Avui llegint un bloc d’un català que viu a Egipte deia el següent:
“A Sharm al-Sheikh i a El Caire trobes alguns guies turístics que han estudiat espanyol (la denominació “castellà” no és gens utilitzada fora de les nostres contrades) i manifesten que per ells no té cap sentit aprendre el “dialecte” català ja que no els aportaria cap benefici en la seva feina.”
Malgrat el català sigui una llengua parlada ‘només’ per 9 milions de persones mai ningú diria una cosa així de llengües com el suec, el danès o el neerlandès (altres llengües més o menys igual de ‘petites’ que la nostra).
És més, n’estic segur que molts guies turístics egipcis sabran unes paraules en holandès per a impressionar els turistes holandesos.
I com és que fan un esforç per a impressionar als turistes holandesos però en canvi no volen fer cap esforç per a impressionar els turistes catalans?
Com us podeu imaginar, la raó és ben senzilla: Catalunya no és un estat independent, la llengua estatal de Catalunya és l’espanyol. Així és com ho veuen els estrangers arreu del món. El català, sigui idioma o sigui dialecte, fora de Catalunya té l’estatus d’un dialecte senzillament per que no té un estat al darrere. No és llengua estatal.
Milers d’holandesos van a Barcelona a aprendre ‘la llengua’. No pas la llengua de Barcelona, capital de Catalunya, sinó la llengua espanyola.
Avui mateix m’ha comentat un amic que se’n va a Barcelona una temporada a aprendre ‘la llengua’ (espanyola, és clar).
A Catalunya la llengua estatal és l'espanyol. De llengua espanyola només n'hi ha una (això és com ho veu el món sencer fora dels PPCC, no ens enganyem). I el català, fins que no siguem un estat independent, tindrà l'estatus d'un dialecte per molt que sigui una llengua.
Aleshores sense un estat la cosa és molt més difícil de protegir.
El món sencer veu el català (si en té consciència) com un destorb, una cosa inútil que fa nosa.
El dia que Catalunya sigui un estat independent ningú dubtarà si aprendre l'idioma de l'estat català val la pena o no. Ésser llengua estatal donarà a la llengua catalana un impacte positiu econòmic, social i cultural automàtic i arreu del món.
A cada estat hi haurà ambaixades catalanes, ambaixadors catalans amb tot el personal català que una ambaixada comporta. La comunicació internacional amb Catalunya donarà un gran impuls a la llengua catalana.
Les multinacionals ni pensaran en no oferir els seus productes en català. Parlaran i estudiaran el ‘mercat català’ en comptes d’incloure’ns en un mercat castellà. Traductors, mestres de català, intèrprets... La literatura, les arts escèniques (ara com si no existissin) passaran a formar part de la constel·lació de literatures i arts escèniques dels estats. Avui dia els catalans paguem impostos per que a l’estranger es venguin la cultura, les arts escèniques i la literatura castellanes.
Tenir un estat donaria un impuls al món del cinema català, la literatura, però a més a la seva projecció internacional.
El dia que siguem independents el món sencer tindrà consciència de nosaltres. El món sencer aprendrà que Barcelona no és la segona ciutat d'Espanya, aprendran que és la capital del nou estat català. I aprendran que la llengua estatal de Catalunya és el català. Només aquest fet canviarà de la nit al dia la nostra (actualment gairebé inútil) lluita per sobreviure. Els estrangers vindran a Barcelona a aprendre 'la llengua' (la catalana, és clar!, no pas l’espanyola).
Aquest dia quan anem a Egipte de vacances els guies turístics ens diran ‘bon dia’! ‘si us plau’! Bon profit! Per que a Egipte, els habitants de l’estat català ens sentim benvinguts.
Avui dia que un guia turístic egipci ens digui res en català ens sona com ciència ficció. Demà serà realitat.
