dijous, 29 de setembre del 2011

Raó 43: ÚNICA FORMA D’ASSEGURAR NORMALITAT EN L'EDUCACIÓ EN CATALÀ




En un país normal (sobirà) ningú posa en dubte que tots els ciutadans tenen dret i l'obligació d'aprendre i ser capaç de parlar en la llengua «nacional». En la creació artificial dels estats-nació del segle 18, com França, els règims absolutistes (monarquies dictatorials, dictadures, de fet) començaren una croada per abolir qualsevol cultura i altra llengua a la seva en el ‘seu’ territori. Van imposar la idea que el seu territori era "una nació" i que havia de tenir un sol idioma, el seu. Però el territori que dominaven no era en absolut una nació i en cap cas monolingüe.

Tot i que aquest fenomen ja havia passat diverses vegades per altres règims autoritaris (com els romans, per romandre en la mateixa zona del món), el començament del segle 18 pot ser vist com un moment decisiu, en què les llengües i cultures que no gaudien de la protecció d'un monarca, van començar a patir un genocidi cultural sense precedents des de la caiguda de l'imperi romà. No només l'idioma català, sinó també el frisó, el flamenc, l'occità, el gaèlic o el basc, totes elles van ser perseguides i condemnades a mort. El seu ús va ser prohibit a les escoles, als governs i a les esglésies. Es va prohibir publicar llibres en aquestes llengües, i fins i tot a tenir un nom en aquests idiomes.

Avui dia, a l'Europa democràtica, les cicatrius continuen obertes, i encara que moribunds, molts d'aquests idiomes es parlen encara. És trist veure que el fenomen i la mentalitat dels que pensen que és legítim destruir idiomes segueix aquí, ben viu, a França, als Països Baixos i per descomptat a Espanya.

Els espanyols van perseguir el català d’una manera horrorosa, la discriminació, els càstigs i les penes de presó pels que empraven el català ja les sabem. El famós arquitecte Gaudí també va ser empresonat només per parlar català a un policia. Només per ser català ha estat durant els últims 300 anys, un desavantatge constant i un motiu per ser discriminat per les autoritats imposades pels espanyols. La gran majoria de posicions per funcionaris a Catalunya des de l'abolició de l'Estat català el 1714 només eren pels espanyols (i en alguns casos pels catalans que es va convertir en ‘señoritos’ parlants d'espanyol, els anomenats botiflers, mot nascut precisament a la guerra de successió). Els funcionaris mai parlaven un mot de català i mostraven tal aversió als catalans que quan necessitaves tractar amb les autoritats intentaves que es notés lo mínim que eres català "intentaves ser lo menys català com fos possible". Una cosa que jo mateix he experimentat i mai oblidaré. Això és una cosa que encara avui succeeix amb massa freqüència a catalans que parlen català amb agents de la policia o fins i tot nens que parlen català a l'hospital a una infermera que no vol entendre’l. Això és molt greu. És una dolorosa experiència la de ser discriminat al seu propi país d'aquesta manera.

Espanya està molt lluny de la realitat democràtica de Suïssa, on hi ha fronteres clares entre les realitats territorials idiomàtiques en què cada un respecta el fet que és un estat amb 4 idiomes i que cap llenguatge no té el dret a imposar-se als altres. Bèlgica no és Suïssa, allà sí que hi ha una col.lisió lingüística, en què la població francesa té el paper espanyol i la flamenca el català. La gran diferència és que Flandes ja té l'autonomia d'un Estat independent, ja que Bèlgica és una federació en la qual Flandes actua amb plena independència en tots els afers interiors i als francòfons ni tan sols se’ls acudiria de demanar educació en francès per als seus fills a les escoles flamenques.

Però Spain is diferent, (encara i potser per sempre, oi?) . La persecució del català és encara en marxa i la mentalitat de que tots els ciutadans espanyols (= els ciutadans de parla castellana) han de tenir el dret i l'obligació de ser educats en espanyol, tot i que Espanya no és un Estat monolingüe, segueix aquí. No poden concebre que l'Estat espanyol no s'ha convertit en quasi-monolingüe com França.
Catalunya ha tractat de normalitzar el català, situació en la qual cada ciutadà que creix a Catalunya té el dret i l'obligació d'aprendre i de poder parlar l'idioma del país, que és el català. Això, al costat de l'obligació i el dret d'aprendre el castellà (que és l'idioma del nostre país veí, que se'ns ha imposat i no pas el nostre). La política lingüística vol oferir una educació igual per a tots, sense que ningú sigui discriminat lingüísticament. És més fàcil trobar una feina si es parlen els dos idiomes que si només es parla castellà. El sistema educatiu català deixa clar que a Catalunya l'idioma predominant és l'idioma del país, el català, i alguns espanyols no ho poden acceptar això. És per això que alguns espanyols han portat al sistema educatiu català al Tribunal Constitucional espanyol. I aquest tribunal ha dit que el sistema educatiu català ha d'oferir l'opció de ser educats en llengua castellana, i que el llenguatge català no pot ser l'idioma predominant.

