A www.directe.cat he llegit un article que diu que Barcelona esdevindrà capital dels diaris europeus en llengües minoritàries el 2009. El català evidenment també hi és representat per diaris catalans.
La gràcia és que una llengua parlada com a llengua materna per uns 7 milions d'habitants i que pertany a un territori d'uns 11 milions d'habitants com és el català pertangui a les llengües 'minoritàries'.
Què vol dir 'llengua minoritària'. Que una minoria la parla?
7 milions som una minoria?
Perque aleshores el danès, el norueg el txec i moltes llengües europees més s'haurien d'afegir al llistat de llengües minoritàries.
Està clar que la única raó per la qual el català és llengua minoritària és perque el nostre país no té sobirania. I per aquesta raó, encara avui, a l'any 2007, el català és una llengua minoritària. Per manca de protecció, per decrets de Madrid, per manca d'atenció de les pròpies autoritats catalanes, perque la classe burgesa catalana passa de la cultura i la llengua catalanes. Però sobretot perque a Espanya hi ha molta gent que vol espanyolitzar la nostra terra. Són la gent intolerant que no vol que tinguem propies seleccions esportives, que protesten i es queixen de que a Catalunya no parlem prou bé la seva llengua (és que ells parlen la nostra a Madrid?), que es creuen que és normal obligar-nos a nosaltres a aprendre la seva llengua i no podrien entendre que nosaltres els obliguessim a ells a parlar la nostra sense viure a la nostra terra, és la gent que ens boicoteja, la que ens castiga evitant que les inversions estatals vinguin a Catalunya, la que ens posa negres als mitjans de comunicació, gent que veuen la identitat catalana com una cosa lletja en comptes de bonica.
Si Catalunya fos un país independent, la llengua catalana no seria una llengua minoritària.
Es per aquesta raó que Catalunya ha d'optar per la independència.
dimecres, 25 de juliol del 2007
dimarts, 17 de juliol del 2007
Raó 15: Espanya ens ha castigat, ens està castigant i ens continuarà castigant
Avui voldria parlar d’una notícia que vaig sentir al Telenotícies de TV3 però per molt que busco informació al respecte no trobo res: Sembla que el govern espanyol, durant anys va castigar a Catalunya no invertint el que hauria d’haver invertit en matèria de’infraestructures ferroviàries.
Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.
A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.
Aquesta notícia només vaig aconseguir escoltar-la una vegada i mai més he pogut trobar infomació al respecte.
Aquí a Holanda les persones que en aquella època estaven al govern serien interrogades, denunciades i hi hauria un escàndol i haurien d’anar al jutjat. Es prendrien mesures contra aquesta gent, que s’haurien de disculpar i els partits polítics els haurien d’expulsar del partit i haurien de pagar indemnitzacions a les persones que haguéssin patit molèsties degudes a aquest ‘càstig’. A més, s’hauria de parlar sobre perquè aquesta gent va decidir de castigar a Catalunya.
A Espanya es veu que és la cosa més normal del món. S’estan barallat per això del traspas, que evidenment espero que ens surti bé. Però com pot ser que una classe política pugui ‘castigar’ a una comunitat autonoma i no hi hagi cap mena d’escàndol?
Potser fa massa temps que estic fora d’Espanya i no entenc com els polítics espanyols (i catalans) fan funcionar aquesta democràcia de fireta que tenim.
Per mí, esser part d’un estat que ens pot castigar quan li roti sense problema és raó suficient per voler no formar-ne part.
La única solució segons jo és la independència.
dilluns, 18 de juny del 2007
Raó 14: Un jutge es nega a casar en català.
Realment em costa entendre l’odi que deu tenir aquest home per atrevir-se a negar a una parella a casar-se en la seva llengua materna al seu propi país.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:
El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu
El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".
A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.
Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".
Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.
Forçar a aquesta parella d’enamorats a passar el dia més feliç de la seva vida en una llengua que no és la seva. Una llengua que està amenaçant la continuitat del català. Dia a dia. Una vegada més un clar senyal d’odi als catalans en comptes que d’afecte.
Sé que els senyals d’afecte no surten als diaris. Però està claríssim que si Catalunya fos independent el Català seria la llengua del nostre país i coses com aquesta passarien en un tres i no res a ser història. Sens dubte.
Aquest jutge ens ha donat una raó més per entendre que només la independència és la nostra sortida.
--------
Llegiu l’article sencer que he trobat a www.directe.cat:
El jutge que es va negar a casar en català podria haver comès una falta greu
El llavors imminent matrimoni va demanar que el jutge oficiés l'acte del casament en català. Aquest s'hi negà. Doncs ara, passat quasi un any, La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans".
