Raó 52: Única manera de garantir la seguretat ciutadana i nacional

Els atemptats jihadistes a Catalunya han tret a la llum la ineficàcia de no ser estat independent i de tenir un estat que treballa en contra dels interessos dels ciutadans de Catalunya.

Les autoritats espanyoles continuen negant a hores d’ara, després dels atemptats, l’accés dels mossos d’esquadra a les informacions internacionals al·legant mentides (Soraya, dient que és Europol qui ho decideix, cosa que és mentida, i el ministre Català dient que només hi tenen accés els cossos estatals, cosa que també és mentida, ja que tant Ertzainza sí com la policia escocesa hi tenen accés i no són cossos estatals).

També han mentit els mitjans de comunicació espanyols, dient que la CIA ja va avisar als mossos, cosa que ha estat desmentida*. També han mentit associant el procés amb el jihadisme. No hi ha cap connexió, ni té cap lògica que en tingui.

La policia espanyola sabia que l’imam de Ripoll tenia un passat criminal i no va avisar a les autoritats catalanes**.

L’any 2015 els mossos van descobrir i denunciar que la policia nacional havia avisat a un grup de jihadistes que els mossos els estaven seguint***

El bloqueig espanyol per a obrir 500 places noves de mossos, ocultar informació, sabotejar als mossos a favor d’un grup terrorista, bloquejar l’accés a informació internacional... no hi ha cap mena de dubte que sota Espanya estem pagant impostos per que un estat treballi en contra nostra, posant la seguretat de la ciutadania de Catalunya en perill. I està clar que només amb la independència podrem tenir una seguretat com cal, que defengui a la població en comptes de posar-la en risc.

*http://www.vilaweb.cat/noticies/atemptat-puigdemont-precisa-que-els-mossos-no-tenen-contacte-directe-amb-la-cia/

http://www.elnacional.cat/en/politics/spain-mossos-cant-join-europol_184965_102.html

**http://www.elplural.com/politica/2017/08/23/habriamos-enviado-los-mossos-la-ficha-del-iman-dandole-un-simple-boton

***https://elpais.com/ccaa/2015/05/14/catalunya/1431598005_517906.html, http://miquelstrubell.blogspot.nl/2015/05/yihad.html?m=1

Raó 51: Única manera dóbtenir el dret a decidir també en avortament

A finals del 1936, la Generalitat de Catalunya creà la primera llei de l'avortament a la península Ibèrica, dins el marc de la República. 

Amb l'abolició de la República degut al cop d'estat d'en General Franco i la guerra civil, la llei catalana d'avortament quedà annul.lada. 

No fou fins el 1985, amb la llei orgànica 9/1985, es permeté l'avortament en tres casos: greu salut física o psíquica de la mare, malformacions o violació. 

El 2010, es creà una nova llei 2/2010, que amplià les possibilitats per a l'avortament. 

El 2013, el govern espanyol vol crear una nova llei, que suposarà limitar l'avortament encara més que no pas ho estava des del 1985. 

Catalunya demostrà ser un dels països més avançats del món en aquest sentit. Espanya ens va forçar, contra la nostra democràtica decisió, a retrocedir en el temps, a quedar-nos en el segle XIX fins a finals del segle XX. Aquest és un exemple més de que sense un estat propi i independent, no tenim manera de millorar res, de decidir res. Hi ha clarament una diferència cultural, una diferència que fa que els catalans vulguem decidir com ens volem organitzar, i Espanya no ens ho permet. 

Un exemple més que necessitem un estat propi per ser qui volem ser, per decidir per nosaltres mateixos, en comptes d'estar subordinats a la mentalitat d'un altre poble, un que no ens entén i que pensa d'una manera molt diferent a la nostra. I la gran diferència entre l'Spectrum polític català i l'espanyol acrediten que la diferència de mentalitat és un abisme. 

Per això, la meva conclusió roman: necessitem un estat propi i independent per poder normalitzar allò que ja vam fer el 1936. 

Més informació: 

http://www.academia.edu/3214856/Lavortament_legal_una_historia_sense_final

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/oriol-junqueras-leleccio-sera-entre-pais-nou-lespanya-dels-2965392 

(image source: http://cortobert.cat/2013-05-31-no-a-retallades-en-drets-de-les-dones-a-lavortament/)

Raó 50: L'única manera de deixar de rebre un tracte discriminatori d’hisenda i d’altres serveis per sempre més!

-->

Durant els últims deu anys, Catalunya ha liderat el rànquing de les auditories fiscals del 2004 al 2011. Aquesta és la principal conclusió de les dades que el govern espanyol ha fet pública després que el grup d'ERC va demanar al Congrés sobre aquest assumpte.

Els republicans  han estat insistint en aquest tema des de fa més de deu anys. Tenien la sensació, i s'ha confirmat, que els empresaris catalans reben més pressió de la Hisenda Pública espanyola que els altres empresaris de l’estat espanyol. Així que els ciutadans catalans, un cop més, tenen una pressió major per omplir les arques de l'estat. D'acord amb aquestes xifres, a Catalunya hi ha hagut 45.000 inspeccions, cosa que representa 19% del total d'Espanya.
Durant el període del reajustament de l’Estatut la pressió era el més forta, per exemple en el període 2005-2006 a Catalunya van ser 7.000 inspeccions, mentre que a Madrid, en 5000 i 4400 van rebre Andalusia. 2012 és l'únic moment en què Catalunya és líder a les revisions fiscals, 3.782 contra 4.172 a Andalusia.

