Raó 50: L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d’hisenda i d’altres serveis per sempre més!

-->

Durant els últims deu anys, Catalunya ha liderat el rànquing de les auditories fiscals del 2004 al 2011. Aquesta és la principal conclusió de les dades que el govern espanyol ha fet pública després que el grup d'ERC va demanar al Congrés sobre aquest assumpte.

Els republicans  han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Però també altres fonts de finançament que, en teoria, s'estableixen per fer complir la llei, colpegen als catalans més que altres nacions i regions espanyoles: Espanya té molts més radars de velocitat a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. El Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat/en) va informar que a Catalunya hi ha instal·lat un 23,4% dels radars fixos d’Espanya amb només el 7,4% dels quilòmetres de carreteres, de manera que la nació catalana té quatre vegades per quilòmetre més radars que a la resta d'Espanya.
És trist saber que Espanya ha estat tenint aquesta mena de tracte amb nosaltres durant els últims 300 anys, com a mínim. El més trist és que no tenen cap intenció de canviar res. Fa poc, el president dels Estats Units, Barack Obama ha exigit a Danny Werfel, funcionari de l'oficina d’hisenda a renunciar. Ell és responsable de fer alguna cosa que l'administració no es suposava que havia de fer: Per aplicar un escrutini addicional a certs grups de la societat. En el cas dels EUA, l'objectiu eren els grups conservadors. El resultat d'això: “L'IRS ha de ser una agència independent i això requereix integritat absoluta, per tant, ha de dimitir”.
Espanya ha estat fent això des de fa anys als catalans i aquí no passa res. Ningú dimiteix i visca la pepa.
Aquesta actitud en vers els catalans ha estat succeint des de 1714, al menys. Òbviament mentre siguem sota domini espanyol no hi ha una solució possible. Aznar ja va dir que havia castigat a Catalunya els darrers 15 anys (quan era president), ara surten altres veus que també reivindiquen castigar Catalunya, però què és això? I com queda encara algú que es consideri ‘normal’ i no vegi que necessitem la secessió per acabar tot això?

• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/640602-catalunya-lidera-les-inspeccions-fiscals.html
• http://www.directe.cat/noticia/294224/confirmat-hisenda-ha-cosit-catalunya-a-inspeccions
• http://www.jornal.cat/noticia/19935/per-cada-radar-a-espanya-nhi-ha-quatre-a-catalunya
• http://politicalticker.blogs.cnn.com/2013/05/16/obama-to-name-budget-official-as-acting-irs-chief/?iref=allsearch

Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern

Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)

RAÓ 45: UNICA MANERA DE QUE MAI MÉS UN POLICIA APALLISSI UN CIUTADÀ PER PARLAR CATALÀ A CATALUNYA

Cada any els catalans hem de veure que parlar en català ens pot costar la feina, ens pot costar que no ens venguin allò que demanem, o ens arribi més tard, o que no ens permetin participar en la nostra llengua materna en tantes coses, o encara pitjor, ens apallissin pel sol fet d’haver parlat la nostra llengua a la nostra pròpia terra. Difícil d’entendre per un ciutadà que visqui en un país ‘normal’. Per exemple que un policia anglès apallissi a un ciutadà anglès per haver-se-li dirigit en anglès.
Això és el que els catalans, a la nostra pròpia terra, hem de viure. Hem de viure sota una constant guerra psicològica contra nosaltres, contra la nostra identitat i la nostra llengua. Parlar català pot suposar una situació de desavantatge en moltes circumstàncies en les quals, la majoria de nosaltres decidim passar a l’idioma de l’amo, fins i tot en situacions en les quals nosaltres som clients i per tant, segons tota teoria de màrqueting, el venedor se’ns hauria de dirigir en la nostra llengua, la del comprador. Però en el pitjor cas parlar català ens pot costar la salut i la dignitat, ja que a Catalunya un policia té la llibertat d’apallissar-nos per parlar català i el sistema judicial espanyol, sistemàticament, el protegirà.
Ja és fort. I això a l’any 2012. Molt moderna aquesta Espanya.
No cal mencionar els casos, que n’hi ha tants, de ciutadans que han estat retinguts, maltractats, discriminats i fins hi tot apallissats per parlar català. Ho podeu llegir regularment a la premsa.
He parlat amb kurds i amb berbers, i també ho he vist a la televisió. En la majoria de cultures oprimides això és el pa de cada dia. Parlar la pròpia llengua porta problemes amb la policia i amb moltes altres situacions.
Jo demanaria a tot català que reflexioni i pensi si això és normal. Després de 30 anys d’una suposada democràcia, la realitat és que encara vivim en un sistema repressiu. No està escrit a la llei, però això no canvia res. El sistema judicial protegeix el repressor sistemàticament. Això és l’Espanya d’avui, igualeta a l’Espanya de ja fa 500 anys. Una Espanya intolerant i repressiva. I nosaltres encara no n’hem après, ja que ens hem acostumat a viure així, i quan arriben les eleccions votem que ‘ara no toca’.
La millor manera de sortir-se d’aquesta situació està escrita als llibres d’història de qualsevol estat que ho hagi passat i que després s’hagi independitzat. Finlàndia, Noruega, Irlanda, etcetera. Holanda mateix, un cop independitzar-se d’Espanya va alliberar-se de la repressió sistemàtica d’Espanya en un sol dia.
Esperar o pensar que aquesta Espanya intolerant, que ja fa centenars que ho és, pugui canviar és extremadament naïf.
La conclusió no pot ser més clara. La independència és la única manera per aconseguir que mai més un policia apallissi a una persona per parlar català.


