Raó 48: Sense independència = boicot etern. Amb un estat propi = fi del boicot.

<
Una de les raons esgrimides per alguns en contra de la independència és l'amenaça d'un boicot dels productes catalans. El que no entenen és que el boicot no és una raó per deixar córrer la secessió, ans al contrari. Amb un estat propi el boicot té els dies comptats! No és la primera vegada que els productes catalans han patit un boicot.
El 1931 espanyols van fer una campanya per a boicotejar els productes catalans. El 2005, amb la negociació del nou Estatut els espanyols van tornar-hi. Els boicots mai han cessat. Alguns espanyols es passen el cap de setmana cercant quines empreses de Catalunya venen a les seves terres per a boicotejar els seus productes. Hi ha desenes i desenes de pàgines web dedicades a l’etern boicot a productes catalans. El que no entenen és que el volum de les empreses catalanes al mercat espanyol, en part ‘gràcies’ a aquest boicot etern, ha disminuït d’un 80% a principis dels anys noranta, fins a un 30% en l'actualitat.

Empreses catalanes van entendre que el mercat espanyol es reduïa i ja fa anys que aposten per créixer en el mercat internacional, amb la qual cosa ha crescut l'exportació i la major part del volum d'exportació és avui a Europa i no pas a Espanya. Si fa 20 anys la majoria dels empresaris catalans creien com una necessitat romandre sota l'autoritat espanyola per interessos comercials, avui en dia la majoria dels empresaris no tenen a Espanya com el principal mercat i ja no ho veien així.

El boicot no és l'única raó per què això està passant, però ajuda. Així que jo diria a tots els espanyols que estan treballant de valent per boicotejar els nostres productes: GRÀCIES!

Aleshores ve el següent pensament: mentre Catalunya sigui part d’Espanya es pot aspirar a que el boicot acabi? No. Una Catalunya sota domini espanyol està condemnada al boicot etern.

Però com serà el boicot en el cas que Catalunya esdevingui un estat propi? En qualsevol cas, l'efecte del boicot s'ha calculat i en el pitjor dels casos significaria 4% disminució de la GPD català. Vist que tenim un dèficit com a mínim del 8% la nostra economia creixeria un 4%, malgrat el boicot. I ara ve l’argument més important. Els espanyols de vegades també han boicotejat productes d'altres països, com el boicot als productes francesos durant els exercicis nuclears que van fer a l'Oceà Pacífic en els anys 90. Però que jo recordi els darrers 70 anys no ha hagut cap boicot d’espanyols a productes de les antigues colònies que van proclamar la independència d'Espanya en el segle passat.

Els espanyols tampoc fan boicot a productes portuguesos ni francesos. Tampoc el Regne Unit boicoteja els productes dels EUA o Irlanda, que es van separar del Regne Unit. Em sembla prou evident que la independència donarà lloc a una continuació del boicot (que ja patim) durant els primers anys. Però una cosa és segura: estem tenint boicots ja des de 1931. Els espanyols no boicotejaran eternament els productes d'un Estat català independent. Sí ho faran, en canvi si ens mantenim sota domini espanyol.

El que passarà després de la independència, el boicot es convertirà en una anècdota històrica de l'època en què els espanyols depenien dels catalans i els catalans dels espanyols.

Situació que crec que per a la majoria de catalans és ja història. Gràcies, entre altres coses, al boicot etern que ens estan fent.

Video sobre els efectes del boicot: http://www.youtube.com/watch?v=xcH2dfX7oCA&feature=relmfu

Article sobre els efectes del boicot: http://pepegins.com/2012/09/30/atenuacio-de-lefecte-boicot-sobre-els-productes-catalans/

Cercle català de negocis ha fet càlculs sobre el tema: http://www.ccncat.cat/articles/informa/catalunya-superaria-un-boicot-comercial-espanyol-en-cas-que-el-pa%C3%ADs-es-declar%C3%A9s

Les imatges s'han tret de webs dedicades a aquest boicot etern, aquest hobby espanyol que alimenta els nostres arguments per la secessió:
http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=455504&page=9 http://www.stralunato.com/2006/12/05/sigue-el-boicot-a-los-productos-catalanes/ http://cosasdegely.blogspot.nl/2012/10/cataluna-no-es-espana-pues-ahi-teneis.html http://lapoliticadegeppetto.blogspot.nl/2012/04/ciclogenesis-explosiva-politica.html

Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat

Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

Raó 36: LA ÚNICA MANERA DE SOBREVIURE (FASE POST-ESTATUT)

LA SENTÈNCIA DEL TC CLARIFICA QUE CATALUNYA NO POT ENCAIXAR DINS ESPANYA. QUE ESPANYA NO TE CAP INTENCIÓ D'ACCEPTAR CATALUNYA, NOMÉS LA VOL ENGOLIR.

