Avui voldria parlar d’una notícia que vaig sentir al Telenotícies de TV3 però per molt que busco informació al respecte no trobo res: Sembla que el govern espanyol, durant anys va castigar a Catalunya no invertint el que hauria d’haver invertit en matèria de’infraestructures ferroviàries.
Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.
A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.
2 comentaris:
Totalment d'acord amb tu Miquel, si tinguéssim un estat que almenys ens defenses com a poble i com a cultura i com a llengua i... potser llavors ens pensaríem això de que volem la independència, però vist que l'estat que en teoria ens representa no ho fa, sinó que tot el contrari, que ens castiga i ens torna a castiga i ens maltracta com a nació, l'única sortida es la independència!
Apa salut
Lo pitjor del cas és que hi hagi catalans que no ho vegin així. Jo en conec un parell, però la gran majoria de catalans que conec em donen la raó.
Els polítics catalans són porucs i no s'atreveixen a dir el que pensen, sobretot quan són al poder. En Maragall digué fa un parell d'anys: parlar de la indepenència és ridícul.
El que sí que és ridícul és, vivint sota un estat que ens maltracta, ens ignora i no ens deixa viure dignament, no voler esser independents! I no parlar-ne!
Publica un comentari a l'entrada