Però també altres fonts de finançament que, en teoria, s'estableixen per fer complir la llei, colpegen als catalans més que altres nacions i regions espanyoles: Espanya té molts més radars de velocitat a Catalunya que a la resta de l'estat espanyol. El Cercle Català de Negocis (http://www.ccncat.cat/en) va informar que a Catalunya hi ha instal·lat un 23,4% dels radars fixos d’Espanya amb només el 7,4% dels quilòmetres de carreteres, de manera que la nació catalana té quatre vegades per quilòmetre més radars que a la resta d'Espanya.
És trist saber que Espanya ha estat tenint aquesta mena de tracte amb nosaltres durant els últims 300 anys, com a mínim. El més trist és que no tenen cap intenció de canviar res. Fa poc, el president dels Estats Units, Barack Obama ha exigit a Danny Werfel, funcionari de l'oficina d’hisenda a renunciar. Ell és responsable de fer alguna cosa que l'administració no es suposava que havia de fer: Per aplicar un escrutini addicional a certs grups de la societat. En el cas dels EUA, l'objectiu eren els grups conservadors. El resultat d'això: “L'IRS ha de ser una agència independent i això requereix integritat absoluta, per tant, ha de dimitir”.
Espanya ha estat fent això des de fa anys als catalans i aquí no passa res. Ningú dimiteix i visca la pepa.
Aquesta actitud en vers els catalans ha estat succeint des de 1714, al menys. Òbviament mentre siguem sota domini espanyol no hi ha una solució possible. Aznar ja va dir que havia castigat a Catalunya els darrers 15 anys (quan era president), ara surten altres veus que també reivindiquen castigar Catalunya, però què és això? I com queda encara algú que es consideri ‘normal’ i no vegi que necessitem la secessió per acabar tot això?

• http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/640602-catalunya-lidera-les-inspeccions-fiscals.html
• http://www.directe.cat/noticia/294224/confirmat-hisenda-ha-cosit-catalunya-a-inspeccions
• http://www.jornal.cat/noticia/19935/per-cada-radar-a-espanya-nhi-ha-quatre-a-catalunya
• http://politicalticker.blogs.cnn.com/2013/05/16/obama-to-name-budget-official-as-acting-irs-chief/?iref=allsearch

Raó 49: Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute públic i, per tant, de sortir de la crisi.

He estat llegint missatges sobre la prima de risc i cercant dades per treure’n conclusions. La prima de risc està pujant i baixant constantment i sembla difícil trobar dades significatives. El deute però no fa res més que pujar. Però la conclusió a la qual arribo és la següent: El nou estat català haurà de pactar amb Espanya quina part del deute es queda. Mentre no hi hagi pacte Catalunya no té deute més que el 21% de l’actual comunitat autònoma que s’haurà convertit en estat. En aquest pacte Catalunya estarà disposada a prendre una part del deute espanyol (però també actius) amb algunes condicions, per exemple que Espanya no posi traves a, per exemple, el procés de normalització de la situació de l’estat català dins la UE ni tampoc dins altres entitats internacionals (polítiques, econòmiques, esportives, etcetera). Segons tinc entès la part del deute no serà en cap cas superior al 75% del PIB. Els calculs exactes els trobes aquí: http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html Això vol dir que en el pitjor dels casos l’estat català tindrà un deute molt inferior a l’espanyol i també inferior a la mitja europea. Sumant-li la millor facilitat de tornar el deute tot això comportarà que la prima de risc de l’estat català es situarà molt per avall de la prima de risc espanyola ja que Catalunya tindrà una gran capacitat de tornar els diners que se li prestin, amb la qual cosa l’estat català passarà de l’estatus actual ‘brossa’ a tenir un AA o AAA.

A això cal sumar-li que tota la mena de bloqueig que Espanya ha fet a Catalunya els darrers anys (no val la pena dir quants per què ens hauriem de remuntar massa enrere en la història) s’en va, amb la qual cosa l’economia creixerà, cosa que sota domini espanyol no pot fer. I això farà minvar encara més la prima de risc i el deute català si les coses es fan bé.

 L’economia creixerà per què el bloqueig que Espanya aplica a Catalunya és molt gran i al desapareixer creixerà l’economia catalana. Estic parlant bloqueig que aplica Espanya no ajudant a les empreses catalanes i només ajudant a les seves (exemple: Iberia reb bilions d’ajudes de l’estat, mentre que a Spanair li van ser denegades, un altre exemple és el bloqueig que es va fer a Gas Natural a adquirir una marca d’energia espanyola), el bloqueig a l’accés físic a l’economia global, que Espanya porta aplicant pels segles dels segles, concretament amb la manca d’inversions, l’incompliment del 70% en inversions pressupostades en infraestructures al principat, l’aplicació d’un embargament de l’aeroport de Barcelona a vols intercontinentals, i l’aplicació de tarifes més altes al port de contenidors de Barcelona que als altres ports de contenidors de l’estat espanyol, la carrega dels peatges i la manca d’inversions en infraestructures ferroviàries.

El bloqueig que desapareixerà a l’accés a subsidis per artistes catalans, cineastes catalans, estudiants catalans, músics catalans, també seran part d’una recuperació de l’economia catalana. Amb un estat propi el 100% dels nostres subsidis aniran a empreses i iniciatives catalanes, mentre que sota Espanya només la meitat del que paguem per a subsidis la podem gaudir (si paguem 2.600 milions d’euros per cultura a Catalunya només torna la meitat. Amb un estat propi s’invertix tot el pressupost en cultura aquí).

 En general es pot dir que, tenint en compte que la economia no tindrà les traves que té ara, Catalunya tindrà el deute que li correspon i disposarà de les eines per desenvolupar-se i per tornar el deute, la prima de risc baixarà i serà, no fàcil però sí menys difícil sortir de la crisi.

Tal com vaig dir l’atur baixarà, començant per què tots els funcionaris que ara paguem per què ens facin les feines estatals es convertiran en places vacants a Catalunya:
(http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2012/07/rao-47-unica-manera-de-crear-400000.html). -

Planeta se’n vol anar? No crec que ho faci, i si ho fa perdrà la oportunitat d’emportar-se part del botí que poc a poc significarà la normalització del mercat català de revistes i llibres, que amb un estat català creixerà. (http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2009/09/rao-32-unica-manera-de-poder-tenir-500.html). - Al deixar de bloquejar la llengua catalana arreu del món es necessitaran més professors de català, traductors i interprets. Això també donarà feina a un grapat de gent.

