Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat

Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

Raó 43: ÚNICA FORMA D’ASSEGURAR NORMALITAT EN L'EDUCACIÓ EN CATALÀ

En un país normal (sobirà) ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen dret i l'obligació d'aprendre i ser capaç de parlar en la llengua «nacional». En la creació artificial dels estats-nació del segle 18, com França, els règims absolutistes (monarquies dictatorials, dictadures, de fet) començaren una croada per abolir qualsevol cultura i altra llengua a la seva en el ‘seu’ territori. Van imposar la idea que el seu territori era "una nació" i que havia de tenir un sol idioma, el seu. Però el territori que dominaven no era en absolut una nació i en cap cas monolingüe.

Tot i que aquest fenomen ja havia passat diverses vegades per altres règims autoritaris (com els romans, per romandre en la mateixa zona del món), el començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.

Avui dia, a l'Europa democràtica, les cicatrius continuen obertes, i encara que moribunds, molts d'aquests idiomes es parlen encara. És trist veure que el fenomen i la mentalitat dels que pensen que és legítim destruir idiomes segueix aquí, ben viu, a França, als Països Baixos i per descomptat a Espanya.

Els espanyols van perseguir el català d’una manera horrorosa, la discriminació, els càstigs i les penes de presó pels que empraven el català ja les sabem. El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en ‘señoritos’ parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successió). Els funcionaris mai parlaven un mot de català i mostraven tal aversió als catalans que quan necessitaves tractar amb les autoritats intentaves que es notés lo mínim que eres català "intentaves ser lo menys català com fos possible". Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix amb massa freqüència a catalans que parlen català amb agents de la policia o fins i tot nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l. Això és molt greu. És una dolorosa experiència la de ser discriminat al seu propi país d'aquesta manera.

Espanya està molt lluny de la realitat democràtica de Suïssa, on hi ha fronteres clares entre les realitats territorials idiomàtiques en què cada un respecta el fet que és un estat amb 4 idiomes i que cap llenguatge no té el dret a imposar-se als altres. Bèlgica no és Suïssa, allà sí que hi ha una col.lisió lingüística, en què la població francesa té el paper espanyol i la flamenca el català. La gran diferència és que Flandes ja té l'autonomia d'un Estat independent, ja que Bèlgica és una federació en la qual Flandes actua amb plena independència en tots els afers interiors i als francòfons ni tan sols se’ls acudiria de demanar educació en francès per als seus fills a les escoles flamenques.

Però Spain is diferent, (encara i potser per sempre, oi?) . La persecució del català és encara en marxa i la mentalitat de que tots els ciutadans espanyols (= els ciutadans de parla castellana) han de tenir el dret i l'obligació de ser educats en espanyol, tot i que Espanya no és un Estat monolingüe, segueix aquí. No poden concebre que l'Estat espanyol no s'ha convertit en quasi-monolingüe com França.
Catalunya ha tractat de normalitzar el català, situació en la qual cada ciutadà que creix a Catalunya té el dret i l'obligació d'aprendre i de poder parlar l'idioma del país, que és el català. Això, al costat de l'obligació i el dret d'aprendre el castellà (que és l'idioma del nostre país veí, que se'ns ha imposat i no pas el nostre). La política lingüística vol oferir una educació igual per a tots, sense que ningú sigui discriminat lingüísticament. És més fàcil trobar una feina si es parlen els dos idiomes que si només es parla castellà. El sistema educatiu català deixa clar que a Catalunya l'idioma predominant és l'idioma del país, el català, i alguns espanyols no ho poden acceptar això. És per això que alguns espanyols han portat al sistema educatiu català al Tribunal Constitucional espanyol. I aquest tribunal ha dit que el sistema educatiu català ha d'oferir l'opció de ser educats en llengua castellana, i que el llenguatge català no pot ser l'idioma predominant.

Espanya mai serà com Bèlgica o Suïssa. Els espanyols segueixen intentant de moltes maneres diferents (i subtils a la vegada) que el català sigui una llengua minoritària i reforçar la supremacia de la seva llengua en el conjunt de 'seu' territori. Espanya és una còpia fracassada del model francès, que va aconseguir un major grau d'homogeneïtzació, on només queden idiomes-zombi, moribunds, repartits per la meitat meridional del seu territori (Bretó, l'occità, català, basc) l'existència dels quals és pràcticament desconeguda per qualsevol ciutadà europeu. El somni de molts espanyols.

