diumenge, 17 de juliol de 2011

Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.



Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Soc bulgara, i el numero de parlants de la meva llengua es forca pujat. No lleguem a ser 10 millions, no 12. Diria mateix pels txecs i hongresos. Aixi que el catala no es la 13 llengua de la Unio, sino amb altres idiomes comparteix la posicio 10. Faig de traductora pel Parlament europeu i m'agradaria traduir del catala.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Gràcies per la teva aportació.
Si més no entre la 10a i 13a. En tot cas no pas una llengua que es pugui considerar minoritària ni de bon tros.
Salutacions
Miquel

Anònim ha dit...

Miquel, respecto a este comentario:
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).

He de aclarar una cosa. En españa hay 46 millones de población, asi que 46 millones de personas hablan el español (lengua oficial del estado), mientras que cataluña tiene 10,5 millones de habitantes, pero he de decirte una cosa, de esos 10,5 millones 10,5 millones hablan el español, pero de esos 10,5 millones no todos hablan el catalan.
En muchos barrios de Barcelona no se habla el catalan, practicamente es como si no existiese.
y de esos 10,5 millones la mayoria nos sentimos españoles...

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Hola! Ja he considerat que no tots els ciutadans de Catalunya, País Valencià i Balears no parlen català. Fer un recompte exacte és molt difícil. Tanmateix a Europa hi ha 10,5 milions de ciutadans que parlen Català. Gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

Altra clarificacio pedantica d'una bulgara pesada: no hi veig esmentat el romanes, llengua oficial de la Unio europea, amb uns 20 millions de parlants a Romania i un millio i mig a Moldova. Tinc amics de Moldova i despres d'haver comencat a aprendre catala (fa un any aqui a Luxembourg) em vaig adonar que puc comprendre moltes coses quan parlen entre els. Segons la Viquipedia la semblanca entre el catala i el romanes es de 73%. Ja, despres del catala tinc en la meva llista de llegues per aprendre l'italia, el portugues, el romanes i el luxembourgues (una llengua forca minoritaria, pero visc a Luxembourg i s'ha de parlar la llengua del pais on es viu).Tot aixo dit, i despres d'haver mirat algunes de les teves raons per la independencia de Catalunya, et dic nomes una cosa: la dualitat dels catalans es la cosa que mes m'agrada d'aquesta cultura. Quan era petita, el rus era obligatori a ensenyar a Bulgaria. Tothom pensava que se semblava molt al bulgar. Ja unes generacions no l'aprenen i no el comprenen del tot. Per a mi es una perdua de vincles culturals amb la Rusia que sempre havien existit. Si Catalunya fos independent, els joves catalans escollirien l'angles per aprendre com llengua extrangera i no pas el castella. Aixi es perdra el vincle amb la cultura hispanica, la cultura i la literatura d'America Llatina i es guanyara una relacio mes pronunciada amb la cultura anglo-saxona. Sincerament, no se que es millor. Borgues, Marques o Stephen King. M'encanta la canco Jenifer dels Catarres perque es molt autoironica amb les coses que defineixen a la superficie la cultura catalana. El vostre 'pais petit' que Llach sempre porta al cor es unic exactament per la seva dualitat castellano-catalana, pel fet que ha acollit tants de xarnegos, i ara, xinesos, que es cosmoppolit i universal. No us tanqueu al mon. Seria una llastima. Svilena
(Em sap greu que ara mateix des d'aquest teclat no puc posar els accents com cal) (svilena.georgieva@gmail.com)

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Hola Svilena!
Gràcies per les teves aportacions.
Francament, amb una comunitat castellanoparlant de més de 2 milions de persones al Principat, tenint com a client principal Espanya, Catalunya, igual que Portugal, mai perdrà el vincle amb Espanya. A més, els catalans, ja ho hauràs notat, tenen facilitat per les llengües llatines, i el castellà serà sempre present als carrers catalans. No cal preocupar-se per la desaparició del castellà a Catalunya, aquesta és la meva opinió. Mira sinó Finlàndia, on també s'ha mantingut el vincle amb el suec.

Miquel Marzabal Galano ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Quintana ha dit...

Miquel, m'agradaria comentar als guns aspectes del teu article.Primer de tot dir que Catalunya ha estat sempre ben comunicada amb la resta d'Europa, l'Europa avançada, moderna i democràtica. Fa molts anys que molts catalans ens movem per altres països europeus per negocis i empresa. Fa molts anys que ens respecten però crec que des de la creació de l'UE aquest respecte ha anat a menys però tant sols de les institucions polítiques. Ara mateix Europa serveix per fer comparacions sobre aspectes de taxes, impostos i altres referents que tant sols són per pagar més però cap referència a altres aspectes més normals, com podria ser equipararnos a la mitjana del salari base interprofesional. En aquest tema estem a la cua d'Europa però al capdavant dels països subdesenvolupats. Per tant, si fossim independents potser les coses canviarien cap a una millora en olts aspectes.
Segons, quan dius que els polítics catalans forcen les institucions europees pel català voldria dir que no és cert. No són pas tots, són una minoria respecte dels grups que en el Parlament europeu hi ha. Per exemple, el grup al que pertany CDC o ERC, no han fet res de res. Està clar que al que pertany UDC, el PP europeu, no fan ni faran i molt menys el Grup Socialista en el que hi són el PSOE i el PSC. Per tant ni ens respecten ni respectaran.