En aquest article (http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html) pots llegir que evidentment en el pitjor dels casos Catalunya tindrà un 75% del PIB en deute públic, i que per tant serà un dels estats menys endeutats de la UE. I que si no entrem a la UE segurament tindrem el deute públic més baix del món, per què això voldrà dir que no hi haurà acord amb els espanyols, i sense acord no assumirem part del seu deute, i part de l’acord serà entrar a la UE (i com ja he dit a altres institucions internacionals). I aquest article no inclou el creixement econòmic del qual gaudirà l’estat català sense totes les traves que imposa Espanya.

http://santtornemhi.blogspot.nl/2012/09/el-primer-argument-objectivable-de.html

Altres articles que defensen els meus arguments: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=28356

Raó 48: Sense independència = boicot etern. Amb un estat propi = fi del boicot.

<
Una de les raons esgrimides per alguns en contra de la independència és l'amenaça d'un boicot dels productes catalans. El que no entenen és que el boicot no és una raó per deixar córrer la secessió, ans al contrari. Amb un estat propi el boicot té els dies comptats! No és la primera vegada que els productes catalans han patit un boicot.
El 1931 espanyols van fer una campanya per a boicotejar els productes catalans. El 2005, amb la negociació del nou Estatut els espanyols van tornar-hi. Els boicots mai han cessat. Alguns espanyols es passen el cap de setmana cercant quines empreses de Catalunya venen a les seves terres per a boicotejar els seus productes. Hi ha desenes i desenes de pàgines web dedicades a l’etern boicot a productes catalans. El que no entenen és que el volum de les empreses catalanes al mercat espanyol, en part ‘gràcies’ a aquest boicot etern, ha disminuït d’un 80% a principis dels anys noranta, fins a un 30% en l'actualitat.

Empreses catalanes van entendre que el mercat espanyol es reduïa i ja fa anys que aposten per créixer en el mercat internacional, amb la qual cosa ha crescut l'exportació i la major part del volum d'exportació és avui a Europa i no pas a Espanya. Si fa 20 anys la majoria dels empresaris catalans creien com una necessitat romandre sota l'autoritat espanyola per interessos comercials, avui en dia la majoria dels empresaris no tenen a Espanya com el principal mercat i ja no ho veien així.

El boicot no és l'única raó per què això està passant, però ajuda. Així que jo diria a tots els espanyols que estan treballant de valent per boicotejar els nostres productes: GRÀCIES!

Aleshores ve el següent pensament: mentre Catalunya sigui part d’Espanya es pot aspirar a que el boicot acabi? No. Una Catalunya sota domini espanyol està condemnada al boicot etern.

Però com serà el boicot en el cas que Catalunya esdevingui un estat propi? En qualsevol cas, l'efecte del boicot s'ha calculat i en el pitjor dels casos significaria 4% disminució de la GPD català. Vist que tenim un dèficit com a mínim del 8% la nostra economia creixeria un 4%, malgrat el boicot. I ara ve l’argument més important. Els espanyols de vegades també han boicotejat productes d'altres països, com el boicot als productes francesos durant els exercicis nuclears que van fer a l'Oceà Pacífic en els anys 90. Però que jo recordi els darrers 70 anys no ha hagut cap boicot d’espanyols a productes de les antigues colònies que van proclamar la independència d'Espanya en el segle passat.

Els espanyols tampoc fan boicot a productes portuguesos ni francesos. Tampoc el Regne Unit boicoteja els productes dels EUA o Irlanda, que es van separar del Regne Unit. Em sembla prou evident que la independència donarà lloc a una continuació del boicot (que ja patim) durant els primers anys. Però una cosa és segura: estem tenint boicots ja des de 1931. Els espanyols no boicotejaran eternament els productes d'un Estat català independent. Sí ho faran, en canvi si ens mantenim sota domini espanyol.

El que passarà després de la independència, el boicot es convertirà en una anècdota històrica de l'època en què els espanyols depenien dels catalans i els catalans dels espanyols.

Situació que crec que per a la majoria de catalans és ja història. Gràcies, entre altres coses, al boicot etern que ens estan fent.

Video sobre els efectes del boicot: http://www.youtube.com/watch?v=xcH2dfX7oCA&feature=relmfu

Article sobre els efectes del boicot: http://pepegins.com/2012/09/30/atenuacio-de-lefecte-boicot-sobre-els-productes-catalans/

Cercle català de negocis ha fet càlculs sobre el tema: http://www.ccncat.cat/articles/informa/catalunya-superaria-un-boicot-comercial-espanyol-en-cas-que-el-pa%C3%ADs-es-declar%C3%A9s

Les imatges s'han tret de webs dedicades a aquest boicot etern, aquest hobby espanyol que alimenta els nostres arguments per la secessió:
http://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=455504&page=9 http://www.stralunato.com/2006/12/05/sigue-el-boicot-a-los-productos-catalanes/ http://cosasdegely.blogspot.nl/2012/10/cataluna-no-es-espana-pues-ahi-teneis.html http://lapoliticadegeppetto.blogspot.nl/2012/04/ciclogenesis-explosiva-politica.html

Raó 47: Única manera de crear 200.000 llocs de treball en 24 hores i reduir l’atur català un terç