A mi, de nou, aquesta situació em clarifica una cosa: només amb un Estat català es podrà garantir l'educació normal en català. Un Estat català significa una administració més natural de Catalunya, la protecció dels drets del català i dels catalans, de la llengua, la cultura i l’economia, en el propi territori i en l'estranger. L'abolició de les imposicions dels nostres veïns, que clarament tenen una altra mentalitat i altres interessos que nosaltres. Nosaltres no anem pas a imposar el català a Madrid, per què no ens deixen en pau?

Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.

Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

Raó 41: ÚNICA MANERA D'ACONSEGUIR L’EIX MEDITERRANI

Els darrers anys el govern espanyol ha demostrat, amb les grans inversions que ha fet, practicar una política basada en consolidar la nació espanyola, sense tenir en compte si aquestes inversions són rendibles. El resultat és un estat amb una infraestructura insostenible que sense l’espoli fiscal caurà en picat més avall que Grècia. El govern espanyol inverteix en infraestructures en indrets on no hi ha prou activitat comercial, no hi ha prou turisme, no hi ha prou indústria, no hi ha prous passatgers.
El nou aeroport desert de León recentment obert i pensat per a acollir tres vegades més passatgers que l’aeroport vell ha costat 80 milions d’euros.
L’aeroport s’ha fet famós. Es coneix com l’aeroport desert. I és que no hi ha gaires passatgers ni avions que hi vagin a parar. La companyia que té el monopoli dels aeroports espanyols, Aena, va obrir un concurs per adjudicar la concessió pels serveis de restauració, però ningú s’hi va presentar. Serà que els empresaris no són ximples i saben on cal invertir i on no? L’ampliació, que va costar 80 milions d’euros té capacitat per 580 passatgers per hora, mentre que en realitat per León International Airport hi passen 250 passatgers per dia. Una pèrdua de temps, de capital, d’energia, de diners, no només per la inversió, sinó que per mantenir-lo obert i en funcionament. El manteniment susposarà una despesa insostenible.
Igual d’insostenible que suposa ser l’estat amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat a Europa sense tenir el mínim de passatgers necessaris. Madrid sembla obsessionada amb anul.lar el seu aïllament geogràfic i ha invertit en més trens d’alta velocitat que ningú sense mirar si això es podia mantenir. No, no es pot. Ahir ja van anunciar que tancaven el servei de Toledo a Albacete, ja que només l’empraven unes 9 persones al dia. Cal estar com un llum per fer una infraestructura així per 9 persones al dia.
En aquests moments els bitllets cobreixen només el 30% de les despeses, ja no parlem ni d’arribar a cobrir les despeses, beneficis impossibles per l’eternitat. L’AVE ha estat una inversió faraònica de 50.000 milions d’euros, que mai serà rendible i portarà Espanya a la misèria. La única línia d’alta velocitat mínimament justificable és Barcelona Madrid, amb 5,3 milions de passatgers. Tot i que la norma europea per tenir una línia de tren d’alta velocitat rendible és un mínim de 9 milions. La resta de línies espanyoles d’alta velocitat és una ruïna insostenible.
El tercer exemple és el desig del govern espanyol d’anul.lar, empetitir Catalunya i tots els Països Catalans. Espanya va publicar ja fa anys els plans que tenien en infraestructures, que ara ja s’estan aplicant. El pla és: el port de Barcelona no creix, a Algeciras es crea un megaport que serà 3 vegades més gran que el de Barcelona. Des d’aquest port hi haurà una línia de ferrocarril de càrrega cap a Europa que passarà per fora dels Països Catalans. Aquesta línia tindrà uns 1200 quilòmetres de longitud per arribar a ‘Europa’ i haurà de pujar fins a una alçada de 1000 metres per passar el Pirineu.
La línia de ferrocarril des del port de Barcelona a Europa, de només 155 quilòmetres els espanyols no la volen fer.

