Ja fa temps que penso que tenir un estat propi farà augmentar exponencialment l’oferta laboral a Catalunya i pels catalans, dins i fora de l’estat català. Però mai havia trobat la manera de comptabilitzar-ho. I ara l’he trobat.
Si et fixes en les estructures d’estat que ara són a Madrid, i que els catalans paguem, igual que paga qualsevol altre ciutadà de l’estat espanyol, al passar a ser un estat totes aquestes institucions s’han de muntar a Catalunya.
Els catalans paguem a 200.000 madrilenys perquè ens facin les feines ‘d’estat’. Els paguem perquè ens anul·lin les nostres lleis, els paguem perquè ens bloquegin el pas de les seleccions catalanes, perquè ens bloquegin el pas al comerç internacional, perquè ens portin als catalans als jutjats i deixin els feixistes en plena llibertat, els paguem perquè ens imposin tenir un passaport espanyol, perquè ens imposin el castellà a les escoles, els paguem perquè ens robin i ens ho prenguin pràcticament tot.
Resulta que sense haver de gastar ni un euro més, tenir un estat català portarà totes aquestes feines a Catalunya, amb un augment de la demanda de personal brutal. Es tracta d’uns 200.000 llocs de treball. Estem parlant de reduir l’atur actual només amb personal públic amb un terç! (638.247, taxa d’atur actual , el març del 2012)
Aquest és un càlcul gros, extrapolant el número de treballadors a espanya de 19,09 milions, dels quals 2,6 milions en són públics. (2009 )
Estem parlant de quan calgui crear un aparell estatal català amb ministeris catalans, tribunals catalans, tribunal constitucional, tribunal superior, ambaixades, consolats, hisenda, exèrcit, intel·ligència, institucions i serveis encarregats de fer passaports, documents nacionals d’indentitat i altres documents oficials, gabinets d’enginyers i d’assessors del govern que treballin com a personal públic per a les infraestructures que seran competència catalana, institucions nacionals i internacionals per la promoció de la llengua i cultura catalana, europarlamentaris i altres càrrecs a Brussel·les, policia d’immigració, i altres serveis socials estatals. A part d’això hi hauríem d’afegir tots els llocs de treball no públics que aquestes institucions estatals comportaran, a part dels que comportaran la creació d’un hub intercontinental o un eix ferroviari de càrregues. Estem parlant d’empreses de serveis, de proveidors, de maquinària, automòbils, oficines, personal de neteja, d’energia, de construcció, de mobiliari, de tèxtil, d’importació i exportació, hostaleria, etcetera.
Arreu del món caldran intèrprets en català, traductors i altres llocs de treball, com ara professors de català, ja que els estrangers finalment pensaran en aprendre el castellà per venir a Catalunya sinó el català, igualment que ho fan els estrangers que venen a Dinamarca o a Holanda.
A part d’això els diners que els catalans paguem per a subsidis anirien destinats a cultura, cinema, literatura, art català, no com ara que la gran part dels nostres diners destinats a subsidis se’ls emporten els castellanoparlants. D’això ja n’he parlat diverses vegades, com l’article sobre la única manera d’aconseguir 500 revistes en català, però ara parlem de quantificar els llocs de treball que en podran sorgir de tot això.
Quants llocs de treball sortiran per una aerolínia catalana si tinguéssim un aeroport intercontinental català, que ara s’ho queden tot a Madrid i a Iberia?
Estem parlant de centenars de milers de llocs de treball que ara s’emporten ells perquè ens barren el pas al món globalitzat. Les dades d’Aena no menteixen. El volum de mercaderies que vola des de l’aeroport de Barajas és el qua-triple que des de Barcelona. I això no és lògic. Això només s’explica per l’embargo’ que hi ha a Catalunya per vols intercontinentals. Vivim sota un ‘embargo’ que ens barra el pas a l’economia globalitzada. I Espanya premeditadament ens està barrant el pas.
Catalans desperteu!! Que estem parlant dels vostres llocs de treball, i dels vostres fills.
Recompte de llocs de treball que els catalans paguem i donen de feina als madrilenys:
Segons les webs de la Generalitat de Catalunya , a Catalunya hi ha uns 3,4 milions de persones que treballen. D’aquest 3,4 milions, hi ha un total de 302.000 persones que tenen treballs públics. És a dir, a Catalunya un 8,9 % dels treballadors són funcionaris. Un 8,9 % és molt, molt baix, si analitzem la gràfica de països europeus i el percentatge de funcionaris de l’estudi realitzat per Heinz Handler, Bertrand Koebel, Philipp Reis en Margrit Schartzenstaller :
En aquesta gràfica es pot veure el percentatge de funcionaris per país i l’evolució per any. En aquesta gràfica es pot veure que països amb un alt nivell d’estat del benestar com Suècia encara tenen molts serveis estatals, amb moltes posicions públiques. Estats com el Regne Unit, que els darrers anys han liberalitzat molts serveis estatals han reduït el percentatge dràsticament. Holanda i Alemanya l’han reduït una mica. Espanya l’ha augmentat els darrers 30 anys poc a poc.
Ara bé, nosaltres paguem perquè a Madrid ens facin les feines ‘d’estat’. Mantenint la mitja espanyola de 13,8% de funcionaris per treballador passarem de tenir 302.000 funcionaris a poder-ne tenir mig milió. És a dir, sense gastar-nos ni un duro reduïm l’atur a Catalunya amb un terç. Això sense comptar les feines que tot això comportarà en negocis de tota mena. 200.000 persones treballant per Catalunya en comptes de treballar en contra nostra!
Sources:
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1456&V4=1487&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B http://analisiocupaciopublica.gencat.cat/default.aspx http://servicios.mpr.es/publicaciones/ http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2012/20403aturdelmarde2012.jsp