Ja fa temps que penso que tenir un estat propi farà augmentar exponencialment l’oferta laboral a Catalunya i pels catalans, dins i fora de l’estat català. Però mai havia trobat la manera de comptabilitzar-ho. I ara l’he trobat. Si et fixes en les estructures d’estat que ara són a Madrid, i que els catalans paguem, igual que paga qualsevol altre ciutadà de l’estat espanyol, al passar a ser un estat totes aquestes institucions s’han de muntar a Catalunya. Els catalans paguem a 200.000 madrilenys perquè ens facin les feines ‘d’estat’. Els paguem perquè ens anul·lin les nostres lleis, els paguem perquè ens bloquegin el pas de les seleccions catalanes, perquè ens bloquegin el pas al comerç internacional, perquè ens portin als catalans als jutjats i deixin els feixistes en plena llibertat, els paguem perquè ens imposin tenir un passaport espanyol, perquè ens imposin el castellà a les escoles, els paguem perquè ens robin i ens ho prenguin pràcticament tot. Resulta que sense haver de gastar ni un euro més, tenir un estat català portarà totes aquestes feines a Catalunya, amb un augment de la demanda de personal brutal. Es tracta d’uns 200.000 llocs de treball. Estem parlant de reduir l’atur actual només amb personal públic amb un terç! (638.247, taxa d’atur actual , el març del 2012) Aquest és un càlcul gros, extrapolant el número de treballadors a espanya de 19,09 milions, dels quals 2,6 milions en són públics. (2009 ) Estem parlant de quan calgui crear un aparell estatal català amb ministeris catalans, tribunals catalans, tribunal constitucional, tribunal superior, ambaixades, consolats, hisenda, exèrcit, intel·ligència, institucions i serveis encarregats de fer passaports, documents nacionals d’indentitat i altres documents oficials, gabinets d’enginyers i d’assessors del govern que treballin com a personal públic per a les infraestructures que seran competència catalana, institucions nacionals i internacionals per la promoció de la llengua i cultura catalana, europarlamentaris i altres càrrecs a Brussel·les, policia d’immigració, i altres serveis socials estatals. A part d’això hi hauríem d’afegir tots els llocs de treball no públics que aquestes institucions estatals comportaran, a part dels que comportaran la creació d’un hub intercontinental o un eix ferroviari de càrregues. Estem parlant d’empreses de serveis, de proveidors, de maquinària, automòbils, oficines, personal de neteja, d’energia, de construcció, de mobiliari, de tèxtil, d’importació i exportació, hostaleria, etcetera. Arreu del món caldran intèrprets en català, traductors i altres llocs de treball, com ara professors de català, ja que els estrangers finalment pensaran en aprendre el castellà per venir a Catalunya sinó el català, igualment que ho fan els estrangers que venen a Dinamarca o a Holanda. A part d’això els diners que els catalans paguem per a subsidis anirien destinats a cultura, cinema, literatura, art català, no com ara que la gran part dels nostres diners destinats a subsidis se’ls emporten els castellanoparlants. D’això ja n’he parlat diverses vegades, com l’article sobre la única manera d’aconseguir 500 revistes en català, però ara parlem de quantificar els llocs de treball que en podran sorgir de tot això. Quants llocs de treball sortiran per una aerolínia catalana si tinguéssim un aeroport intercontinental català, que ara s’ho queden tot a Madrid i a Iberia? Estem parlant de centenars de milers de llocs de treball que ara s’emporten ells perquè ens barren el pas al món globalitzat. Les dades d’Aena no menteixen. El volum de mercaderies que vola des de l’aeroport de Barajas és el qua-triple que des de Barcelona. I això no és lògic. Això només s’explica per l’embargo’ que hi ha a Catalunya per vols intercontinentals. Vivim sota un ‘embargo’ que ens barra el pas a l’economia globalitzada. I Espanya premeditadament ens està barrant el pas. Catalans desperteu!! Que estem parlant dels vostres llocs de treball, i dels vostres fills. Recompte de llocs de treball que els catalans paguem i donen de feina als madrilenys: Segons les webs de la Generalitat de Catalunya , a Catalunya hi ha uns 3,4 milions de persones que treballen. D’aquest 3,4 milions, hi ha un total de 302.000 persones que tenen treballs públics. És a dir, a Catalunya un 8,9 % dels treballadors són funcionaris. Un 8,9 % és molt, molt baix, si analitzem la gràfica de països europeus i el percentatge de funcionaris de l’estudi realitzat per Heinz Handler, Bertrand Koebel, Philipp Reis en Margrit Schartzenstaller :

En aquesta gràfica es pot veure el percentatge de funcionaris per país i l’evolució per any. En aquesta gràfica es pot veure que països amb un alt nivell d’estat del benestar com Suècia encara tenen molts serveis estatals, amb moltes posicions públiques. Estats com el Regne Unit, que els darrers anys han liberalitzat molts serveis estatals han reduït el percentatge dràsticament. Holanda i Alemanya l’han reduït una mica. Espanya l’ha augmentat els darrers 30 anys poc a poc. Ara bé, nosaltres paguem perquè a Madrid ens facin les feines ‘d’estat’. Mantenint la mitja espanyola de 13,8% de funcionaris per treballador passarem de tenir 302.000 funcionaris a poder-ne tenir mig milió. És a dir, sense gastar-nos ni un duro reduïm l’atur a Catalunya amb un terç. Això sense comptar les feines que tot això comportarà en negocis de tota mena. 200.000 persones treballant per Catalunya en comptes de treballar en contra nostra! Sources: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1456&V4=1487&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B http://analisiocupaciopublica.gencat.cat/default.aspx http://servicios.mpr.es/publicaciones/ http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2012/20403aturdelmarde2012.jsp