http://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.htmlhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.html

Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat

Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

Raó 43: ÚNICA FORMA D’ASSEGURAR NORMALITAT EN L'EDUCACIÓ EN CATALÀ

En un país normal (sobirà) ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen dret i l'obligació d'aprendre i ser capaç de parlar en la llengua «nacional». En la creació artificial dels estats-nació del segle 18, com França, els règims absolutistes (monarquies dictatorials, dictadures, de fet) començaren una croada per abolir qualsevol cultura i altra llengua a la seva en el ‘seu’ territori. Van imposar la idea que el seu territori era "una nació" i que havia de tenir un sol idioma, el seu. Però el territori que dominaven no era en absolut una nació i en cap cas monolingüe.

Tot i que aquest fenomen ja havia passat diverses vegades per altres règims autoritaris (com els romans, per romandre en la mateixa zona del món), el començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.

Avui dia, a l'Europa democràtica, les cicatrius continuen obertes, i encara que moribunds, molts d'aquests idiomes es parlen encara. És trist veure que el fenomen i la mentalitat dels que pensen que és legítim destruir idiomes segueix aquí, ben viu, a França, als Països Baixos i per descomptat a Espanya.

Els espanyols van perseguir el català d’una manera horrorosa, la discriminació, els càstigs i les penes de presó pels que empraven el català ja les sabem. El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en ‘señoritos’ parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successió). Els funcionaris mai parlaven un mot de català i mostraven tal aversió als catalans que quan necessitaves tractar amb les autoritats intentaves que es notés lo mínim que eres català "intentaves ser lo menys català com fos possible". Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix amb massa freqüència a catalans que parlen català amb agents de la policia o fins i tot nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l. Això és molt greu. És una dolorosa experiència la de ser discriminat al seu propi país d'aquesta manera.

Espanya està molt lluny de la realitat democràtica de Suïssa, on hi ha fronteres clares entre les realitats territorials idiomàtiques en què cada un respecta el fet que és un estat amb 4 idiomes i que cap llenguatge no té el dret a imposar-se als altres. Bèlgica no és Suïssa, allà sí que hi ha una col.lisió lingüística, en què la població francesa té el paper espanyol i la flamenca el català. La gran diferència és que Flandes ja té l'autonomia d'un Estat independent, ja que Bèlgica és una federació en la qual Flandes actua amb plena independència en tots els afers interiors i als francòfons ni tan sols se’ls acudiria de demanar educació en francès per als seus fills a les escoles flamenques.

Però Spain is diferent, (encara i potser per sempre, oi?) . La persecució del català és encara en marxa i la mentalitat de que tots els ciutadans espanyols (= els ciutadans de parla castellana) han de tenir el dret i l'obligació de ser educats en espanyol, tot i que Espanya no és un Estat monolingüe, segueix aquí. No poden concebre que l'Estat espanyol no s'ha convertit en quasi-monolingüe com França.
Catalunya ha tractat de normalitzar el català, situació en la qual cada ciutadà que creix a Catalunya té el dret i l'obligació d'aprendre i de poder parlar l'idioma del país, que és el català. Això, al costat de l'obligació i el dret d'aprendre el castellà (que és l'idioma del nostre país veí, que se'ns ha imposat i no pas el nostre). La política lingüística vol oferir una educació igual per a tots, sense que ningú sigui discriminat lingüísticament. És més fàcil trobar una feina si es parlen els dos idiomes que si només es parla castellà. El sistema educatiu català deixa clar que a Catalunya l'idioma predominant és l'idioma del país, el català, i alguns espanyols no ho poden acceptar això. És per això que alguns espanyols han portat al sistema educatiu català al Tribunal Constitucional espanyol. I aquest tribunal ha dit que el sistema educatiu català ha d'oferir l'opció de ser educats en llengua castellana, i que el llenguatge català no pot ser l'idioma predominant.

Espanya mai serà com Bèlgica o Suïssa. Els espanyols segueixen intentant de moltes maneres diferents (i subtils a la vegada) que el català sigui una llengua minoritària i reforçar la supremacia de la seva llengua en el conjunt de 'seu' territori. Espanya és una còpia fracassada del model francès, que va aconseguir un major grau d'homogeneïtzació, on només queden idiomes-zombi, moribunds, repartits per la meitat meridional del seu territori (Bretó, l'occità, català, basc) l'existència dels quals és pràcticament desconeguda per qualsevol ciutadà europeu. El somni de molts espanyols.

