Raó 50: L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d’hisenda i d’altres serveis per sempre més!

-->

Durant els últims deu anys, Catalunya ha liderat el rànquing de les auditories fiscals del 2004 al 2011. Aquesta és la principal conclusió de les dades que el govern espanyol ha fet pública després que el grup d'ERC va demanar al Congrés sobre aquest assumpte.

Els republicans  han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Però també altres fonts de finançament que, en teoria, s'estableixen per fer complir la llei, colpegen als catalans més que altres nacions i regions espanyoles: Espanya té molts més radars de velocitat a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. El Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat/en) va informar que a Catalunya hi ha instal·lat un 23,4% dels radars fixos d’Espanya amb només el 7,4% dels quilòmetres de carreteres, de manera que la nació catalana té quatre vegades per quilòmetre més radars que a la resta d'Espanya.
És trist saber que Espanya ha estat tenint aquesta mena de tracte amb nosaltres durant els últims 300 anys, com a mínim. El més trist és que no tenen cap intenció de canviar res. Fa poc, el president dels Estats Units, Barack Obama ha exigit a Danny Werfel, funcionari de l'oficina d’hisenda a renunciar. Ell és responsable de fer alguna cosa que l'administració no es suposava que havia de fer: Per aplicar un escrutini addicional a certs grups de la societat. En el cas dels EUA, l'objectiu eren els grups conservadors. El resultat d'això: “L'IRS ha de ser una agència independent i això requereix integritat absoluta, per tant, ha de dimitir”.
Espanya ha estat fent això des de fa anys als catalans i aquí no passa res. Ningú dimiteix i visca la pepa.
Aquesta actitud en vers els catalans ha estat succeint des de 1714, al menys. Òbviament mentre siguem sota domini espanyol no hi ha una solució possible. Aznar ja va dir que havia castigat a Catalunya els darrers 15 anys (quan era president), ara surten altres veus que també reivindiquen castigar Catalunya, però què és això? I com queda encara algú que es consideri ‘normal’ i no vegi que necessitem la secessió per acabar tot això?

• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/640602-catalunya-lidera-les-inspeccions-fiscals.html
• http://www.directe.cat/noticia/294224/confirmat-hisenda-ha-cosit-catalunya-a-inspeccions
• http://www.jornal.cat/noticia/19935/per-cada-radar-a-espanya-nhi-ha-quatre-a-catalunya
• http://politicalticker.blogs.cnn.com/2013/05/16/obama-to-name-budget-official-as-acting-irs-chief/?iref=allsearch

Raó 48: Sense independència = boicot etern. Amb un estat propi = fi del boicot.

<
Una de les raons esgrimides per alguns en contra de la independència és l'amenaça d'un boicot dels productes catalans. El que no entenen és que el boicot no és una raó per deixar córrer la secessió, ans al contrari. Amb un estat propi el boicot té els dies comptats! No és la primera vegada que els productes catalans han patit un boicot.
El 1931 espanyols van fer una campanya per a boicotejar els productes catalans. El 2005, amb la negociació del nou Estatut els espanyols van tornar-hi. Els boicots mai han cessat. Alguns espanyols es passen el cap de setmana cercant quines empreses de Catalunya venen a les seves terres per a boicotejar els seus productes. Hi ha desenes i desenes de pàgines web dedicades a l’etern boicot a productes catalans. El que no entenen és que el volum de les empreses catalanes al mercat espanyol, en part ‘gràcies’ a aquest boicot etern, ha disminuït d’un 80% a principis dels anys noranta, fins a un 30% en l'actualitat.

Empreses catalanes van entendre que el mercat espanyol es reduïa i ja fa anys que aposten per créixer en el mercat internacional, amb la qual cosa ha crescut l'exportació i la major part del volum d'exportació és avui a Europa i no pas a Espanya. Si fa 20 anys la majoria dels empresaris catalans creien com una necessitat romandre sota l'autoritat espanyola per interessos comercials, avui en dia la majoria dels empresaris no tenen a Espanya com el principal mercat i ja no ho veien així.

