dimarts, 8 de novembre de 2011

Raó 44: Única manera d’aconseguir tots els productes etiquetats en català amb normalitat



Quants anys han passat des de la restauració de la democràcia. Recordo que en aquella època es parlava un altre català. Recordo que a TV3 es va haver de ‘crear’ un català artificial, per que tants anys d’opressió lingüística ens havien proporcionat una enorme carència de mots propis, ja que per llei tot havia de ser en llengua forana (a Catalunya nord en francès, a la sud en castellà). Aleshores mirar una sèrie catalana era com entrar en una Catalunya utòpica, inexistent i sorprenent, quan veies un atracador parlant català, quan veies que es parlava de productes en català. Poc a poc aquesta situació ha anat canviant, però no del tot. Tanmateix avui dia molts mots dels quals ni sabíem l’existència s’han normalitzat. A la Catalunya Sud, un dels més greus causants d’aquesta deficiència de vocabulari són les 500 lleis que obliguen l’etiquetatge de productes en castellà o l’ús en llengua castellana en el món empresarial i per altra banda la encara gairebé total manca de recursos o de ganes per aconseguir que s’etiqueti en català.
Quina tranquilitat em va donar arribar a un país on no hi ha aquestes mancances, i quina pena em fa veure com està Catalunya encara, veure que he passat 20 anys a Amsterdam i la cosa no millora, o fa un pas endavant i dos enrere.
Em va il·lusionar molt trobar empreses com la cadena de supermercats Bon Preu, en la qual les marques blanques de la cadena ho fan tot en català, però si vols comprar qualsevol producte de marca no en trobaràs pràcticament CAP etiquetat en català.
Si bé la meva conclusió ja fa temps és que només amb un estat català aconseguirem etiquetar amb normalitat, la UE està mirant d’adoptar una nova mesura que dificultarà encara més d’etiquetar en català, i farà fins hi tot il·legal l’etiquetatge exclusiva en català, ja que obligarà als estats membres de la UE a etiquetar els seus productes en una de les llengües que són oficials a Europa, que no ho és pas el català i només el castellà, perquè a Madrid bloquegen l’oficialitat del català a Europa. De manera que els productes etiquetats en català estarien infringint la llei. (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php)
Igual que amb el català a les escoles, la situació és precària i insegura, el català, després de més de 30 anys de ‘democràcia’ encara està igual. Comprar un cotxe, una medicina, un xampú, codony, formatge, condons, o el que sigui en català encara és una experiència difícil de trobar. Això no només és un fenomen emocionalment feridor, és un constant afebliment i empobriment de la llengua, una constant classe de castellà, per nadius i per estrangers. Imagina’t un estranger que vulgui aprendre català sense saber res de castellà i va al supermercat tot interessat en com es diuen els productes en català. Bé, no cal dir què aprendrà, oi? pañuelos, lavavajillas, membrillo, queso, cepillo de dientes. Res de mocadors, rentavaixelles, codony, formatge i raspall de dents.
A sobre, al parlar sobre segons quines coses, sempre haurem d’emprar el castellà quan parlem d’aquests productes i en molts casos molta gent ni tan sols sabrà el mot català, perquè és inexistent fora dels diccionaris. No cal pensar gaire, codony mateix, però hi ha centenars d’exemples i si vas a la farmàcia centenars de milers! Exemple: qui no parla de ‘l’embrague’ quan es refereix a l’embragatge d’un cotxe?
Està clar que sense la protecció d’un estat propi Catalunya mai assolirà la normalitat en etiquetatge de productes. Crec que està prou demostrat.

Més informació al respecte:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/03/faktum-abstrakt-rationell/
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/10/06/etiquetatge-catala-llei-i-acompliment-ii-un-criteri-curios-en-l%e2%80%99aplicacio-de-les-lleis/
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/l_etiquetatge_en_catala_en_perill_70738.php

1 comentari:

RafaJiménez ha dit...

Felicitats pel bloc, molt interessant...
Hi ha empreses que no se n'adonen de la importància de l'etiquetatge en català, hi ha un "target" objectiu de consumidors que consumeixen principalment en català.
Jo sempre compro a l'Esclat del meu poble (cadena bon preu), l'altre dia vaig veure que la tonyina Massó (feta a Bilbao) estava etiquetada en català, a més és un producte d'alta qualitat, normalment comprava Calvo, però, ara només Massó.
Salutacions
Rafa