A mi, de nou, aquesta situació em clarifica una cosa: només amb un Estat català es podrà garantir l'educació normal en català. Un Estat català significa una administració més natural de Catalunya, la protecció dels drets del català i dels catalans, de la llengua, la cultura i l’economia, en el propi territori i en l'estranger. L'abolició de les imposicions dels nostres veïns, que clarament tenen una altra mentalitat i altres interessos que nosaltres. Nosaltres no anem pas a imposar el català a Madrid, per què no ens deixen en pau?

Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.

Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

Raó 40: UNICA MANERA DE QUE EL CATALÀ NO ES PROHIBEIXI AL BERNABEU

Foto de Don Santiago Bernabeu i Don Francisco Franco. 7 desembre 1960.

En aquesta web (http://www.footballderbies.com/stadium/index.php?id=13) hi trobareu aquest text:
"Barça's Nou Camp stadium ('New Ground' in Catalan) is the biggest stadium in Europe. It's a Catalan monument, you could say it's the national stadium of Catalonia. In Franco's days this was the only place where people could speak Catalan (which was forbidden) and where they could show their flag. The Bernabeu is also among the biggest stadia in Europe.”

Si bé durant l'època de Franco el català només es podia parlar a l'estadi del Barça, ara, en plena 'democràcia', la prohibició del català ressuscita al Bernabeu. Com pot passar una cosa així a l'any 2011 a Europa?

El fet és que avui dia l'únic estadi que prohibeix explicitament el català és l'estadi Santiago Bernabeu. Ciutadans catalans poden rebre informació en català en estadis europeus en qualsevol país menys a Madrid. Però Madrid no prohibeix cap idioma estranger. Està clar que aquest és un nou intent d'aniquilar la llengua catalana. La única manera de solucionar això és ben senzilla: Si Catalunya té un estat propi a Madrid no podran (i segons veig ni voldran) prohibir el català.

Si vols llegir les raons que han donat per prohibir-lo aquí les pots llegir:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/141780/catala-prohibit-bernabeu-catalanofobia-no-racisme-pura-quotidianitat

Raó 38: Per tenir TRIPADVISOR en català, necessitem un estat propi

Fa temps vaig escriure un article sobre els pitjors hotels d'Amsterdam. Déu n'hi do. En aquest article vaig aconsellar els lectors de comprovar quines havien estat les vivències d'altres turistes a la pàgina Tripadvisor (http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=34034&catid=1259). A mi, que visc a Amsterdam ja fa 18 anys, ni se'm va acudir que aquesta pàgina no podia existir en català, i tampoc vaig pensar si tenien una política respecte llengües que no tenen el suport d'un estat. Doncs sí.
Una lectora em va comentar que els comentaris en català els treuen!
Si us fixeu en les possibilitats d'idiomes les han posat per estat. És a dir, no esculls un idioma sinó un estat. És curiós que una web pensada per tota la població del planeta, que viatja a qualsevol país del planeta hagi fet una divisió per estat. Curiós i il·lògic. Els idiomes no coincideixen amb els estats, seria més lògic fer una divisió per idioma. Si parles alemany què importa si ets a Suïssa, Bèlgica, Alemanya o Àustria? I si ets canadenc però parles francès, quin sentit té anar a la web del Canadà, hauràs d'anar a la web de França per trobar-la en la teva llengua. El mateix passa amb la llengua anglesa. No cal posar Estats Units o Anglaterra, seria millor que hi hagués un botó per la llengua anglesa. De fet, el país d'on ets no importa, importa el país a on vas, i suposadament la gent viatja a molts països. I la info la vols en el teu idioma. Bé, tot plegat seria molt més senzill d'organitzar-ho per idioma...

El cas és que estats com Noruega amb només 4,5 milions d'habitants tenen una web pròpia en llengua autòctona i els catalans amb 9,5 milions de parlants, però sense estat propi no només no en tenim, els comentaris que hi posem amb tota la bona intenció ens els tiren a la brossa!!!

No hi ha cap mena de dubte que aquí tenim un nou exemple que amb un estat propi se solucionaria amb un tres i no res. Sense un estat propi hem de continuar amb l'activisme, gastant hores d'esforços sense cap garantia de que es faci justícia.
I després els catalans voten a les eleccions partits autonomistes que diuen que 'ara no toca'. Quin país normal diu que ara no toca tenir la sobirania d'un estat propi?
Quin país renuncia a tenir les eines necessàries per a poder protegir-se, dir la seva i participar al debat de l'economia europea i global? La unió fa la força, ésser engolit per un altre porta a la desaparició. Els catalans encara no han despertat. Els nostres drets continuen sense tenir un estat que els defengui. Ara, però, tot això ja no és només culpa de la manca de consideració dels altres, ara sobretot és culpa nostra.

