Raó 38: Per tenir TRIPADVISOR en català, necessitem un estat propi

Fa temps vaig escriure un article sobre els pitjors hotels d'Amsterdam. Déu n'hi do. En aquest article vaig aconsellar els lectors de comprovar quines havien estat les vivències d'altres turistes a la pàgina Tripadvisor (http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=34034&catid=1259). A mi, que visc a Amsterdam ja fa 18 anys, ni se'm va acudir que aquesta pàgina no podia existir en català, i tampoc vaig pensar si tenien una política respecte llengües que no tenen el suport d'un estat. Doncs sí.
Una lectora em va comentar que els comentaris en català els treuen!
Si us fixeu en les possibilitats d'idiomes les han posat per estat. És a dir, no esculls un idioma sinó un estat. És curiós que una web pensada per tota la població del planeta, que viatja a qualsevol país del planeta hagi fet una divisió per estat. Curiós i il·lògic. Els idiomes no coincideixen amb els estats, seria més lògic fer una divisió per idioma. Si parles alemany què importa si ets a Suïssa, Bèlgica, Alemanya o Àustria? I si ets canadenc però parles francès, quin sentit té anar a la web del Canadà, hauràs d'anar a la web de França per trobar-la en la teva llengua. El mateix passa amb la llengua anglesa. No cal posar Estats Units o Anglaterra, seria millor que hi hagués un botó per la llengua anglesa. De fet, el país d'on ets no importa, importa el país a on vas, i suposadament la gent viatja a molts països. I la info la vols en el teu idioma. Bé, tot plegat seria molt més senzill d'organitzar-ho per idioma...

El cas és que estats com Noruega amb només 4,5 milions d'habitants tenen una web pròpia en llengua autòctona i els catalans amb 9,5 milions de parlants, però sense estat propi no només no en tenim, els comentaris que hi posem amb tota la bona intenció ens els tiren a la brossa!!!

No hi ha cap mena de dubte que aquí tenim un nou exemple que amb un estat propi se solucionaria amb un tres i no res. Sense un estat propi hem de continuar amb l'activisme, gastant hores d'esforços sense cap garantia de que es faci justícia.
I després els catalans voten a les eleccions partits autonomistes que diuen que 'ara no toca'. Quin país normal diu que ara no toca tenir la sobirania d'un estat propi?
Quin país renuncia a tenir les eines necessàries per a poder protegir-se, dir la seva i participar al debat de l'economia europea i global? La unió fa la força, ésser engolit per un altre porta a la desaparició. Els catalans encara no han despertat. Els nostres drets continuen sense tenir un estat que els defengui. Ara, però, tot això ja no és només culpa de la manca de consideració dels altres, ara sobretot és culpa nostra.

Raó 37: ÚNICA MANERA DE GARANTIR LA PROHIBICIÓ DE LES CURSES DE BRAUS

La premsa neerlandesa (i la de la majoria de països) diu sovint que Catalunya ja té un grau molt alt d'autonomia. Això és una mentida que els deu arribar de Madrid.
Autonomia la tenen els Escocesos, els Grenlandesos i els Quebequesos, que cada vegada que vulguin poden organitzar un referèndum sobre la independència dels seus respectius països sense que els estats dels quals són part s'hi oposin.
Autonomia la tenen ells, que tenen seleccions nacionals pròpies, matrícules amb identitat pròpia, llibertat.
A Catalunya no tenim res de tot això. Ara un cop més Espanya mostra que cap llei que no els agradi la poden annul.lar. La prohibició de les curses de braus a escandalitzat. No fou així quan el 1991 es va fer la mateixa prohibició a les illes Canàries. Mentre els catalans parlem del respecte als animals els nacionalistes espanyols parlen d'identitat nacional.

La raó dels braus ja l'havia donat fa temps. Però ara la repeteixo. Per que ara queda encara més clar que mai: només amb un estat propi podem prohibir les curses de braus sense que la nostra prohibició pugui ser annul.lada per ningú que no formi part de la societat Catalana.

http://www.abc.es/20100728/cultura-toros/propondra-para-anular-prohibicion-201007281301.html

Raó 36: LA ÚNICA MANERA DE SOBREVIURE (FASE POST-ESTATUT)

LA SENTÈNCIA DEL TC CLARIFICA QUE CATALUNYA NO POT ENCAIXAR DINS ESPANYA. QUE ESPANYA NO TE CAP INTENCIÓ D'ACCEPTAR CATALUNYA, NOMÉS LA VOL ENGOLIR.

No es pot dir que els nostres polítics no ho hagin intentat. Ja des de fa molts anys els polítics catalans intenten encaixar Catalunya dins Espanya. Ja sigui per resignació o per convicció. La realitat és que ara més que mai està comprovat: el sistema autonòmic no dóna més de si, més aviat dóna cada vegada menys de si. Els que pensàvem que el govern autonòmic era ja un sistema amb llibertat d'acció s'ha fotut de nassos contra la paret del TC. Espanya ha dit rotundament que no. Espanya no vol acceptar que siguem una nació, no vol acceptar que siguem diferents i treballa per evitar-ho. El govern espanyol no vol cedir en res, vol reforçar l'espanyolitat de Catalunya, vol que qualsevol espanyol pugui obligar-nos a educar els seus fills a Catalunya íntegrament en la llengua de Castella (al revés seria impensable), a reduir la nostra llengua a una categoria inferior, evitar que tinguem cap tipus de control propi independent del seu en justícia, en economia, en bancs, en infraestructures, en tot.