Espanya mai serà com Bèlgica o Suïssa. Els espanyols segueixen intentant de moltes maneres diferents (i subtils a la vegada) que el català sigui una llengua minoritària i reforçar la supremacia de la seva llengua en el conjunt de 'seu' territori. Espanya és una còpia fracassada del model francès, que va aconseguir un major grau d'homogeneïtzació, on només queden idiomes-zombi, moribunds, repartits per la meitat meridional del seu territori (Bretó, l'occità, català, basc) l'existència dels quals és pràcticament desconeguda per qualsevol ciutadà europeu. El somni de molts espanyols.

A mi, de nou, aquesta situació em clarifica una cosa: només amb un Estat català es podrà garantir l'educació normal en català. Un Estat català significa una administració més natural de Catalunya, la protecció dels drets del català i dels catalans, de la llengua, la cultura i l’economia, en el propi territori i en l'estranger. L'abolició de les imposicions dels nostres veïns, que clarament tenen una altra mentalitat i altres interessos que nosaltres. Nosaltres no anem pas a imposar el català a Madrid, per què no ens deixen en pau?

26 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.antonioburgos.com/abc/2011/10/re100111.html

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Efectivament, aquesta és l'actitud envers el català. Ells poden dedicar 110 milions d'euros (18260 milions de pessetes) a promocionar la llengua i cultura 'espanyoles', ara les 'ambaixades' catalanes, que no costen més que la factura de l'aigua de l'institut Cervantes, això no pot ser. Graciós que el senyor encara es pensa que Colom va sortir de la seva terra, mentre que tothom ja hauria de saber que Colom era català igualment que tota la flota que va descobrir Amèrica, que emprava el sistema de navegació català perquè era català. I que ens ho van prendre tot, fins hi tot la història. El que són és una colla de pícaros (de qui ho hauràn après, dels àrabs segurament). Potser ens hauria anat millor si haguéssim estat més segles sota el poder àrab. Els catalans som massa 'soft', massa europeus, igual que els holandesos. Necessitem tenir més mala llet, més cojones!

Olga ha dit...

Et deixo l'enllaç a la web d'un nou documental que s'està rodant que analitza el projecte independentista de Catalunya: http://www.quatreonze.com/. Si el trobes interessant, podries fer-ne difusió mitjançant el teu blog. També el pots seguir a facebook (Quatre d'Onze) i twitter (quatredonze) on l'equip anirà penjant fotografies del rodatge, delcaracions dels entrevistats i altra informació d'interès! Si et cal cap informació addicional no dubtis a contactar amb nosaltres! Salut!

Leire ha dit...

Hola. Jo vaig néixer a Catalunya, però no em sento catalana. No em sembla bé que, si estem trencant les fronteres amb Europa, les posem al nostre propi país. La unió fa la força.

Què passaria si ara totes les comunitats autònomes es farien independents? Seria un caos. I, després, podem caure en el mateix conflicte. S'independitzarien, doncs, Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona? I, no dir que, òbviament, la gent tampoc estaria contenta pel govern, mai ho està.

Què fa pensar que la situació milloraria? No hi ha cap garantia d'això. Sí, pagaríem els nostres propis impostos, però ens quedaríem sense les subvencions de l'Estat Español. Tampoc som un país tercermundista.

I, en cas de guerra, què faríem, tenint les bases militars a Alacant?

També hi hauria qui no estaria satisfet, voldria més territori per a Catalunya. No estaria bé envair Aragó, les Balears, València i el Sud de França...

Els nostres avantpassats, catalans o no, van lluitar, van morir per unificar España, i ara ho esguerrarem tot separant-nos? No és lògic.

Al referèndum que es va convocar la assistència va ser mínima. On eren els catalans tant nacionalistes? (No ho dic per ofendre...)