No es pot dir que els nostres polítics no ho hagin intentat. Ja des de fa molts anys els polítics catalans intenten encaixar Catalunya dins Espanya. Ja sigui per resignació o per convicció. La realitat és que ara més que mai està comprovat: el sistema autonòmic no dóna més de si, més aviat dóna cada vegada menys de si. Els que pensàvem que el govern autonòmic era ja un sistema amb llibertat d'acció s'ha fotut de nassos contra la paret del TC. Espanya ha dit rotundament que no. Espanya no vol acceptar que siguem una nació, no vol acceptar que siguem diferents i treballa per evitar-ho. El govern espanyol no vol cedir en res, vol reforçar l'espanyolitat de Catalunya, vol que qualsevol espanyol pugui obligar-nos a educar els seus fills a Catalunya íntegrament en la llengua de Castella (al revés seria impensable), a reduir la nostra llengua a una categoria inferior, evitar que tinguem cap tipus de control propi independent del seu en justícia, en economia, en bancs, en infraestructures, en tot.

Mentre intentem avançar ells continuen engolint-nos sense que molts de nosaltres ni ens en adonem (s'ha de ser cec).

Espanya ha fet que els polítics que fa dos dies deien que eren federalistes (com en Montilla) o parlaven de concerts econòmics (A.Mas) hagin quedat en un absolut ridícul. (Gràcies Espanya!)

Ara ho sabem de segur: És impossible fer encaixar Catalunya dins d'Espanya. Aquesta sentència ens va molt bé als que creiem que la independència és la millor sortida. Per que tots aquells que creien que es podia anar poc a poquet endavant no té més remei que veure que és impossible. Ningú pot dir que es pugui anar avançant dins Espanya. Ara ja no enganyen a ningú. I això s'ha d'agrair. Ara ja podem dir que la independència no és tan sols la millor sortida, és la única sortida.

Ara només hi ha dues vies: acceptar el que Espanya ens imposa, ser una regió igual que qualsevol altra, per la força del seu poder, acceptar que estem anant enrere, acceptar que ells tenen el poder i que nosaltres no tenim res a dir, o proclamar la independència. M'agrada aquesta claredat.

La sentència del TC clarifica el panorama polític català, purifica les mitges tintes que fins ara podien fer marejar la perdiu. Ara més clar que mai sabem que tenim un govern regional sense capacitat de decidir res i que les aventures federalistes i els concerts econòmics són utopies de catalans unionistes. I que la única sortida és la independència. Gràcies Espanya!

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi

Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA

El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència

No havia parlat mai del feixisme per que per a mi això és una cosa que està tant superada, que està tant lluny de mi. Aquí a Holanda el feixisme és igual que a Catalunya, gairebé no existeix. Sempre hi ha algun grupet de penjats que busquen protagonisme a la seva vida amb extremismes d’aquesta mena però en cap cas són gent amb poder o en el poder.

Des de fa un any he començat a veure notícies sorprenents sobre la presència a Espanya d’idees feixistes, de gent feixista, d’organitzacions feixistes, de símbols feixistes, de feixistes o exfeixistes en alts càrrecs espanyols i fins hi tot de residències d’avis feixistes per a alemanys nazis que Espanya va acollir després de la segona guerra mundial i encara viuen a Espanya com si res. Però potser el que més em sorprèn d’Espanya és que el feixisme està per tot i sobretot està en les institucions espanyoles. Institucions que en teoria haurien de representar i ajudar a tota la societat espanyola. Institucions que nosaltres paguem. No és que les institucions espanyoles diguin que són feixistes, i els seus membres tampoc. Però si fas una mica d’investigació veus que són els fills o nets d’alts càrrecs feixistes i que tenen unes idees molt semblants, o que són gent que ha estat involucrada en el passat en partits o institucions clarament feixistes i que les idees i les decisions que prenen clarifiquen quina és la seva mentalitat. Espanya està minada de feixistes i de feixisme. Ells s’ho callen, però de tant en tant surt a la llum. I això es reflecteix en les decisions que es prenen. És molt greu, per que a Espanya hi ha molt feixisme o ex-feixisme amb poder i al poder, cosa impensable i impossible en cap país modern europeu a excepció d’Austria.
-------------------------------------------------------------
És molt difícil d’analitzar quin grau de feixisme embruta el poder espanyol, però posem alguns exemples:

1. El rei d’Espanya va ser elegit per Franco i encara avui dia sembla rendir tribut als dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco
http://www.purnas.com/2009/08/13/agradeciendo-a-su-mentor-juan-carlos-i-y-el-generalisimo/

2. l’Estat, que anava en contra de la consulta popular d’Arenys i a favor d’una manifestació falangista el mateix dia de la consulta, envia un advocat de l’estat, Jorge Buxadé, que en dues ocasions ha estat candidat al mateix partit de la Falange de las J.O.N.S.

(www.naciodigital.cat) El que faltava. Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt han denunciat que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en el cas del referèndum, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol, ha participat en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M. Un currículum que no deixa gairebé l’estela de certa independència del cos de lletrats que han de defensar els valors constitucionals.

