Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decadència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decadència. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Raó 49: Millor manera de fer baixar la prima de risc, de fer minvar el deute públic i, per tant, de sortir de la crisi.

He estat llegint missatges sobre la prima de risc i cercant dades per treure’n conclusions. La prima de risc està pujant i baixant constantment i sembla difícil trobar dades significatives. El deute però no fa res més que pujar. Però la conclusió a la qual arribo és la següent: El nou estat català haurà de pactar amb Espanya quina part del deute es queda. Mentre no hi hagi pacte Catalunya no té deute més que el 21% de l’actual comunitat autònoma que s’haurà convertit en estat. En aquest pacte Catalunya estarà disposada a prendre una part del deute espanyol (però també actius) amb algunes condicions, per exemple que Espanya no posi traves a, per exemple, el procés de normalització de la situació de l’estat català dins la UE ni tampoc dins altres entitats internacionals (polítiques, econòmiques, esportives, etcetera). Segons tinc entès la part del deute no serà en cap cas superior al 75% del PIB. Els calculs exactes els trobes aquí: http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html Això vol dir que en el pitjor dels casos l’estat català tindrà un deute molt inferior a l’espanyol i també inferior a la mitja europea. Sumant-li la millor facilitat de tornar el deute tot això comportarà que la prima de risc de l’estat català es situarà molt per avall de la prima de risc espanyola ja que Catalunya tindrà una gran capacitat de tornar els diners que se li prestin, amb la qual cosa l’estat català passarà de l’estatus actual ‘brossa’ a tenir un AA o AAA.

A això cal sumar-li que tota la mena de bloqueig que Espanya ha fet a Catalunya els darrers anys (no val la pena dir quants per què ens hauriem de remuntar massa enrere en la història) s’en va, amb la qual cosa l’economia creixerà, cosa que sota domini espanyol no pot fer. I això farà minvar encara més la prima de risc i el deute català si les coses es fan bé.

 L’economia creixerà per què el bloqueig que Espanya aplica a Catalunya és molt gran i al desapareixer creixerà l’economia catalana. Estic parlant bloqueig que aplica Espanya no ajudant a les empreses catalanes i només ajudant a les seves (exemple: Iberia reb bilions d’ajudes de l’estat, mentre que a Spanair li van ser denegades, un altre exemple és el bloqueig que es va fer a Gas Natural a adquirir una marca d’energia espanyola), el bloqueig a l’accés físic a l’economia global, que Espanya porta aplicant pels segles dels segles, concretament amb la manca d’inversions, l’incompliment del 70% en inversions pressupostades en infraestructures al principat, l’aplicació d’un embargament de l’aeroport de Barcelona a vols intercontinentals, i l’aplicació de tarifes més altes al port de contenidors de Barcelona que als altres ports de contenidors de l’estat espanyol, la carrega dels peatges i la manca d’inversions en infraestructures ferroviàries.

El bloqueig que desapareixerà a l’accés a subsidis per artistes catalans, cineastes catalans, estudiants catalans, músics catalans, també seran part d’una recuperació de l’economia catalana. Amb un estat propi el 100% dels nostres subsidis aniran a empreses i iniciatives catalanes, mentre que sota Espanya només la meitat del que paguem per a subsidis la podem gaudir (si paguem 2.600 milions d’euros per cultura a Catalunya només torna la meitat. Amb un estat propi s’invertix tot el pressupost en cultura aquí).

 En general es pot dir que, tenint en compte que la economia no tindrà les traves que té ara, Catalunya tindrà el deute que li correspon i disposarà de les eines per desenvolupar-se i per tornar el deute, la prima de risc baixarà i serà, no fàcil però sí menys difícil sortir de la crisi.

Tal com vaig dir l’atur baixarà, començant per què tots els funcionaris que ara paguem per què ens facin les feines estatals es convertiran en places vacants a Catalunya:
(http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2012/07/rao-47-unica-manera-de-crear-400000.html). -

Planeta se’n vol anar? No crec que ho faci, i si ho fa perdrà la oportunitat d’emportar-se part del botí que poc a poc significarà la normalització del mercat català de revistes i llibres, que amb un estat català creixerà. (http://raonsperlaindependencia.blogspot.nl/2009/09/rao-32-unica-manera-de-poder-tenir-500.html). - Al deixar de bloquejar la llengua catalana arreu del món es necessitaran més professors de català, traductors i interprets. Això també donarà feina a un grapat de gent.

En aquest article (http://salaimartin.com/randomthoughts/item/424-la-falacia-de-la-deuda-heredada.html) pots llegir que evidentment en el pitjor dels casos Catalunya tindrà un 75% del PIB en deute públic, i que per tant serà un dels estats menys endeutats de la UE. I que si no entrem a la UE segurament tindrem el deute públic més baix del món, per què això voldrà dir que no hi haurà acord amb els espanyols, i sense acord no assumirem part del seu deute, i part de l’acord serà entrar a la UE (i com ja he dit a altres institucions internacionals). I aquest article no inclou el creixement econòmic del qual gaudirà l’estat català sense totes les traves que imposa Espanya.

http://santtornemhi.blogspot.nl/2012/09/el-primer-argument-objectivable-de.html

Altres articles que defensen els meus arguments: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=28356

dimecres, 26 de setembre del 2007

Raó19: DECADENCIA-II


Es tracta de la decadència-II que Madrid està provocant.
Durant el segle XVI Catalunya entrà en una decadència econòmica i cultural.
És clar, el govern absolutista espanyol va monopolitzar el comerç amb el continent americà. Amb la qual cosa Catalunya es va anar empobrint. La pobresa és enemiga del desenvolupament cultural. Pel desenvolupament cultural calen diners.
Ara, a ple segle XXI, les autoritats espanyoles estan fent el mateix. Estan desenvolupant les infraestructures de Madrid, en canvi a Barcelona tot es cau a trossos (Metro, tren, aeroport, autopistes). Pitjor encara: Madrid té el monopoli dels vols intercontinentals, amb la qual cosa moltes empreses multinacionals no trien situar-se a Barcelona sinó a Madrid, que té vols directes a tot arreu. Això és proteccionisme. Els polítics catalans s'haurien de queixar a Europa.
Igual que en el segle XVI, Madrid està ara provocant la decadència-II.
Evidentment avui dia no hi ha un govern absolutista. Acabem de sortir d'un govern absolutista (fa només 30 anys). Tenim una precària semi-democràcia a Madrid, però a Catalunya, el fet que no puguem decidir si volem que Barcelona tingui vols intercontinentals és un clar senyal de la situació que patim. Catalunya no té un govern de debò, té un govern de fireta. No té el poder de decisió que necessitem.
No tenim el dret a decidir i una gent de fora ens està posant traves, impedint el desenvolupament econòmic (i també cultural) de Catalunya.
Les autoritats espanyoles estan provocant la decadència-II.
Si no ens en desfem aconseguiran ensorrar-nos. De fet ja ho estan fent. El govern central ha CASTIGAT CATALUNYA durant anys no invertint el que hauria d'haver invertit. Això ha causat que tinguem la precària infraestructura que tenim.
Si no ens en desempalleguem acabarem malament.
Per aquesta raó n'estic convençut que Catalunya necessita la independència.