Raó 37: ÚNICA MANERA DE GARANTIR LA PROHIBICIÓ DE LES CURSES DE BRAUS

La premsa neerlandesa (i la de la majoria de països) diu sovint que Catalunya ja té un grau molt alt d'autonomia. Això és una mentida que els deu arribar de Madrid.
Autonomia la tenen els Escocesos, els Grenlandesos i els Quebequesos, que cada vegada que vulguin poden organitzar un referèndum sobre la independència dels seus respectius països sense que els estats dels quals són part s'hi oposin.
Autonomia la tenen ells, que tenen seleccions nacionals pròpies, matrícules amb identitat pròpia, llibertat.
A Catalunya no tenim res de tot això. Ara un cop més Espanya mostra que cap llei que no els agradi la poden annul.lar. La prohibició de les curses de braus a escandalitzat. No fou així quan el 1991 es va fer la mateixa prohibició a les illes Canàries. Mentre els catalans parlem del respecte als animals els nacionalistes espanyols parlen d'identitat nacional.

La raó dels braus ja l'havia donat fa temps. Però ara la repeteixo. Per que ara queda encara més clar que mai: només amb un estat propi podem prohibir les curses de braus sense que la nostra prohibició pugui ser annul.lada per ningú que no formi part de la societat Catalana.

http://www.abc.es/20100728/cultura-toros/propondra-para-anular-prohibicion-201007281301.html

Raó 36: LA ÚNICA MANERA DE SOBREVIURE (FASE POST-ESTATUT)

LA SENTÈNCIA DEL TC CLARIFICA QUE CATALUNYA NO POT ENCAIXAR DINS ESPANYA. QUE ESPANYA NO TE CAP INTENCIÓ D'ACCEPTAR CATALUNYA, NOMÉS LA VOL ENGOLIR.

No es pot dir que els nostres polítics no ho hagin intentat. Ja des de fa molts anys els polítics catalans intenten encaixar Catalunya dins Espanya. Ja sigui per resignació o per convicció. La realitat és que ara més que mai està comprovat: el sistema autonòmic no dóna més de si, més aviat dóna cada vegada menys de si. Els que pensàvem que el govern autonòmic era ja un sistema amb llibertat d'acció s'ha fotut de nassos contra la paret del TC. Espanya ha dit rotundament que no. Espanya no vol acceptar que siguem una nació, no vol acceptar que siguem diferents i treballa per evitar-ho. El govern espanyol no vol cedir en res, vol reforçar l'espanyolitat de Catalunya, vol que qualsevol espanyol pugui obligar-nos a educar els seus fills a Catalunya íntegrament en la llengua de Castella (al revés seria impensable), a reduir la nostra llengua a una categoria inferior, evitar que tinguem cap tipus de control propi independent del seu en justícia, en economia, en bancs, en infraestructures, en tot.

Mentre intentem avançar ells continuen engolint-nos sense que molts de nosaltres ni ens en adonem (s'ha de ser cec).

Espanya ha fet que els polítics que fa dos dies deien que eren federalistes (com en Montilla) o parlaven de concerts econòmics (A.Mas) hagin quedat en un absolut ridícul. (Gràcies Espanya!)

Ara ho sabem de segur: És impossible fer encaixar Catalunya dins d'Espanya. Aquesta sentència ens va molt bé als que creiem que la independència és la millor sortida. Per que tots aquells que creien que es podia anar poc a poquet endavant no té més remei que veure que és impossible. Ningú pot dir que es pugui anar avançant dins Espanya. Ara ja no enganyen a ningú. I això s'ha d'agrair. Ara ja podem dir que la independència no és tan sols la millor sortida, és la única sortida.

Ara només hi ha dues vies: acceptar el que Espanya ens imposa, ser una regió igual que qualsevol altra, per la força del seu poder, acceptar que estem anant enrere, acceptar que ells tenen el poder i que nosaltres no tenim res a dir, o proclamar la independència. M'agrada aquesta claredat.

La sentència del TC clarifica el panorama polític català, purifica les mitges tintes que fins ara podien fer marejar la perdiu. Ara més clar que mai sabem que tenim un govern regional sense capacitat de decidir res i que les aventures federalistes i els concerts econòmics són utopies de catalans unionistes. I que la única sortida és la independència. Gràcies Espanya!

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi

Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA

El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència

No havia parlat mai del feixisme per que per a mi això és una cosa que està tant superada, que està tant lluny de mi. Aquí a Holanda el feixisme és igual que a Catalunya, gairebé no existeix. Sempre hi ha algun grupet de penjats que busquen protagonisme a la seva vida amb extremismes d’aquesta mena però en cap cas són gent amb poder o en el poder.