La condició d'ex-candidat de la Falange, a més de ser un escàndol, és un motiu més pel que els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt s’estirin els cabells. A més cal tenir present que la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 (pdf) en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

3. Nazis que viuen a Espanya avui dia com si res, en plena llibertat.

http://www.nytimes.com/2005/10/26/world/europe/26iht-nazi.html

4. El TSJC troba poc democràtic voler prohibir la manifestació d’un partit antidemocràtic, que defensa l’us de les armes per a imposar les seves idees per sobre de les idees de la majoria de la població (en canvi no troba poc democràtic voler prohibir un referèndum amb el qual es pot esbrinar què opina la major part de la població sobre una qüestió, en aquest cas la independència de Catalunya).

5. Cremar una bandera espanyola es penalitza. Cremar una bandera catalana no.

6. Membres del TC eren carrecs importants franquistes. (www.elplural.com, con el titular de "Un falangista en el Constitucional", el diario Público realizó ayer un extenso estudio sobre el pasado y el presente de uno de los jueces que conforman el Tribunal Constitucional. El magistrado Roberto García-Calvo destaca por su conservadurismo y su protagonismo en la provincia de Almería en la recta final de la Dictadura. De los duros Ultraconservador y reticente a la apertura del Régimen, García-Calvo se mantuvo en el cargo de Gobernador Civil entre abril de 1976 y marzo de 1977 en Almería –como también informó hace unos meses elplural.com. No obstante, en este breve período, García-Calvo dejó una fuerte impronta: varias huelgas reprimidas sin miramientos y un asesinato sin resolver, el del joven militante de la Joven Guardia Roja Javier Verdejo, abatido por la Guardia Civil cuando realizaba una pintada con espray. Represor Según puede leerse en el periódico dirigido por Nacho Escolar, cuando le dieron el aviso, el ahora juez del Constitucional García-Calvo estaba de cena en Cabo de Gata y se limitó a tomar otra copa. Sus reacciones posteriores se caracterizaron por la dureza de la represión contra las manifestaciones de protesta que tuvieron lugar en la provincia con motivo del asesinato del joven y su ciego apoyo a los guardias civiles implicados en el caso. "Más que negociar, amenazaba" Calificado por algunos sindicalistas de la época de "represor", el juez García-Calvo protagonizó más episodios violentos en las zonas más pobres de Almería, en una época durante la cual las huelgas se reproducían por toda España. Los tiempos comenzaban a cambiar, pero la evolución se detenía para algunos, como García-Calvo, que, "más que negociar, amenazaba". Ahora, "constitucionalista" Con un franquismo ya más que fenecido, García-Calvo se considera hoy "constitucionalista", al igual que muchos miembros del PP con un pasado ligado al régimen dictatorial. Un currículo que no levanta esperanzas de cara al futuro de las reformas progresistas emprendidas por el Ejecutivo de Zapatero, algunas de las cuales tendrán que pasar por el Tribunal Constitucional, al que el ex gobernador civil de Almería todavía pertenece.)

7. Polítics del PP eren polítics franquistes. Tothom coneix Fraga Iribarne.

A part dels lligams directes amb el franquisme, que amb els anys per llei de vida es van morint, la mentalitat del PP segueix els 14 principals trets d’un partit fascista:

En espanyol:
http://bgta.hollosite.com/blog/?p=685

En anglès:
http://www.ratical.org/ratville/CAH/fasci14chars.html

Però hi ha moltes decisions i anècdotes més que acrediten la mentalitat pro-feixista o feixista del PP:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Franco/continuara/alcalde/honorario/perpetuidad/Salamanca/elpepuesp/20070126elpepinac_12/Tes

Todos los partidos, excepto el PP, rechazan el ataque fascista a la memoria histórica:
http://www2.noticiasdenavarra.com/ediciones/2009/08/25/sociedad/navarra/d25nav7.1699623.php
-------------------------------------------------------------
N’estic segur que hi ha encara molts més exemples però no tinc ganes en perdre temps investigant més d’aquesta gent que m’embruta l’ànima. No m’enrollaré en comparacions entre el feixisme a Espanya i a Àustria. Tampoc m’enrollaré en complicadíssims i dificilíssims mètodes per a fer net a Espanya i treure el feixisme del poder a Espanya. I tampoc tinc ganes de fer suposicions de per què a Espanya no li sembla interessar trencar amb el feixisme (sinó ja ho hauria fet).

Més clar l’aigua: si volem a Catalunya desempallegar-nos del feixisme d’una manera ràpida i eficient la independència és la manera més eficaç ràpida i més neta. Mentre Catalunya sigui sota Espanya el feixisme i la mentalitat feixista que encara avui dia domina el poder espanyol continuarà afectant-nos d’una manera directa, diària i clarament anti-catalana.