El boicot no és l'única raó per què això està passant, però ajuda. Així que jo diria a tots els espanyols que estan treballant de valent per boicotejar els nostres productes: GRÀCIES!

Aleshores ve el següent pensament: mentre Catalunya sigui part d’Espanya es pot aspirar a que el boicot acabi? No. Una Catalunya sota domini espanyol està condemnada al boicot etern.

Però com serà el boicot en el cas que Catalunya esdevingui un estat propi? En qualsevol cas, l'efecte del boicot s'ha calculat i en el pitjor dels casos significaria 4% disminució de la GPD català. Vist que tenim un dèficit com a mínim del 8% la nostra economia creixeria un 4%, malgrat el boicot. I ara ve l’argument més important. Els espanyols de vegades també han boicotejat productes d'altres països, com el boicot als productes francesos durant els exercicis nuclears que van fer a l'Oceà Pacífic en els anys 90. Però que jo recordi els darrers 70 anys no ha hagut cap boicot d’espanyols a productes de les antigues colònies que van proclamar la independència d'Espanya en el segle passat.

Els espanyols tampoc fan boicot a productes portuguesos ni francesos. Tampoc el Regne Unit boicoteja els productes dels EUA o Irlanda, que es van separar del Regne Unit. Em sembla prou evident que la independència donarà lloc a una continuació del boicot (que ja patim) durant els primers anys. Però una cosa és segura: estem tenint boicots ja des de 1931. Els espanyols no boicotejaran eternament els productes d'un Estat català independent. Sí ho faran, en canvi si ens mantenim sota domini espanyol.

El que passarà després de la independència, el boicot es convertirà en una anècdota històrica de l'època en què els espanyols depenien dels catalans i els catalans dels espanyols.

Situació que crec que per a la majoria de catalans és ja història. Gràcies, entre altres coses, al boicot etern que ens estan fent.

Video sobre els efectes del boicot: http://www.youtube.com/watch?v=xcH2dfX7oCA&feature=relmfu

Article sobre els efectes del boicot: http://pepegins.com/2012/09/30/atenuacio-de-lefecte-boicot-sobre-els-productes-catalans/

Cercle català de negocis ha fet càlculs sobre el tema: http://www.ccncat.cat/articles/informa/catalunya-superaria-un-boicot-comercial-espanyol-en-cas-que-el-pa%C3%ADs-es-declar%C3%A9s

Les imatges s'han tret de webs dedicades a aquest boicot etern, aquest hobby espanyol que alimenta els nostres arguments per la secessió:
http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=455504&page=9 http://www.stralunato.com/2006/12/05/sigue-el-boicot-a-los-productos-catalanes/ http://cosasdegely.blogspot.nl/2012/10/cataluna-no-es-espana-pues-ahi-teneis.html http://lapoliticadegeppetto.blogspot.nl/2012/04/ciclogenesis-explosiva-politica.html