Des de fa un any he començat a veure notícies sorprenents sobre la presència a Espanya d’idees feixistes, de gent feixista, d’organitzacions feixistes, de símbols feixistes, de feixistes o exfeixistes en alts càrrecs espanyols i fins hi tot de residències d’avis feixistes per a alemanys nazis que Espanya va acollir després de la segona guerra mundial i encara viuen a Espanya com si res. Però potser el que més em sorprèn d’Espanya és que el feixisme està per tot i sobretot està en les institucions espanyoles. Institucions que en teoria haurien de representar i ajudar a tota la societat espanyola. Institucions que nosaltres paguem. No és que les institucions espanyoles diguin que són feixistes, i els seus membres tampoc. Però si fas una mica d’investigació veus que són els fills o nets d’alts càrrecs feixistes i que tenen unes idees molt semblants, o que són gent que ha estat involucrada en el passat en partits o institucions clarament feixistes i que les idees i les decisions que prenen clarifiquen quina és la seva mentalitat. Espanya està minada de feixistes i de feixisme. Ells s’ho callen, però de tant en tant surt a la llum. I això es reflecteix en les decisions que es prenen. És molt greu, per que a Espanya hi ha molt feixisme o ex-feixisme amb poder i al poder, cosa impensable i impossible en cap país modern europeu a excepció d’Austria.
-------------------------------------------------------------
És molt difícil d’analitzar quin grau de feixisme embruta el poder espanyol, però posem alguns exemples:

1. El rei d’Espanya va ser elegit per Franco i encara avui dia sembla rendir tribut als dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco
http://www.purnas.com/2009/08/13/agradeciendo-a-su-mentor-juan-carlos-i-y-el-generalisimo/

2. l’Estat, que anava en contra de la consulta popular d’Arenys i a favor d’una manifestació falangista el mateix dia de la consulta, envia un advocat de l’estat, Jorge Buxadé, que en dues ocasions ha estat candidat al mateix partit de la Falange de las J.O.N.S.

(www.naciodigital.cat) El que faltava. Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt han denunciat que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en el cas del referèndum, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol, ha participat en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M. Un currículum que no deixa gairebé l’estela de certa independència del cos de lletrats que han de defensar els valors constitucionals.

La condició d'ex-candidat de la Falange, a més de ser un escàndol, és un motiu més pel que els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt s’estirin els cabells. A més cal tenir present que la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 (pdf) en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

3. Nazis que viuen a Espanya avui dia com si res, en plena llibertat.

http://www.nytimes.com/2005/10/26/world/europe/26iht-nazi.html

4. El TSJC troba poc democràtic voler prohibir la manifestació d’un partit antidemocràtic, que defensa l’us de les armes per a imposar les seves idees per sobre de les idees de la majoria de la població (en canvi no troba poc democràtic voler prohibir un referèndum amb el qual es pot esbrinar què opina la major part de la població sobre una qüestió, en aquest cas la independència de Catalunya).

5. Cremar una bandera espanyola es penalitza. Cremar una bandera catalana no.

6. Membres del TC eren carrecs importants franquistes. (www.elplural.com, con el titular de "Un falangista en el Constitucional", el diario Público realizó ayer un extenso estudio sobre el pasado y el presente de uno de los jueces que conforman el Tribunal Constitucional. El magistrado Roberto García-Calvo destaca por su conservadurismo y su protagonismo en la provincia de Almería en la recta final de la Dictadura. De los duros Ultraconservador y reticente a la apertura del Régimen, García-Calvo se mantuvo en el cargo de Gobernador Civil entre abril de 1976 y marzo de 1977 en Almería –como también informó hace unos meses elplural.com. No obstante, en este breve período, García-Calvo dejó una fuerte impronta: varias huelgas reprimidas sin miramientos y un asesinato sin resolver, el del joven militante de la Joven Guardia Roja Javier Verdejo, abatido por la Guardia Civil cuando realizaba una pintada con espray. Represor Según puede leerse en el periódico dirigido por Nacho Escolar, cuando le dieron el aviso, el ahora juez del Constitucional García-Calvo estaba de cena en Cabo de Gata y se limitó a tomar otra copa. Sus reacciones posteriores se caracterizaron por la dureza de la represión contra las manifestaciones de protesta que tuvieron lugar en la provincia con motivo del asesinato del joven y su ciego apoyo a los guardias civiles implicados en el caso. "Más que negociar, amenazaba" Calificado por algunos sindicalistas de la época de "represor", el juez García-Calvo protagonizó más episodios violentos en las zonas más pobres de Almería, en una época durante la cual las huelgas se reproducían por toda España. Los tiempos comenzaban a cambiar, pero la evolución se detenía para algunos, como García-Calvo, que, "más que negociar, amenazaba". Ahora, "constitucionalista" Con un franquismo ya más que fenecido, García-Calvo se considera hoy "constitucionalista", al igual que muchos miembros del PP con un pasado ligado al régimen dictatorial. Un currículo que no levanta esperanzas de cara al futuro de las reformas progresistas emprendidas por el Ejecutivo de Zapatero, algunas de las cuales tendrán que pasar por el Tribunal Constitucional, al que el ex gobernador civil de Almería todavía pertenece.)