Per a trencar definitivament amb el feixisme, amb els feixistes i amb el seu poder contra Catalunya: independència.
-------------------------------------------------------------
Fotos:
1. El rei d’Espanya amb Franco
2. Jorge Buxadé
3. Tothom sap el caràcter feixista de diversos grups de hooligans del Real Madrid, que canten i fan crits i gestos feixistes. Foto del Bernabeu:
http://draudesc.wordpress.com/2009/01/21/canticos-fascistas-en-el-bernabeu-y-3-latas-de-cerveza-en-el-camp-nou/

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català

La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

Raó 31: SARDANA EUROPEA: Sols la independència ens solucionarà el problema de la infra-representació a l’Eurocambra.

Un país independent europeu amb 7 milions d’habitants té uns 17 euro diputats al parlament europeu. Catalunya tindrà només 7 euro diputats, una xifra molt per sota del que tindrem quan siguem un estat dins el marc de la UE.
No sols tenim pocs euro diputats si ens comparem amb un estat independent, també sembla ser que altres autonomies tenen relativament més euro diputats que nosaltres.
És clar, els que votaren PSC votaren per a uns euro diputats espanyols. Quina enganyifa!
Bé. No cal dir que només la independència ens portarà a la normalitat també en representació europarlamentària. Un detall important a l’hora de prendre moltes decisions i de defendre els nostres interessos, cosa que mai hem pogut i mai podrem esperar dels polítics espanyols.

Notícia de directe.cat:
http://www.directe.cat/article/catalunya-estara-infrarepresentada-a-leurocambra-en-comparacio-amb-daltres-nacions-europee-14809

Raó 30: La única manera per a garantir la normal distribució de TV en català

Ja de petit (uns 25 anys fa) es parlava de per què no podíem veure la televisió valenciana i la televisió balear, ja que es tracta del mateix territori lingüístic.
A Holanda i a Bèlgica deu fer ja uns 30 o 40 anys que poden veure la televisió del país veí on parlen el mateix idioma però amb accent diferent. Degut a que es parla la mateixa llengua hi ha força contacte entre els dos territoris. Cantants, escriptors, estudiants, treballadors, fins hi tot es cerquen possibilitats per als holandesos d’anar a un hospital flamenc si a Holanda hi ha llistes d’espera. Tot això per que es parla la mateixa llengua.
Tots sabem que els mallorquins, eivissencs i menorquins van a Barcelona a estudiar i que els seus cantants triomfen al principat per que parlen la mateixa llengua. Ens entenem. Aleshores què passa? Per què després de 30 anys encara no podem veure les televisions dels nostres veïns que parlen el mateix idioma, que formen part dels Països Catalans?
Resulta que Espanya és un país diferent. A Espanya els polítics encara dominen els mitjans de comunicació i l’empren com una eina de manipulació. No cal ser gaire intel·ligent per veure que hi ha una mena de censura amb interessos polítics rere a què es dona prioritat a la televisió i a què no.
Però lo pitjor del cas és que els polítics que estan en contra que la unitat cultural i lingüística anomenada Països Catalans faci pinya estan fent la feina ben feta i ho estan aconseguint. Aquests són els polítics que tenen el poder a Espanya i eviten que puguem veure les televisions que es fan i desfan en la nostra llengua, dins el territori de l’estat espanyol i fora. A França la televisió del principat l’han treta aquest any. A València ja sabem què ha passat amb els repetidors de TV3. Això és un genocidi cultural i lingüístic. I ara tenen una nova eina, el TDT, que segons diverses fonts* està resultant la nova eina per al nacionalisme espanyol per a dividir els catalanoparlants. Després de 30 anys de 'democràcia' ens trobem igual que sempre. Som 9 milions de catalanoparlants, però no tenim eines per a desenvolupar una societat normal en català.
30 anys de democràcia espanyola no ens han portat ni estabilitat ni germandat ni normalitat. Seguim mutilats per un sistema que ho impedeix i que està fent esforços per a que la cosa no millori. Per a mi això és una nova raó per a desitjar que Catalunya sigui un estat independent. Per que està clar que sense estat no tindrem el que té qualsevol nació normal: tots els canals de televisió en llengua pròpia que es fan i es desfan.
Us imagineu quants canals de televisió tindrem quan Catalunya sigui un estat independent? Ningú ens podrà dir que no, tindrem tots els canals en català, de tots els països catalans, TOTS. Ara per ara encara no som un estat independent i haurem de continuar fent-ho mitjançant la via activista. Per això vull fer una crida a tothom que llegeixi això. Hi ha una web on podeu enviar una carta al ministre d'indústria espanyol per a que ajudi els Països Catalans a assolir aquesta normalitat mediàtica sense que siguem un estat independent. No tinc gaire confiança que ho faci (per això estic convençut que necessitarem ser un estat independent), però com a mínim és important que sàpiguen què volem i que no ens conformem.
Aquí el link per a enviar-li una carta al ministre d'indústria:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm
Articles sobre el tema:
*http://www.directe.cat/article/obra-cultural-balear-adverteix-que-larribada-de-la-tdt-pot-significar-un-retroces-de-la-ll-12132
*http://www.directe.cat/article/lestat-frances-tanca-la-tdt-nordcatalana
*http://www.directe.cat/article/el-govern-intercedeix-perque-tvc-pugui-emetre-en-digital-a-la-catalunya-del-nord-12855

