Raó 42: ÚNICA MANERA QUE EL CATALÀ SIGUI OFICIAL AL PARLAMENT EUROPEU.

Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).

Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.

Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.

El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.

Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).

El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:

1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions

Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol

Raó 41: ÚNICA MANERA D'ACONSEGUIR L’EIX MEDITERRANI

Els darrers anys el govern espanyol ha demostrat, amb les grans inversions que ha fet, practicar una política basada en consolidar la nació espanyola, sense tenir en compte si aquestes inversions són rendibles. El resultat és un estat amb una infraestructura insostenible que sense l’espoli fiscal caurà en picat més avall que Grècia. El govern espanyol inverteix en infraestructures en indrets on no hi ha prou activitat comercial, no hi ha prou turisme, no hi ha prou indústria, no hi ha prous passatgers.
El nou aeroport desert de León recentment obert i pensat per a acollir tres vegades més passatgers que l’aeroport vell ha costat 80 milions d’euros.
L’aeroport s’ha fet famós. Es coneix com l’aeroport desert. I és que no hi ha gaires passatgers ni avions que hi vagin a parar. La companyia que té el monopoli dels aeroports espanyols, Aena, va obrir un concurs per adjudicar la concessió pels serveis de restauració, però ningú s’hi va presentar. Serà que els empresaris no són ximples i saben on cal invertir i on no? L’ampliació, que va costar 80 milions d’euros té capacitat per 580 passatgers per hora, mentre que en realitat per León International Airport hi passen 250 passatgers per dia. Una pèrdua de temps, de capital, d’energia, de diners, no només per la inversió, sinó que per mantenir-lo obert i en funcionament. El manteniment susposarà una despesa insostenible.
Igual d’insostenible que suposa ser l’estat amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat a Europa sense tenir el mínim de passatgers necessaris. Madrid sembla obsessionada amb anul.lar el seu aïllament geogràfic i ha invertit en més trens d’alta velocitat que ningú sense mirar si això es podia mantenir. No, no es pot. Ahir ja van anunciar que tancaven el servei de Toledo a Albacete, ja que només l’empraven unes 9 persones al dia. Cal estar com un llum per fer una infraestructura així per 9 persones al dia.
En aquests moments els bitllets cobreixen només el 30% de les despeses, ja no parlem ni d’arribar a cobrir les despeses, beneficis impossibles per l’eternitat. L’AVE ha estat una inversió faraònica de 50.000 milions d’euros, que mai serà rendible i portarà Espanya a la misèria. La única línia d’alta velocitat mínimament justificable és Barcelona Madrid, amb 5,3 milions de passatgers. Tot i que la norma europea per tenir una línia de tren d’alta velocitat rendible és un mínim de 9 milions. La resta de línies espanyoles d’alta velocitat és una ruïna insostenible.
El tercer exemple és el desig del govern espanyol d’anul.lar, empetitir Catalunya i tots els Països Catalans. Espanya va publicar ja fa anys els plans que tenien en infraestructures, que ara ja s’estan aplicant. El pla és: el port de Barcelona no creix, a Algeciras es crea un megaport que serà 3 vegades més gran que el de Barcelona. Des d’aquest port hi haurà una línia de ferrocarril de càrrega cap a Europa que passarà per fora dels Països Catalans. Aquesta línia tindrà uns 1200 quilòmetres de longitud per arribar a ‘Europa’ i haurà de pujar fins a una alçada de 1000 metres per passar el Pirineu.
La línia de ferrocarril des del port de Barcelona a Europa, de només 155 quilòmetres els espanyols no la volen fer.

Les següents imatges són de la pàgina web del ministeri de foment.
Mapa actual de ports espanyols:



Mapa dels ports previst el 2020:


Mapa de la línia de ferrocarril de Mercaderies prevista:




No cal ser gaire intel.ligent per entendre que no només no és bona idea fer una línia de ferrocarril des d’Algeciras, cada tren de mercaderies haurà de transportar les mercaderies a 1000 quilòmetres més de distància que no pas si sortissin des de Barcelona, i haurà de ser pujada fins a 1000 metres d’alçada, amb la qual cosa hi ha un cost en conbustible i temps absurd. En cap cas es pot justificar aquest pla descabellat amb raons econòmiques, ni lògiques de cap tipus. La raó només és una, mirar d’enfortir l’economia espanyola i empobrir la dels Països Catalans.
La solució els sortirà molt cara, i a la llarga l’acumulació d’infraestructures insostenibles portarà Espanya a la quebra. El que no s’explica és com Europa no ho veu això. I Catalunya, si els catalans no desperten d’una vegada, s’enfonsaran amb ella.
Els holandesos fa anys van crear una línia de mercaderies des del port de Rotterdam cap a Alemanya. No cal comparar, oi? El port més gran d’Europa i un dels més grans del món, portant mercaderies a Alemanya (no, no es pot comparar la Meseta a Alemanya, oi?). Doncs bé, amb només 158 quilòmetres de via els holandesos van passar-se anys per veure si aquesta línia de mercaderies seria rendible. Els ha costat Déu i ajuda. Han passat anys per arribar a la situació actual en la qual comencen a sortir bé els números. Els trens que van de Rotterdam a Alemanya tenen 500 de llargada. Els trens substitueixen entre 12500 i 15000 camions mensuals. Amb la línia de ferrocarril per mercaderies s’estalvien uns 200 quilòmetres de caravanes. La línia, segons tinc entès encara no és del tot rendible. Ho serà quan Alemanya tingui la seva línia acabada.
Pel que fa la línia espanyola de mercaderies, està clar que aquesta línia mai serà rendible. Però el que compta no és això, el que compta és que els catalans ens quedem sense via de mercaderies, i que només amb un estat propi la podrem fer. Més clar l’aigua.

Informació en català:
http://www.directe.cat/noticia/160966/tremosa-denuncia-que-l-estat-espanyol-va-boicotejar-una-visita-d-eurodiputats-al-port-de-t
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/375886-foment-evitara-prioritzar-leix-mediterrani-per-sobre-el-pirinenc.html
http://www.slideshare.net/pacoriviere/espanya-es-queda-cada-any-19177-meur-dels-impostos-pagats-pels-catalans
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/358163-el-que-fa-madrid-a-leix-mediterrani-es-molt-greu.html
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/Es_rendible_l_ave_20436.php
http://quiron.wordpress.com/2010/10/16/lave-madrid-valencia-competencia-deslleial/

Informació en castellà:
http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=607090
http://www.quieroleon.com/index.php/2011/04/el-pal-muestra-su-preocupacion-por-la-situacion-del-aeropuerto-de-leon-al-que-tacha-de-mentira-politica/
http://www.albacity.org/horarios/tren/ave-toledo-cuenca-albacete.htm

Informació en anglès:
http://allplane.blogspot.com/2010/12/spains-empty-airports-iii-leon.html

Informació sobre la línia neerlandesa de mercaderies:
http://www.trouw.nl/tr/nl/4324/Nieuws/article/detail/1204571/2008/11/27/Betuwelijn-begint-al-te-bloeien.dhtml