Un país no es fa de la nit al dia. Crear llocs de treball no es fa de la nit al dia. Sortir de la crisi no es fa de la nit al dia. I, ja que cal temps, prefereixo un temps d'unió.

Al meu voltant veig que molts independentistes es mouen amb la ràbia cap a España, l'ira, i això només podria desembocar en guerra.

Molt cordial i respetuosament,

Una catalana que no es sent catalana i que és d'esquerres.

Leire ha dit...

Hola. Jo vaig néixer a Catalunya, però no em sento catalana. No em sembla bé que, si estem trencant les fronteres amb Europa, les posem al nostre propi país. La unió fa la força.

Què passaria si ara totes les comunitats autònomes es farien independents? Seria un caos. I, després, podem caure en el mateix conflicte. S'independitzarien, doncs, Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona? I, no dir que, òbviament, la gent tampoc estaria contenta pel govern, mai ho està.

Què fa pensar que la situació milloraria? No hi ha cap garantia d'això. Sí, pagaríem els nostres propis impostos, però ens quedaríem sense les subvencions de l'Estat Español. Tampoc som un país tercermundista.

I, en cas de guerra, què faríem, tenint les bases militars a Alacant?

També hi hauria qui no estaria satisfet, voldria més territori per a Catalunya. No estaria bé envair Aragó, les Balears, València i el Sud de França...

Els nostres avantpassats, catalans o no, van lluitar, van morir per unificar España, i ara ho esguerrarem tot separant-nos? No és lògic.

Al referèndum que es va convocar la assistència va ser mínima. On eren els catalans tant nacionalistes? (No ho dic per ofendre...)

Un país no es fa de la nit al dia. Crear llocs de treball no es fa de la nit al dia. Sortir de la crisi no es fa de la nit al dia. I, ja que cal temps, prefereixo un temps d'unió.

Al meu voltant veig que molts independentistes es mouen amb la ràbia cap a España, l'ira, i això només podria desembocar en guerra.

Molt cordial i respetuosament,

Una catalana que no es sent catalana i que és d'esquerres.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Hola Leire!

Gràcies per les teves aportacions. Holanda és un país independent i té les fronteres ben obertes amb Europa. Disposar d'un estat propi no vol dir trencar fronteres. Disposar d'un estat propi vol dir administrar els nostres impostos amb allò que volem els catalans quan nosaltres ho volem. Les fronteres a Europa no existeixen i ningú està demanant de tornar a posar fronteres.
-
Què passaria si totes les comunitats autònomes volguessin la independència? No passaria res.
Però no és el cas. És parlar de coses que no són. Escòcia vol independitzar-se d'Anglaterra, Glasgow no vol independitzar-se d'Edimburg. Parlar d'això no val per res. Però si t'interessa, el meu parer és que si Girona es volgués independitzar de Catalunya, doncs endavant! Això és el que defensa el 'Charter of Human rights' de les nacions unides. Però no és el cas.
-
La situació milloraria? Dona, viure amb un espoli del 10 % del PIB o sense, no cal ser gaire intel·ligent per veure que no caldrien fer tantes retallades. Potser no caldria fer-ne ni una. Això és de calaix.

Subvencions? L'estat espanyol no subvenciona Catalunya. Catalunya subvenciona Espanya. El problema el tindrà Espanya sense les subvencions catalanes. Es quedaran de cop i volta amb un 25% menys d'ingressos i si et fixes amb la quantitat de funcionaris que tenen (més del 51% del personal d'oficines són funcionaris a la majoria de les parts castellanoparlants d'Espanya) quebrarien com Grècia.

En cas de guerra, Catalunya tindrà un exèrcit que participarà a operacions militars amb els altres països europeus. No hi ha cap problema.

Catalunya conquerint Aragó? Leire, en quin segle vius? Els països europeus ja no conquereixen. Des de la segona guerra mundial al menys. I dins la UE això no passarà.

Els nostres avantpassats no van lluitar per unificar Espanya Leire, en quin món vius? Molts catalans van lluitar i morir per la democràcia i la llibertat. Democràcia en tenim però només per allò que convé al poder castellà. I això no és llibertat.
Tu i jo pensem de manera molt diferent. Espanya porta esguerrant Catalunya des de fa molts anys. Fins hi tot segles. Un estat català serà un bon amic d'Espanya. Ara tot són estira-i-arronses.

Tens raó que als referèndums hi va anar poca gent. Tanmateix segons les enquestes la majoria és a favor d'un estat català i una minoria molt petita és a favor d'una Catalunya espanyola. Això són els fets. Però per això cal fer un referèndum seriós.

