dissabte, 12 de juny del 2010

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi


Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?

dissabte, 10 d’abril del 2010

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA


El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.

dijous, 11 de febrer del 2010

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència (III)

He d'afegir dos altres fets que acrediten com està de minada Espanya de feixisme.
El diari ABC va publicar el 20 de Novembre del 2009, esqueles en honor a Franco i a Prima de Rivera. No només això, va permetre textos exaltadors d'aquests dictadors feixistes fent apologia a la dictadura i per tant en contra de la democràcia.
Això seria impensable en cap país democràtic del món.
A Espanya el pa de cada dia.

http://www.sms25.cat/noticia/1859/Ledicio_de_Sevilla_del_diari_ABC_encara_fa_apologia_del_franquisme
----
I per acabar-ho d'adobar, fa uns dies un comentarista de Cadena Ser i de la Televisió Espanyola va assistir a una concentració falangista en honor a la divisió Azul, divisió del règim feixista que lluità amb Hitler.
El periodista cantà el 'Cara al Sol' entre altres cançons feixistes. Segons diu assisteix regularment a conferències falangistes a Madrit.

http://www.sms25.cat/noticia/2145/Un_periodista_de_TVE_i_la_SER,_entre_els_assistents_a_una_concentracio_falangista_a_Madrid

diumenge, 1 de novembre del 2009

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència




No havia parlat mai del feixisme per que per a mi això és una cosa que està tant superada, que està tant lluny de mi. Aquí a Holanda el feixisme és igual que a Catalunya, gairebé no existeix. Sempre hi ha algun grupet de penjats que busquen protagonisme a la seva vida amb extremismes d’aquesta mena però en cap cas són gent amb poder o en el poder.

Des de fa un any he començat a veure notícies sorprenents sobre la presència a Espanya d’idees feixistes, de gent feixista, d’organitzacions feixistes, de símbols feixistes, de feixistes o exfeixistes en alts càrrecs espanyols i fins hi tot de residències d’avis feixistes per a alemanys nazis que Espanya va acollir després de la segona guerra mundial i encara viuen a Espanya com si res. Però potser el que més em sorprèn d’Espanya és que el feixisme està per tot i sobretot està en les institucions espanyoles. Institucions que en teoria haurien de representar i ajudar a tota la societat espanyola. Institucions que nosaltres paguem. No és que les institucions espanyoles diguin que són feixistes, i els seus membres tampoc. Però si fas una mica d’investigació veus que són els fills o nets d’alts càrrecs feixistes i que tenen unes idees molt semblants, o que són gent que ha estat involucrada en el passat en partits o institucions clarament feixistes i que les idees i les decisions que prenen clarifiquen quina és la seva mentalitat. Espanya està minada de feixistes i de feixisme. Ells s’ho callen, però de tant en tant surt a la llum. I això es reflecteix en les decisions que es prenen. És molt greu, per que a Espanya hi ha molt feixisme o ex-feixisme amb poder i al poder, cosa impensable i impossible en cap país modern europeu a excepció d’Austria.
-------------------------------------------------------------
És molt difícil d’analitzar quin grau de feixisme embruta el poder espanyol, però posem alguns exemples:

1. El rei d’Espanya va ser elegit per Franco i encara avui dia sembla rendir tribut als dictadors Primo de Rivera i Francisco Franco
http://www.purnas.com/2009/08/13/agradeciendo-a-su-mentor-juan-carlos-i-y-el-generalisimo/

2. l’Estat, que anava en contra de la consulta popular d’Arenys i a favor d’una manifestació falangista el mateix dia de la consulta, envia un advocat de l’estat, Jorge Buxadé, que en dues ocasions ha estat candidat al mateix partit de la Falange de las J.O.N.S.

(www.naciodigital.cat) El que faltava. Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt han denunciat que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en el cas del referèndum, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol, ha participat en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M. Un currículum que no deixa gairebé l’estela de certa independència del cos de lletrats que han de defensar els valors constitucionals.