RAÓ 45: UNICA MANERA DE QUE MAI MÉS UN POLICIA APALLISSI UN CIUTADÀ PER PARLAR CATALÀ A CATALUNYA

Cada any els catalans hem de veure que parlar en català ens pot costar la feina, ens pot costar que no ens venguin allò que demanem, o ens arribi més tard, o que no ens permetin participar en la nostra llengua materna en tantes coses, o encara pitjor, ens apallissin pel sol fet d’haver parlat la nostra llengua a la nostra pròpia terra. Difícil d’entendre per un ciutadà que visqui en un país ‘normal’. Per exemple que un policia anglès apallissi a un ciutadà anglès per haver-se-li dirigit en anglès.
Això és el que els catalans, a la nostra pròpia terra, hem de viure. Hem de viure sota una constant guerra psicològica contra nosaltres, contra la nostra identitat i la nostra llengua. Parlar català pot suposar una situació de desavantatge en moltes circumstàncies en les quals, la majoria de nosaltres decidim passar a l’idioma de l’amo, fins i tot en situacions en les quals nosaltres som clients i per tant, segons tota teoria de màrqueting, el venedor se’ns hauria de dirigir en la nostra llengua, la del comprador. Però en el pitjor cas parlar català ens pot costar la salut i la dignitat, ja que a Catalunya un policia té la llibertat d’apallissar-nos per parlar català i el sistema judicial espanyol, sistemàticament, el protegirà.
Ja és fort. I això a l’any 2012. Molt moderna aquesta Espanya.
No cal mencionar els casos, que n’hi ha tants, de ciutadans que han estat retinguts, maltractats, discriminats i fins hi tot apallissats per parlar català. Ho podeu llegir regularment a la premsa.
He parlat amb kurds i amb berbers, i també ho he vist a la televisió. En la majoria de cultures oprimides això és el pa de cada dia. Parlar la pròpia llengua porta problemes amb la policia i amb moltes altres situacions.
Jo demanaria a tot català que reflexioni i pensi si això és normal. Després de 30 anys d’una suposada democràcia, la realitat és que encara vivim en un sistema repressiu. No està escrit a la llei, però això no canvia res. El sistema judicial protegeix el repressor sistemàticament. Això és l’Espanya d’avui, igualeta a l’Espanya de ja fa 500 anys. Una Espanya intolerant i repressiva. I nosaltres encara no n’hem après, ja que ens hem acostumat a viure així, i quan arriben les eleccions votem que ‘ara no toca’.
La millor manera de sortir-se d’aquesta situació està escrita als llibres d’història de qualsevol estat que ho hagi passat i que després s’hagi independitzat. Finlàndia, Noruega, Irlanda, etcetera. Holanda mateix, un cop independitzar-se d’Espanya va alliberar-se de la repressió sistemàtica d’Espanya en un sol dia.
Esperar o pensar que aquesta Espanya intolerant, que ja fa centenars que ho és, pugui canviar és extremadament naïf.
La conclusió no pot ser més clara. La independència és la única manera per aconseguir que mai més un policia apallissi a una persona per parlar català.


http://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.htmlhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.html

Raó 40: UNICA MANERA DE QUE EL CATALÀ NO ES PROHIBEIXI AL BERNABEU

Foto de Don Santiago Bernabeu i Don Francisco Franco. 7 desembre 1960.

En aquesta web (http://www.footballderbies.com/stadium/index.php?id=13) hi trobareu aquest text:
"Barça's Nou Camp stadium ('New Ground' in Catalan) is the biggest stadium in Europe. It's a Catalan monument, you could say it's the national stadium of Catalonia. In Franco's days this was the only place where people could speak Catalan (which was forbidden) and where they could show their flag. The Bernabeu is also among the biggest stadia in Europe.”

Si bé durant l'època de Franco el català només es podia parlar a l'estadi del Barça, ara, en plena 'democràcia', la prohibició del català ressuscita al Bernabeu. Com pot passar una cosa així a l'any 2011 a Europa?

El fet és que avui dia l'únic estadi que prohibeix explicitament el català és l'estadi Santiago Bernabeu. Ciutadans catalans poden rebre informació en català en estadis europeus en qualsevol país menys a Madrid. Però Madrid no prohibeix cap idioma estranger. Està clar que aquest és un nou intent d'aniquilar la llengua catalana. La única manera de solucionar això és ben senzilla: Si Catalunya té un estat propi a Madrid no podran (i segons veig ni voldran) prohibir el català.