Raó 46: Única manera de tenir i d’assegurar un (real) autogovern

Fins ara totes les raons eren aspectes importants, però mai havien estat raons tan greus. Els catalans ja sabem com es va crear, i perquè, l’estat de les autonomies. El fet és que, com també sabem, les ‘competències’ de la Generalitat de Catalunya, no són 100% competències reals, i quan als espanyols no els agrada allò que decidim ens ho anul·len. Un exemple és que el Tribunal Constitucional va anul·lar parts de l’estatut que ningú havia portat als tribunals. Però n’hi ha més; quant de temps aguantarà la prohibició de les curses de braus?
Repetides vegades s’ha dit que com pot ser que el govern espanyol mantingui ministeris per competències que ja no tenen. La realitat és que les competències no ens les havien traspassat, el que realment han fet és deixar-nos-les mentre no fem res que no els agradi.
Durant 30 anys ens hem pensat que les teníem. Els catalans hem jugat a tenir un govern nacional (que ells veien com a regional i que en realitat no té més competències que les d’una regió espanyola de règim comú). El somni català ha tingut moltes decepcions. Participació a competicions internacionals, en esports, en música, cinema, esportives, matrícules catalanes, educació en català, cinema en català, etiquetatge, etcetera etcetera. Però ara ja s’està quedant en res.
Malgrat el president d’Espanya hagi dit no voler canviar l’estat de les autonomies, Esperanza Aguirre ha parlat seriosament de centralitzar Justícia, Educació i Sanitat. Molts catalans encara recorden com era Catalunya quan aquesta era la nostra situació (1939-1978). La realitat és que molts espanyols (potser la majoria), creuen que és lògic, que és justícia i correcte que a tot el territori espanyol s’apliqui una educació única i en castellà, amb un contingut espanyol d’història, cultura i literatura. I no entenen ni poden pair que Catalunya tingui un sistema diferent.
Les declaracions d’Esperanza Aguirre són raó suficient per preocupar-se. Si els espanyols es posen d’acord són sempre ells majoria i si volen re-centralitzar competències ho podran fer.
Només un estat propi ens dona la garantia de tenir competències reals i de tenir-les totes si així ho desitgem. Mentre estiguem sota el domini espanyol correm el risc que ens prenguin competències o ens les limitin, com ha passat els darrers 30 anys.


http://www.directe.cat/noticia/193759/el-pp-engega-motors-per-liquidar-lestat-de-les-autonomies
(image old Spanish school book: http://www.rafaelcastillejo.com/escuela-2.htm)

RAÓ 45: UNICA MANERA DE QUE MAI MÉS UN POLICIA APALLISSI UN CIUTADÀ PER PARLAR CATALÀ A CATALUNYA

Cada any els catalans hem de veure que parlar en català ens pot costar la feina, ens pot costar que no ens venguin allò que demanem, o ens arribi més tard, o que no ens permetin participar en la nostra llengua materna en tantes coses, o encara pitjor, ens apallissin pel sol fet d’haver parlat la nostra llengua a la nostra pròpia terra. Difícil d’entendre per un ciutadà que visqui en un país ‘normal’. Per exemple que un policia anglès apallissi a un ciutadà anglès per haver-se-li dirigit en anglès.
Això és el que els catalans, a la nostra pròpia terra, hem de viure. Hem de viure sota una constant guerra psicològica contra nosaltres, contra la nostra identitat i la nostra llengua. Parlar català pot suposar una situació de desavantatge en moltes circumstàncies en les quals, la majoria de nosaltres decidim passar a l’idioma de l’amo, fins i tot en situacions en les quals nosaltres som clients i per tant, segons tota teoria de màrqueting, el venedor se’ns hauria de dirigir en la nostra llengua, la del comprador. Però en el pitjor cas parlar català ens pot costar la salut i la dignitat, ja que a Catalunya un policia té la llibertat d’apallissar-nos per parlar català i el sistema judicial espanyol, sistemàticament, el protegirà.
Ja és fort. I això a l’any 2012. Molt moderna aquesta Espanya.
No cal mencionar els casos, que n’hi ha tants, de ciutadans que han estat retinguts, maltractats, discriminats i fins hi tot apallissats per parlar català. Ho podeu llegir regularment a la premsa.
He parlat amb kurds i amb berbers, i també ho he vist a la televisió. En la majoria de cultures oprimides això és el pa de cada dia. Parlar la pròpia llengua porta problemes amb la policia i amb moltes altres situacions.
Jo demanaria a tot català que reflexioni i pensi si això és normal. Després de 30 anys d’una suposada democràcia, la realitat és que encara vivim en un sistema repressiu. No està escrit a la llei, però això no canvia res. El sistema judicial protegeix el repressor sistemàticament. Això és l’Espanya d’avui, igualeta a l’Espanya de ja fa 500 anys. Una Espanya intolerant i repressiva. I nosaltres encara no n’hem après, ja que ens hem acostumat a viure així, i quan arriben les eleccions votem que ‘ara no toca’.
La millor manera de sortir-se d’aquesta situació està escrita als llibres d’història de qualsevol estat que ho hagi passat i que després s’hagi independitzat. Finlàndia, Noruega, Irlanda, etcetera. Holanda mateix, un cop independitzar-se d’Espanya va alliberar-se de la repressió sistemàtica d’Espanya en un sol dia.
Esperar o pensar que aquesta Espanya intolerant, que ja fa centenars que ho és, pugui canviar és extremadament naïf.
La conclusió no pot ser més clara. La independència és la única manera per aconseguir que mai més un policia apallissi a una persona per parlar català.


http://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.htmlhttp://www.naciodigital.cat/noticia/39185/guardia/civil/agredeix/advocat/prat/parlar/catala
www.naciodigital.cat/noticia/18208/suspes/judici/guardia/civil/agredir/jove/parlar/catala
http://www.naciodigital.cat/noticia/18667/suspes/judici/interpret/arab/parlar/catala/guardia/civil/palma
http://helpcatalonia.blogspot.com/2012/01/i-guardia-civil-attack-on-catalan.html?spref=tw
http://www.ara.cat/politica/Palma-Urdangarin-catala-guardia_civil-denuncia-Instituto_Noos_0_652734836.html

Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat

Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

Raó 43: ÚNICA FORMA D’ASSEGURAR NORMALITAT EN L'EDUCACIÓ EN CATALÀ

En un país normal (sobirà) ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen dret i l'obligació d'aprendre i ser capaç de parlar en la llengua «nacional». En la creació artificial dels estats-nació del segle 18, com França, els règims absolutistes (monarquies dictatorials, dictadures, de fet) començaren una croada per abolir qualsevol cultura i altra llengua a la seva en el ‘seu’ territori. Van imposar la idea que el seu territori era "una nació" i que havia de tenir un sol idioma, el seu. Però el territori que dominaven no era en absolut una nació i en cap cas monolingüe.