A la primavera de l'any passat, un dia alegre i ple de felicitat per a una parella badalonina que pretenia casar-se. El jutge del Registre Civil de Badalona moments abans de celebrar-se una boda es va negar a oficiar l'esdeveniment en català. Davant la perplexitat dels assistens, ara sembla que es podria fer justícia. La vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Montserrat Comas considera que l'actuació d'aquest jutge podria constituir una "falta greu de desconsideració cap als ciutadans". D'aquesta manera, Comas d'Argemí emet el seu vot particular mostrant-se en contra de la decisió de la comissió disciplinària del CGPJ d'arxivar les diligències obertes en aquest cas per considerar que el jutge va obrar correctament.
Montserrat Comas entén que l'actitud del jutge "no es justifica" i que aquesta podria "comportar una desconsideració cap als drets del justiciables" cosa que la llei entén com a falta greu. Aquestes paraules no es correspondrien gens ni mica amb la resolució de la comissió que assegura que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana". Comas insisteix explicant estranyada que no arriba a entendre les raons per les quals un jutge, coneixent el català tal com reconeix, es negués a celebrar una boda en la llengua sol·licitada pels dos contraents, "els drets lingüístics dels quals ha de garantir".
Posteriorment es demostrà que aquest jutge té reconegut el coneixement del català com a mèrit i i que a més a més, havia dirigit a Mollet un jutjat que participava en el pla pilot del català, fet pel qual cobrava un complement econòmic. Aquests fets van portar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a presentar una nova queixa al CGPJ.
dimecres, 16 de maig del 2007
EMPRESA AMB ORGULL CATALÀ! - CATALAN PRIDE!
Sembla que finalment estan començant a veure's els primers resultats del procés que ja més d'una vegada he comentat:
Les empreses s'estan tornant més humanes, estan sorgint noves empreses amb una visió humana del món, amb una meta més important que la de simplement guanyar quants més diners millor.
I això és bo. És bo perque les empreses que passen de nosaltres acabaran perdent el client català. I les empreses compromeses com Vueling ens ajudaran a recuperar el valor d'esser català. Avui dia la gran majoria d'empreses i sobretot em refereixo a multinacionals passen de la identitat catalana. No els preocupa perque els catalans som tan imbècils que comprem els seus productes encara que ells passin de nosaltres.
I això què ens fa pensar? Que ésser català no té cap valor. Que ésser català és una cosa provinciana de segona categoria, que no valem la pena ni pels empresaris a fer l'esforç de parlar-nos en català. I tot continua igual. Tot en castellà.
Però poc a poc estem entrant en una nova era. Passarem de l'era de la massa consumista a l'era de grups de consumidors individuals. Una era en la qual per les empreses serà imprescindible connectar amb amor, respecte i empatia amb els consumidors individualment en comptes de dirigir-se només a un públic de masses.
I per això surten iniciatives com Vueling. I per això ha sortit la Cola-Catalana-Cola-Lliure. Aquesta és una empresa que renova l'orgull català amb nous productes. Un orgull tan bo i vàlid com qualsevol altre. Aconvido a tothom que llegeixi aquest texte a participar a aquest orgull a esser català. A pertanyer a una cultura mil.lenària que sí que val la pena. Nosaltres i la nostra llengua valem la pena. Els empresaris ho acabaran veient. Al menys si nosaltres els ho diem.
I cada vegada més els empresaris volen saber què pensem. Perque volen que siguem els seus clients i no de la competència.
I aquest és el poder del consumidor. Malauradament la majoria de consumidors es contenta amb canviar al castellà. Cosa que dificulta molt que avancem en aquest sentit. Sent 7 milions de catalans i 10 milions en total de catalanoparlants hauria de ser la cosa més fàcil del món. Si cap català volgués comprar en castellà tot això canviaria en un tres i no res. Malgrat que sembli que els catalans estiguin adormits. Crec que poc a poc ens estem despertant.
Aquesta iniciativa de productes catalans amb orgull els podeu trobar aquí: http://www.xecna.cat/
divendres, 11 de maig del 2007
Raó 13: novament les autoritats no fan el que diuen que faran.
NOTÍCIA TROBADA A NACIÓ DIGITAL:
El català, marginat altre cop en la selecció de jutges per part del CGPJ
“El Consejo General del Poder Judicial, ignorant el mandat legal del nou Estatut de Catalunya, i davant de la passivitat del Departament de Justícia que dirigeix Montserrat Tura, ha convocat, mitjançant un acord de 31-01-07 (BOE Nº 29, de 2 de febrer de 2007), places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l’àmbit, entre d'altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.”