La condició d'ex-candidat de la Falange, a més de ser un escàndol, és un motiu més pel que els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt s’estirin els cabells. A més cal tenir present que la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 (pdf) en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

3. Nazis que viuen a Espanya avui dia com si res, en plena llibertat.

http://www.nytimes.com/2005/10/26/world/europe/26iht-nazi.html

4. El TSJC troba poc democràtic voler prohibir la manifestació d’un partit antidemocràtic, que defensa l’us de les armes per a imposar les seves idees per sobre de les idees de la majoria de la població (en canvi no troba poc democràtic voler prohibir un referèndum amb el qual es pot esbrinar què opina la major part de la població sobre una qüestió, en aquest cas la independència de Catalunya).

5. Cremar una bandera espanyola es penalitza. Cremar una bandera catalana no.

6. Membres del TC eren carrecs importants franquistes. (www.elplural.com, con el titular de "Un falangista en el Constitucional", el diario Público realizó ayer un extenso estudio sobre el pasado y el presente de uno de los jueces que conforman el Tribunal Constitucional. El magistrado Roberto García-Calvo destaca por su conservadurismo y su protagonismo en la provincia de Almería en la recta final de la Dictadura. De los duros Ultraconservador y reticente a la apertura del Régimen, García-Calvo se mantuvo en el cargo de Gobernador Civil entre abril de 1976 y marzo de 1977 en Almería –como también informó hace unos meses elplural.com. No obstante, en este breve período, García-Calvo dejó una fuerte impronta: varias huelgas reprimidas sin miramientos y un asesinato sin resolver, el del joven militante de la Joven Guardia Roja Javier Verdejo, abatido por la Guardia Civil cuando realizaba una pintada con espray. Represor Según puede leerse en el periódico dirigido por Nacho Escolar, cuando le dieron el aviso, el ahora juez del Constitucional García-Calvo estaba de cena en Cabo de Gata y se limitó a tomar otra copa. Sus reacciones posteriores se caracterizaron por la dureza de la represión contra las manifestaciones de protesta que tuvieron lugar en la provincia con motivo del asesinato del joven y su ciego apoyo a los guardias civiles implicados en el caso. "Más que negociar, amenazaba" Calificado por algunos sindicalistas de la época de "represor", el juez García-Calvo protagonizó más episodios violentos en las zonas más pobres de Almería, en una época durante la cual las huelgas se reproducían por toda España. Los tiempos comenzaban a cambiar, pero la evolución se detenía para algunos, como García-Calvo, que, "más que negociar, amenazaba". Ahora, "constitucionalista" Con un franquismo ya más que fenecido, García-Calvo se considera hoy "constitucionalista", al igual que muchos miembros del PP con un pasado ligado al régimen dictatorial. Un currículo que no levanta esperanzas de cara al futuro de las reformas progresistas emprendidas por el Ejecutivo de Zapatero, algunas de las cuales tendrán que pasar por el Tribunal Constitucional, al que el ex gobernador civil de Almería todavía pertenece.)

7. Polítics del PP eren polítics franquistes. Tothom coneix Fraga Iribarne.

A part dels lligams directes amb el franquisme, que amb els anys per llei de vida es van morint, la mentalitat del PP segueix els 14 principals trets d’un partit fascista:

En espanyol:
http://bgta.hollosite.com/blog/?p=685

En anglès:
http://www.ratical.org/ratville/CAH/fasci14chars.html

Però hi ha moltes decisions i anècdotes més que acrediten la mentalitat pro-feixista o feixista del PP:
http://www.elpais.com/articulo/espana/Franco/continuara/alcalde/honorario/perpetuidad/Salamanca/elpepuesp/20070126elpepinac_12/Tes

Todos los partidos, excepto el PP, rechazan el ataque fascista a la memoria histórica:
http://www2.noticiasdenavarra.com/ediciones/2009/08/25/sociedad/navarra/d25nav7.1699623.php
-------------------------------------------------------------
N’estic segur que hi ha encara molts més exemples però no tinc ganes en perdre temps investigant més d’aquesta gent que m’embruta l’ànima. No m’enrollaré en comparacions entre el feixisme a Espanya i a Àustria. Tampoc m’enrollaré en complicadíssims i dificilíssims mètodes per a fer net a Espanya i treure el feixisme del poder a Espanya. I tampoc tinc ganes de fer suposicions de per què a Espanya no li sembla interessar trencar amb el feixisme (sinó ja ho hauria fet).

