
Un dels avantatges d’ésser part de la Unió Europea és que estem molt més en contacte amb les altres nacions i cultures europees que no pas abans. Gràcies a això és molt més fàcil comparar de quina manera els estats apliquen els drets dels ciutadans. Per exemple, la reacció del Regne Unit a Escòcia volent organitzar un referèndum sobre la independència (acceptació plena de la democràcia fins hi tot quan el resultat no t’és favorable, garantia dels drets humans) molt diferent a la reacció espanyola a un possible referèndum sobre la independència de Catalunya o el País Basc, una reacció que difícilment es trobarà en un país modern de la Unió Europea sinó més aviat es trobarà en països de qüestionables democràcies com Rússia, la Xina o Turquia: la repressió de drets humans, negació/minimització de la diferenciació cultural que pugui legitimitzar secessió, prohibició del referèndum).
Un altre exemple, el Regne Unit no posa traves a Escòcia per a participar a competicions esportives internacionals. Espanya intenta bloquejar el màxim número de participacions catalanes a competicions esportives internacionals en tots els esports que ho puguin fer.
Fa molts anys que polítics catalans estan fent lobby al parlament Europeu per tal que e català esdevingui idioma oficial a les institucions europees. Els polítics espanyols fa anys que ho bloquegen. Fa un parell de setmanes ho tornaren a fer. Tant el PP com el PSOE va votar en contra de que el català esdevingui oficial.
El català té un estatus de llengua minoritària, fins a tal punt que mitja Europa pensa que és un dialecte. La veritat és que el català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. Els catalans mereixem el tracte dels parlants de la 13a llengua més parlada d’Europa, no pas el d’un poble minoritari.
Aquesta injustícia només té una solució. Només amb un estat propi aconseguirem que el català esdevingui oficial. Recordo que amb un estat propi tindríem dret a 17 europarlamentaris, mentre que avui dia només en tenim 7 (http://raonsperlaindependencia.blogspot.com/2009/06/rao-31-sardana-europea-sols-la.html).
El compte de parlants es pot fer a escala mundial, es pot fer comptant els parlants al continent europeu però també es podria comptar el nombre de parlants nadius, és a dir, segons la llengua materna. Faré servir les dades de Viquipèdia en nombre de parlants en sol europeu:
1. Alemany: 95 milions (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Suïssa)
2. Francès: 68,5 milions (França 64,5 milions, Valònia 3,4, Luxemburg 0,5)
3. Anglès: 66 milions (GB: 60 milions, Irlanda 6 milions, Malta 0,0065 milions)
4. Italià: 62 milions
5. Polonès: 38 milions
6. Espanyol 31,9 milions (Població a Espanya 46 milions, 10,5 milions dels quals parlen el català, 0,6 basc, 3 el gallec i 31,9 el castellà).
7. Neerlandès: 22,1 milions (Holanda 16,6 milions, dels quals 0,5 milions tenen frisó com a llengua materna, Flandes 6 milions)
8. Hongarès: 16 milions
9. Grec: 13 milions
10. Búlgar: 12 milions
11. Txec: 12 milions
12. Portuguès: 10,5 milions
13. Català: 10,5 milions
14. Suec: 9,7 milions
15. Eslovac: 7 milions
16. Danès: 6 milions
17. Finès: 6 milions
18. Lituà: 3,5 milions
19. Eslovè: 2,5 milions
20. Irlandès: 1,6 milions
21. Letó: 1,4 milions
22. Estonià: 1 milions
23. Maltès: 0,37 milions
Enllaços:
http://www.naciodigital.cat/noticia/33095/psoe/sumen/forces/evitar/oficialitat/catala/europa
http://www.naciodigital.cat/noticia/12392/vicepresidenta/catala/oficial/europa/culpa/govern/espanyol