dimecres, 4 de febrer del 2009

Raó 28: La independència, la única manera de que a l'estranger ens diguin 'bon dia': de que existim


Avui llegint un bloc d’un català que viu a Egipte deia el següent:
“A Sharm al-Sheikh i a El Caire trobes alguns guies turístics que han estudiat espanyol (la denominació “castellà” no és gens utilitzada fora de les nostres contrades) i manifesten que per ells no té cap sentit aprendre el “dialecte” català ja que no els aportaria cap benefici en la seva feina.”

Malgrat el català sigui una llengua parlada ‘només’ per 9 milions de persones mai ningú diria una cosa així de llengües com el suec, el danès o el neerlandès (altres llengües més o menys igual de ‘petites’ que la nostra).

És més, n’estic segur que molts guies turístics egipcis sabran unes paraules en holandès per a impressionar els turistes holandesos.
I com és que fan un esforç per a impressionar als turistes holandesos però en canvi no volen fer cap esforç per a impressionar els turistes catalans?

Com us podeu imaginar, la raó és ben senzilla: Catalunya no és un estat independent, la llengua estatal de Catalunya és l’espanyol. Així és com ho veuen els estrangers arreu del món. El català, sigui idioma o sigui dialecte, fora de Catalunya té l’estatus d’un dialecte senzillament per que no té un estat al darrere. No és llengua estatal.
Milers d’holandesos van a Barcelona a aprendre ‘la llengua’. No pas la llengua de Barcelona, capital de Catalunya, sinó la llengua espanyola.
Avui mateix m’ha comentat un amic que se’n va a Barcelona una temporada a aprendre ‘la llengua’ (espanyola, és clar).
A Catalunya la llengua estatal és l'espanyol. De llengua espanyola només n'hi ha una (això és com ho veu el món sencer fora dels PPCC, no ens enganyem). I el català, fins que no siguem un estat independent, tindrà l'estatus d'un dialecte per molt que sigui una llengua.
Aleshores sense un estat la cosa és molt més difícil de protegir.
El món sencer veu el català (si en té consciència) com un destorb, una cosa inútil que fa nosa.

El dia que Catalunya sigui un estat independent ningú dubtarà si aprendre l'idioma de l'estat català val la pena o no. Ésser llengua estatal donarà a la llengua catalana un impacte positiu econòmic, social i cultural automàtic i arreu del món.
A cada estat hi haurà ambaixades catalanes, ambaixadors catalans amb tot el personal català que una ambaixada comporta. La comunicació internacional amb Catalunya donarà un gran impuls a la llengua catalana.
Les multinacionals ni pensaran en no oferir els seus productes en català. Parlaran i estudiaran el ‘mercat català’ en comptes d’incloure’ns en un mercat castellà. Traductors, mestres de català, intèrprets... La literatura, les arts escèniques (ara com si no existissin) passaran a formar part de la constel·lació de literatures i arts escèniques dels estats. Avui dia els catalans paguem impostos per que a l’estranger es venguin la cultura, les arts escèniques i la literatura castellanes.
Tenir un estat donaria un impuls al món del cinema català, la literatura, però a més a la seva projecció internacional.
El dia que siguem independents el món sencer tindrà consciència de nosaltres. El món sencer aprendrà que Barcelona no és la segona ciutat d'Espanya, aprendran que és la capital del nou estat català. I aprendran que la llengua estatal de Catalunya és el català. Només aquest fet canviarà de la nit al dia la nostra (actualment gairebé inútil) lluita per sobreviure. Els estrangers vindran a Barcelona a aprendre 'la llengua' (la catalana, és clar!, no pas l’espanyola).

Aquest dia quan anem a Egipte de vacances els guies turístics ens diran ‘bon dia’! ‘si us plau’! Bon profit! Per que a Egipte, els habitants de l’estat català ens sentim benvinguts.

Avui dia que un guia turístic egipci ens digui res en català ens sona com ciència ficció. Demà serà realitat.

5 comentaris:

SERGIBR ha dit...

La meitat dels guiris que venen a barcelona, com tu molt bé dius, venen a aprendre l'espanyol i no pas el català. I l'altre meitat, ni tan sols saben que existeix una llengua que no sigui l'espanyola.

Suposo que això en gran part és deu de la procedència dels estranger i els seu nivell de conscienciació. Nosaltres sabem que és tenir aquest problema amb la llengua, i per això som afins amb les causes d'altres pobles amb la mateixa lluita dialèctica. Així doncs, ens solidaritzem amb el poble tibetà, amb Flandes, Gal.les, Occitània, Irlanda, etc, etc.

No se quants habitants de Salamanca però, serien capaços d'ubicar el Friül en un mapa d'europa.

Salut.

Cristian ha dit...

