dimarts, 16 d’octubre del 2012

Raó 49: Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute públic i, per tant, de sortir de la crisi.

He estat llegint missatges sobre la prima de risc i cercant dades per treure’n conclusions. La prima de risc està pujant i baixant constantment i sembla difícil trobar dades significatives. El deute però no fa res més que pujar. Però la conclusió a la qual arribo és la següent: El nou estat català haurà de pactar amb Espanya quina part del deute es queda. Mentre no hi hagi pacte Catalunya no té deute més que el 21% de l’actual comunitat autònoma que s’haurà convertit en estat. En aquest pacte Catalunya estarà disposada a prendre una part del deute espanyol (però també actius) amb algunes condicions, per exemple que Espanya no posi traves a, per exemple, el procés de normalització de la situació de l’estat català dins la UE ni tampoc dins altres entitats internacionals (polítiques, econòmiques, esportives, etcetera). Segons tinc entès la part del deute no serà en cap cas superior al 75% del PIB. Els calculs exactes els trobes aquí: http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html Això vol dir que en el pitjor dels casos l’estat català tindrà un deute molt inferior a l’espanyol i també inferior a la mitja europea. Sumant-li la millor facilitat de tornar el deute tot això comportarà que la prima de risc de l’estat català es situarà molt per avall de la prima de risc espanyola ja que Catalunya tindrà una gran capacitat de tornar els diners que se li prestin, amb la qual cosa l’estat català passarà de l’estatus actual ‘brossa’ a tenir un AA o AAA.

A això cal sumar-li que tota la mena de bloqueig que Espanya ha fet a Catalunya els darrers anys (no val la pena dir quants per què ens hauriem de remuntar massa enrere en la història) s’en va, amb la qual cosa l’economia creixerà, cosa que sota domini espanyol no pot fer. I això farà minvar encara més la prima de risc i el deute català si les coses es fan bé.

 L’economia creixerà per què el bloqueig que Espanya aplica a Catalunya és molt gran i al desapareixer creixerà l’economia catalana. Estic parlant bloqueig que aplica Espanya no ajudant a les empreses catalanes i només ajudant a les seves (exemple: Iberia reb bilions d’ajudes de l’estat, mentre que a Spanair li van ser denegades, un altre exemple és el bloqueig que es va fer a Gas Natural a adquirir una marca d’energia espanyola), el bloqueig a l’accés físic a l’economia global, que Espanya porta aplicant pels segles dels segles, concretament amb la manca d’inversions, l’incompliment del 70% en inversions pressupostades en infraestructures al principat, l’aplicació d’un embargament de l’aeroport de Barcelona a vols intercontinentals, i l’aplicació de tarifes més altes al port de contenidors de Barcelona que als altres ports de contenidors de l’estat espanyol, la carrega dels peatges i la manca d’inversions en infraestructures ferroviàries.

El bloqueig que desapareixerà a l’accés a subsidis per artistes catalans, cineastes catalans, estudiants catalans, músics catalans, també seran part d’una recuperació de l’economia catalana. Amb un estat propi el 100% dels nostres subsidis aniran a empreses i iniciatives catalanes, mentre que sota Espanya només la meitat del que paguem per a subsidis la podem gaudir (si paguem 2.600 milions d’euros per cultura a Catalunya només torna la meitat. Amb un estat propi s’invertix tot el pressupost en cultura aquí).

 En general es pot dir que, tenint en compte que la economia no tindrà les traves que té ara, Catalunya tindrà el deute que li correspon i disposarà de les eines per desenvolupar-se i per tornar el deute, la prima de risc baixarà i serà, no fàcil però sí menys difícil sortir de la crisi.

Tal com vaig dir l’atur baixarà, començant per què tots els funcionaris que ara paguem per què ens facin les feines estatals es convertiran en places vacants a Catalunya:
(http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2012/07/rao-47-unica-manera-de-crear-400000.html). -

Planeta se’n vol anar? No crec que ho faci, i si ho fa perdrà la oportunitat d’emportar-se part del botí que poc a poc significarà la normalització del mercat català de revistes i llibres, que amb un estat català creixerà. (http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2009/09/rao-32-unica-manera-de-poder-tenir-500.html). - Al deixar de bloquejar la llengua catalana arreu del món es necessitaran més professors de català, traductors i interprets. Això també donarà feina a un grapat de gent.