Mentre intentem avançar ells continuen engolint-nos sense que molts de nosaltres ni ens en adonem (s'ha de ser cec).

Espanya ha fet que els polítics que fa dos dies deien que eren federalistes (com en Montilla) o parlaven de concerts econòmics (A.Mas) hagin quedat en un absolut ridícul. (Gràcies Espanya!)

Ara ho sabem de segur: És impossible fer encaixar Catalunya dins d'Espanya. Aquesta sentència ens va molt bé als que creiem que la independència és la millor sortida. Per que tots aquells que creien que es podia anar poc a poquet endavant no té més remei que veure que és impossible. Ningú pot dir que es pugui anar avançant dins Espanya. Ara ja no enganyen a ningú. I això s'ha d'agrair. Ara ja podem dir que la independència no és tan sols la millor sortida, és la única sortida.

Ara només hi ha dues vies: acceptar el que Espanya ens imposa, ser una regió igual que qualsevol altra, per la força del seu poder, acceptar que estem anant enrere, acceptar que ells tenen el poder i que nosaltres no tenim res a dir, o proclamar la independència. M'agrada aquesta claredat.

La sentència del TC clarifica el panorama polític català, purifica les mitges tintes que fins ara podien fer marejar la perdiu. Ara més clar que mai sabem que tenim un govern regional sense capacitat de decidir res i que les aventures federalistes i els concerts econòmics són utopies de catalans unionistes. I que la única sortida és la independència. Gràcies Espanya!

Raó 35: Única manera per que la indústria cinematogràfica catalana existeixi

Una de les preguntes que faig als holandesos quan els explico perquè vull un estat per Catalunya és:

Has sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana? I la resposta és sempre NO.

En canvi sí que han sentit a parlar de les indústries cinematogràfiques de regions com Noruega, Finlàndia o Dinamarca, regions amb comunitats de parlants molt més petites que la catalana. Si els Països Catalans formen una àrea de 12 milions d'habitants, aquestes àrees només disposen d'uns 4,5 milions d'habitants cada una.

La única raó per la qual no s'ha sentit a parlar mai de la indústria cinematogràfica catalana és que no tenim un estat propi i ells sí. I que els estats on estem (França i Espanya) no ens representen ni ens volen facilitar l'accés a cap competició internacional. Però tot comença ja demanant finançament. Per a demanar finançament a Espanya la llengua catalana està prohibida. És obligatori entregar el text en llengua castellana., malgrat que el 20% dels habitants de l'estat espanyol parlin català.

Espanya no és Suïssa (país que presenta pel.lícules en les diferents llengües que s'hi parlen) ni té cap intenció de ser mai com Suïssa. L'actor Joel Joan va intentar sense èxit obrir les portes, ni que fos per una vegada a la indústria cinematogràfica catalana. Res de res.

Només explico el cas dels Oscars, però en tots els altres casos passa el mateix. No hi ha accés a res amb identitat Catalana. I ja no parlem de la pel.lícula de'n Woody Allen, que pinta una ciutat comptal com si la cultura catalana no existís. Realment vergonyós. Un genocidi lingüístic i cultural brutal, així deu ser un documental Xinès sobre el Tíbet, amb tot símbol tibetà esborrat. Molt fort.

La única cosa que em dona una mica de satisfacció és haver sentit que een Woody Allen no farà cap més pel.lícula a Barcelona. Espero que no en faci mai més cap aquest bandarra. Ens ha fet més mal que bé la seva pel.lícula de propaganda espanyolitzadora. Ves a saber si li van donar diners amb la condició que esborrés tot símbol de catalanitat, per que s'hi va escarrassar molt, no en va sortir cap ni un. L'hauríen de contractar els Xinesos per fer una pel.lícula del Tibet.

Quan tinguem un estat propi:

Podrem enviar cada any una pel.lícula catalana als Oscars i a tots els altres festivals.

Podrem finançar la indústria catalana cinematogràfica sense que ningú ens ho critiqui, amb tota normalitat.

Els cineastes catalans no estaran en desavantatge a l'hora de demanar beques per les seves pel.lícules

Amb uns anys el món haurà sentit a parlar de la indústria cinematogràfica catalana.

Aquí ve un llistat de països guanyadors de les millors pel.lícules estrangeres als Oscars. Com veieu l'espectre ha canviat molt d'ençà que la USSR va guanyar el 1980. Hi ha molts més estats ara, estats que mai haurien guanyat com Bòsnia & Herzegovina. Aquesta és la tendència en el món sencer, la creació de nous estats. Cap allà anem.