(http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=5839)
Novament les autoritats espanyoles (i catalanes!) demostren no voler complir amb allò acordat. Novament ens donen una raó més per no voler formar part del seu sistema de mentides, insults, centralisme, imperialisme, i nacionalisme espanyol.
El nacionalisme català no es basa en imposar la nostra cultura i llengua a altres terres. El nacionalisme espanyol no sembla voler canviar el xip, que ja des de fa 500 anys fan servir. No entenen que ja no funciona. El govern català sembla acceptar tot el que Madrid els ‘ordena’.
Però perquè? Si s’han fet una sèrie de lleis, la Generalitat hauria de ser la primera en fer-les complir a tothom. No unes lleis sí I les alters no. De què tenen por els politics que governen a Catalunya? O és que són una sèrie d’espanyolistes que només fan lleis molt guais per acontentar-nos i després se les passen per alt? Quin país més estrany.
Evidenment, si Catalunya fos independent, per molt petardos que fossin els politics que governessin el nostre país, això ja no passaria. De fet, no hi hauria jutges espanyols en terres catalanes. El català seria la llengua primordial. Avui dia encara és molt difícil que un jutge parli català, que un judici es faci en català, que un document notarial es redacti en la nostra llengua. Avui dia la gran majoria de coses importants es fan en castellà.
El català, marginat altre cop en la selecció de jutges per part del CGPJ
“El Consejo General del Poder Judicial, ignorant el mandat legal del nou Estatut de Catalunya, i davant de la passivitat del Departament de Justícia que dirigeix Montserrat Tura, ha convocat, mitjançant un acord de 31-01-07 (BOE Nº 29, de 2 de febrer de 2007), places de Magistrat suplent i de Jutge substitut en l’àmbit, entre d'altres, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense exigir cap coneixement de dret civil català i considerant el domini del català senzillament com a mèrit, tractament equivalent al de les llengües estrangeres.”
(http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=5839)
Novament les autoritats espanyoles (i catalanes!) demostren no voler complir amb allò acordat. Novament ens donen una raó més per no voler formar part del seu sistema de mentides, insults, centralisme, imperialisme, i nacionalisme espanyol.
El nacionalisme català no es basa en imposar la nostra cultura i llengua a altres terres. El nacionalisme espanyol no sembla voler canviar el xip, que ja des de fa 500 anys fan servir. No entenen que ja no funciona. El govern català sembla acceptar tot el que Madrid els ‘ordena’.
Però perquè? Si s’han fet una sèrie de lleis, la Generalitat hauria de ser la primera en fer-les complir a tothom. No unes lleis sí I les alters no. De què tenen por els politics que governen a Catalunya? O és que són una sèrie d’espanyolistes que només fan lleis molt guais per acontentar-nos i després se les passen per alt? Quin país més estrany.
Evidenment, si Catalunya fos independent, per molt petardos que fossin els politics que governessin el nostre país, això ja no passaria. De fet, no hi hauria jutges espanyols en terres catalanes. El català seria la llengua primordial. Avui dia encara és molt difícil que un jutge parli català, que un judici es faci en català, que un document notarial es redacti en la nostra llengua. Avui dia la gran majoria de coses importants es fan en castellà.
dissabte, 5 de maig del 2007
ESTAT PROPI. Una nova iniciativa per fer pinya cap a la independència
Cada vegada hi ha més iniciatives amb un desig independentista. No us preocupeu si els mitjans de comunicació de masses ens boicotegen. Arribarà un dia que no ho podran fer. Els mitjans de comunicació de masses van a menys. Els mitjans de comunicació personals i per internet van a més. Arribarà un dia en pocs anys, que la televisió i les comunicacions de masses es fondran amb internet. Aquest dia els mitjans de comunicació 'professionals' (=amb interessos polítics i censurats segons el partit polític de torn) es quedaran més petits que aquest blog. Tignem paciència i sobretot participem a tota iniciativa com aquesta. Per molt petites que siguin, creixeran.
Quanta més gent s'hi apunti millor.
http://www.estatpropi.cat/
dijous, 3 de maig del 2007
És hora per un referendum a Catalunya!
Segons l'enquesta a Catalunya el 82 % dels participants creu que tant Escòcia com Catalunya sortirien guanyant amb la independència.
Em sembla clar.
REFERENDUM!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)