En aquest article (http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html) pots llegir que evidentment en el pitjor dels casos Catalunya tindrà un 75% del PIB en deute públic, i que per tant serà un dels estats menys endeutats de la UE. I que si no entrem a la UE segurament tindrem el deute públic més baix del món, per què això voldrà dir que no hi haurà acord amb els espanyols, i sense acord no assumirem part del seu deute, i part de l’acord serà entrar a la UE (i com ja he dit a altres institucions internacionals). I aquest article no inclou el creixement econòmic del qual gaudirà l’estat català sense totes les traves que imposa Espanya.

http://santtornemhi.blogspot.nl/2012/09/el-primer-argument-objectivable-de.html

Altres articles que defensen els meus arguments: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=28356

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Raó 48: Sense independència = boicot etern. Amb un estat propi = fi del boicot.

<
Una de les raons esgrimides per alguns en contra de la independència és l'amenaça d'un boicot dels productes catalans. El que no entenen és que el boicot no és una raó per deixar córrer la secessió, ans al contrari. Amb un estat propi el boicot té els dies comptats! No és la primera vegada que els productes catalans han patit un boicot.
El 1931 espanyols van fer una campanya per a boicotejar els productes catalans. El 2005, amb la negociació del nou Estatut els espanyols van tornar-hi. Els boicots mai han cessat. Alguns espanyols es passen el cap de setmana cercant quines empreses de Catalunya venen a les seves terres per a boicotejar els seus productes. Hi ha desenes i desenes de pàgines web dedicades a l’etern boicot a productes catalans. El que no entenen és que el volum de les empreses catalanes al mercat espanyol, en part ‘gràcies’ a aquest boicot etern, ha disminuït d’un 80% a principis dels anys noranta, fins a un 30% en l'actualitat.

Empreses catalanes van entendre que el mercat espanyol es reduïa i ja fa anys que aposten per créixer en el mercat internacional, amb la qual cosa ha crescut l'exportació i la major part del volum d'exportació és avui a Europa i no pas a Espanya. Si fa 20 anys la majoria dels empresaris catalans creien com una necessitat romandre sota l'autoritat espanyola per interessos comercials, avui en dia la majoria dels empresaris no tenen a Espanya com el principal mercat i ja no ho veien així.

El boicot no és l'única raó per què això està passant, però ajuda. Així que jo diria a tots els espanyols que estan treballant de valent per boicotejar els nostres productes: GRÀCIES!

Aleshores ve el següent pensament: mentre Catalunya sigui part d’Espanya es pot aspirar a que el boicot acabi? No. Una Catalunya sota domini espanyol està condemnada al boicot etern.

Però com serà el boicot en el cas que Catalunya esdevingui un estat propi? En qualsevol cas, l'efecte del boicot s'ha calculat i en el pitjor dels casos significaria 4% disminució de la GPD català. Vist que tenim un dèficit com a mínim del 8% la nostra economia creixeria un 4%, malgrat el boicot. I ara ve l’argument més important. Els espanyols de vegades també han boicotejat productes d'altres països, com el boicot als productes francesos durant els exercicis nuclears que van fer a l'Oceà Pacífic en els anys 90. Però que jo recordi els darrers 70 anys no ha hagut cap boicot d’espanyols a productes de les antigues colònies que van proclamar la independència d'Espanya en el segle passat.

Els espanyols tampoc fan boicot a productes portuguesos ni francesos. Tampoc el Regne Unit boicoteja els productes dels EUA o Irlanda, que es van separar del Regne Unit. Em sembla prou evident que la independència donarà lloc a una continuació del boicot (que ja patim) durant els primers anys. Però una cosa és segura: estem tenint boicots ja des de 1931. Els espanyols no boicotejaran eternament els productes d'un Estat català independent. Sí ho faran, en canvi si ens mantenim sota domini espanyol.

El que passarà després de la independència, el boicot es convertirà en una anècdota històrica de l'època en què els espanyols depenien dels catalans i els catalans dels espanyols.

Situació que crec que per a la majoria de catalans és ja història. Gràcies, entre altres coses, al boicot etern que ens estan fent.

Video sobre els efectes del boicot: http://www.youtube.com/watch?v=xcH2dfX7oCA&feature=relmfu

Article sobre els efectes del boicot: http://pepegins.com/2012/09/30/atenuacio-de-lefecte-boicot-sobre-els-productes-catalans/

Cercle català de negocis ha fet càlculs sobre el tema: http://www.ccncat.cat/articles/informa/catalunya-superaria-un-boicot-comercial-espanyol-en-cas-que-el-pa%C3%ADs-es-declar%C3%A9s

Les imatges s'han tret de webs dedicades a aquest boicot etern, aquest hobby espanyol que alimenta els nostres arguments per la secessió:
http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=455504&page=9 http://www.stralunato.com/2006/12/05/sigue-el-boicot-a-los-productos-catalanes/ http://cosasdegely.blogspot.nl/2012/10/cataluna-no-es-espana-pues-ahi-teneis.html http://lapoliticadegeppetto.blogspot.nl/2012/04/ciclogenesis-explosiva-politica.html

diumenge, 1 de juliol del 2012

Raó 47: Única manera de crear 200.000 llocs de treball en 24 hores i reduir l’atur català un terç