Tot i que aquest fenomen ja havia passat diverses vegades per altres règims autoritaris (com els romans, per romandre en la mateixa zona del món), el començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.

Avui dia, a l'Europa democràtica, les cicatrius continuen obertes, i encara que moribunds, molts d'aquests idiomes es parlen encara. És trist veure que el fenomen i la mentalitat dels que pensen que és legítim destruir idiomes segueix aquí, ben viu, a França, als Països Baixos i per descomptat a Espanya.

Els espanyols van perseguir el català d’una manera horrorosa, la discriminació, els càstigs i les penes de presó pels que empraven el català ja les sabem. El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en ‘señoritos’ parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successió). Els funcionaris mai parlaven un mot de català i mostraven tal aversió als catalans que quan necessitaves tractar amb les autoritats intentaves que es notés lo mínim que eres català "intentaves ser lo menys català com fos possible". Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix amb massa freqüència a catalans que parlen català amb agents de la policia o fins i tot nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l. Això és molt greu. És una dolorosa experiència la de ser discriminat al seu propi país d'aquesta manera.

Espanya està molt lluny de la realitat democràtica de Suïssa, on hi ha fronteres clares entre les realitats territorials idiomàtiques en què cada un respecta el fet que és un estat amb 4 idiomes i que cap llenguatge no té el dret a imposar-se als altres. Bèlgica no és Suïssa, allà sí que hi ha una col.lisió lingüística, en què la població francesa té el paper espanyol i la flamenca el català. La gran diferència és que Flandes ja té l'autonomia d'un Estat independent, ja que Bèlgica és una federació en la qual Flandes actua amb plena independència en tots els afers interiors i als francòfons ni tan sols se’ls acudiria de demanar educació en francès per als seus fills a les escoles flamenques.

Però Spain is diferent, (encara i potser per sempre, oi?) . La persecució del català és encara en marxa i la mentalitat de que tots els ciutadans espanyols (= els ciutadans de parla castellana) han de tenir el dret i l'obligació de ser educats en espanyol, tot i que Espanya no és un Estat monolingüe, segueix aquí. No poden concebre que l'Estat espanyol no s'ha convertit en quasi-monolingüe com França.
Catalunya ha tractat de normalitzar el català, situació en la qual cada ciutadà que creix a Catalunya té el dret i l'obligació d'aprendre i de poder parlar l'idioma del país, que és el català. Això, al costat de l'obligació i el dret d'aprendre el castellà (que és l'idioma del nostre país veí, que se'ns ha imposat i no pas el nostre). La política lingüística vol oferir una educació igual per a tots, sense que ningú sigui discriminat lingüísticament. És més fàcil trobar una feina si es parlen els dos idiomes que si només es parla castellà. El sistema educatiu català deixa clar que a Catalunya l'idioma predominant és l'idioma del país, el català, i alguns espanyols no ho poden acceptar això. És per això que alguns espanyols han portat al sistema educatiu català al Tribunal Constitucional espanyol. I aquest tribunal ha dit que el sistema educatiu català ha d'oferir l'opció de ser educats en llengua castellana, i que el llenguatge català no pot ser l'idioma predominant.

Espanya mai serà com Bèlgica o Suïssa. Els espanyols segueixen intentant de moltes maneres diferents (i subtils a la vegada) que el català sigui una llengua minoritària i reforçar la supremacia de la seva llengua en el conjunt de 'seu' territori. Espanya és una còpia fracassada del model francès, que va aconseguir un major grau d'homogeneïtzació, on només queden idiomes-zombi, moribunds, repartits per la meitat meridional del seu territori (Bretó, l'occità, català, basc) l'existència dels quals és pràcticament desconeguda per qualsevol ciutadà europeu. El somni de molts espanyols.

A mi, de nou, aquesta situació em clarifica una cosa: només amb un Estat català es podrà garantir l'educació normal en català. Un Estat català significa una administració més natural de Catalunya, la protecció dels drets del català i dels catalans, de la llengua, la cultura i l’economia, en el propi territori i en l'estranger. L'abolició de les imposicions dels nostres veïns, que clarament tenen una altra mentalitat i altres interessos que nosaltres. Nosaltres no anem pas a imposar el català a Madrid, per què no ens deixen en pau?

Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.

Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

Raó 41: ÚNICA MANERA D'ACONSEGUIR L’EIX MEDITERRANI

Els darrers anys el govern espanyol ha demostrat, amb les grans inversions que ha fet, practicar una política basada en consolidar la nació espanyola, sense tenir en compte si aquestes inversions són rendibles. El resultat és un estat amb una infraestructura insostenible que sense l’espoli fiscal caurà en picat més avall que Grècia. El govern espanyol inverteix en infraestructures en indrets on no hi ha prou activitat comercial, no hi ha prou turisme, no hi ha prou indústria, no hi ha prous passatgers.
El nou aeroport desert de León recentment obert i pensat per a acollir tres vegades més passatgers que l’aeroport vell ha costat 80 milions d’euros.
L’aeroport s’ha fet famós. Es coneix com l’aeroport desert. I és que no hi ha gaires passatgers ni avions que hi vagin a parar. La companyia que té el monopoli dels aeroports espanyols, Aena, va obrir un concurs per adjudicar la concessió pels serveis de restauració, però ningú s’hi va presentar. Serà que els empresaris no són ximples i saben on cal invertir i on no? L’ampliació, que va costar 80 milions d’euros té capacitat per 580 passatgers per hora, mentre que en realitat per León International Airport hi passen 250 passatgers per dia. Una pèrdua de temps, de capital, d’energia, de diners, no només per la inversió, sinó que per mantenir-lo obert i en funcionament. El manteniment susposarà una despesa insostenible.
Igual d’insostenible que suposa ser l’estat amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat a Europa sense tenir el mínim de passatgers necessaris. Madrid sembla obsessionada amb anul.lar el seu aïllament geogràfic i ha invertit en més trens d’alta velocitat que ningú sense mirar si això es podia mantenir. No, no es pot. Ahir ja van anunciar que tancaven el servei de Toledo a Albacete, ja que només l’empraven unes 9 persones al dia. Cal estar com un llum per fer una infraestructura així per 9 persones al dia.
En aquests moments els bitllets cobreixen només el 30% de les despeses, ja no parlem ni d’arribar a cobrir les despeses, beneficis impossibles per l’eternitat. L’AVE ha estat una inversió faraònica de 50.000 milions d’euros, que mai serà rendible i portarà Espanya a la misèria. La única línia d’alta velocitat mínimament justificable és Barcelona Madrid, amb 5,3 milions de passatgers. Tot i que la norma europea per tenir una línia de tren d’alta velocitat rendible és un mínim de 9 milions. La resta de línies espanyoles d’alta velocitat és una ruïna insostenible.
El tercer exemple és el desig del govern espanyol d’anul.lar, empetitir Catalunya i tots els Països Catalans. Espanya va publicar ja fa anys els plans que tenien en infraestructures, que ara ja s’estan aplicant. El pla és: el port de Barcelona no creix, a Algeciras es crea un megaport que serà 3 vegades més gran que el de Barcelona. Des d’aquest port hi haurà una línia de ferrocarril de càrrega cap a Europa que passarà per fora dels Països Catalans. Aquesta línia tindrà uns 1200 quilòmetres de longitud per arribar a ‘Europa’ i haurà de pujar fins a una alçada de 1000 metres per passar el Pirineu.
La línia de ferrocarril des del port de Barcelona a Europa, de només 155 quilòmetres els espanyols no la volen fer.

Les següents imatges són de la pàgina web del ministeri de foment.
Mapa actual de ports espanyols:



Mapa dels ports previst el 2020:


Mapa de la línia de ferrocarril de Mercaderies prevista:




No cal ser gaire intel.ligent per entendre que no només no és bona idea fer una línia de ferrocarril des d’Algeciras, cada tren de mercaderies haurà de transportar les mercaderies a 1000 quilòmetres més de distància que no pas si sortissin des de Barcelona, i haurà de ser pujada fins a 1000 metres d’alçada, amb la qual cosa hi ha un cost en conbustible i temps absurd. En cap cas es pot justificar aquest pla descabellat amb raons econòmiques, ni lògiques de cap tipus. La raó només és una, mirar d’enfortir l’economia espanyola i empobrir la dels Països Catalans.
La solució els sortirà molt cara, i a la llarga l’acumulació d’infraestructures insostenibles portarà Espanya a la quebra. El que no s’explica és com Europa no ho veu això. I Catalunya, si els catalans no desperten d’una vegada, s’enfonsaran amb ella.
Els holandesos fa anys van crear una línia de mercaderies des del port de Rotterdam cap a Alemanya. No cal comparar, oi? El port més gran d’Europa i un dels més grans del món, portant mercaderies a Alemanya (no, no es pot comparar la Meseta a Alemanya, oi?). Doncs bé, amb només 158 quilòmetres de via els holandesos van passar-se anys per veure si aquesta línia de mercaderies seria rendible. Els ha costat Déu i ajuda. Han passat anys per arribar a la situació actual en la qual comencen a sortir bé els números. Els trens que van de Rotterdam a Alemanya tenen 500 de llargada. Els trens substitueixen entre 12500 i 15000 camions mensuals. Amb la línia de ferrocarril per mercaderies s’estalvien uns 200 quilòmetres de caravanes. La línia, segons tinc entès encara no és del tot rendible. Ho serà quan Alemanya tingui la seva línia acabada.
Pel que fa la línia espanyola de mercaderies, està clar que aquesta línia mai serà rendible. Però el que compta no és això, el que compta és que els catalans ens quedem sense via de mercaderies, i que només amb un estat propi la podrem fer. Més clar l’aigua.

Informació en català:
http://www.directe.cat/noticia/160966/tremosa-denuncia-que-l-estat-espanyol-va-boicotejar-una-visita-d-eurodiputats-al-port-de-t
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/375886-foment-evitara-prioritzar-leix-mediterrani-per-sobre-el-pirinenc.html
http://www.slideshare.net/pacoriviere/espanya-es-queda-cada-any-19177-meur-dels-impostos-pagats-pels-catalans
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/358163-el-que-fa-madrid-a-leix-mediterrani-es-molt-greu.html
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/Es_rendible_l_ave_20436.php
http://quiron.wordpress.com/2010/10/16/lave-madrid-valencia-competencia-deslleial/

Informació en castellà:
http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=607090
http://www.quieroleon.com/index.php/2011/04/el-pal-muestra-su-preocupacion-por-la-situacion-del-aeropuerto-de-leon-al-que-tacha-de-mentira-politica/
http://www.albacity.org/horarios/tren/ave-toledo-cuenca-albacete.htm

Informació en anglès:
http://allplane.blogspot.com/2010/12/spains-empty-airports-iii-leon.html

Informació sobre la línia neerlandesa de mercaderies:
http://www.trouw.nl/tr/nl/4324/Nieuws/article/detail/1204571/2008/11/27/Betuwelijn-begint-al-te-bloeien.dhtml

Raó 40: UNICA MANERA DE QUE EL CATALÀ NO ES PROHIBEIXI AL BERNABEU

Foto de Don Santiago Bernabeu i Don Francisco Franco. 7 desembre 1960.