Les següents imatges són de la pàgina web del ministeri de foment.
Mapa actual de ports espanyols:



Mapa dels ports previst el 2020:


Mapa de la línia de ferrocarril de Mercaderies prevista:




No cal ser gaire intel.ligent per entendre que no només no és bona idea fer una línia de ferrocarril des d’Algeciras, cada tren de mercaderies haurà de transportar les mercaderies a 1000 quilòmetres més de distància que no pas si sortissin des de Barcelona, i haurà de ser pujada fins a 1000 metres d’alçada, amb la qual cosa hi ha un cost en conbustible i temps absurd. En cap cas es pot justificar aquest pla descabellat amb raons econòmiques, ni lògiques de cap tipus. La raó només és una, mirar d’enfortir l’economia espanyola i empobrir la dels Països Catalans.
La solució els sortirà molt cara, i a la llarga l’acumulació d’infraestructures insostenibles portarà Espanya a la quebra. El que no s’explica és com Europa no ho veu això. I Catalunya, si els catalans no desperten d’una vegada, s’enfonsaran amb ella.
Els holandesos fa anys van crear una línia de mercaderies des del port de Rotterdam cap a Alemanya. No cal comparar, oi? El port més gran d’Europa i un dels més grans del món, portant mercaderies a Alemanya (no, no es pot comparar la Meseta a Alemanya, oi?). Doncs bé, amb només 158 quilòmetres de via els holandesos van passar-se anys per veure si aquesta línia de mercaderies seria rendible. Els ha costat Déu i ajuda. Han passat anys per arribar a la situació actual en la qual comencen a sortir bé els números. Els trens que van de Rotterdam a Alemanya tenen 500 de llargada. Els trens substitueixen entre 12500 i 15000 camions mensuals. Amb la línia de ferrocarril per mercaderies s’estalvien uns 200 quilòmetres de caravanes. La línia, segons tinc entès encara no és del tot rendible. Ho serà quan Alemanya tingui la seva línia acabada.
Pel que fa la línia espanyola de mercaderies, està clar que aquesta línia mai serà rendible. Però el que compta no és això, el que compta és que els catalans ens quedem sense via de mercaderies, i que només amb un estat propi la podrem fer. Més clar l’aigua.

Informació en català:
http://www.directe.cat/noticia/160966/tremosa-denuncia-que-l-estat-espanyol-va-boicotejar-una-visita-d-eurodiputats-al-port-de-t
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/375886-foment-evitara-prioritzar-leix-mediterrani-per-sobre-el-pirinenc.html
http://www.slideshare.net/pacoriviere/espanya-es-queda-cada-any-19177-meur-dels-impostos-pagats-pels-catalans
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/358163-el-que-fa-madrid-a-leix-mediterrani-es-molt-greu.html
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/Es_rendible_l_ave_20436.php
http://quiron.wordpress.com/2010/10/16/lave-madrid-valencia-competencia-deslleial/

Informació en castellà:
http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=607090
http://www.quieroleon.com/index.php/2011/04/el-pal-muestra-su-preocupacion-por-la-situacion-del-aeropuerto-de-leon-al-que-tacha-de-mentira-politica/
http://www.albacity.org/horarios/tren/ave-toledo-cuenca-albacete.htm

Informació en anglès:
http://allplane.blogspot.com/2010/12/spains-empty-airports-iii-leon.html

Informació sobre la línia neerlandesa de mercaderies:
http://www.trouw.nl/tr/nl/4324/Nieuws/article/detail/1204571/2008/11/27/Betuwelijn-begint-al-te-bloeien.dhtml

Raó 40: UNICA MANERA DE QUE EL CATALÀ NO ES PROHIBEIXI AL BERNABEU

Foto de Don Santiago Bernabeu i Don Francisco Franco. 7 desembre 1960.

En aquesta web (http://www.footballderbies.com/stadium/index.php?id=13) hi trobareu aquest text:
"Barça's Nou Camp stadium ('New Ground' in Catalan) is the biggest stadium in Europe. It's a Catalan monument, you could say it's the national stadium of Catalonia. In Franco's days this was the only place where people could speak Catalan (which was forbidden) and where they could show their flag. The Bernabeu is also among the biggest stadia in Europe.”

Si bé durant l'època de Franco el català només es podia parlar a l'estadi del Barça, ara, en plena 'democràcia', la prohibició del català ressuscita al Bernabeu. Com pot passar una cosa així a l'any 2011 a Europa?

El fet és que avui dia l'únic estadi que prohibeix explicitament el català és l'estadi Santiago Bernabeu. Ciutadans catalans poden rebre informació en català en estadis europeus en qualsevol país menys a Madrid. Però Madrid no prohibeix cap idioma estranger. Està clar que aquest és un nou intent d'aniquilar la llengua catalana. La única manera de solucionar això és ben senzilla: Si Catalunya té un estat propi a Madrid no podran (i segons veig ni voldran) prohibir el català.