A la comunitat valenciana pasa tres cuarts del mateix, pero personalment no crec que no tenim que independitzar-se, ja que si uns comunitat autónoma s'idependitza després hi haurien més que voldrien el mateix, ¿i al final que pasaría amb espanya? (i que quede ben clar que no soc, ni blavero, ni facha ni osties, símplement per tindre un pensament de dretes), pero es que no ho entenc. Si per exemple el día que s'idependiseu, andalucia que es "l'hort d'espanya" al vendrev-hos els aliments us costaria mes car que si foreu espanyols, (no se si entens el que vull dir), després tendríeu que tindre una economí suficientment forta com per a que vos pugau mantindre volsatres soles, no se, es difícil.

Per això m'agradaría que m'explicares com penses que solventarieu eixos problemes.

I que quede ben clar que no es la meua intenció ofendre a ningú.

Un salut!

Cristian ha dit...

A la comunitat valenciana pasa tres cuarts del mateix, pero personalment no crec que no tenim que independitzar-se, ja que si uns comunitat autónoma s'idependitza després hi haurien més que voldrien el mateix, ¿i al final que pasaría amb espanya? (i que quede ben clar que no soc, ni blavero, ni facha ni osties, símplement per tindre un pensament de dretes), pero es que no ho entenc. Si per exemple el día que s'idependiseu, andalucia que es "l'hort d'espanya" al vendrev-hos els aliments us costaria mes car que si foreu espanyols, (no se si entens el que vull dir), després tendríeu que tindre una economí suficientment forta com per a que vos pugau mantindre volsatres soles, no se, es difícil.

Per això m'agradaría que m'explicares com penses que solventarieu eixos problemes.

I que quede ben clar que no es la meua intenció ofendre a ningú.

Un salut!

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Hola Cristian,
Evidentment respecto la teva opinió.
La meva opinió és en primer lloc que no m'importa gens el que 'passi' a Espanya.
Espanya es quedarà més petita, igual que Iugoslàvia al final s'ha convertit en estats independents. Cadascun amb els seus drets sobirans.
Crec que Espanya sortirà guanyant. En primer lloc per que s'acabaran les constants disputes inútils contra Catalunya. Espanya podrà dedicar-se a desenvolupar-se i creixer amb harmonia, una harmonia que tal com és ara no té ni tindrà mai.
A part d'això, un estat, una llengua i una cultura que ha fet i que continua fent tant de mal a la meva poc m'importa el que li passi. Jo no tinc cap (=0%) síndrome d'Estocolm. No tinc cap simpatia envers un estat que escanya el meu poble ja des de fa 300 anys. Gens ni mica.
Les verdures i fruites d'Andalusia es venen a tot Europa. És la comunitat europea la que controla les lleis, el lliure mercat dins la UE i no pas Espanya. No per ser part d'Espanya podem comprar les verdures Espanyoles a millor preu. Això no és així.
El mercat europeu és un mercat on tot es ven a tot arreu. Si els Andalusos ens venen els pebrots massa cars comprarem pebrots als portuguesos, i si els pebrots portuguesos no ens agraden els importarem d'Holanda o d'Itàlia. Tal com diu Alfons Lopez Tena, l'avantatge que teníem abans d'entrar a la UE per als productes espanyols i tenir el mercat espanyol com a prioritari s'ha acabat. El mercat espanyol serà exactament el mateix mercat quan siguem un estat independent. És més, mentre siguem una autonomia espanyola ens boicotejaran. El dia que siguem un estat independent potser el primer any ens boicotejaran. Però en poc temps s'oblidaran del tema per que el seu boicot ja no tindrà ni cap ni peus. Boicot o no no podran influir gens en la nostra terra per que ja tindrem un estatus sobirà.
Els problemes entre Catalunya i Espanya desapareixeran com per art de màgia.
De la mateixa manera que tots els problemes que hi ha entre Flandes i Walònia també desapareixerien si els estats federals decidissin de separar-se definitivament i convertir-se en estats federals dins el marc de la unió europea. Cosa que crec que hauríen de fer.
LA economia de Catalunya milloraria notablement, de la mateixa manera que Finlàndia ha passat a ser un dels països més rics d'Europa i això no hauria estat possible si el 1916 no s'hagués independitzat de Rússia.
Intenta imaginar-te com seria Finlàndia avui dia si el 1916 no s'hagués independitzat de Rússia. Seria una regió russa pobra i deixada de la ma de Déu.
I el mateix passa amb Irlanda. Irlanda no és per res un país ric avui dia. Irlanda del nord, en canvi és una regió abandonada i pobra, per que és un racó deixat de la ma de Déu sota el poder anglès.
I Escòcia també es queixa del mateix. Escòcia tindria moltes més cartes a la ma si fos un estat independent per a desenvolupar la economia.
Veient com s'està enfonsant Catalunya, com s'està quedant estancada, degut a la política de Madrit com em pots demanar que pensi en ells?
Cristian, quedar-nos a Espanya és un suicidi cultural i lingüístic però a sobre també econòmic.

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions, aquí un debat sobre si Catalunya sortiria guanyant amb la independència:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/138120