Raó 50: L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d’hisenda i d’altres serveis per sempre més!

-->

Durant els últims deu anys, Catalunya ha liderat el rànquing de les auditories fiscals del 2004 al 2011. Aquesta és la principal conclusió de les dades que el govern espanyol ha fet pública després que el grup d'ERC va demanar al Congrés sobre aquest assumpte.

Els republicans  han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Però també altres fonts de finançament que, en teoria, s'estableixen per fer complir la llei, colpegen als catalans més que altres nacions i regions espanyoles: Espanya té molts més radars de velocitat a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. El Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat/en) va informar que a Catalunya hi ha instal·lat un 23,4% dels radars fixos d’Espanya amb només el 7,4% dels quilòmetres de carreteres, de manera que la nació catalana té quatre vegades per quilòmetre més radars que a la resta d'Espanya.
És trist saber que Espanya ha estat tenint aquesta mena de tracte amb nosaltres durant els últims 300 anys, com a mínim. El més trist és que no tenen cap intenció de canviar res. Fa poc, el president dels Estats Units, Barack Obama ha exigit a Danny Werfel, funcionari de l'oficina d’hisenda a renunciar. Ell és responsable de fer alguna cosa que l'administració no es suposava que havia de fer: Per aplicar un escrutini addicional a certs grups de la societat. En el cas dels EUA, l'objectiu eren els grups conservadors. El resultat d'això: “L'IRS ha de ser una agència independent i això requereix integritat absoluta, per tant, ha de dimitir”.
Espanya ha estat fent això des de fa anys als catalans i aquí no passa res. Ningú dimiteix i visca la pepa.
Aquesta actitud en vers els catalans ha estat succeint des de 1714, al menys. Òbviament mentre siguem sota domini espanyol no hi ha una solució possible. Aznar ja va dir que havia castigat a Catalunya els darrers 15 anys (quan era president), ara surten altres veus que també reivindiquen castigar Catalunya, però què és això? I com queda encara algú que es consideri ‘normal’ i no vegi que necessitem la secessió per acabar tot això?

• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/640602-catalunya-lidera-les-inspeccions-fiscals.html
• http://www.directe.cat/noticia/294224/confirmat-hisenda-ha-cosit-catalunya-a-inspeccions
• http://www.jornal.cat/noticia/19935/per-cada-radar-a-espanya-nhi-ha-quatre-a-catalunya
• http://politicalticker.blogs.cnn.com/2013/05/16/obama-to-name-budget-official-as-acting-irs-chief/?iref=allsearch

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català

La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

EMPRESA AMB ORGULL CATALÀ! - CATALAN PRIDE!

Sembla que finalment estan començant a veure's els primers resultats del procés que ja més d'una vegada he comentat:
Les empreses s'estan tornant més humanes, estan sorgint noves empreses amb una visió humana del món, amb una meta més important que la de simplement guanyar quants més diners millor.
I això és bo. És bo perque les empreses que passen de nosaltres acabaran perdent el client català. I les empreses compromeses com Vueling ens ajudaran a recuperar el valor d'esser català. Avui dia la gran majoria d'empreses i sobretot em refereixo a multinacionals passen de la identitat catalana. No els preocupa perque els catalans som tan imbècils que comprem els seus productes encara que ells passin de nosaltres.
I això què ens fa pensar? Que ésser català no té cap valor. Que ésser català és una cosa provinciana de segona categoria, que no valem la pena ni pels empresaris a fer l'esforç de parlar-nos en català. I tot continua igual. Tot en castellà.
Però poc a poc estem entrant en una nova era. Passarem de l'era de la massa consumista a l'era de grups de consumidors individuals. Una era en la qual per les empreses serà imprescindible connectar amb amor, respecte i empatia amb els consumidors individualment en comptes de dirigir-se només a un públic de masses.
I per això surten iniciatives com Vueling. I per això ha sortit la Cola-Catalana-Cola-Lliure. Aquesta és una empresa que renova l'orgull català amb nous productes. Un orgull tan bo i vàlid com qualsevol altre. Aconvido a tothom que llegeixi aquest texte a participar a aquest orgull a esser català. A pertanyer a una cultura mil.lenària que sí que val la pena. Nosaltres i la nostra llengua valem la pena. Els empresaris ho acabaran veient. Al menys si nosaltres els ho diem.
I cada vegada més els empresaris volen saber què pensem. Perque volen que siguem els seus clients i no de la competència.
I aquest és el poder del consumidor. Malauradament la majoria de consumidors es contenta amb canviar al castellà. Cosa que dificulta molt que avancem en aquest sentit. Sent 7 milions de catalans i 10 milions en total de catalanoparlants hauria de ser la cosa més fàcil del món. Si cap català volgués comprar en castellà tot això canviaria en un tres i no res. Malgrat que sembli que els catalans estiguin adormits. Crec que poc a poc ens estem despertant.
Aquesta iniciativa de productes catalans amb orgull els podeu trobar aquí: http://www.xecna.cat/