Més clar l’aigua: si volem a Catalunya desempallegar-nos del feixisme d’una manera ràpida i eficient la independència és la manera més eficaç ràpida i més neta. Mentre Catalunya sigui sota Espanya el feixisme i la mentalitat feixista que encara avui dia domina el poder espanyol continuarà afectant-nos d’una manera directa, diària i clarament anti-catalana.

Per a trencar definitivament amb el feixisme, amb els feixistes i amb el seu poder contra Catalunya: independència.
-------------------------------------------------------------
Fotos:
1. El rei d’Espanya amb Franco
2. Jorge Buxadé
3. Tothom sap el caràcter feixista de diversos grups de hooligans del Real Madrid, que canten i fan crits i gestos feixistes. Foto del Bernabeu:
http://draudesc.wordpress.com/2009/01/21/canticos-fascistas-en-el-bernabeu-y-3-latas-de-cerveza-en-el-camp-nou/

dimecres, 23 de setembre del 2009

Raó 32: Única manera de poder tenir 500 revistes en català


La imatge que veieu aquí serà realitat en qualsevol botiga de revistes quan tinguem un estat propi. Per ara ficció i si ens quedem sota Espanya mai es farà realitat.

Matant el temps per l’aeroport de Barcelona vaig entrar en una botiga de revistes. Hi havia centenars de revistes de tantes coses. I és que per cada aspecte de la vida hi ha alguna revista. Per xafardejar com viuen els rics, per xafardejar lo malament que ho passen els pobres, per viatjar, per quedar-se a casa, per cuinar, per cuidar-se el cos, per treballar, per a practicar esports, etc.
Tot cercant revistes en la meva llengua materna em vaig adonar que, malgrat hagin passat 30 anys de democràcia no avancem. El 99,9% de les revistes que veia eren en llengua espanyola. En català només en vaig trobar dues. Vaig preguntar a la caixera si em sabria dir quantes revistes venien en aquesta botiga però no m’ho va poder dir vaig fer una foto amb el mòbil i me’n vaig anar. Havia descobert una nova raó per a voler la independència de Catalunya.
I és que viatjant a països independents igual de petits que Catalunya i fins hi tot amb menys habitants que Catalunya es pot veure clarament que aquests països sobirans sí que tenen major part de les revistes en la llengua autòctona, malgrat només hi hagi 4 o 5 milions de lectors.
Tot arribar a Amsterdam vaig cercar per Internet quantes revistes en llengua neerlandesa es fan en aquest estat sobirà, que s’independitzà d’Espanya el 1581, i tingué un auge econòmic, polític i cultural després d’esdevenir un estat sobirà, durant els segles XVII i XVIII.
A Holanda només (sense comptar Flandes), hi ha unes 1859 revistes. Totes en llengua neerlandesa. Holanda és un país amb 16 milions d’habitants, amb una superfície una mica més gran que Catalunya. Per a nacionalitzar-se a Holanda és obligatori dominar la llengua neerlandesa, cosa que a Catalunya, mentre siguem sota Espanya mai podrem fer.
Cercant per Internet he comptat que a Suècia hi ha unes 460 revistes. Totes en llengua Sueca. Suècia té una superfície molt gran, però només 9 milions d’habitants. També a Suècia la llengua autòctona és obligatòria. No només per a nacionalitzar-s’hi. La llengua sueca és obligatòria si vols obtenir un permís de treball a Suècia. El govern suec així ho demana. Per a treballar a Suècia és obligatori dominar la llengua sueca.
