No cal posar Estats Units o Anglaterra, seria millor que hi hagués un botó per la llengua anglesa. De fet, el país d'on ets no importa, importa el país a on vas, i suposadament la gent viatja a molts països. I la info la vols en el teu idioma. Bé, tot plegat seria molt més senzill d'organitzar-ho per idioma...

El cas és que estats com Noruega amb només 4,5 milions d'habitants tenen una web pròpia en llengua autòctona i els catalans amb 9,5 milions de parlants, però sense estat propi no només no en tenim, els comentaris que hi posem amb tota la bona intenció ens els tiren a la brossa!!!

No hi ha cap mena de dubte que aquí tenim un nou exemple que amb un estat propi se solucionaria amb un tres i no res. Sense un estat propi hem de continuar amb l'activisme, gastant hores d'esforços sense cap garantia de que es faci justícia.
I després els catalans voten a les eleccions partits autonomistes que diuen que 'ara no toca'. Quin país normal diu que ara no toca tenir la sobirania d'un estat propi?
Quin país renuncia a tenir les eines necessàries per a poder protegir-se, dir la seva i participar al debat de l'economia europea i global? La unió fa la força, ésser engolit per un altre porta a la desaparició. Els catalans encara no han despertat. Els nostres drets continuen sense tenir un estat que els defengui. Ara, però, tot això ja no és només culpa de la manca de consideració dels altres, ara sobretot és culpa nostra.

Raó 37: ÚNICA MANERA DE GARANTIR LA PROHIBICIÓ DE LES CURSES DE BRAUS

La premsa neerlandesa (i la de la majoria de països) diu sovint que Catalunya ja té un grau molt alt d'autonomia. Això és una mentida que els deu arribar de Madrid.
Autonomia la tenen els Escocesos, els Grenlandesos i els Quebequesos, que cada vegada que vulguin poden organitzar un referèndum sobre la independència dels seus respectius països sense que els estats dels quals són part s'hi oposin.
Autonomia la tenen ells, que tenen seleccions nacionals pròpies, matrícules amb identitat pròpia, llibertat.
A Catalunya no tenim res de tot això. Ara un cop més Espanya mostra que cap llei que no els agradi la poden annul.lar. La prohibició de les curses de braus a escandalitzat. No fou així quan el 1991 es va fer la mateixa prohibició a les illes Canàries. Mentre els catalans parlem del respecte als animals els nacionalistes espanyols parlen d'identitat nacional.

La raó dels braus ja l'havia donat fa temps. Però ara la repeteixo. Per que ara queda encara més clar que mai: només amb un estat propi podem prohibir les curses de braus sense que la nostra prohibició pugui ser annul.lada per ningú que no formi part de la societat Catalana.

http://www.abc.es/20100728/cultura-toros/propondra-para-anular-prohibicion-201007281301.html

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA

El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.

Raó 7: Espanya no ens deixa existir –II

Si un compara l’autonomia catalana amb la escocesa pot veure fàcilment que moltes de les raons per a la independència que jo veig ells ja les tenen solucionades. Escòcia té seleccions esportives internacionals, Escòcia no té problemes de competències amb el govern central britànic. El govern britànic no amaga les balances fiscals. El govern escocès és lliure de convocar referèndums. Fins hi tot el govern britànic té solucionada la qüestió de les matrícules de cotxes.
Encara recordo a en Maragall, fa un parell d’anys, dient que Catalunya era el país d’Europa sense estat amb més autonomia. Quin riure, no?
Ho deia per que no sabia que estava mentint? O ho deia per que estava en una situació compromesa? No crec pas que fos tan ignorant com per creure-s’ho.
--
La realitat és que Catalunya no té una autonomia real. No tenim el dret a decidir res. Ni tan sols un detall tan insignificant com les matricules dels cotxes. No ens deixen ni jugar a que som un país.

En Xavier Solano és un català que viu a Escòcia. És un assessor polític per al partit nacional escocès. Té un blog propi: http://xaviersolano.blogspot.com/
I és l’autor del llibre anomenat ‘El mirall escocès’.

Tal com diu en el seu blog, el govern espanyol, una vegada més ha decidit amagar la realitat multicultural i plurinacional de l’estat espanyol. Una vegada més ens està donant més raons (moltes més que les que tenen els escocesos) per demanar, per voler independitzar-nos d’Espanya.
Ells saben molt bé que molts bascos i els catalans voldrien tenir una matrícula pròpia que correspongués amb la seva cultura, amb el que ells entenen com la seva nacionalitat. Saben que fins hi tot hi ha ciutadans que ho volen tant que s’arrisquen a que la policia els posi una multa i il·legalment posen un adhesiu cobrint la ‘E’ d’Espanya i posant-hi CAT. Es pensen que impedint-ho aconseguiran que els catalans ens en oblidem?
El que aconsegueixen és que encara tinguem més raons per voler-nos-en separar.

Podeu llegir l’excusa que el govern espanyol ha donat:
http://www.e-noticies.com/actualitat/zapatero-enterra-el-cat-a-les-matr%edcules-definitivament-30166.html

El cas és que a Gran Bretanya està permès i regularitzat. I a Espanya, novament, ens tallen les ales, ens escanyen, ens trepitgen.

També per aquesta raó tots els catalans haurien de voler la independència.