Si vols llegir les raons que han donat per prohibir-lo aquí les pots llegir:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/141780/catala-prohibit-bernabeu-catalanofobia-no-racisme-pura-quotidianitat

Raó 30: La única manera per a garantir la normal distribució de TV en català

Ja de petit (uns 25 anys fa) es parlava de per què no podíem veure la televisió valenciana i la televisió balear, ja que es tracta del mateix territori lingüístic.
A Holanda i a Bèlgica deu fer ja uns 30 o 40 anys que poden veure la televisió del país veí on parlen el mateix idioma però amb accent diferent. Degut a que es parla la mateixa llengua hi ha força contacte entre els dos territoris. Cantants, escriptors, estudiants, treballadors, fins hi tot es cerquen possibilitats per als holandesos d’anar a un hospital flamenc si a Holanda hi ha llistes d’espera. Tot això per que es parla la mateixa llengua.
Tots sabem que els mallorquins, eivissencs i menorquins van a Barcelona a estudiar i que els seus cantants triomfen al principat per que parlen la mateixa llengua. Ens entenem. Aleshores què passa? Per què després de 30 anys encara no podem veure les televisions dels nostres veïns que parlen el mateix idioma, que formen part dels Països Catalans?
Resulta que Espanya és un país diferent. A Espanya els polítics encara dominen els mitjans de comunicació i l’empren com una eina de manipulació. No cal ser gaire intel·ligent per veure que hi ha una mena de censura amb interessos polítics rere a què es dona prioritat a la televisió i a què no.
Però lo pitjor del cas és que els polítics que estan en contra que la unitat cultural i lingüística anomenada Països Catalans faci pinya estan fent la feina ben feta i ho estan aconseguint. Aquests són els polítics que tenen el poder a Espanya i eviten que puguem veure les televisions que es fan i desfan en la nostra llengua, dins el territori de l’estat espanyol i fora. A França la televisió del principat l’han treta aquest any. A València ja sabem què ha passat amb els repetidors de TV3. Això és un genocidi cultural i lingüístic. I ara tenen una nova eina, el TDT, que segons diverses fonts* està resultant la nova eina per al nacionalisme espanyol per a dividir els catalanoparlants. Després de 30 anys de 'democràcia' ens trobem igual que sempre. Som 9 milions de catalanoparlants, però no tenim eines per a desenvolupar una societat normal en català.
30 anys de democràcia espanyola no ens han portat ni estabilitat ni germandat ni normalitat. Seguim mutilats per un sistema que ho impedeix i que està fent esforços per a que la cosa no millori. Per a mi això és una nova raó per a desitjar que Catalunya sigui un estat independent. Per que està clar que sense estat no tindrem el que té qualsevol nació normal: tots els canals de televisió en llengua pròpia que es fan i es desfan.
Us imagineu quants canals de televisió tindrem quan Catalunya sigui un estat independent? Ningú ens podrà dir que no, tindrem tots els canals en català, de tots els països catalans, TOTS. Ara per ara encara no som un estat independent i haurem de continuar fent-ho mitjançant la via activista. Per això vull fer una crida a tothom que llegeixi això. Hi ha una web on podeu enviar una carta al ministre d'indústria espanyol per a que ajudi els Països Catalans a assolir aquesta normalitat mediàtica sense que siguem un estat independent. No tinc gaire confiança que ho faci (per això estic convençut que necessitarem ser un estat independent), però com a mínim és important que sàpiguen què volem i que no ens conformem.
Aquí el link per a enviar-li una carta al ministre d'indústria:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm
Articles sobre el tema:
*http://www.directe.cat/article/obra-cultural-balear-adverteix-que-larribada-de-la-tdt-pot-significar-un-retroces-de-la-ll-12132
*http://www.directe.cat/article/lestat-frances-tanca-la-tdt-nordcatalana
*http://www.directe.cat/article/el-govern-intercedeix-perque-tvc-pugui-emetre-en-digital-a-la-catalunya-del-nord-12855