Raó 28: La independència, la única manera de que a l'estranger ens diguin 'bon dia': de que existim

Avui llegint un bloc d’un català que viu a Egipte deia el següent:
“A Sharm al-Sheikh i a El Caire trobes alguns guies turístics que han estudiat espanyol (la denominació “castellà” no és gens utilitzada fora de les nostres contrades) i manifesten que per ells no té cap sentit aprendre el “dialecte” català ja que no els aportaria cap benefici en la seva feina.”

Malgrat el català sigui una llengua parlada ‘només’ per 9 milions de persones mai ningú diria una cosa així de llengües com el suec, el danès o el neerlandès (altres llengües més o menys igual de ‘petites’ que la nostra).

És més, n’estic segur que molts guies turístics egipcis sabran unes paraules en holandès per a impressionar els turistes holandesos.
I com és que fan un esforç per a impressionar als turistes holandesos però en canvi no volen fer cap esforç per a impressionar els turistes catalans?

Com us podeu imaginar, la raó és ben senzilla: Catalunya no és un estat independent, la llengua estatal de Catalunya és l’espanyol. Així és com ho veuen els estrangers arreu del món. El català, sigui idioma o sigui dialecte, fora de Catalunya té l’estatus d’un dialecte senzillament per que no té un estat al darrere. No és llengua estatal.
Milers d’holandesos van a Barcelona a aprendre ‘la llengua’. No pas la llengua de Barcelona, capital de Catalunya, sinó la llengua espanyola.
Avui mateix m’ha comentat un amic que se’n va a Barcelona una temporada a aprendre ‘la llengua’ (espanyola, és clar).
A Catalunya la llengua estatal és l'espanyol. De llengua espanyola només n'hi ha una (això és com ho veu el món sencer fora dels PPCC, no ens enganyem). I el català, fins que no siguem un estat independent, tindrà l'estatus d'un dialecte per molt que sigui una llengua.
Aleshores sense un estat la cosa és molt més difícil de protegir.
El món sencer veu el català (si en té consciència) com un destorb, una cosa inútil que fa nosa.

El dia que Catalunya sigui un estat independent ningú dubtarà si aprendre l'idioma de l'estat català val la pena o no. Ésser llengua estatal donarà a la llengua catalana un impacte positiu econòmic, social i cultural automàtic i arreu del món.
A cada estat hi haurà ambaixades catalanes, ambaixadors catalans amb tot el personal català que una ambaixada comporta. La comunicació internacional amb Catalunya donarà un gran impuls a la llengua catalana.
Les multinacionals ni pensaran en no oferir els seus productes en català. Parlaran i estudiaran el ‘mercat català’ en comptes d’incloure’ns en un mercat castellà. Traductors, mestres de català, intèrprets... La literatura, les arts escèniques (ara com si no existissin) passaran a formar part de la constel·lació de literatures i arts escèniques dels estats. Avui dia els catalans paguem impostos per que a l’estranger es venguin la cultura, les arts escèniques i la literatura castellanes.
Tenir un estat donaria un impuls al món del cinema català, la literatura, però a més a la seva projecció internacional.
El dia que siguem independents el món sencer tindrà consciència de nosaltres. El món sencer aprendrà que Barcelona no és la segona ciutat d'Espanya, aprendran que és la capital del nou estat català. I aprendran que la llengua estatal de Catalunya és el català. Només aquest fet canviarà de la nit al dia la nostra (actualment gairebé inútil) lluita per sobreviure. Els estrangers vindran a Barcelona a aprendre 'la llengua' (la catalana, és clar!, no pas l’espanyola).

Aquest dia quan anem a Egipte de vacances els guies turístics ens diran ‘bon dia’! ‘si us plau’! Bon profit! Per que a Egipte, els habitants de l’estat català ens sentim benvinguts.

Avui dia que un guia turístic egipci ens digui res en català ens sona com ciència ficció. Demà serà realitat.

RAó 26: MAI DEIXARAN D'IMPOSAR-NOS EL CASTELLÀ, MALMETENT EL CATALÀ COM A CONSEQÜÈNCIA.