1980 USSR

1981 HUNGARY

1982 SPAIN

1983 SWEDEN

1984 SWITSERLAND

1985 ARGENTINIA

1986 THE NETHERLANDS

1987 DENMARK

1988 DENMARK

1989 ITALY

1990 SWITSERLAND

1991 ITALY

1992 FRANCE

1993 SPAIN

1994 RUSSIA

1995 THE NETHERLANDS

1996 CZECH REPUBLIC

1997 THE NETHERLANDS

1998 ITALY

1999 SPAIN

2000 TAIWAN

2001 BOSNIA & HERZEGOVINA

2002 GERMANY

2003 CANADA

2004 SPAIN

2005 SOUTH AFRICA

2006 GERMANY

2007 AUSTRIA

2008 JAPAN

2009 ARGENTINA

2010 ARGENTINA

.

.

.

2014 CATALONIA?

Raó 34: ÚNICA EINA CONTRA LA REGIONALITZACIÓ DE CATALUNYA: LA INDEPENDÈNCIA

El govern espanyol està planejant una nova llei que evitarà que els espanyols puguin votar en les eleccions de les seves respectives comunitats autònomes, que són la columna vertebrada de les cultures i les llengües que cohabiten en l’estat espanyol (estat que no consisteix d’una sola llengua i una sola cultura sinó un grapat d’elles).

Com a català votar a les eleccions del territori al qual pertanyo ho trobo essencial, per mi més important que votar a les eleccions estatals. Jo vull votar en el territori on es parla la meva llengua materna, on es celebren les meves festes, on es menja el meu menjar, on es canten les meves cançons, on es ballen els meus balls. Les decisions que es prenen a Catalunya m’afecten personalment a mi i a la meva família i jo vull votar en les eleccions de la meva terra.

El govern espanyol està fent una llei que evitarà que jo pugui votar a la meva terra. Per un espanyol d’Extremadura pot ser que votar a la seva comunitat autònoma ho consideri com votar en unes eleccions regionals sense gaire interès. Això clarifica la diferència entre la percepció d’una regió (Extremadura) i la d’una nació (Catalunya). Per a un català és equivalent a que li prohibeixin votar en la seva pàtria. Com si em deixessin votar a les eleccions europees però no a les eleccions nacionals. Imagineu-vos que un Escocès que surti del Regne Unit no pugui votar més a les eleccions escoceses. Oi que és un disbarat? Això és un atemptat a la democràcia. Ens volen treure el dret a vot!

Espanya, a ple segle XXI és ja més d’un quart de segle dins la Unió Europea. El 1982 ens pensavem que Espanya s’havia renovat, que la democràcia s’havia instaurat i que el caire antidemocràtic del franquisme ja era una pàgina passada de la història.

Com m’agradaria avui dia, en ple any 2010, poder reafirmar això. Doncs no.

Estem ben entrats al segle XXI i encara avui dia Espanya és un estat amb un concepte de democràcia corrupte i trasgiversat.

Espanya no es pot considerar un estat de dret, la justícia espanyola no és imparcial ni de bon tros i això ho estem veient amb el cas de Baltasar Garzón. L’extrema dreta espanyola, és encara asseguda a les cadires de l’alt funcionariat de la justícia espanyola està aconseguint fer callar en Baltasar Garzón malemprant l‘aparell de la ‘justícia’ i Europa no fa res per evitar-ho.

A Espanya alts càrrecs de les més importants institucions estatals com és el tribunal constitucional encara hi ha personatges directament involucrats amb el règim franquista i amb partits feixistes, com per exemple el jutge Roberto García-Calvo del TC, que ocupava carrecs en el règim franquista.

Un cop més està clar que sense un estat propi Catalunya va desapareixent, ens van acotant els nostres drets i les nostres llibertats per tots costats. Si no aconseguim aquest any un estat propi pot ser que els catalans mai més poguem votar a les eleccions de la nostra terra, del nostre país, Catalunya. I la regionalització de Catalunya continuarà sense pausa.

Raó 33: Per trencar d’una vegada amb el feixisme: independència (III)

He d'afegir dos altres fets que acrediten com està de minada Espanya de feixisme.
El diari ABC va publicar el 20 de Novembre del 2009, esqueles en honor a Franco i a Prima de Rivera. No només això, va permetre textos exaltadors d'aquests dictadors feixistes fent apologia a la dictadura i per tant en contra de la democràcia.
Això seria impensable en cap país democràtic del món.
A Espanya el pa de cada dia.

http://www.sms25.cat/noticia/1859/Ledicio_de_Sevilla_del_diari_ABC_encara_fa_apologia_del_franquisme
----
I per acabar-ho d'adobar, fa uns dies un comentarista de Cadena Ser i de la Televisió Espanyola va assistir a una concentració falangista en honor a la divisió Azul, divisió del règim feixista que lluità amb Hitler.
El periodista cantà el 'Cara al Sol' entre altres cançons feixistes. Segons diu assisteix regularment a conferències falangistes a Madrit.

http://www.sms25.cat/noticia/2145/Un_periodista_de_TVE_i_la_SER,_entre_els_assistents_a_una_concentracio_falangista_a_Madrid