En aquesta web (http://www.footballderbies.com/stadium/index.php?id=13) hi trobareu aquest text:
"Barça's Nou Camp stadium ('New Ground' in Catalan) is the biggest stadium in Europe. It's a Catalan monument, you could say it's the national stadium of Catalonia. In Franco's days this was the only place where people could speak Catalan (which was forbidden) and where they could show their flag. The Bernabeu is also among the biggest stadia in Europe.”

Si bé durant l'època de Franco el català només es podia parlar a l'estadi del Barça, ara, en plena 'democràcia', la prohibició del català ressuscita al Bernabeu. Com pot passar una cosa així a l'any 2011 a Europa?

El fet és que avui dia l'únic estadi que prohibeix explicitament el català és l'estadi Santiago Bernabeu. Ciutadans catalans poden rebre informació en català en estadis europeus en qualsevol país menys a Madrid. Però Madrid no prohibeix cap idioma estranger. Està clar que aquest és un nou intent d'aniquilar la llengua catalana. La única manera de solucionar això és ben senzilla: Si Catalunya té un estat propi a Madrid no podran (i segons veig ni voldran) prohibir el català.

Si vols llegir les raons que han donat per prohibir-lo aquí les pots llegir:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/141780/catala-prohibit-bernabeu-catalanofobia-no-racisme-pura-quotidianitat

Raó 39: Única manera de promocionar-se a l'estranger com cal

(En aquesta imatge les seus de l'institut Cervantes a Nova York, Beijing, Bremen, Berlin, Viena, Moscú i Belgrad, entre altres).

El disposar d'un estat propi garanteix un flux de diners molt estable per la promoció de la pròpia cultura i llengua, tant a l'interior com a l'exterior. Això consolida l'existència de milers d'artistes plàstics, cantants, orquestres de música, grups de teatre, cineastes, compositors, escriptors, en la llengua i cultura pròpies tant a l'interior com a l'estranger.
Un exemple ben clar és Espanya. Espanya, com a gran país europeu, disposa d'un gran institut per a “Difundir la cultura española y la cultura en español(enllaç 1)”. Amb això no es refereixen pas a les cultures i les llengües espanyoles. Perquè, a quina de les llengües i cultures que hi ha a Espanya es refereixen? Parlar de la llengua espanyola és igual d'absurd com parlar de la llengua suïssa o de la llengua europea, o de la llengua belga i de la cultura belga.
Però el món això s'ho creu i ja sabem que a ells els interessa mantenir aquest malentès.
Bé, amb un estat propi, els castellans disposen de: 103.000.000 d'euros anuals per a promocionar la llengua castellana i la cultura castellanoparlant.
Disposen de grans seus a 78 ciutats del món, a 44 països.
Amb aquests diners poden pagar a 3.500 3.500 escriptors, artistes plàstics, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors... Tots ells o el 99% per a difondre la seva llengua i la seva cultura.

S'han organitzat 2500 projeccions, 500 cercles de cinema, 450 concerts, tallers i presentacions musicals, 495 conferències, 375 exposicions, 250 tallers sobre la seva cultura, 200 taules rodones, i han pogut promoure el Dia de l'espanyol, no referint-se pas al ciutadà espanyol, referint-se a la llengua erròniament dita així, a la seva llengua, la llengua de Cervantes (bé, potser si, potser no) però de segur la llengua de tots els dictadors que ha conegut la península Ibèrica.
Aquest dia està pensat com a festa per a tots aquells que parlen la seva llengua. És a dir, els catalans no hi estem convidats.

Com si fos poc, la crisi no ha afectat gens (gens però gens ni mica!) el pressupost de l'esmentat institut.

El pressupost de l'Institut Cervantes dels darrers 3 anys:

2009 – 102,4 milions d'euros
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros

(vegeu enllaços 2, 3 i 4)

Catalunya, com ja sabreu, no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem la oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del món. (Recordo que estic parlant només de promocionar la nostra llengua i cultura només a l'exterior). Ja et pots imaginar el potencial de tenir una eina constant tan potent per a fer conèixer la pròpia cultura i llengua. No és estrany que ningú ens conegui fora de Catalunya.

El pressupost de la Generalitat dels darrers 2 anys per a les comunitats a l'exterior dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana ha estat:
2009 – 2,5 milions
2010 – 2,5 milions
2011 – ?? probablement la meitat amb molta sort.

(enllaç 5)

Probablement sabreu que la Generalitat ha tallat el flux de diners a totes les comunitats a l'exterior (enllaç 6), amb la qual cosa desenes d'artistes, escriptors catalans, conferenciants catalans, etc, han vist suspesos els seus programes a l'estranger.

Així estem, som els que més paguem i a sobre els ÚNICS que hem de retallar en promoció de cultura a l'exterior.
Segurament, amb un estat propi podrem multiplicar aquesta despesa per 10. Un altre argument, que alhora és econòmic i cultural, per a desitjar més que mai tenir un estat propi.


1
http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/discurso_plan_accion_cultural_2011.htm

2 “Instituto Cervantes no sufrirá recortes presupuestarios en 2011”
http://www.letralia.com/237/0722cervantes.htm

3
2009 - 102,4 milions d'euros
(source: http://www.finanzas.com/noticias/formacion/2008-10-06/48704_directora-instituto-cervantes-califica-presupuesto.html)

4
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros
(source: http://noticierodiario.com.ar/el-instituto-cervantes-cumple-20-anos/).

5
Pressupost per a les comunitats a l'exterior (dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana)
2009 – 2,5
2010 – 2,5
2011 – ??
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=16373

6
http://www.directe.cat/noticia/114020/la-generalitat-comenca-les-retallades-per-les-comunitats-catalanes-a-l-exterior