Raó 27: ENCARA MÉS ESPANYOLS CONTRA LA LLENGUA CATALANA

Se’m fa difícil de creure que algú tingui tant odi, tanta ràbia com per a agafar un llapis i paper i escriure una queixa per que es parla català als avions de Swiss air que aterren a Barcelona.
És fort.
Què t’importa que es parli en català? Es parlen molts idiomes en els aeroports i avions.
Els avions de Swiss air que aterren a Brussel·les, per exemple, xerren en Anglès, Alemany, Francès i Neerlandès. I tothom content. No?
Doncs sí. Allà sí. Però aquí no. Els espanyols són diferents. Els espanyols són com els turcs, com els xinesos o els russos. No tots. N’hi que no ho són. Però n’hi ha suficients com per fer-nos mal. Molt de mal!

I jo no ho puc entendre. A qui li pot molestar que es parli un idioma?
Realment cal tenir moltes MOLTES males intencions com per a escriure queixes a Swiss air contra l’us de la llengua catalana als avions que aterren a Barcelona.
Se’m fa difícil de creure. Però si hem de creure Swiss air, es veu que hi ha espanyols que fan l’esforç.
I el que encara se’m fa més difícil de creure és que els de Swiss air els hagin fet cas.

Al emprar la meva llengua Swiss air està respectant-me, m’està dient: benvingut a Barcelona, a Catalunya, existeixes!, et mimem!. Respectant a tothom sense discriminar a ningú. I encara menys sense discriminar la gent autòctona.

Ara no, ara em diuen: no existeixes! No vals res ni tu ni la teva llengua de segona classe, no et respectem ni et mimem, benvingut al teu país que no val per a res, benvingut a Barcelona, ESPAÑA!

Mai un ciutadà való es queixaria que als vols a Brussel·les s’empra la llengua Neerlandesa. Mai! Realment aquests espanyols que s’ha queixat a Swiss air deuen tenir molta mala espina, odi, ràbia.

Realment, una vegada més, la única manera de protegir-nos de tota aquesta gent que ens està intentant fer tant de mal és la independència.

http://www.directe.cat/article/swiss-air-retira-el-catala-dels-seus-vols-per-pressions-dun-afiliat-del-partit-de-rosa-die-11360

Rao 8: El Decret del Castella

El Decret del castellà

A Catalunya, fins hi tot amb l’estatut nou, no tenim plenament ni la competència de l’ensenyament. Això ja és raó suficient per voler la independència, però és que el problema és encara més greu.
Si Catalunya no s’independitza no aconseguirem salvar la llengua. I és que mentre siguem part de l’estat espanyol ens obligaran a aprendre la seva llengua. Si a això li sumem que pels adults que venen la llengua castellana és obligatoria mentre que la llengua catalana és optativa, malament rai.
El govern espanyol ens vol obligar a augmentar una hora més d’ensenyament en castellà. Perquè es fiquen amb nosaltres? Perquè no ens deixen en pau? Que ens obliguin a aprendre el seu idioma ja ho trobo fort. Però que a sobre ens obliguin a estudiar en la seva llengua, això ja ens està tornant a la època del Generalíssim.
Ja us podeu imaginar que jo sóc del parer que per salvar la nostra llengua la única manera és que Catalunya sigui monolingüe, que el català sigui la única llengua. A Andorra mateix la Seat té una pàgina web en català (país independent amb tan sols 70.000 habitants) mentre que a Catalunya s’hi nega rotundament.

A Flandes mateix tot és en llengua flamenca. En una comunitat amb tan sols 4,5 milions d’habitants. Es la única manera de que les coses estiguin clares. La societat funciona millor. No hi ha entrebancs, els estrangers que hi van a viure aprenen la llengua flamenca sense pensar si no seria millor aprendre la llengua francesa.
A Catalunya, en canvi, mentre el castellà sigui present i nosaltres ens automarginem a parlar castellà quan algú ve de fora, ningú mai veurà la necessitat d’aprendre el català. I al final som nosaltres mateixos que impedim que el català sigui imprescindible.
Els catalans hem de parlar català i hem de deixar de parlar castellà si volem salvar la llengua.
La gent de fora que vingui a viure a Catalunya ha d’estar obligada a aprendre el català. Anar a viure a un país i no aprendre’n la llengua és un acte de mala educació, una falta de respecte, ho trobo increible. Però ja que la gent és així de mal educada, doncs se’ls hauria d’obligar amb una llei.
Aquí a Holanda hi ha molts extrangers que també ho fan. Venen a viure aquí i no volen ni sentir parlar de l’holandès.
Es una actitut despectiva, de rebuig a la cultura que t’acull. Ho trobo una vergonya.
Ara bé, quan un extranger vol un passaport holandès han de passar un examen lingüístic d’holandès.
En fi, la millor manera d’aconseguir que no tinguem traves per a salvar la nostra llengua i per normalitzar la situació lingüística del nostre país és amb la independència. Més clar l’aigua.