Si vols llegir les raons que han donat per prohibir-lo aquí les pots llegir:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/141780/catala-prohibit-bernabeu-catalanofobia-no-racisme-pura-quotidianitat

Raó 39: Única manera de promocionar-se a l'estranger com cal

(En aquesta imatge les seus de l'institut Cervantes a Nova York, Beijing, Bremen, Berlin, Viena, Moscú i Belgrad, entre altres).

El disposar d'un estat propi garanteix un flux de diners molt estable per la promoció de la pròpia cultura i llengua, tant a l'interior com a l'exterior. Això consolida l'existència de milers d'artistes plàstics, cantants, orquestres de música, grups de teatre, cineastes, compositors, escriptors, en la llengua i cultura pròpies tant a l'interior com a l'estranger.
Un exemple ben clar és Espanya. Espanya, com a gran país europeu, disposa d'un gran institut per a “Difundir la cultura española y la cultura en español(enllaç 1)”. Amb això no es refereixen pas a les cultures i les llengües espanyoles. Perquè, a quina de les llengües i cultures que hi ha a Espanya es refereixen? Parlar de la llengua espanyola és igual d'absurd com parlar de la llengua suïssa o de la llengua europea, o de la llengua belga i de la cultura belga.
Però el món això s'ho creu i ja sabem que a ells els interessa mantenir aquest malentès.
Bé, amb un estat propi, els castellans disposen de: 103.000.000 d'euros anuals per a promocionar la llengua castellana i la cultura castellanoparlant.
Disposen de grans seus a 78 ciutats del món, a 44 països.
Amb aquests diners poden pagar a 3.500 3.500 escriptors, artistes plàstics, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors... Tots ells o el 99% per a difondre la seva llengua i la seva cultura.

S'han organitzat 2500 projeccions, 500 cercles de cinema, 450 concerts, tallers i presentacions musicals, 495 conferències, 375 exposicions, 250 tallers sobre la seva cultura, 200 taules rodones, i han pogut promoure el Dia de l'espanyol, no referint-se pas al ciutadà espanyol, referint-se a la llengua erròniament dita així, a la seva llengua, la llengua de Cervantes (bé, potser si, potser no) però de segur la llengua de tots els dictadors que ha conegut la península Ibèrica.
Aquest dia està pensat com a festa per a tots aquells que parlen la seva llengua. És a dir, els catalans no hi estem convidats.

Com si fos poc, la crisi no ha afectat gens (gens però gens ni mica!) el pressupost de l'esmentat institut.

El pressupost de l'Institut Cervantes dels darrers 3 anys:

2009 – 102,4 milions d'euros
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros

(vegeu enllaços 2, 3 i 4)

Catalunya, com ja sabreu, no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem la oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del món. (Recordo que estic parlant només de promocionar la nostra llengua i cultura només a l'exterior). Ja et pots imaginar el potencial de tenir una eina constant tan potent per a fer conèixer la pròpia cultura i llengua. No és estrany que ningú ens conegui fora de Catalunya.

El pressupost de la Generalitat dels darrers 2 anys per a les comunitats a l'exterior dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana ha estat:
2009 – 2,5 milions
2010 – 2,5 milions
2011 – ?? probablement la meitat amb molta sort.

(enllaç 5)

Probablement sabreu que la Generalitat ha tallat el flux de diners a totes les comunitats a l'exterior (enllaç 6), amb la qual cosa desenes d'artistes, escriptors catalans, conferenciants catalans, etc, han vist suspesos els seus programes a l'estranger.

Així estem, som els que més paguem i a sobre els ÚNICS que hem de retallar en promoció de cultura a l'exterior.
Segurament, amb un estat propi podrem multiplicar aquesta despesa per 10. Un altre argument, que alhora és econòmic i cultural, per a desitjar més que mai tenir un estat propi.


1
http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/discurso_plan_accion_cultural_2011.htm

2 “Instituto Cervantes no sufrirá recortes presupuestarios en 2011”
http://www.letralia.com/237/0722cervantes.htm

3
2009 - 102,4 milions d'euros
(source: http://www.finanzas.com/noticias/formacion/2008-10-06/48704_directora-instituto-cervantes-califica-presupuesto.html)

4
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros
(source: http://noticierodiario.com.ar/el-instituto-cervantes-cumple-20-anos/).

5
Pressupost per a les comunitats a l'exterior (dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana)
2009 – 2,5
2010 – 2,5
2011 – ??
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=16373

6
http://www.directe.cat/noticia/114020/la-generalitat-comenca-les-retallades-per-les-comunitats-catalanes-a-l-exterior