Raó 27: ENCARA MÉS ESPANYOLS CONTRA LA LLENGUA CATALANA

Se’m fa difícil de creure que algú tingui tant odi, tanta ràbia com per a agafar un llapis i paper i escriure una queixa per que es parla català als avions de Swiss air que aterren a Barcelona.
És fort.
Què t’importa que es parli en català? Es parlen molts idiomes en els aeroports i avions.
Els avions de Swiss air que aterren a Brussel·les, per exemple, xerren en Anglès, Alemany, Francès i Neerlandès. I tothom content. No?
Doncs sí. Allà sí. Però aquí no. Els espanyols són diferents. Els espanyols són com els turcs, com els xinesos o els russos. No tots. N’hi que no ho són. Però n’hi ha suficients com per fer-nos mal. Molt de mal!

I jo no ho puc entendre. A qui li pot molestar que es parli un idioma?
Realment cal tenir moltes MOLTES males intencions com per a escriure queixes a Swiss air contra l’us de la llengua catalana als avions que aterren a Barcelona.
Se’m fa difícil de creure. Però si hem de creure Swiss air, es veu que hi ha espanyols que fan l’esforç.
I el que encara se’m fa més difícil de creure és que els de Swiss air els hagin fet cas.

Al emprar la meva llengua Swiss air està respectant-me, m’està dient: benvingut a Barcelona, a Catalunya, existeixes!, et mimem!. Respectant a tothom sense discriminar a ningú. I encara menys sense discriminar la gent autòctona.

Ara no, ara em diuen: no existeixes! No vals res ni tu ni la teva llengua de segona classe, no et respectem ni et mimem, benvingut al teu país que no val per a res, benvingut a Barcelona, ESPAÑA!

Mai un ciutadà való es queixaria que als vols a Brussel·les s’empra la llengua Neerlandesa. Mai! Realment aquests espanyols que s’ha queixat a Swiss air deuen tenir molta mala espina, odi, ràbia.

Realment, una vegada més, la única manera de protegir-nos de tota aquesta gent que ens està intentant fer tant de mal és la independència.

http://www.directe.cat/article/swiss-air-retira-el-catala-dels-seus-vols-per-pressions-dun-afiliat-del-partit-de-rosa-die-11360

Raó 25: DICTADORS ESPANYOLS AMB PODER PER A ESPANYOLITZAR-NOS

A vegades són els estrangers els que ens fan obrir els ulls. I aquesta vegada en Mathew Tree, escriptor anglès que viu ja fa molts anys a Catalunya i que viu i escriu en català, va escriure al seu bloc el per què la marca Apple d’ordinadors encara avui no té res en català, magrat les moltes queixes de consumidors catalans.
La història la podeu llegir al seu bloc. Dita en poques paraules, el director general de la Apple a Espanya, un espanyol centralista, nacionalista i imperialista ho impedeix a tota costa.
Un home amb poder, decidit a boicotejar 9 milions de catalanoparlants i obligar-nos a fer servir la seva preciosa llengua si volem emprar un Mac.
Jo ja fa temps que vaig enviar una carta a Apple, i és clar, no ha fet cap efecte.
Evidentment tots els malparits (que no n’hi ha molts, n’hi ha moltíssims) que tenen poder per impedir que 9 milions de catalanoparlants puguem viure plenament en la nostra llengua no tindrien res a fer si Catalunya fos un país independent.
En un tres i no res es solucionaria aquesta centenària tortura cultural, lingüística i psicològica que ens estan fent passar.
I no entenc com hi ha catalans que no ho veuen això. I realment de tant en tant en trobo. Com pot ser que encara avui dia, el moviment de queixa i de protesta, que el moviment per a independitzar-nos d’aquest poble que no mostra de cap manera que ens estima ni ens respecta, sigui tan petit. Em sorprèn.
Catalans i catalanes! Desperteu! Separem-nos d’Espanya quan més aviat millor. Dins d’Espanya no solucionarem mai els problemes que tenim. És més, aquests problemes ja els teníem fa 300 anys! No ha canviat res. També els teníem fa 100 anys, i si seguim a Espanya, encara els tindrem d’aquí a 300 anys!

Podeu llegir el seu article aquí:
http://in.directe.cat/matthew-tree/bloc/viva-macspana

Raó 16: Perque català no sigui una llengua minoritària: independència

A www.directe.cat he llegit un article que diu que Barcelona esdevindrà capital dels diaris europeus en llengües minoritàries el 2009. El català evidenment també hi és representat per diaris catalans.

La gràcia és que una llengua parlada com a llengua materna per uns 7 milions d'habitants i que pertany a un territori d'uns 11 milions d'habitants com és el català pertangui a les llengües 'minoritàries'.

Què vol dir 'llengua minoritària'. Que una minoria la parla?

7 milions som una minoria?

Perque aleshores el danès, el norueg el txec i moltes llengües europees més s'haurien d'afegir al llistat de llengües minoritàries.


Està clar que la única raó per la qual el català és llengua minoritària és perque el nostre país no té sobirania. I per aquesta raó, encara avui, a l'any 2007, el català és una llengua minoritària. Per manca de protecció, per decrets de Madrid, per manca d'atenció de les pròpies autoritats catalanes, perque la classe burgesa catalana passa de la cultura i la llengua catalanes. Però sobretot perque a Espanya hi ha molta gent que vol espanyolitzar la nostra terra. Són la gent intolerant que no vol que tinguem propies seleccions esportives, que protesten i es queixen de que a Catalunya no parlem prou bé la seva llengua (és que ells parlen la nostra a Madrid?), que es creuen que és normal obligar-nos a nosaltres a aprendre la seva llengua i no podrien entendre que nosaltres els obliguessim a ells a parlar la nostra sense viure a la nostra terra, és la gent que ens boicoteja, la que ens castiga evitant que les inversions estatals vinguin a Catalunya, la que ens posa negres als mitjans de comunicació, gent que veuen la identitat catalana com una cosa lletja en comptes de bonica.

Si Catalunya fos un país independent, la llengua catalana no seria una llengua minoritària.
Es per aquesta raó que Catalunya ha d'optar per la independència.

Raó 15: Espanya ens ha castigat, ens està castigant i ens continuarà castigant

Avui voldria parlar d’una notícia que vaig sentir al Telenotícies de TV3 però per molt que busco informació al respecte no trobo res: Sembla que el govern espanyol, durant anys va castigar a Catalunya no invertint el que hauria d’haver invertit en matèria de’infraestructures ferroviàries.

Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.

A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.

Raó 14: Un jutge es nega a casar en català.

Realment em costa entendre l’odi que deu tenir aquest home per atrevir-se a negar a una parella a casar-se en la seva llengua materna al seu propi país.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:

El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu

El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".

A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.

Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".

Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.

Rao 3: Un casament forçat i sense amor

Avui tot caminant anava pensant que la cultura catalana és com una dona maltractada per un marit amb qui fa molt temps es va haver de casar sense voler-ho.
Ningú podria dir que la unió entre la cultura catalana i la castellana és ni voluntària ni pacífica.
El poble castellà ha demostrat més d’una vegada voler eliminar la nostra cultura i la nostra llengua. S’ens ha obligat a parlar la seva llengua, s’ens ha prohibit la nostra llengua, mutilat la nostra cultura. El poble castellà ha demostrat amb aquesta actitut no estimar al poble català. Tot el contrari.

Com poden esperar que, després de tants anys d’opressió, estiguem contents de pertànyer a Espanya?
Com no poden entendre que després de donar una bofetada a una persona no li pots demanar que l’estimis?
Com poden demanar-nos que estimem Espanya després de bombardejar-nos, de matar la nostra gent, de fer tan de mal a la nostra cultura i d’odiar-nos?

