Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern

Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)

Rao 4: la injusta situacio de la llengua catalana

Ningú pot negar que és la cultura castellana la que, ja des de fa uns centenars d’anys, creu tenir el dret d’imposar-se a la catalana. Es una estranya costum la que tenen, no?
Des de la primera vegada que ho varen fer, per la força. Ens van prohibir parlar la nostra llengua i ens van obligar a fer servir la seva. Amb quin dret? CAP.
En generalíssim, fins fa només 30 anys, va tornar-nos a imposar una llengua que no és la nostra, ens va forçar a formar part d’un concepte nació-estat al qual nosaltres no hi voliem formar part (la democràcia catalana havia demostrat que el poble català no ho volia). Els castellans es van acostumar. Malauradament també molts catalans van acabar acostumant-s’hi fins a cert punt. De manera que tant castellans com catalans sovint veuen la situació tal com és avui dia com ‘normal’.

Els castellans troben normal que els catalans estiguem obligats a parlar la seva llengua. Els castellans no trobarien pas normal que nosaltres els obliguéssim a ells a parlar la nostra llengua.
Els castellans veuen com a normal que si venen a Catalunya han de poder parlar el castellà. En canvi veurien com intolerable que un català anés a Madrid i intentés que l’entenguessin parlant en català. Però perquè? Perquè no haurien d’aprendre ells el català? Perquè hem de ser nosaltres que hem d’aprendre la seva llengua? No hi ha CAP raó. En realitat si jo no vull parlar castellà hauria de ser problema meu.
Segons com jo ho veig, de la mateixa manera que un Flamenc a Flandes no té perquè parlar ni entendre la llengua francesa si no li surt dels pebrots, un català hauria de ser lliure a la seva terra per aprendre o no qualsevol altra llengua de l’estat espanyol o de fora de l’estat espanyol.
No es pot forçar a un ciutadà de Wallònia que aprengui el Flamenc. No es pot forçar a un ciutadà de castella que aprengui el català. No es pot forçar a un ciutadà del nord de Suïssa que aprengui l'italià. I en canvi si es pot forçar a un català que aprengui el castellà? Aquesta no és una situació equitativa. No tenim els mateixos drets, No tenim els mateixos deures. I el català està en una situació subordinada sense CAP més raó que la de la força militar amb la qual es va aconseguir aquesta situació.
Per aquesta interminable i injusta situació crec que Catalunya i la llengua catalana estarien molt millor en un règim independent.