Jo també veig ràbia. Però ho trobes estrany? Els insults contra catalans? Contra la llengua? la cultura? Què prefereixes, tenir un fill gai, negre o català? Així pensen els espanyols, Leire.
Et sembla estrany?

Al meu voltant veig que molts independentistes es mouen amb la ràbia cap a España, l'ira, i això només podria desembocar en guerra.

Molt cordial i respetuosament,

Una catalana que no es sent catalana i que és d'esquerres. Qui és que treballa per la unitat i qui és que està posant llenya al foc?
El corredor del mediterrani, les autopistes, els aeroports, els subsidis a estudiants, l'espoli fiscal, la manca d'atenció als catalans, atenció al públic en català, etiquetació en català, menyspreu a catalanoparlants per part de les autoritats, la manca crònica de suport a la cultura catalana dins Espanya i a l'exterior, el bloqueig que se'ns fa pel català al parlament europeu, el bloqueig de les seleccions catalanes, etcetera etcetera.
(...)

Miquel Marzabal Galano ha dit...

(...)

T'animo a que continuïs posant a la taula els teus arguments a favor de que Catalunya sigui sent espanyola. I que ho facis així, com ho fas, sense insultar. Està clar que tu i jo pensem de maneres oposades.

Esguerrats ja ho estem. La unió no hi és, el que hi ha és possessió, dominació, no pas unió. No és el mateix. Unió seria si hi hagués una voluntat de fer coses junts. El que hi ha és ganes de xuclar la sang fins a matar. Espanya no ens estima i ho deixa palès diàriament, des del 11 de setembre del 1714 fins avui 4 de novembre 2011.

Curiós ser catalana i no sentir-se'n. Els únics holandesos que conec que són holandesos i que no se'n senten són els holandesos magrebins. Un fenomen que passa a tot arreu.

Gràcies per dir la teva.
Salutacions des d'Amsterdam!

Leire ha dit...

Tens raó en alguns punts, però en uns altres m'has malinterpretat... En el de que els catalans sí van lluitar per unificar Espanya, jo volia dir això, que ho van fer. No sé si m'explico.

Crec que si, España i Catalunya serien estats que podrien ser "amics", però potser no.

També penso que hi ha una cosa que no enfoques bé. No tots els españols tenen aquesta ira contra Catalunya. És igual que aquí, no tots som independentistes o a Euskadi no tots són terroristes. És un concepte que crec que s'ha anant com deformant. Encara que siguem españols, catalans, magrebís o el que sigui, sempre hi ha varietat d'opinions. El tòpic dels españols és que som uns fatxes i que viva Franco i tot això, però no és veritat, igual que els catalans no som uns garrepes i que els d'Andalucía no són uns idiotes.

De totes maneres, penso que hi ha coses en les que tens raó, però no per això canvio d'opinió.

Gràcies per llegir-me.

Leire

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Tens raó Leire.
Pot ser que els meus texts et facin pensar que veig a tots els espanyols com uns feixistes. No és així.
Però quan parlo de tots els atacs a Catalunya no dic que tots els espanyols ho facin. Jo això no ho he dit mai.
Ara bé, els atacs hi són. La política anticatalana hi és. A Espanya no hi ha polítics que facin política pro-Catalunya ni que defenguin la cultura ni la llengua catalanes. Al menys no és la política dominant. En tot cas en algún cas extremadament insòlit hi ha espanyols en terres castellanoparlants que defenen els nostres drets. Però la política dominant i les decisions es prenen en clau anti-catatalana. Això no és una opinió. Això és i ha estat així des de fa 300 anys. Però repeteixo que jo mai he dit que la totalitat d'espanyols siguin anti-catalans. Tanmateix la política que surt d'Espanya sí que ho és.
Bona nit!

Leire ha dit...

És clar que els catalans poseeixen el dret de ser independients, ja que hom té dret a la llibertat.

També és cert que hi ha política anti-catalanista, però també aquí hi ha una cosa similar.

Crec que s'hauria d'arribar a un acord on es pogués votar per la independència o no, però m'agradaria saber totes les raons que té cada persona per voler-ho o no, perquè moltes de les coses que escolto quan parlo sobre aquest tema amb la gent, no tenen coherència.