Com dic sovint, les raons ens les van donant ells mateixos. I com dic sovint també els espanyols mai ens deixaran en pau. L’Espanya plurinacional que voldrien alguns és més difícil d’aconseguir que la independència de Catalunya.
I és que la mentalitat espanyola sembla no haver evolucionat gaire des de la mort del ‘caudillo’. I és que les lleis lingüístiques espanyoles del segle XXI són gairebé les mateixes que en èpoques del 'caudillo'.
La democràcia dels primers anys de democràcia ens va fer pensar que la cosa aniria a millor. Però a ple 2008 resulta que les lleis que protegeixen l’hegemonia del castellà han crescut. Si l’any passat eren 149 ara n’hi ha 151. I la única llei que protegeix el català no s’aplica!! Per por? No sé per què!
Les autoritats espanyoles no s’estan per a protegir les llengües de l’estat espanyol. S’estan només per a continuar imposant, protegint i garantint l’hegemonia de la llengua castellana a tot el territori espanyol.
Els darrers mesos han creat dues noves lleis amb aquesta finalitat.
No cal dir que la única manera de desempallegar-nos d’aquest greu problema, d’aquesta constant i eterna amenaça és la independència.

Segons l’article de directe.cat aquestes són les lleis:
“el Reial Decret 1079/2008, de 27 del juny (veure document del BOE) en què amplia l'etiquetatge en castellà en el mercat de pernils i paletes; el Reial Decret 1644/2008, de 10 d'octubre (veure document del BOE), en què totes les màquines distribuïdes en territori espanyol han de tenir el manual d'instruccions i totes les informacions i advertiments verbals que hi hagi al damunt de les màquines com a mínim en castellà; finalment, el Reial Decret 1246/2008, del 18 de juliol (veure document del BOE), que és la derogació de l'anterior decret del 1995 on torna a insistir no només en l'etiquetatge i instruccions, sinó també en tota la documentació oficial per avalar els productes veterinaris.”

L’article sobre aquestes noves lleis per al castellà les trobes aquí:
http://www.directe.cat/article/151-lleis-obliguen-a-etiquetar-en-castella-a-lestat-espanyol-10827

Raó 15: Espanya ens ha castigat, ens està castigant i ens continuarà castigant

Avui voldria parlar d’una notícia que vaig sentir al Telenotícies de TV3 però per molt que busco informació al respecte no trobo res: Sembla que el govern espanyol, durant anys va castigar a Catalunya no invertint el que hauria d’haver invertit en matèria de’infraestructures ferroviàries.

Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.

A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.

Raó 13: novament les autoritats no fan el que diuen que faran.

NOTÍCIA TROBADA A NACIÓ DIGITAL:
El català, marginat altre cop en la selecció de jutges per part del CGPJ
“El Consejo General del Poder Judicial, ignorant el mandat legal del nou Estatut de Catalunya, i davant de la passivitat del Departament de Justícia que dirigeix Montserrat Tura, ha convocat, mitjançant un acord de 31-01-07 (BOE Nº 29, de 2 de febrer de 2007), places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l’àmbit, entre d'altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.”
(http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=5839)

Novament les autoritats espanyoles (i catalanes!) demostren no voler complir amb allò acordat. Novament ens donen una raó més per no voler formar part del seu sistema de mentides, insults, centralisme, imperialisme, i nacionalisme espanyol.
El nacionalisme català no es basa en imposar la nostra cultura i llengua a altres terres. El nacionalisme espanyol no sembla voler canviar el xip, que ja des de fa 500 anys fan servir. No entenen que ja no funciona. El govern català sembla acceptar tot el que Madrid els ‘ordena’.

Però perquè? Si s’han fet una sèrie de lleis, la Generalitat hauria de ser la primera en fer-les complir a tothom. No unes lleis sí I les alters no. De què tenen por els politics que governen a Catalunya? O és que són una sèrie d’espanyolistes que només fan lleis molt guais per acontentar-nos i després se les passen per alt? Quin país més estrany.

Evidenment, si Catalunya fos independent, per molt petardos que fossin els politics que governessin el nostre país, això ja no passaria. De fet, no hi hauria jutges espanyols en terres catalanes. El català seria la llengua primordial. Avui dia encara és molt difícil que un jutge parli català, que un judici es faci en català, que un document notarial es redacti en la nostra llengua. Avui dia la gran majoria de coses importants es fan en castellà.

ESTAT PROPI. Una nova iniciativa per fer pinya cap a la independència

Cada vegada hi ha més iniciatives amb un desig independentista. No us preocupeu si els mitjans de comunicació de masses ens boicotegen. Arribarà un dia que no ho podran fer. Els mitjans de comunicació de masses van a menys. Els mitjans de comunicació personals i per internet van a més. Arribarà un dia en pocs anys, que la televisió i les comunicacions de masses es fondran amb internet. Aquest dia els mitjans de comunicació 'professionals' (=amb interessos polítics i censurats segons el partit polític de torn) es quedaran més petits que aquest blog. Tignem paciència i sobretot participem a tota iniciativa com aquesta. Per molt petites que siguin, creixeran.
Quanta més gent s'hi apunti millor.
http://www.estatpropi.cat/

És hora per un referendum a Catalunya!

