dissabte, 10 d’abril del 2010

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA


El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.