7. Polítics del PP eren polítics franquistes. Tothom coneix Fraga Iribarne.

A part dels lligams directes amb el franquisme, que amb els anys per llei de vida es van morint, la mentalitat del PP segueix els 14 principals trets d’un partit fascista:

En espanyol:
http://bgta.hollosite.com/blog/?p=685

En anglès:
http://www.ratical.org/ratville/CAH/fasci14chars.html

Però hi ha moltes decisions i anècdotes més que acrediten la mentalitat pro-feixista o feixista del PP:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Franco/continuara/alcalde/honorario/perpetuidad/Salamanca/elpepuesp/20070126elpepinac_12/Tes

Todos los partidos, excepto el PP, rechazan el ataque fascista a la memoria histórica:
http://www2.noticiasdenavarra.com/ediciones/2009/08/25/sociedad/navarra/d25nav7.1699623.php
-------------------------------------------------------------
N’estic segur que hi ha encara molts més exemples però no tinc ganes en perdre temps investigant més d’aquesta gent que m’embruta l’ànima. No m’enrollaré en comparacions entre el feixisme a Espanya i a Àustria. Tampoc m’enrollaré en complicadíssims i dificilíssims mètodes per a fer net a Espanya i treure el feixisme del poder a Espanya. I tampoc tinc ganes de fer suposicions de per què a Espanya no li sembla interessar trencar amb el feixisme (sinó ja ho hauria fet).

Més clar l’aigua: si volem a Catalunya desempallegar-nos del feixisme d’una manera ràpida i eficient la independència és la manera més eficaç ràpida i més neta. Mentre Catalunya sigui sota Espanya el feixisme i la mentalitat feixista que encara avui dia domina el poder espanyol continuarà afectant-nos d’una manera directa, diària i clarament anti-catalana.

Per a trencar definitivament amb el feixisme, amb els feixistes i amb el seu poder contra Catalunya: independència.
-------------------------------------------------------------
Fotos:
1. El rei d’Espanya amb Franco
2. Jorge Buxadé
3. Tothom sap el caràcter feixista de diversos grups de hooligans del Real Madrid, que canten i fan crits i gestos feixistes. Foto del Bernabeu:
http://draudesc.wordpress.com/2009/01/21/canticos-fascistas-en-el-bernabeu-y-3-latas-de-cerveza-en-el-camp-nou/

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català

La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

Raó 31: SARDANA EUROPEA: Sols la independència ens solucionarà el problema de la infra-representació a l’Eurocambra.

Un país independent europeu amb 7 milions d’habitants té uns 17 euro diputats al parlament europeu. Catalunya tindrà només 7 euro diputats, una xifra molt per sota del que tindrem quan siguem un estat dins el marc de la UE.
No sols tenim pocs euro diputats si ens comparem amb un estat independent, també sembla ser que altres autonomies tenen relativament més euro diputats que nosaltres.
És clar, els que votaren PSC votaren per a uns euro diputats espanyols. Quina enganyifa!
Bé. No cal dir que només la independència ens portarà a la normalitat també en representació europarlamentària. Un detall important a l’hora de prendre moltes decisions i de defendre els nostres interessos, cosa que mai hem pogut i mai podrem esperar dels polítics espanyols.

Notícia de directe.cat:
http://www.directe.cat/article/catalunya-estara-infrarepresentada-a-leurocambra-en-comparacio-amb-daltres-nacions-europee-14809

Raó 30: La única manera per a garantir la normal distribució de TV en català

Ja de petit (uns 25 anys fa) es parlava de per què no podíem veure la televisió valenciana i la televisió balear, ja que es tracta del mateix territori lingüístic.
A Holanda i a Bèlgica deu fer ja uns 30 o 40 anys que poden veure la televisió del país veí on parlen el mateix idioma però amb accent diferent. Degut a que es parla la mateixa llengua hi ha força contacte entre els dos territoris. Cantants, escriptors, estudiants, treballadors, fins hi tot es cerquen possibilitats per als holandesos d’anar a un hospital flamenc si a Holanda hi ha llistes d’espera. Tot això per que es parla la mateixa llengua.
Tots sabem que els mallorquins, eivissencs i menorquins van a Barcelona a estudiar i que els seus cantants triomfen al principat per que parlen la mateixa llengua. Ens entenem. Aleshores què passa? Per què després de 30 anys encara no podem veure les televisions dels nostres veïns que parlen el mateix idioma, que formen part dels Països Catalans?
Resulta que Espanya és un país diferent. A Espanya els polítics encara dominen els mitjans de comunicació i l’empren com una eina de manipulació. No cal ser gaire intel·ligent per veure que hi ha una mena de censura amb interessos polítics rere a què es dona prioritat a la televisió i a què no.
Però lo pitjor del cas és que els polítics que estan en contra que la unitat cultural i lingüística anomenada Països Catalans faci pinya estan fent la feina ben feta i ho estan aconseguint. Aquests són els polítics que tenen el poder a Espanya i eviten que puguem veure les televisions que es fan i desfan en la nostra llengua, dins el territori de l’estat espanyol i fora. A França la televisió del principat l’han treta aquest any. A València ja sabem què ha passat amb els repetidors de TV3. Això és un genocidi cultural i lingüístic. I ara tenen una nova eina, el TDT, que segons diverses fonts* està resultant la nova eina per al nacionalisme espanyol per a dividir els catalanoparlants. Després de 30 anys de 'democràcia' ens trobem igual que sempre. Som 9 milions de catalanoparlants, però no tenim eines per a desenvolupar una societat normal en català.
30 anys de democràcia espanyola no ens han portat ni estabilitat ni germandat ni normalitat. Seguim mutilats per un sistema que ho impedeix i que està fent esforços per a que la cosa no millori. Per a mi això és una nova raó per a desitjar que Catalunya sigui un estat independent. Per que està clar que sense estat no tindrem el que té qualsevol nació normal: tots els canals de televisió en llengua pròpia que es fan i es desfan.
Us imagineu quants canals de televisió tindrem quan Catalunya sigui un estat independent? Ningú ens podrà dir que no, tindrem tots els canals en català, de tots els països catalans, TOTS. Ara per ara encara no som un estat independent i haurem de continuar fent-ho mitjançant la via activista. Per això vull fer una crida a tothom que llegeixi això. Hi ha una web on podeu enviar una carta al ministre d'indústria espanyol per a que ajudi els Països Catalans a assolir aquesta normalitat mediàtica sense que siguem un estat independent. No tinc gaire confiança que ho faci (per això estic convençut que necessitarem ser un estat independent), però com a mínim és important que sàpiguen què volem i que no ens conformem.
Aquí el link per a enviar-li una carta al ministre d'indústria:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm
Articles sobre el tema:
*http://www.directe.cat/article/obra-cultural-balear-adverteix-que-larribada-de-la-tdt-pot-significar-un-retroces-de-la-ll-12132
*http://www.directe.cat/article/lestat-frances-tanca-la-tdt-nordcatalana
*http://www.directe.cat/article/el-govern-intercedeix-perque-tvc-pugui-emetre-en-digital-a-la-catalunya-del-nord-12855