Es com un assassí que no entén que la víctima a qui està intentant assassinar no vulgui fer l’amor amb ell. Un psicòpata amb un quadre patològic de primer grau, vaja.

A més de cohibir-nos, han intentat que jurem la seva bandera, que ens sentim orgullosos d’esser espanyols, que cantem el seu himne. I no entenen perquè ens desagrada. Em dona la sensació que ho troben com insultant.
I el fet de voler-nos independitzar desperta a molts castellans com un odi. Però d’on ve aquest odi? Perquè ens tenen tirria? Que els hi hem fet nosaltres? La història demostra que nosaltres no els hem fet res de mal.

Suposo que la única arma que tenim després de les derrotes que hem hagut de pair és l’orgull, la identitat catalana. Ens poden obligar a parlar castellà, però no ens poden obligar a sentir-nos orgullosos de parlar-lo. Ens poden obligar a jurar la bandera espanyola, però no a sentir-la com a bandera pròpia. I suposo que això és precisament el que genera l’odi que ens tenen. La seva derrota és que no han aconseguit que els catalans ens apuntem al patriotisme espanyol.

Però per quins setze ous els interessa tant el que nosaltres fem, creiem, o pensem? Que no tenen res més a fer? Es veu que no. Probablement això es deu a que la cultura castellana s’ha especialitzat en oprimir altres cultures (no només oprimir, sinó destrossar, buidar, sacsejar) com a model de creixement cultural però sobretot com a model de creixement econòmic. Es un model militar al qual la cultura castellana no podrà accedir més mentre estigui dins la UE. Es evident que la relació desequilibrada entre la cultura catalana i la castellana prové d’aquests principis.

I amb tan poc amor, mentre a Madrid no parlin català, mentre a Madrid no hi hagi clubs de catalanofòbils en comptes de clubs catalanòfobs, mentre a Madrid no es vengui Catalunya com a símbol d’autenticitat, la cultura catalana com a interes nacional, com a una cultura valiosa, una cultura i una llengua que cal cultivar, mimar, mentre no es vegi al metro de Madrid la retolació en les 4 llengües oficials d’Espanya, no veig jo per quins setze ous hem d’estar casats amb aquest assassí que no fa més que intentar ofegar-nos. Aquí a Holanda tenim al nord la cultura frisona, amb una llengua pròpia. Frísia és com una Catalunya en petit, però els holandesos no la odien pas. Els holandesos estimen Frísia. Consideren tot allò frisó com a super-holandès. Aquesta sí que és una relació d’amor mutuu.
La situació entre Anglaterra i Escòcia s’assembla més a la d’Espanya i Catalunya però els anglesos no odien pas als escocesos. Escòcia està també vist com un país diferent amb un orgull pròpi que els anglesos respecten amb comprensió. A Bèlgica hi trobem la cultura Flamenca i la Walona.
Els Walons potser tenen una actitut semblant a la dels castellans. Els Walons intentaren que Bèlgica fos un país de parla francesa. No ho van aconseguir i sembla que els Walons tenen una espècie de tírria als Flamencs. Els Flamencs i els Walons viuen d’esquenes l’un a l’altre. La cultura Walona i la Flamenca no es barrejen gens. La única raó per la qual estan junts són interessos polítics i econòmics (econòmics només per Walònia que és una area d’Europa amb un nivell econòmic molt baix).

En poques paraules: Els castellans ens han demostrat (i ho continuen fent) que no ens estimen. I alguns fins hi tot que ens odien. No veig per què hem de pertanyer a un estat que està frustrat perque ens sentim diferents (i és que ho som!), que no ens ha estimat mai, ni ens estima ara ni ho farà en el futur.
La unió entre la cultura catalana i la castellana és com un matrimoni forçat entre un home dominant i una dona que no s’atreveix a dir que no per que no la maltractin.

Es per aquesta raó que crec que Catalunya hauria d’independitzar-se.