dilluns, 18 de juny del 2007

Raó 14: Un jutge es nega a casar en català.

Realment em costa entendre l’odi que deu tenir aquest home per atrevir-se a negar a una parella a casar-se en la seva llengua materna al seu propi país.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:

El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu

El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".

A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.

Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".

Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.

2 comentaris:

Rai ha dit...

Hola company!!
Jo soc Mexicà de ascendencia catalana (per part de la meva Mare) i potser una raó més per la independencia de Catalunya es que n'estic fart de que me diguin "gachupin".
"Gachupin" es una paraula despectiva amb el que a Méxic le diuen als Espanyols i no saps com me fa enrabià aixó, estic fins als collons de que me diguin espanyol, gachupin, espanyolito.
Independéncia perque el mon sapiga que Catalunya no es Espanya, que als catalans no som espanyols!!!
Independéncia per que el mon sapiga que nosaltres tenim la nostre historia, cultura, llengua, senyera e himne diferet al que tenen a Espanya.
perque nosaltres no portem una boina, si no una barretina :)

Felicitats per el teu blog, es molt bó i una disculpa per el meu català que encare no es tan bó com jo voldría.
Salutacions //*//

Miquel Marzabal Galano ha dit...

Això que dius és veritat. A mi molta gent a Holanda també em veu com espanyol i em diuen coses en llengua espanyola com si fos la meva llengua. A veure, jo sóc català i prou. I la llengua espanyola no és pas la meva.
Els catalans no tenim passaport. En podem tenir un de francès, andorrà o espanyol. Jo en puc tenir un d’holandès, on visc, però en canvi no en puc tenir un de català. Malauradament. Es veritat que tenir un passaport ens donaria un estatus que no tenim. I la gran part de la gent no mira de quin país ets sinó de quin estat. Oblidant que un lapó no és el mateix que un Suec, que un Flamenc no és el mateix que un Belga. Un Curd pot tenir un passaport Turc, Iraquià o Iranià, però no és un Turc, Iraquià ni un iranià, és un Curd!
El que em dius suposo que també afecta la manera com et veuen a les amèriques.
A les amèriques llatines la gent veu els espanyols com els descendents d’aquells que els ho varen prendre tot. I així et deuen veure a tú.
En realitat, no sé si ho saps, els catalans no varem participar al saqueig que varen fer els castellans.
Sevilla tenia el monopoli de tot el que venia d’Amèrica. Més important és que els soldats catalans tenien prohibit per la llei Catalana lluitar per qualsevol guerra que no fos per a defendre Catalunya.
Els catalans no varem participar als robos que es van fer a Amèrica llatina.
De manera que si algú et diu que els teus avantpassats van destrossar Amèrica llatina ja els pots dir que no varem ser pas nosaltres. I que la edat d’or d’Espanya, a Catalunya va ser precisament un període de pobresa, anomenat ‘la decadència’ perque nosaltres no participarem pas a aquest negoci.
Salut