Segons l'enquesta a Catalunya el 82 % dels participants creu que tant Escòcia com Catalunya sortirien guanyant amb la independència.
Em sembla clar.
REFERENDUM!

DEMA ESCOCIA. DEMA PASSAT NOSALTRES!

A Escòcia la gent té banderes escoceses als seus cotxes.
El parlament escocès es va reestablir l'any 1999, fa ben poc.
La majoria de gent reacciona positivament: "És clar que voto SNP, no necessitem per res aquella gent de Londres per tirar endavant, aquest país és molt ric".
El partit SNP (Partit Nacional Escocès) diu "It’s time", és l'hora.
La independència no serà imminent. El partit vol convocar un referendum l'any 2010, d'aquí a tres anys.
L'argument principal del partit Labour ha estat que la independència d'Escocia seria una ruïna econòmica per Escòcia.
Escòcia seria un país independent amb 5,1 milions d'habitants. Noruega en té 4,7, Dinamarca 5,4 milions.
El partit SNP diu que Irlanda, amb 4,2 milions d'habitants té ara una economia excel.lent. El país, que no fa gaire s'independitzà de Gran Bretanya, va atreure a moltes multinacionals quan va baixar els impostos dels beneficis.
Gent famosa com Sean Connery i empreses importants Escoceses dónen suport al SNP.
Les eleccions (diu aquest diari) les estan seguint a altres llocs amb molt interès. "Per exemple a Espanya, on Catalunya (7,1 milions d'habitants) somnia per la independència. Fins hi tot, a la seu principal del SNP, hi treballa un periodista català. Els escocesos són el nostre exemple, diu en Xavier Solano i Bello, un politicòleg. "Jo ajudo l'SNP i alhora aprenc com haurem de fer-ho nosaltres).



diari: VOLKSKRANT
Schotland droomt zich onafhankelijk
‘We hebben er in één nacht 1200 opgehangen’, zegt Michael Matheson trots, wijzend op gele bordjes met zijn naam erop, die aan lantarenpalen in de omgeving hangen. ‘We hebben een ijzersterke campagnemachine.’

Matheson (36) is lid van het Schotse parlement namens de Scottish National Party (SNP), de partij die streeft naar afscheiding van het Verenigd Koninkrijk. De afgelopen dagen ging hij van deur tot deur om stemmen te winnen in ‘zijn’ gebied, het stadje Fallkirk, tussen Glasgow en Edinburgh.

De meeste mensen reageren enthousiast op Matheson, die in 1999 – het jaar dat Schotland weer een eigen parlement kreeg – de jongste nationale politicus was. ‘Natuurlijk stem ik SNP, zegt een man met een Schots vlaggetje op zijn auto. ‘We kunnen prima voor onszelf zorgen, we hebben die lui uit Londen niet nodig. Dit land is stinkend rijk.’

Vandaag kan een historische dag worden voor de SNP. Volgens de peilingen wordt de voormalige linkse splinterpartij – de leus tijdens deze campagne: It’s time – voor het eerst de grootste. In dat geval wordt leider Alex Salmond, een joviale econoom, premier.

Daarmee is afscheiding van de Britse unie (het ongemakkelijke huwelijk uit 1707) nog lang geen feit. ‘We hebben beloofd pas in 2010 een referendum te houden’, zegt parlementariër Matheson. ‘Mensen kunnen ons eerst drie jaar beoordelen op onze resultaten. Een stem voor de SNP is dus niet automatisch een stem voor onafhankelijkheid. Dat heeft ons veel goodwill opgeleverd.’

De campagne ging gepaard met veel verbaal geweld. Met name de Labour-regering doet er alles aan een overwinning van de SNP af te schilderen als rampzalig. Dagelijks vlogen Labour-ministers uit Londen over om te waarschuwen voor de gevaren van onafhankelijkheid.

De ironie wil dat de regering-Blair in 1999 een Schots parlement en een nieuw kiesstelsel invoerde om de nationalisten de wind uit de zeilen te nemen. Maar vanwege onder meer de onvrede over de oorlog in Irak lijken veel Schotten lokaal Labour te willen afstraffen.

Dat neemt niet weg dat onafhankelijkheid het ultieme doel is van de SNP. Op de website www.snp.org is het kopje ‘independence’ prominent.

De EU telt intussen veel landen die net zo groot of kleiner zijn dan Schotland, en veel daarvan zijn zeer succesvol, redeneert de SNP. Met 5,1 miljoen burgers zit het land tussen Noorwegen (4,7 miljoen) en Denemarken (5,4 miljoen) in.

De SNP wijst ook op het voorbeeld van buurman Ierland (4,2 miljoen inwoners), dat dankzij een verlaging van de winstbelasting een magneet werd voor grote internationale bedrijven.