Raó 29: LA ÚNICA MANERA DE GARANTIR LES SUBVENCIONS A ONG CATALANES

Segons Xarxanet.com els Catalans varem pagar, el 2007, 40 milions d’euros d’IRPF per a fins socials. D’aquests 40 milions només 13 van tornar a Catalunya. Catalunya, que compta amb 3000 ONG, ja en surt de mal parada sent sota Espanya.
Segons el Cercle d’estudis sobiranistes el 2008 es tractava de 47 milions, dels quals només 17 en tornaren.
Però per si fos poc, ara resulta que l’estat espanyol va estar preparant una normativa que exclouria totalment les ONG que no fossin de caràcter estatal. Amb la qual cosa els catalans pagaríem 47 milions d’euros per a fins socials i no en veuríem ni un euro.
Espanya ens està constantment amenaçant amb una política adversa al nostre desenvolupament.
Catalunya té un govern de gestió. Es pot queixar, però no pot exigir res. I així estem. Només la independència podrà treure’ns d’aquesta situació de constant perill, de constant saqueig. Aquesta vegada el govern català s’ha queixat. Sembla que els plans d’excloure les ONG no estatals d’aquest ajut no es tirarà endavant. No és segur.
Sigui com sigui novament surt a la llum com el govern espanyol recolza una mentalitat unificadora, espanyolitzadora, i sempre busca maneres d’aconseguir-ho. Em puc imaginar que una ONG catalana podria ser contrària a la mentalitat unificadora del nacionalisme espanyol.
Es tiri endavant aquesta normativa que exclou les ONG catalanes, la situació d’espoli que ja tenim ja és prou indesitjable. La independència de Catalunya és la única manera de garantir que les ONG catalanes tinguin subvencions ara i en el futur.
La notícia original: http://www.xarxanet.org/xarxanet/novetatsDetall.xarxanet?nov_novetatId=187307

RAó 26: MAI DEIXARAN D'IMPOSAR-NOS EL CASTELLÀ, MALMETENT EL CATALÀ COM A CONSEQÜÈNCIA.

Com dic sovint, les raons ens les van donant ells mateixos. I com dic sovint també els espanyols mai ens deixaran en pau. L’Espanya plurinacional que voldrien alguns és més difícil d’aconseguir que la independència de Catalunya.
I és que la mentalitat espanyola sembla no haver evolucionat gaire des de la mort del ‘caudillo’. I és que les lleis lingüístiques espanyoles del segle XXI són gairebé les mateixes que en èpoques del 'caudillo'.
La democràcia dels primers anys de democràcia ens va fer pensar que la cosa aniria a millor. Però a ple 2008 resulta que les lleis que protegeixen l’hegemonia del castellà han crescut. Si l’any passat eren 149 ara n’hi ha 151. I la única llei que protegeix el català no s’aplica!! Per por? No sé per què!
Les autoritats espanyoles no s’estan per a protegir les llengües de l’estat espanyol. S’estan només per a continuar imposant, protegint i garantint l’hegemonia de la llengua castellana a tot el territori espanyol.
Els darrers mesos han creat dues noves lleis amb aquesta finalitat.
No cal dir que la única manera de desempallegar-nos d’aquest greu problema, d’aquesta constant i eterna amenaça és la independència.