Bon dia.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Tens Raó. Es diuen moltes coses que no tenen coherència. Un dia un senyor va dir que Catalunya no podia ser un estat perquè no té exercit propi. Com si Finlàndia tingués exercit propi quan es va independitzar de Rússia, lo més normal del món és que un país que s'independitza d'un altre no tingui (encara) exercit propi. De fet Andorra fa molts anys que és un estat independent i tampoc té estat. La gent diu moltes tonteries.

Leire ha dit...

Sí, jo també he escoltat coses així, però per les dues bandes.

He escoltat, per exemple, una noia que deia que Catalunya era millor perquè hi ha el "bull" i és una mostra de superioritat envers España. No és per res, però aquesta noia s'havia oblidat del pernil salat.

I més coses he escoltat, encara. Per això voldria que s'expossesin les raons, perquè hi ha gent que les seves són coses estúpides com aquesta.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Sí Leire, és veritat. De gent arrogant, gent que empra arguments erronis, o arguments basats en sentiments personals, o arguments basats en tonteries, n'hi ha per tot, a tots els països. Aquí a Holanda també passa molt. És per això que aquest bloc és una col.lecció d'arguments. Intento posar-los amb dades objectives, no coses que m'inventi jo. No estic dient que sigui imparcial. És clar que no sóc imparcial. Jo vull un estat català. Ara, encara estic esperant que algú faci una web amb arguments basats en fets i dades oficials a favor de que Catalunya segueixi sent part d'Espanya i França. Fins ara només he sentit arguments erronis, basats en sentiments i no en fets, o basats en fets erronis o conclusions errònies. Creu-me, jo ja ho he dit moltes vegades. Jo estaria content amb una Espanya com Suïssa, on cada comunitat lingüística respecta l'altra i cadascuna té igual de poder, cap d'una per sobre de l'altra. Però això en el cas d'Espanya és una utopia. Els espanyols no són com els suïssos. Això ho fan pales els darrers 300 anys d'història i fins hi tot l'actual programa del PP per guanyar les eleccions espanyoles. Aleshores ja n'hi ha prou de somniar truites.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Per cert, un plaer xerrar amb una persona que no insulta ni s'enfada i raona com una persona civilitzada.
Chapeau.

Leire ha dit...

I tots els partirs españols van en contra de Catalunya? Jo crec que no, però potser m'equivoco. Crec que si hi hagués un partir polític que respectés totes les ocmunitats autònomes, no estariem en aquest problema, però la gent tampoc els votaria, continuarien amb els que voten ara.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Sí Leire, amb el PP no cal dir res, oi? Amb el PSOE tampoc res. L'estatut ha estat un desastre, amb ZP ens han maltractat igual que amb el PP. La diferència és que ho han fet donant primer la sensació que anaven de bon rotllo. Però res. Ni el corredor del mediterrani. Amb política lingüística el mateix. Amb política econòmica el mateix. En transports també. A Espanya els dos partits que manen han demostrat estar en contra de Catalunya en tots els aspectes. No hi ha dubte en això Leire.

Leire ha dit...

Per això s'han de crear nous partits. Però, els votaria algú? La resposta és clara. No crec que només "maltractin" a Catalunya.

Per cert, ¿has escoltat a la Cospedal? Deia que el PP estima Catalunya i que amb el Partit Popular Catalunya sortirà de la crisi.

Potser algun dia les coses canviïn.

Anònim ha dit...

Una altra raó per a la independència seria que l'encapçalament de la teva web fos en català!!!

Fora bromes, jo crec que els tots els independentistes, no només els catalans, sinó tots en general, teniu un sentiment d'inferioritat molt elevat.

Jo crec que a Catalunya en certa manera ja som independents, tant és així que només cal que no sàpigues parlar o escriure en català per no poder fer practicament res (treballar, estudiar, relacionar-te amb altres persones sense deixar-te caure que ets un fatxa o similar).

Sóc català, nascut a Catalunya, em sento català, la meva llengua vehicular és el català, però parlo i escric perfectament l'espanyol, és més crec que Espanya és un lloc entranyable i que tenim molta sort de haver nascut aquí.

Deixem de ser tan amargats i gaudim de la vida que són dos dies!!! I més en un lloc tan maravellós com el que vivim.

Les guerres són fomentades per l'odi, i aquest és alimentat per diferències racials, culturals, religioses, econòmiques....

El planeta és de tots!

Albert

Anònim ha dit...

Una altra raó per a la independència seria que l'encapçalament de la teva web fos en català!!!

Fora bromes, jo crec que els tots els independentistes, no només els catalans, sinó tots en general, teniu un sentiment d'inferioritat molt elevat.