A Catalunya la situació lingüística en el món comercial està lligada de cap a peus a la divisió mercantil en la qual les multinacionals ens posen. Totes les grans marques de productes ens consideren com a part del mercat espanyol. Totes ignoren que la llengua materna de milions d’Espanyols no és l’espanyol. Amb la qual cosa, després de 30 anys de democràcia no hem avançat. I mentre siguem part de l’estat Espanyol no avançarem. El món ens veu com a espanyols i no hi ha res a fer. Al govern espanyol, com ja sabem, ja li va bé. I les grans marques de revistes fan el mateix. Saben que els catalans dominem perfectament la seva llengua i si a sobre nosaltres comprem les seves revistes en llengua castellana per què traduir-les al català? En part la culpa la tenim nosaltres. Ja ho he dit varies vegades, si els catalans no compréssim res en llengua espanyola, (cosa que per tal de salvar la nostra llengua no ho hauríem de fer) en un tres i no res tot estaria en català.
El fet és que quan Catalunya sigui un estat independent les multinacionals i també les grans editorials de revistes veuran automàticament com un mercat diferenciat. Gairebé sense fer cap esforç, a Catalunya la llengua catalana serà la llengua A i no pas la llengua B com ara.
I en pocs anys tindrem centenars de revistes totes en català. Això donarà un impuls a la llengua increïble. Les revistes desenvolupen argots especialitzats que avui dia al català són absents. Una llengua, per viure i desenvolupar-se sanament, s’ha de desenvolupar en tots els àmbits de la societat, en totes les capes de la societat, i a Catalunya, per no tenir un estat propi això no passa. En molts àmbits només la llengua espanyola hi és present, i en el món revister malauradament això també és el cas. Necessitem un estat per a acabar amb aquesta situació de subdesenvolupament i mentre estiguem sota Espanya això romandrà impossible.
Un exemple ben senzill. Una revista per a pescadors en català incorporarà una serie de mots en català que ara no sabem ni que existeixen. O un altre exemple, com es diuen les parts d’un motor d’un cotxe en català? N’estic segur que la gran majoria de catalanoparlants fan servir mots en llengua espanyola, ja que ni les revistes ni les etiquetes dels productes estan en català. I aleshores es produeix aquest buit lingüístic en l’argot de pescadors o de mecànica d’automòvils i sents la gent dient coses com “vaig haver de canviar l’embrague”.

No cal dir que països com Noruega (que s’independitzà de Suècia el 1905 i ara té només 4,5 milions d’habitants) o ara Finlàndia (que s’independitzà de Rússia el 1917 i només té 5,2 milions d’habitants), no tindríen revistes en llengua pròpia com tenen ara si encara fossin províncies de Suècia i Rússia respectivament. Està clar que el tenir un estat crea una automàtica protecció de la llengua de l’estat, per molt petit que aquest sigui, i que el món comercial s’adapta automàticament a la situació.

dimarts, 9 de juny del 2009

Raó 31: SARDANA EUROPEA: Sols la independència ens solucionarà el problema de la infra-representació a l’Eurocambra.



Un país independent europeu amb 7 milions d’habitants té uns 17 euro diputats al parlament europeu. Catalunya tindrà només 7 euro diputats, una xifra molt per sota del que tindrem quan siguem un estat dins el marc de la UE.
No sols tenim pocs euro diputats si ens comparem amb un estat independent, també sembla ser que altres autonomies tenen relativament més euro diputats que nosaltres.
És clar, els que votaren PSC votaren per a uns euro diputats espanyols. Quina enganyifa!
Bé. No cal dir que només la independència ens portarà a la normalitat també en representació europarlamentària. Un detall important a l’hora de prendre moltes decisions i de defendre els nostres interessos, cosa que mai hem pogut i mai podrem esperar dels polítics espanyols.

Notícia de directe.cat:
http://www.directe.cat/article/catalunya-estara-infrarepresentada-a-leurocambra-en-comparacio-amb-daltres-nacions-europee-14809