Segons l’article de directe.cat aquestes són les lleis:
“el Reial Decret 1079/2008, de 27 del juny (veure document del BOE) en què amplia l'etiquetatge en castellà en el mercat de pernils i paletes; el Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre (veure document del BOE), en què totes les màquines distribuïdes en territori espanyol han de tenir el manual d'instruccions i totes les informacions i advertiments verbals que hi hagi al damunt de les màquines com a mínim en castellà; finalment, el Reial Decret 1246/2008, del 18 de juliol (veure document del BOE), que és la derogació de l'anterior decret del 1995 on torna a insistir no només en l'etiquetatge i instruccions, sinó també en tota la documentació oficial per avalar els productes veterinaris.”

L’article sobre aquestes noves lleis per al castellà les trobes aquí:
http://www.directe.cat/article/151-lleis-obliguen-a-etiquetar-en-castella-a-lestat-espanyol-10827

Raó 21: El congrés espanyol tampoc ens deixa existir a l'internet

Segons una notícia a directe.cat* el congrés espanyol ha votat amb majoria absoluta contra una esmena de CiU per tal que Catalunya tingui el codi .ct.
Tant el PSOE com el PP troven que el codi només es pot atribuir a un estat, no pas a una comunitat.
La solució és senzilla. Els catalans volem un codi propi nacional. Si no ens el donen per que no som un estat, doncs convertim-nos en un estat.
Raó de més per donar suport i votar per a la independència de Catalunya.

Francament, que uns forasters a Madrid decideixin si ens donen permís o no per tenir un codi propi a l'internet ho trobo molt fort. Està clar que a Madrid tot el que faci pudor de nacionalisme ho volen erradicar. No se n'adonen que estan creant ells mateixos un sentiment secessionista. Que si ens donéssin llibertat probablement una majoria estariem satisfets de pertànyer al projecte espanyol i no ens en voldriem separar. Però si no ens deixen fer res! com volen que no creixi l'independentisme?
Contràriament al model anglosaxó, on els escocesos tenen la llibertat de decidir el que vulguin, Catalunya està immersa en un model repressiu i autoritari, lluny de la llibertat. Jo no vull que a Madrid decideixin res de Catalunya. El que vol el poble català ho hauriem de decidir nosaltres. Vull que els polítics catalans, defenguin els interessos de Catalunya, que siguin ells qui facin i desfacin a Catalunya. No uns forasters que només volen erradicar els nostres sentiments culturals i lingüístics diferenciats. La nostra identitat. Aquests forasters mai defendran els interessos de Catalunya. Ho han demostrat ja centenars d'anys.
Ara és l'hora de que els catalans despertin.

* Notícia: (http://www.directe.cat/article/el-congres-espanyol-impedeix-que-catalunya-tingui-el-domini-ct-reservat-als-estats-4885)

Raó 7: Espanya no ens deixa existir –II

Si un compara l’autonomia catalana amb la escocesa pot veure fàcilment que moltes de les raons per a la independència que jo veig ells ja les tenen solucionades. Escòcia té seleccions esportives internacionals, Escòcia no té problemes de competències amb el govern central britànic. El govern britànic no amaga les balances fiscals. El govern escocès és lliure de convocar referèndums. Fins hi tot el govern britànic té solucionada la qüestió de les matrícules de cotxes.
Encara recordo a en Maragall, fa un parell d’anys, dient que Catalunya era el país d’Europa sense estat amb més autonomia. Quin riure, no?
Ho deia per que no sabia que estava mentint? O ho deia per que estava en una situació compromesa? No crec pas que fos tan ignorant com per creure-s’ho.
--
La realitat és que Catalunya no té una autonomia real. No tenim el dret a decidir res. Ni tan sols un detall tan insignificant com les matricules dels cotxes. No ens deixen ni jugar a que som un país.

En Xavier Solano és un català que viu a Escòcia. És un assessor polític per al partit nacional escocès. Té un blog propi: http://xaviersolano.blogspot.com/
I és l’autor del llibre anomenat ‘El mirall escocès’.

Tal com diu en el seu blog, el govern espanyol, una vegada més ha decidit amagar la realitat multicultural i plurinacional de l’estat espanyol. Una vegada més ens està donant més raons (moltes més que les que tenen els escocesos) per demanar, per voler independitzar-nos d’Espanya.
Ells saben molt bé que molts bascos i els catalans voldrien tenir una matrícula pròpia que correspongués amb la seva cultura, amb el que ells entenen com la seva nacionalitat. Saben que fins hi tot hi ha ciutadans que ho volen tant que s’arrisquen a que la policia els posi una multa i il·legalment posen un adhesiu cobrint la ‘E’ d’Espanya i posant-hi CAT. Es pensen que impedint-ho aconseguiran que els catalans ens en oblidem?
El que aconsegueixen és que encara tinguem més raons per voler-nos-en separar.

Podeu llegir l’excusa que el govern espanyol ha donat:
http://www.e-noticies.com/actualitat/zapatero-enterra-el-cat-a-les-matr%edcules-definitivament-30166.html

El cas és que a Gran Bretanya està permès i regularitzat. I a Espanya, novament, ens tallen les ales, ens escanyen, ens trepitgen.

També per aquesta raó tots els catalans haurien de voler la independència.