Jo crec que a Catalunya en certa manera ja som independents, tant és així que només cal que no sàpigues parlar o escriure en català per no poder fer practicament res (treballar, estudiar, relacionar-te amb altres persones sense deixar-te caure que ets un fatxa o similar).

Sóc català, nascut a Catalunya, em sento català, la meva llengua vehicular és el català, però parlo i escric perfectament l'espanyol, és més crec que Espanya és un lloc entranyable i que tenim molta sort de haver nascut aquí.

Deixem de ser tan amargats i gaudim de la vida que són dos dies!!! I més en un lloc tan maravellós com el que vivim.

Les guerres són fomentades per l'odi, i aquest és alimentat per diferències racials, culturals, religioses, econòmiques....

El planeta és de tots!

Albert

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Bé, Leire, Crec que aquest bloc deixa prou palès el maltracte constant que rebem.
De tota manera, canvis per sort sempre n'hi ha i sempre n'hi haurà.
Partits nous, doncs sempre arribarà un dia que els partits actuals cauran, no hi ha res que pugui mantenir hegemonia per sempre. Costarà, però tot arribarà. La qüestió és, treballem perquè hi hagi un canvi ara o esperem a que ens ho porti una nova generació? Jo he opinat moltes vegades que l'actual generació de polítics no ens portaran a cap canvi. Parlen de canvi però analitza què fan. De canvi res de res.
De moment els atacs constants contra Catalunya continuen. Contra el català a les escoles, contra la llei que prohibeix els toros, sentència del TC, etcterea. I els catalans hem de passar-les magres per aconseguir una petita part d'allò que tot estat propi ja té per defecte.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Anònim, deus tenir el teu ordinador tot en castellà. De què parles? tota la web sencera de blogger.com està en català.
Deixem de ser amargats?
Que et fotin d'hòsties i tu a posar l'altra galta?
Tú mateix. Jo no estic amargat.
Estic demostrant que amb un estat propi anirem molt més lluny, gaudirem de drets que no tenim, de subsidis i d'institucions que no tenim, podrem decidir com gastar els nostres impostos en allò que creiem convenient quan ho creiem convenient. Lluitar per aconseguir això no és estar amargat. Amargat ho estaria si no fes res i em conformés a ser un ciutadà de segona mentre uns imbècils se'ns toregen i s'emporten el 10% dels nostres calers i a sobre prohibeixen els vols intercontinentals des de o a Barcelona.

Leire ha dit...

Ei, que jo no soc una amargada! No em deixo torejar, no soc una imbècil que no lluita pels seus drets. Jo no poso l'altra galta. El que li has dit a l'Albert podria ser una ofensa per a mi i per la gent que viu a Catalunya i que, com jo, no se sent catalana ni vol la independència. No em sembla bés que es parli de maltractament cap a Catalunya quan nosaltes també el rebem. Si no us importa el Govern, haurieu de saber que el Govern no és tota España. Igual que aquí, a Catlunya,el CiU tampoc millora les coses, no representa ni de conya a tots els catalans. Jo demano això, respecte i no generalització perquè no tots som iguals ni pensem iguals.

Gràcies.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Leireee, el que he dit no anava per tu, anava per l'anònim. Jo no generalitzo pas, era ell que ho feia dient "tots els independentistes, no només els catalans, sinó tots en general, teniu un sentiment d'inferioritat molt elevat."
I també dient "Deixem de ser tan amargats".
És a dir, era ell el que generalitzava.

Leireeee! Llegeix bé abans d'escriure!
Apa, passa un bon dia!
Avui fa sol oi?
Aquí avui tot tapat com de costum. Per sort a mi el sol m'importa un rave! Si no estaria molt amargat.
Miquel

Leire ha dit...

També anava per ell, no creguis! I sí, fa sol, ja tocava... Espero que tu també tinguis un bon dia. Sento la confusió.

Leire

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitar-te pel te u bloc. Però nomès una cosa, i crec que també seria bo que el bloc es pogués fer en castellà. Nosaltres, els catalans de veritat, no obliguem ni discriminem a ningú, som més internacionals, i ara com ara tenim el suport de molta gent castellana, i no ens podem tancar en banda com fan molts ells. Per aconseguir la independencia, el que compten son els vots, no la mala llet.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Gràcies, tens tota la raó.
Però jo no tinc temps ara, hauràs notat que no hi ha gaires articles darrerament. No perquè no hi hagi raons...
T'animes?