divendres, 31 de desembre del 2010

Raó 38: Per tenir TRIPADVISOR en català, necessitem un estat propi


Fa temps vaig escriure un article sobre els pitjors hotels d'Amsterdam. Déu n'hi do. En aquest article vaig aconsellar els lectors de comprovar quines havien estat les vivències d'altres turistes a la pàgina Tripadvisor (http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=34034&catid=1259). A mi, que visc a Amsterdam ja fa 18 anys, ni se'm va acudir que aquesta pàgina no podia existir en català, i tampoc vaig pensar si tenien una política respecte llengües que no tenen el suport d'un estat. Doncs sí.
Una lectora em va comentar que els comentaris en català els treuen!
Si us fixeu en les possibilitats d'idiomes les han posat per estat. És a dir, no esculls un idioma sinó un estat. És curiós que una web pensada per tota la població del planeta, que viatja a qualsevol país del planeta hagi fet una divisió per estat. Curiós i il·lògic. Els idiomes no coincideixen amb els estats, seria més lògic fer una divisió per idioma. Si parles alemany què importa si ets a Suïssa, Bèlgica, Alemanya o Àustria? I si ets canadenc però parles francès, quin sentit té anar a la web del Canadà, hauràs d'anar a la web de França per trobar-la en la teva llengua. El mateix passa amb la llengua anglesa. No cal posar Estats Units o Anglaterra, seria millor que hi hagués un botó per la llengua anglesa. De fet, el país d'on ets no importa, importa el país a on vas, i suposadament la gent viatja a molts països. I la info la vols en el teu idioma. Bé, tot plegat seria molt més senzill d'organitzar-ho per idioma...

El cas és que estats com Noruega amb només 4,5 milions d'habitants tenen una web pròpia en llengua autòctona i els catalans amb 9,5 milions de parlants, però sense estat propi no només no en tenim, els comentaris que hi posem amb tota la bona intenció ens els tiren a la brossa!!!

No hi ha cap mena de dubte que aquí tenim un nou exemple que amb un estat propi se solucionaria amb un tres i no res. Sense un estat propi hem de continuar amb l'activisme, gastant hores d'esforços sense cap garantia de que es faci justícia.
I després els catalans voten a les eleccions partits autonomistes que diuen que 'ara no toca'. Quin país normal diu que ara no toca tenir la sobirania d'un estat propi?
Quin país renuncia a tenir les eines necessàries per a poder protegir-se, dir la seva i participar al debat de l'economia europea i global? La unió fa la força, ésser engolit per un altre porta a la desaparició. Els catalans encara no han despertat. Els nostres drets continuen sense tenir un estat que els defengui. Ara, però, tot això ja no és només culpa de la manca de consideració dels altres, ara sobretot és culpa nostra.