‘Dit is de beste kans die we ooit hebben gehad’, zegt Tom Coleman (62), inwoner van Fallkirk en sinds de jaren zeventig SNP-lid. De ex-zakenbankier wuift alle bangmakerij van Labour weg. ‘We hebben hier nog voor eeuwen aan grondstoffen waarmee we verder kunnen.’

Hij stipt een twistpunt aan tussen de unionisten en nationalisten: de olierijkdom van Schotland. De 1,5 miljard aan olie-euro’s die maandelijks in de Britse schatkist vloeit, komt vooral uit Schotse wateren. De twee kampen bestoken elkaar met cijfers waaruit al dan niet blijkt of Schotland op eigen benen zou kunnen staan.

Beide zijden zetten beroemdheden in. Acteur Sean Connery, trouw SNP-donateur maar woonachtig op de Bahama’s, heeft gezegd terug te keren naar Schotland als onafhankelijkheid in zicht komt. Ook bekende zakenmensen als de ex-topman van Royal Bank of Scotland en de oprichter van de Schotse garageketen Kwik-Fit steunen de SNP.

De unionisten sloegen terug met krantenadvertenties waarin Manchester United-coach Alex Ferguson en enkele voetballers tegen afscheiding ageerden. Uiteraard lieten ze niettemin weten trots te zijn op hun afkomst. ‘Als Schotland roept, staan we klaar.’

De verkiezingen worden ook elders met aandacht gevolgd, bijvoorbeeld in Spanje, waar Catalonië (7,1 miljoen inwoners) droomt van onafhankelijkheid. Op het SNP-hoofdkwartier werkt zelfs een Catalaanse perswoordvoerder. ‘De Schotten zijn ons voorbeeld’, zegt Xavier Solano i Bello, een politicoloog. ‘Ik help de SNP graag en doe tegelijkertijd ervaring op voor onze eigen zaak.’

Raó 12: Els toros

“Els catalans no volen més corrides de toros. Com a mínim, això és el que es desprèn d’una enquesta realitzada per l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). Segons aquest sondeig, el 73% dels catalans són partidaris de suprimir definitivament les corrides de toros i el 77% recolzen la declaració antitaurina de Barcelona. Amb aquests resultats a la mà, l’organització ADDA està recollint signatures arreu de Catalunya i demanarà al Parlament que prohibeixi definitivament aquest tipus d’espectacles a tot el territori català.”
http://www.lamalla.net/canal/medi_ambient/fauna/article?id=93798

Aquesta informació del 2004 em recorda que per majoria absoluta els catalans, avui dia, no volem els toros. Sigui per la raó que sigui. Tampoc importa que en el passat hagi hagut toros a Catalunya. Ara no els volem i ara és el que compta.
Formant part de lestat espanyol prohibir els toros no crec que s’aconsegueixi mai, malgrat que els catalans ho prefeririem. Una nova raó per demanar poder convocar referendums i una nova raó per la independència. Els catalans tenim una altra mentalitat, volem un altre model, volem un model propi. Això es demostra en tantes coses. I els toros n’és una més.

Raó 11: La gestió de l’aeroport del Prat

Es evident que a Aena li interessa que l’aeroport de Madrid tingui el monopoli a Espanya pels vols intercontinentals. Un altre exemple que un sistema centralitzat amb seu a Madrid només vetlla pels seus propis interessos. Per molt que ho vulguin els empresaris catalans si a Aena no li dona la gana d’atorgar vols intercontinentals a Barcelona no ho faran.
És increíble que els catalans haguem de fer campanyes i enviar e-mails a Aena per intentar-los convèncer per convertir Barcelona en un aeroport on Star-alliance tingui connexions de vols intercontinentals. A una area metropolitana amb més de dos milions d'habitants. El nucli cultural i turístic més important de la península ibèrica.

Aquesta gent no fa més que posar traves al desenvolupament de Catalunya. Saben que tenir vols intercontinentals afavoriria a les multinacionals a instal.lar-se a Catalunya i no a Madrid. I això no ho volen.
A Europa només Romania té un sistema de vols centralitzat com l'espanyol. A qualsevol altre estat europeu els aeroports estan regulats pels governs regionals. I la competència està ben vista. A Espanya no, allà prefereixen fer-ho per la via “aquí mano jo” i així estem.
Una altra raó per desitjar la independència que es repeteix en molts exemples: No es pot esperar que els francesos o els castellans vetllin pels nostres interessos. No ho han fet mai i segons demostren no ho faran mai. També és lògic, no? La cosa més estranya seria que per exemple els anglesos vetllessin pels interessos dels francesos.

Participa-hi!
El PP està intentant desmembrar més la unitat de la llengua catalana.
Són uns cabrons.
Arribarà un dia que tots els ciutadans del món tindran accés a totes les cadenes del món. Aquest dia cap fill de puta ens podrà evitar que poguem accedir a tots els mitjans de comunicació en català. Per ara hem de lluitar com poguem per defendre la nostra existència.
Endavant!

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.