Rao 6: Un "presidente" d'Espanya catala

Aquesta nit, tot llegint un article al blog d'en Ian (http://ianllorens.blogspot.com/) he recordat una cosa que quasi havia oblidat. Per un català és impossible aconseguir ser el president d'Espanya.
Evidenment, qualsevol persona amb un mínim sentit científic o de justícia em diria que això no és cert. I jurídicament no ho és. Però en Ian té tota la raó. Cap partit presentarà mai un candidat català. Seria el suicidi!

Espanya tracta a Catalunya com un imperi tracta una colònia.

Volen el nostre territori, les nostres ciutats, la nostra natura, les nostres fàbriques, les nostres platges, però no ens volen pas a nosaltres.
Molts espanyols ens odien! Aquest grup en realitat preferiria que no existissim.
Heu sentit mai la expressió: “m’agrada Barcelona però no m’agraden els catalans”?

Es curiós. Ens odien però volen que ens sentim espanyols, orgullosos i feliç d’esser espanyols. Es estrany, no? una actitut patològica. Com pot algú odiar-te i alhora desitjar que pertanyis a la seva nacionalitat?

Ens volen utilitzar, però no volen pas que nosaltres participem!
Gas Natural no va poder comprar Endesa de Madrid per ser “de fora del territori”, poc després una empresa alemanya sí que la podia comprar. Un president d’espanya català és impensable.
Ens obliguen a aprendre la seva llengua i a sobre ho troben normal que n’estiguem obligats! I a sobre troben de mala educació que parlem la nostra llengua a casa nostra.

Realment totes les característiques de com un imperi tracta una colònia.
Una boníssima raó per a entendre i defendre la independència de Catalunya.

Rao 2: Les seleccions catalanes esportives

El poble català és molt emprenedor. Prova d’això són les Federacions catalanes esportives. El món de l’esport està estretament relacionat amb un sentiment nacional. Dit d’una altra manera: la gran majoria de la gent se sent connectada amb la seva pròpia cultura mitjançant l’esport. I quina és la meva cultura? La catalana i cap més.

Gran part del poble català no s’identifica amb les seleccions esportives espanyoles, no se sent a gust i encara menys orgullós de formar part d’Espanya.

De la mateixa manera que un habitant de Kurdistan no pot estar orgullós d’esser Iraquí o Turc; de la mateixa manera que un habitant de Txetxènia no pot estar orgullós d’esser Rus, no s’ens pot demanar als catalans d’estar orgullosos d’esser espanyols.
No entenc que un poble que intenta aniquilar la meva gent, la meva cultura, que prohibeix la meva llengua, que m’obliga a anomenar els meus fills en un idioma que no és el meu (jo mateix vaig haver de canviar el meu nom al català que fins uns anys oficialment estava en castellà), esperi que jo estigui orgullós de pertanyer-ne. Com a esportista català guanyar una medalla i sentir l’himne d’un país que fa tants anys està intentant desfer-se del teu país, de la teva llengua i cultura és molt desagradable.
Es per això que molts catalans volem identificar-nos amb l’esport català i no pas amb l’espanyol. Per això les federacions catalanes volen representar el poble català internacionalment.

Els castellans haurien d’entendre aquesta lògica de parvulari. Si ens entenguessin, si ens estimessin, si acollissin la nostra cultura i la nostra llengua amb amor i comprensió, potser ens seria difícil desitjar la independència.
Però res de tot això. Les seleccions castellanes internacionals s’oposen a que els catalans tinguem pròpies seleccions. Davant de tanta incomprensió, falta de sensibilitat, d’amor als catalans només queda una sortida: la independència.