Ja fa temps que penso que tenir un estat propi farà augmentar exponencialment l’oferta laboral a Catalunya i pels catalans, dins i fora de l’estat català. Però mai havia trobat la manera de comptabilitzar-ho. I ara l’he trobat. Si et fixes en les estructures d’estat que ara són a Madrid, i que els catalans paguem, igual que paga qualsevol altre ciutadà de l’estat espanyol, al passar a ser un estat totes aquestes institucions s’han de muntar a Catalunya. Els catalans paguem a 200.000 madrilenys perquè ens facin les feines ‘d’estat’. Els paguem perquè ens anul·lin les nostres lleis, els paguem perquè ens bloquegin el pas de les seleccions catalanes, perquè ens bloquegin el pas al comerç internacional, perquè ens portin als catalans als jutjats i deixin els feixistes en plena llibertat, els paguem perquè ens imposin tenir un passaport espanyol, perquè ens imposin el castellà a les escoles, els paguem perquè ens robin i ens ho prenguin pràcticament tot. Resulta que sense haver de gastar ni un euro més, tenir un estat català portarà totes aquestes feines a Catalunya, amb un augment de la demanda de personal brutal. Es tracta d’uns 200.000 llocs de treball. Estem parlant de reduir l’atur actual només amb personal públic amb un terç! (638.247, taxa d’atur actual , el març del 2012) Aquest és un càlcul gros, extrapolant el número de treballadors a espanya de 19,09 milions, dels quals 2,6 milions en són públics. (2009 ) Estem parlant de quan calgui crear un aparell estatal català amb ministeris catalans, tribunals catalans, tribunal constitucional, tribunal superior, ambaixades, consolats, hisenda, exèrcit, intel·ligència, institucions i serveis encarregats de fer passaports, documents nacionals d’indentitat i altres documents oficials, gabinets d’enginyers i d’assessors del govern que treballin com a personal públic per a les infraestructures que seran competència catalana, institucions nacionals i internacionals per la promoció de la llengua i cultura catalana, europarlamentaris i altres càrrecs a Brussel·les, policia d’immigració, i altres serveis socials estatals. A part d’això hi hauríem d’afegir tots els llocs de treball no públics que aquestes institucions estatals comportaran, a part dels que comportaran la creació d’un hub intercontinental o un eix ferroviari de càrregues. Estem parlant d’empreses de serveis, de proveidors, de maquinària, automòbils, oficines, personal de neteja, d’energia, de construcció, de mobiliari, de tèxtil, d’importació i exportació, hostaleria, etcetera. Arreu del món caldran intèrprets en català, traductors i altres llocs de treball, com ara professors de català, ja que els estrangers finalment pensaran en aprendre el castellà per venir a Catalunya sinó el català, igualment que ho fan els estrangers que venen a Dinamarca o a Holanda. A part d’això els diners que els catalans paguem per a subsidis anirien destinats a cultura, cinema, literatura, art català, no com ara que la gran part dels nostres diners destinats a subsidis se’ls emporten els castellanoparlants. D’això ja n’he parlat diverses vegades, com l’article sobre la única manera d’aconseguir 500 revistes en català, però ara parlem de quantificar els llocs de treball que en podran sorgir de tot això. Quants llocs de treball sortiran per una aerolínia catalana si tinguéssim un aeroport intercontinental català, que ara s’ho queden tot a Madrid i a Iberia? Estem parlant de centenars de milers de llocs de treball que ara s’emporten ells perquè ens barren el pas al món globalitzat. Les dades d’Aena no menteixen. El volum de mercaderies que vola des de l’aeroport de Barajas és el qua-triple que des de Barcelona. I això no és lògic. Això només s’explica per l’embargo’ que hi ha a Catalunya per vols intercontinentals. Vivim sota un ‘embargo’ que ens barra el pas a l’economia globalitzada. I Espanya premeditadament ens està barrant el pas. Catalans desperteu!! Que estem parlant dels vostres llocs de treball, i dels vostres fills. Recompte de llocs de treball que els catalans paguem i donen de feina als madrilenys: Segons les webs de la Generalitat de Catalunya , a Catalunya hi ha uns 3,4 milions de persones que treballen. D’aquest 3,4 milions, hi ha un total de 302.000 persones que tenen treballs públics. És a dir, a Catalunya un 8,9 % dels treballadors són funcionaris. Un 8,9 % és molt, molt baix, si analitzem la gràfica de països europeus i el percentatge de funcionaris de l’estudi realitzat per Heinz Handler, Bertrand Koebel, Philipp Reis en Margrit Schartzenstaller :
En aquesta gràfica es pot veure el percentatge de funcionaris per país i l’evolució per any. En aquesta gràfica es pot veure que països amb un alt nivell d’estat del benestar com Suècia encara tenen molts serveis estatals, amb moltes posicions públiques. Estats com el Regne Unit, que els darrers anys han liberalitzat molts serveis estatals han reduït el percentatge dràsticament. Holanda i Alemanya l’han reduït una mica. Espanya l’ha augmentat els darrers 30 anys poc a poc. Ara bé, nosaltres paguem perquè a Madrid ens facin les feines ‘d’estat’. Mantenint la mitja espanyola de 13,8% de funcionaris per treballador passarem de tenir 302.000 funcionaris a poder-ne tenir mig milió. És a dir, sense gastar-nos ni un duro reduïm l’atur a Catalunya amb un terç. Això sense comptar les feines que tot això comportarà en negocis de tota mena. 200.000 persones treballant per Catalunya en comptes de treballar en contra nostra! Sources: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1456&V4=1487&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B http://analisiocupaciopublica.gencat.cat/default.aspx http://servicios.mpr.es/publicaciones/ http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2012/20403aturdelmarde2012.jsp

dimarts, 10 d’abril del 2012

Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern


Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)

diumenge, 26 de febrer del 2012

RAÓ 45: UNICA MANERA DE QUE MAI MÉS UN POLICIA APALLISSI UN CIUTADÀ PER PARLAR CATALÀ A CATALUNYA



Cada any els catalans hem de veure que parlar en català ens pot costar la feina, ens pot costar que no ens venguin allò que demanem, o ens arribi més tard, o que no ens permetin participar en la nostra llengua materna en tantes coses, o encara pitjor, ens apallissin pel sol fet d’haver parlat la nostra llengua a la nostra pròpia terra. Difícil d’entendre per un ciutadà que visqui en un país ‘normal’. Per exemple que un policia anglès apallissi a un ciutadà anglès per haver-se-li dirigit en anglès.
Això és el que els catalans, a la nostra pròpia terra, hem de viure. Hem de viure sota una constant guerra psicològica contra nosaltres, contra la nostra identitat i la nostra llengua. Parlar català pot suposar una situació de desavantatge en moltes circumstàncies en les quals, la majoria de nosaltres decidim passar a l’idioma de l’amo, fins i tot en situacions en les quals nosaltres som clients i per tant, segons tota teoria de màrqueting, el venedor se’ns hauria de dirigir en la nostra llengua, la del comprador. Però en el pitjor cas parlar català ens pot costar la salut i la dignitat, ja que a Catalunya un policia té la llibertat d’apallissar-nos per parlar català i el sistema judicial espanyol, sistemàticament, el protegirà.
Ja és fort. I això a l’any 2012. Molt moderna aquesta Espanya.
No cal mencionar els casos, que n’hi ha tants, de ciutadans que han estat retinguts, maltractats, discriminats i fins hi tot apallissats per parlar català. Ho podeu llegir regularment a la premsa.
He parlat amb kurds i amb berbers, i també ho he vist a la televisió. En la majoria de cultures oprimides això és el pa de cada dia. Parlar la pròpia llengua porta problemes amb la policia i amb moltes altres situacions.
Jo demanaria a tot català que reflexioni i pensi si això és normal. Després de 30 anys d’una suposada democràcia, la realitat és que encara vivim en un sistema repressiu. No està escrit a la llei, però això no canvia res. El sistema judicial protegeix el repressor sistemàticament. Això és l’Espanya d’avui, igualeta a l’Espanya de ja fa 500 anys. Una Espanya intolerant i repressiva. I nosaltres encara no n’hem après, ja que ens hem acostumat a viure així, i quan arriben les eleccions votem que ‘ara no toca’.
La millor manera de sortir-se d’aquesta situació està escrita als llibres d’història de qualsevol estat que ho hagi passat i que després s’hagi independitzat. Finlàndia, Noruega, Irlanda, etcetera. Holanda mateix, un cop independitzar-se d’Espanya va alliberar-se de la repressió sistemàtica d’Espanya en un sol dia.
Esperar o pensar que aquesta Espanya intolerant, que ja fa centenars que ho és, pugui canviar és extremadament naïf.
La conclusió no pot ser més clara. La independència és la única manera per aconseguir que mai més un policia apallissi a una persona per parlar català.


http://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.htmlhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.html