Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:
Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.
En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.
La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.
Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.
Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.
La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.
Quan tinguem un estat propi:
Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.
Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.
Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules
Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.
Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.
1980 USSR
1981 HUNGARY
1982 SPAIN
1983 SWEDEN
1984 SWITSERLAND
1985 ARGENTINIA
1986 THE NETHERLANDS
1987 DENMARK
1988 DENMARK
1989 ITALY
1990 SWITSERLAND
1991 ITALY
1992 FRANCE
1993 SPAIN
1994 RUSSIA
1995 THE NETHERLANDS
1996 CZECH REPUBLIC
1997 THE NETHERLANDS
1998 ITALY
1999 SPAIN
2000 TAIWAN
2001 BOSNIA & HERZEGOVINA
2002 GERMANY
2003 CANADA
2004 SPAIN
2005 SOUTH AFRICA
2006 GERMANY
2007 AUSTRIA
2008 JAPAN
2009 ARGENTINA
2010 ARGENTINA
.
.
.
2014 CATALONIA?
1 comentari:
M'agradaria recordar a qualsevol persona que vulgui afegir missatges que en aquest bloc hi ha unes regles per a afegir missatges:
1. No insultar a ningú
2. No involucrar l'escriptor del bloc personalment. No es tracta de la meva persona, no vull parlar de la meva persona vull parlar dels fets i reflexions que descric.
3. Si vols dir la teva explica les teves reflexions amb els teus arguments. Per què creus el que creus? Explica-ho intentant convèncer, amb respecte i raonant les teves afirmacions.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada